| dbo:abstract
|
- Un shamisen o samisen (三味線), també conegut com a sangen, és la modificació japonesa del xinès sanxian (tres cordes), que va aparèixer a Xina durant la dinastia Yuan, del segle XII, sota la influència de l'orient islàmic. El sanxian xinès fou introduït a les illes Ryukyu, al sud-est del Japó, i com a conseqüència arribà al Japó, prop de l'any 1562. Es toca amb una pua anomenada bachi. La pronunciació en japonès és "shamisen", però en el Període Edo era conegut com a "samisen". No obstant això, algues vegades "jamisen" és usat com a un sufix, per exemple Tsugari-jamisen. El sanxian o el sanshin de Ryūkyū està cobert amb pell de serp de l'Índia, mentre que el shamisen japonès és de pell de gat o de gos. Antigament les cordes eren de seda, encara que avui en dia s'utilitza més un material sintètic. Les cordes es toquen amb una espècie de didal fet de banya de búfal, dins del que es posa el dit índex de la mà dreta. A l'inici, l'instrument només estava a l'abast de la noblesa de Ryūkyūan, i es va anar transformant fins a estar a l'abast de la gent corrent, al voltant del segle XIX. La manca de pell de serp índia va fer que la caixa fos recoberta de paper. A finals de la Segona Guerra Mundial es van inventar shamisens amb materials senzills com llauna per a la caixa de ressonància i tela de paracaigudes per a les cordes. Aquests s'anomenaven "kankara-sanshin. Altres modificacions de l'instrument, a banda dels diversos mètodes d'execució, foren els canvis que es produïren en els estils musicals. (ca)
- Un shamisen o samisen (三味線), també conegut com a sangen, és la modificació japonesa del xinès sanxian (tres cordes), que va aparèixer a Xina durant la dinastia Yuan, del segle XII, sota la influència de l'orient islàmic. El sanxian xinès fou introduït a les illes Ryukyu, al sud-est del Japó, i com a conseqüència arribà al Japó, prop de l'any 1562. Es toca amb una pua anomenada bachi. La pronunciació en japonès és "shamisen", però en el Període Edo era conegut com a "samisen". No obstant això, algues vegades "jamisen" és usat com a un sufix, per exemple Tsugari-jamisen. El sanxian o el sanshin de Ryūkyū està cobert amb pell de serp de l'Índia, mentre que el shamisen japonès és de pell de gat o de gos. Antigament les cordes eren de seda, encara que avui en dia s'utilitza més un material sintètic. Les cordes es toquen amb una espècie de didal fet de banya de búfal, dins del que es posa el dit índex de la mà dreta. A l'inici, l'instrument només estava a l'abast de la noblesa de Ryūkyūan, i es va anar transformant fins a estar a l'abast de la gent corrent, al voltant del segle XIX. La manca de pell de serp índia va fer que la caixa fos recoberta de paper. A finals de la Segona Guerra Mundial es van inventar shamisens amb materials senzills com llauna per a la caixa de ressonància i tela de paracaigudes per a les cordes. Aquests s'anomenaven "kankara-sanshin. Altres modificacions de l'instrument, a banda dels diversos mètodes d'execució, foren els canvis que es produïren en els estils musicals. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Un shamisen o samisen (三味線), també conegut com a sangen, és la modificació japonesa del xinès sanxian (tres cordes), que va aparèixer a Xina durant la dinastia Yuan, del segle XII, sota la influència de l'orient islàmic. El sanxian xinès fou introduït a les illes Ryukyu, al sud-est del Japó, i com a conseqüència arribà al Japó, prop de l'any 1562. Es toca amb una pua anomenada bachi. La pronunciació en japonès és "shamisen", però en el Període Edo era conegut com a "samisen". No obstant això, algues vegades "jamisen" és usat com a un sufix, per exemple Tsugari-jamisen. (ca)
- Un shamisen o samisen (三味線), també conegut com a sangen, és la modificació japonesa del xinès sanxian (tres cordes), que va aparèixer a Xina durant la dinastia Yuan, del segle XII, sota la influència de l'orient islàmic. El sanxian xinès fou introduït a les illes Ryukyu, al sud-est del Japó, i com a conseqüència arribà al Japó, prop de l'any 1562. Es toca amb una pua anomenada bachi. La pronunciació en japonès és "shamisen", però en el Període Edo era conegut com a "samisen". No obstant això, algues vegades "jamisen" és usat com a un sufix, per exemple Tsugari-jamisen. (ca)
|
