| dbo:abstract
|
- Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútamid ala-L·lah —àrab: أبو العباس أحمد المعتمد على الله, Abū l-ʿAbbās Aḥmad al-Muʿtamid alà-Llāh—, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mútamid, (844-893) fou califa abbàssida de Bagdad (870-892). Era fill del califa al-Mutawàkkil (847-861) i d'una esclava de Kufa de nom Fityan. A la mort (executat) del seu nebot al-Muhtadí (21 de juny del 870) fou posat al tron tot i que mancava de tota experiència de govern. Va residir a Samarra, al palau Djawsak, i mai va tenir el poder efectiu que va exercir el seu germà Talha al-Muwàffaq, ben relacionat amb l'exèrcit i l'únic que podia imposar l'autoritat als militars turcs i que podia dirigir la lluita contra els zanjs i altres rebels. Va designar com a visir a Ubayd-Al·lah ibn Yahya ibn Khaqan que ja havia servit al seu pare. El juliol 875 va dictaminar oficialment sobre la seva successió designant com a hereu al seu fill Jàfar al-Mufàwwad pels territoris occidentals i al seu germà al-Muwàffaq com a hereu pels territoris d'orient. No obstant el seu fill mai va exercir una autoritat efectiva tot i que va tenir el govern titular de Síria i Egipte. El visir Ibn Khakan va morir el 877 i el va succeir Sulayman ibn Wahb i després Ismaïl ibn Bulbul. El 882 el governador efectiu d'Egipte i Síria, Ahmad ibn Tulun, va convidar al califa a anar a Egipte i refugiar-se a la seva cort per, des d'allí, recuperar el poder efectiu que exercia el seu germà. Àhmad va anar a Síria per recollir a al-Mutamid però aquest no va aconseguir arribar a Raqqa, perquè Saïd ibn Màkhlad, lloctinent d'al-Muwàffaq, va alertar al governador de Mossul, , que el va arrestar pel camí. Els seus partidaris foren capturats i les seves propietats confiscades, i el califa retornat a Samarra sota escorta. Talha al-Muwàffaq va nomenar llavors a Ishaq ibn Kundaj com a nou governador d'Egipte i Síria (que no va fer cap pas per reconquerir el territori), i Àhmad va respondre reunint una assemblea de notables juristes a Damasc que va declarar la manca de dret d'Al-Muwàffaq a la successió; aquest al seu torn va respondre obligant al seu germà, el califa al-Mútamid, a fer maleir a Àhmad a totes les mesquites, i en revenja Àhmad va fer el mateix amb el príncep regent a totes les mesquites que controlava a Síria i Egipte. El maig/juny de 883 el seu germà el va fer anar a Wasit, on el podia controlar de més a prop, però el març de l'any següent va ser retornat a Samarra. L'abril del 891 va anar a Bagdad amb el seu fill al-Mufàwwad en sentir la notícia que el seu germà estava malalt. Efectivament al-Muwàffaq va morir el juny del 891 però llavors el poder efectiu va passar al seu fill al-Mútadid. El visir Ubayd-Al·lah ibn Sulayman ibn Wahb, així com el general Badr, després anomenat van passar del costat del nou home fort. Al-Mútamid va morir a Bagdad el mes d'octubre del 892 quan tenia uns 50 anys, després d'un gran banquet on va fer excessos. El seu nebot al-Mútadid va ser proclamat califa i Jàfar al-Mufàwwad ràpidament eliminat. (ca)
- المعتمد بالله (870-892م) الموافق 256هـ إلى 284هـ هو أحمد المعتمد على الله. أبو العبّاس ابن المتوكّل على الله جعفر بن المعتصم بالله محمد بن الرشيد العّباسي (ar)
- Abu l-Abbas Ahmad al-Mu'tamid ala llah (arabisch أبو العباس أحمد المعتمد على الله, DMG Abū ’l-ʿAbbās Aḥmad al-Muʿtamid ʿalā ’llāh; * 842/844; † 15. Oktober 892) war von 870 bis zu seinem Tod der fünfzehnte Kalif aus der Dynastie der Abbasiden. Al-Mu'tamid war der jüngste Sohn von al-Mutawakkil (reg. 847–861). Nach dessen Ermordung durch die türkischen Garden waren seine Vorgänger in Samarra jeweils nach kurzer Zeit gestürzt worden. Infolge der dadurch faktischen Arbeitsunfähigkeit der Zentralregierung wurde der Bestand des Kalifats zunehmend bedroht. So machten sich die Tuluniden in Ägypten, einer der reichsten Provinzen des islamischen Imperiums, faktisch unabhängig. Außerdem erschütterte der Aufstand der Zandsch den Südirak (869–883). Von letzterem war al-Mu'tamid deshalb stark betroffen, weil sich im Südirak große Ländereien der Abbasiden befanden, über die nun nicht mehr verfügt werden konnte. Mit der Übernahme des Kalifenamtes durch al-Mu'tamid wurde die Auflösung des Kalifenreiches zunächst gestoppt. Die Regierung leitete ab 875 sein Bruder al-Muwaffaq bi-llah. Es gelang, die türkischen Garden sowie die Provinzen wieder besser zu kontrollieren und den Sklavenaufstand im Südirak bis 883 niederzuschlagen. 892 konnte sogar die Kalifenresidenz von Samarra zurück nach Bagdad verlegt werden, ohne dass sich allerdings am Einfluss der türkischen Truppen etwas änderte. Die faktische Unabhängigkeit der Tuluniden in Ägypten musste allerdings anerkannt werden. Auch in den von den Saffariden und Samaniden beherrschten Teilen Ostirans und Transoxaniens war der Einfluss des Kalifen nur noch gering. Die Abbasiden gerieten in der zweiten Hälfte des 9. Jahrhunderts zunehmend in Finanznöte, da der Unterhalt ihrer türkischen Truppen über 50 % der Staatseinnahmen verschlang. Deshalb wurden die türkischen Offiziere zunehmend mit Ländereien belehnt (iqta). Diese Praxis verringerte zwar zunächst den Bargeldbedarf der Kalifen, entzog diesen aber mehr und mehr die Kontrolle über die Provinzen. Nach dem Tod des Regenten al-Muwaffaq (891) wurden dessen Ämter von seinem Sohn Abu l-Abbas Ahmad übernommen. Dieser zwang al-Mu'tamid, ihn zu seinem Thronfolger zu bestimmen und übernahm als al-Mu'tadid das Kalifat (892–902). (de)
- Abu’l-ʿAbbās Aḥmad ibn Jaʿfar (Arabic: أبو العباس أحمد بن جعفر; c. 842 – 14 October 892), better known by his regnal name Al-Muʿtamid ʿalā ’llāh (المعتمد على الله, "Dependent on God"), was the Caliph of the Abbasid Caliphate from 870 to 892. His reign marks the end of the "Anarchy at Samarra" and the start of the Abbasid restoration, but he was a largely a ruler in name only. Power was held by his brother al-Muwaffaq, who held the loyalty of the military. Al-Mu'tamid's authority was circumscribed further after a failed attempt to flee to the domains controlled by Ahmad ibn Tulun in late 882, and he was placed under house arrest by his brother. In 891, when al-Muwaffaq died, loyalists attempted to restore power to the Caliph, but were quickly overcome by al-Muwaffaq's son al-Mu'tadid, who assumed his father's powers. When al-Mu'tamid died in 892, al-Mu'tadid succeeded him as caliph. (en)
- Al-Mu'tamid (المعتمد al-Muʿtamid) (844 – 15-a de oktobro 892) estis la abasida kalifo en Bagdado de 870 ĝis 892 kaj plej aĝa survivanta filo de Al-Mutavakil. Li tenis la titolon de kalifo dum 23 jaroj, kvankam li dumlonge estis nur laŭnoma reganto. Dum la regado de lia antaŭulo, nome al-Muhtadi, al-Mu'tamid estis enprizonigita en Samaro. Li estis liberigita post al-Muhtadi estis elpostenigita. Ankaŭ la frato de Al-Mu'tamid, al-Muvafak, postuliĝis al la trono kaj kiam la ribelo Zanj startis ĉe Bagdado, al-Mu'tamid petis ehlpon al al-Muvafak. De tiam, al-Muvafak esence regis kiel praktika kalifo. Kiam al-Muvafak malsaniĝis, li transpasis substancan aŭtoritaton al sia filo, al-Mu'tadid. Al-Mu'tadid estis populara en la ĉefurbo, Bagdado, kaj al-Mu'tamid neniam rehavis la realan povon. (eo)
- Al-Mu'tamid (en árabe: المعتمد al-Muʿtamid; m. en octubre de 892) fue el califa abasí en Bagdad de 870 a 892. Era hijo del califa Al-Mutawakkil y de una esclava de Kufa llamada Fityan. Durante esos 23 años de gobierno solo dispuso de un poder nominal. Fue ejecutado el 16 o el 19 de junio de 870. (es)
- Abû al-`Abbâs “Al-Mu`tamid bi-llah” Ahmad ben Ja`far al-Mutawakkil ou simplement Al-Mu`tamid, est né dans les environs de 842. Il devient le quinzième calife abbasside de Bagdad en 870. Il est le troisième fils de Ja`far al-Mutawakkil à monter sur le trône. Il a succédé à son cousin Al-Muhtadi. Il est mort en octobre 892. C’est le fils de son frère Al-Muwaffaq qui lui a succédé sous le nom d’Al-Mu`tadid. Son règne est marqué par une stabilisation de l'empire du point de vue interne avec la fin de la révolte des esclaves du Zanj ainsi que de l'anarchie qui régnait dans la capitale à Samarra. (fr)
- Abul 'Abbas Ahmad Al-Mu'tamid 'Alallah (± 845 - Oktober 892) adalah seorang khalifah Bani Abbasiyah yang memerintah antara 870-892. Dalam masa kepemimpinan ia terjadi berbagai pemberontakan dan tekanan dari pasukan Turki. Akibat dari tekanan pasukan Turki, Al-Mu'tamid mengangkat Al-Muwaffaq untuk mengurus beberapa wilayah. Banyak pemberontakan yang terjadi pada masa kekhalifahan dia, dari pemberontakan Zanj, Kekacauan di TImur, dan pendirian negeri oleh Ahmad bin Thulun. Pada masa kepemimpinan dia, imam ke-11 dari sekte 12 imam Syiah meninggal dan menyebabkan perselisihan di antara kaum Syiah mengenai Al-Mahdi. Al-Mu'tamid meninggal karena meminum khamar pada tanggal 19 Rajab 279H. Satu-satunya anak al-Mutawakkil yang masih hidup, semasa pemerintahan al-Muhtadi, ia dibuang di Samarrah dan bebas setelah al-Muhtadi kehilangan kekuasaan. (in)
- 알 무타미드(Al-Mu'tamid, 842년 경 ~ 892년 10월 14일)는 870년부터 892년까지 통치한 아바스 칼리파국의 칼리프이다. 알무타와킬과 쿠파 노예 여성 Fityan의 아들이다. (ko)
- Abū l-ʿAbbās Aḥmad ibn Ja'far, detto al-Muʿtamid ʿalā Allāh (in arabo: أبو العباس أحمد المعتمد على الله; Samarra, 844 – Samarra, 892), fu califfo della dinastia abbaside. al-Muʿtamid fu califfo tra l'870 e l'892. Era figlio di al-Mutawakkil e di una schiava greca di Kufa, di nome Fityān. Durante il regno del suo predecessore, al-Muhtadi, al-Muʿtamid fu tenuto in carcere a Samarra e fu rimesso in libertà solo dopo la deposizione di al-Muhtadi. Fu tuttavia una figura puramente simbolica, dal momento che al suo posto regnò di fatto suo fratello al-Muwaffaq, in veste di reggente, ben visto dai Turchi che gestivano di fatto l'esercito califfale e conseguentemente determinavano ogni vicenda politica ed economica. L'incapacità di esprimere il suo nominale potere fu dimostrata quando, nell'882-3 egli cercò di abbandonare la capitale califfale di Samarra accettando l'invito di Aḥmad b. Ṭūlūn che gli aveva promesso, una volta raggiunto (la parte costruita dai Tulunidi della futura Cairo), di fargli governare da lì la Dār al-Islām. Si diresse infatti alla volta di Raqqa ma gli uomini inviati subito dal fratello-Reggente e guidati da Saʿīd b. Makhlad impedirono il trasferimento, riportando il califfo nel suo palazzo, chiamato (il Palazzo di Khāqān), così chiamato in onore ad Abū l-Fath Khāqān b. ʿUrtūj, che possedeva i 175 ettari circa che circondavano la reggia califfale, e al suo destino di puro e semplice simbolo di un potere che egli non esercitò mai, non potendo recuperarlo alla morte di al-Muwaffaq, dal momento che ogni potere fu assunto dal figlio del Reggente, il futuro califfo al-Muʿtaḍid, nipote di al-Muʿtamid. (it)
- ムウタミド（842年 - 892年）はアッバース朝の第15代カリフ（在位：870年 - 892年）である。 (ja)
- Abu Alabás Amade ibne Jafar (em árabe: أبو العباس أحمد بن جعفر; romaniz.: Abu'l-ʿAbbās Aḥmad ibn Jaʿfar; c. 842 – 14 de outubro de 892), mais conhecido por seu nome de reinado Almutâmide Alalá ou Almutamide Alalá (em árabe: المعتمد على الله; romaniz.: Al-Muʿtamid ʿalā ’llāh , lit. "Dependente de Deus") foi o califa do Califado Abássida de 870 a 892. Seu reinado marca o fim da "Anarquia em Samarra" e o início da restauração abássida, mas era em grande parte um governante apenas nominal. O poder era ocupado por seu irmão Almuafaque, que detinha a lealdade dos militares. A autoridade de Almutâmide foi circunscrita ainda mais após uma tentativa fracassada de fugir para os domínios controlados por Amade ibne Tulune no final de 882, e foi colocado em prisão domiciliar por seu irmão. Em 891, quando Almuafaque morreu, os legalistas tentaram restaurar o poder ao califa, mas foram rapidamente superados pelo filho de Almuafaque, Almutadide, que assumiu os poderes de seu pai. Quando Almutâmide morreu em 892, Almutadide o sucedeu como califa. (pt)
- Ахмад аль-Мутамід (*бл. 842, Самарра — 15 жовтня 892, Самарра) — 15-й володар Багдадського халіфату в 870—892 роках. Тронне ім'я з арабської мови перекладається як «Залежний від Бога». Повне ім'я — Абу'л-Аббас Ахмад ібн Джафар аль-Мутеваккіль аль-Мутадід Алаллах. (uk)
- 穆阿台米德（842年－892年10月15日），伊斯蘭教第三十三代哈里發，阿拔斯王朝第十五代哈里发（公元870年－892年在位）。842年出生，父亲是阿拔斯王朝第十代哈里发穆塔瓦基勒，869年7月9日继承堂兄弟穆赫塔迪，成为哈里发。在位期間標誌著的結束，由弟弟擔任攝政實際掌握政治實權。892年10月15日去世，由穆沃費格之子、侄子穆阿台迪德即位。 (zh)
- Абу́-ль-Абба́с А́хмад ибн Джа́фар (араб. أبو العباس أحمد بن جعفر; ок. 842, Самарра — 14 октября 892, там же) более известный под своим тронным именем (лакабом) как аль-Мутами́д Алалла́х — халиф из династии Аббасидов, правивший с 870 по 892 год. Пришёл к власти после десятилетия смут и дворцовых переворотов, положив начало периоду восстановления власти династии. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- المعتمد بالله (870-892م) الموافق 256هـ إلى 284هـ هو أحمد المعتمد على الله. أبو العبّاس ابن المتوكّل على الله جعفر بن المعتصم بالله محمد بن الرشيد العّباسي (ar)
- Al-Mu'tamid (en árabe: المعتمد al-Muʿtamid; m. en octubre de 892) fue el califa abasí en Bagdad de 870 a 892. Era hijo del califa Al-Mutawakkil y de una esclava de Kufa llamada Fityan. Durante esos 23 años de gobierno solo dispuso de un poder nominal. Fue ejecutado el 16 o el 19 de junio de 870. (es)
- Abû al-`Abbâs “Al-Mu`tamid bi-llah” Ahmad ben Ja`far al-Mutawakkil ou simplement Al-Mu`tamid, est né dans les environs de 842. Il devient le quinzième calife abbasside de Bagdad en 870. Il est le troisième fils de Ja`far al-Mutawakkil à monter sur le trône. Il a succédé à son cousin Al-Muhtadi. Il est mort en octobre 892. C’est le fils de son frère Al-Muwaffaq qui lui a succédé sous le nom d’Al-Mu`tadid. Son règne est marqué par une stabilisation de l'empire du point de vue interne avec la fin de la révolte des esclaves du Zanj ainsi que de l'anarchie qui régnait dans la capitale à Samarra. (fr)
- 알 무타미드(Al-Mu'tamid, 842년 경 ~ 892년 10월 14일)는 870년부터 892년까지 통치한 아바스 칼리파국의 칼리프이다. 알무타와킬과 쿠파 노예 여성 Fityan의 아들이다. (ko)
- ムウタミド（842年 - 892年）はアッバース朝の第15代カリフ（在位：870年 - 892年）である。 (ja)
- Ахмад аль-Мутамід (*бл. 842, Самарра — 15 жовтня 892, Самарра) — 15-й володар Багдадського халіфату в 870—892 роках. Тронне ім'я з арабської мови перекладається як «Залежний від Бога». Повне ім'я — Абу'л-Аббас Ахмад ібн Джафар аль-Мутеваккіль аль-Мутадід Алаллах. (uk)
- 穆阿台米德（842年－892年10月15日），伊斯蘭教第三十三代哈里發，阿拔斯王朝第十五代哈里发（公元870年－892年在位）。842年出生，父亲是阿拔斯王朝第十代哈里发穆塔瓦基勒，869年7月9日继承堂兄弟穆赫塔迪，成为哈里发。在位期間標誌著的結束，由弟弟擔任攝政實際掌握政治實權。892年10月15日去世，由穆沃費格之子、侄子穆阿台迪德即位。 (zh)
- Абу́-ль-Абба́с А́хмад ибн Джа́фар (араб. أبو العباس أحمد بن جعفر; ок. 842, Самарра — 14 октября 892, там же) более известный под своим тронным именем (лакабом) как аль-Мутами́д Алалла́х — халиф из династии Аббасидов, правивший с 870 по 892 год. Пришёл к власти после десятилетия смут и дворцовых переворотов, положив начало периоду восстановления власти династии. (ru)
- Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútamid ala-L·lah —àrab: أبو العباس أحمد المعتمد على الله, Abū l-ʿAbbās Aḥmad al-Muʿtamid alà-Llāh—, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mútamid, (844-893) fou califa abbàssida de Bagdad (870-892). Era fill del califa al-Mutawàkkil (847-861) i d'una esclava de Kufa de nom Fityan. El visir Ibn Khakan va morir el 877 i el va succeir Sulayman ibn Wahb i després Ismaïl ibn Bulbul. (ca)
- Abu’l-ʿAbbās Aḥmad ibn Jaʿfar (Arabic: أبو العباس أحمد بن جعفر; c. 842 – 14 October 892), better known by his regnal name Al-Muʿtamid ʿalā ’llāh (المعتمد على الله, "Dependent on God"), was the Caliph of the Abbasid Caliphate from 870 to 892. His reign marks the end of the "Anarchy at Samarra" and the start of the Abbasid restoration, but he was a largely a ruler in name only. Power was held by his brother al-Muwaffaq, who held the loyalty of the military. Al-Mu'tamid's authority was circumscribed further after a failed attempt to flee to the domains controlled by Ahmad ibn Tulun in late 882, and he was placed under house arrest by his brother. In 891, when al-Muwaffaq died, loyalists attempted to restore power to the Caliph, but were quickly overcome by al-Muwaffaq's son al-Mu'tadid, who a (en)
- Al-Mu'tamid (المعتمد al-Muʿtamid) (844 – 15-a de oktobro 892) estis la abasida kalifo en Bagdado de 870 ĝis 892 kaj plej aĝa survivanta filo de Al-Mutavakil. Li tenis la titolon de kalifo dum 23 jaroj, kvankam li dumlonge estis nur laŭnoma reganto. Dum la regado de lia antaŭulo, nome al-Muhtadi, al-Mu'tamid estis enprizonigita en Samaro. Li estis liberigita post al-Muhtadi estis elpostenigita. (eo)
- Abu l-Abbas Ahmad al-Mu'tamid ala llah (arabisch أبو العباس أحمد المعتمد على الله, DMG Abū ’l-ʿAbbās Aḥmad al-Muʿtamid ʿalā ’llāh; * 842/844; † 15. Oktober 892) war von 870 bis zu seinem Tod der fünfzehnte Kalif aus der Dynastie der Abbasiden. Die faktische Unabhängigkeit der Tuluniden in Ägypten musste allerdings anerkannt werden. Auch in den von den Saffariden und Samaniden beherrschten Teilen Ostirans und Transoxaniens war der Einfluss des Kalifen nur noch gering. (de)
- Abul 'Abbas Ahmad Al-Mu'tamid 'Alallah (± 845 - Oktober 892) adalah seorang khalifah Bani Abbasiyah yang memerintah antara 870-892. Dalam masa kepemimpinan ia terjadi berbagai pemberontakan dan tekanan dari pasukan Turki. Akibat dari tekanan pasukan Turki, Al-Mu'tamid mengangkat Al-Muwaffaq untuk mengurus beberapa wilayah. Banyak pemberontakan yang terjadi pada masa kekhalifahan dia, dari pemberontakan Zanj, Kekacauan di TImur, dan pendirian negeri oleh Ahmad bin Thulun. Pada masa kepemimpinan dia, imam ke-11 dari sekte 12 imam Syiah meninggal dan menyebabkan perselisihan di antara kaum Syiah mengenai Al-Mahdi. Al-Mu'tamid meninggal karena meminum khamar pada tanggal 19 Rajab 279H. (in)
- Abū l-ʿAbbās Aḥmad ibn Ja'far, detto al-Muʿtamid ʿalā Allāh (in arabo: أبو العباس أحمد المعتمد على الله; Samarra, 844 – Samarra, 892), fu califfo della dinastia abbaside. al-Muʿtamid fu califfo tra l'870 e l'892. Era figlio di al-Mutawakkil e di una schiava greca di Kufa, di nome Fityān. (it)
- Abu Alabás Amade ibne Jafar (em árabe: أبو العباس أحمد بن جعفر; romaniz.: Abu'l-ʿAbbās Aḥmad ibn Jaʿfar; c. 842 – 14 de outubro de 892), mais conhecido por seu nome de reinado Almutâmide Alalá ou Almutamide Alalá (em árabe: المعتمد على الله; romaniz.: Al-Muʿtamid ʿalā ’llāh , lit. "Dependente de Deus") foi o califa do Califado Abássida de 870 a 892. Seu reinado marca o fim da "Anarquia em Samarra" e o início da restauração abássida, mas era em grande parte um governante apenas nominal. O poder era ocupado por seu irmão Almuafaque, que detinha a lealdade dos militares. A autoridade de Almutâmide foi circunscrita ainda mais após uma tentativa fracassada de fugir para os domínios controlados por Amade ibne Tulune no final de 882, e foi colocado em prisão domiciliar por seu irmão. Em 891, quan (pt)
|
