| dbo:abstract
|
- La Constitució Vigent de la República Dominicana o Carta Magna va ser promulgada el 26 de gener del 2006, mitjançant la gaseta oficial no. 10561.1. Aquesta nova Constitució usa una tècnica legislativa més depurada que les seves versions anteriors. Està estructurada en 15 títols, precedits d'un preàmbul. Les seves subdivisions són els capítols, seccions fins al detall dels 277 articles i 20 disposicions. Cada article té la seva pròpia denominació o epígraf. La República Dominicana ha tingut 39 constitucions, més que qualsevol altre país, des de la seva independència en 1844. No obstant això, aquesta estadística és un indicador una miqueta enganyós d'estabilitat política, a causa de la pràctica dominicana de promulgar una nova constitució cada vegada que es ratifica una esmena. Encara que tècnicament diferents entre si en algunes disposicions particulars, la majoria de les constitucions noves contenien en realitat sol modificacions menors de les quals estaven en vigor anteriorment. Les àmplies innovacions constitucionals en realitat eren relativament rares. El gran nombre de constitucions, no obstant això, reflecteix una falta bàsica de consens sobre les regles que haurien de regir la vida política nacional. La majoria dels governs dominicans es van sentir obligats a prendre possessió del seu càrrec per redactar noves constitucions que van canviar les regles per adaptar-les als seus propis desitjos. No només els successius governs solien estar molt en desacord amb les polítiques i els programes dels seus predecessors, sinó que sovint rebutjaven per complet el marc institucional en el qual operaven els seus predecessors. Constitucionalisme—lleialtat a un conjunt estable de lleis i principis rectors en lloc de la persona que els promulga—es va convertir en una qüestió d'importància primordial en la República Dominicana només després de la mort de Rafael Trujillo. Els dominicans històricament havien acordat que el govern hauria de ser representant i vagament democràtic, que hauria d'haver-hi civils i drets polítics, separació de poders, i controls i equilibris. Més enllà d'això, no obstant això, el consens es va trencar. El país en realitat havia estat dominat alternativament al llarg de la seva història per dues tradicions constitucionals, una relativament democràtica i l'altra autoritària. Poques vegades va haver-hi intents de tancar la bretxa entre aquests oposats . (ca)
- The Dominican Republic has gone through 39 constitutions, more than any other country, since its independence in 1844. This statistic is a somewhat deceiving indicator of political stability, however, because of the Dominican practice of promulgating a new constitution whenever an amendment is ratified. Although technically different from each other in some particular provisions, most new constitutions contained only minor modifications of those previously in effect. Sweeping constitutional innovations were relatively rare. A large number of constitutions do, however, reflect a fundamental lack of consensus on the rules that should govern the national political life. Most Dominican governments felt compelled upon taking office to write new constitutions that changed the rules to fit their own wishes. Not only did successive governments often strenuously disagree with their predecessors' policies and programs, but they often wholly rejected the institutional framework within which their predecessors had operated. Constitutionalism—loyalty to a stable set of governing principles and laws rather than to the person who promulgates them—became a matter of overriding importance in the Dominican Republic only after the death of Rafael Trujillo. Dominicans historically had agreed that government should be representative and vaguely democratic, that there should be civil and political rights, separation of powers, and checks and balances. Beyond that, however, consensus broke down. The country had been alternately dominated throughout its history by two constitutional traditions, one relatively democratic and the other authoritarian. Rarely were there attempts to bridge the gap between these diametric opposites. The current Constitution was promulgated on June 13, 2015. (en)
- La Constitución de la República Dominicana fue promulgada el 6 de noviembre de 1844. Consta de un préambulo y diecisiete títulos, que se dividen en capítulos y secciones que comprenden 277 artículos, así como veinte disposiciones transitorias. Cada artículo tiene su propia denominación. La Constitución actual es la trigésima novena (39na.) desde la declaración de independencia en 1844, la mayor cantidad de cualquier país; sin embargo, este alto número es un indicador engañoso de la estabilidad constitucional del país, puesto que en la República Dominicana se promulga una nueva constitución cada vez que se produce una enmienda, incluso cuando se trata de la modificación de un solo artículo de la Constitución anterior. De aplicarse esa práctica a la Constitución de los Estados Unidos de América, se diría que ese país ha tenido veintiocho constituciones en vez de una sola. La gran mayoría de las nuevas constituciones dominicanas solo han contenido modificaciones menores a las vigentes anteriormente. En todo caso, el gran número de modificaciones a la Constitución refleja una falta de consenso sobre las reglas que deben regir la vida política nacional y el deseo de muchos gobiernos dominicanos, al tomar posesión del poder político, de cambiar las reglas conforme a sus intereses, especialmente en cuanto a la reelección presidencial. El constitucionalismo como disciplina solo se ha convertido en una cuestión de importancia primordial en la República Dominicana después del ajusticiamiento, en 1961, del dictador Rafael Trujillo Molina. Los dominicanos históricamente han acordado que su Gobierno debe ser unitario,representantivo y vagamente democrático, que debe haber, en teoría, derechos políticos y civiles, separación de poderes y controles y equilibrios. Más allá de ahí no ha habido consenso. De todos modos, podría decirse que el país ha sido dominado alternativamente a lo largo de su historia por dos tradiciones constitucionales: una relativamente democrática y la otra autoritaria. (es)
- La République dominicaine a adopté 39 constitutions, plus que tout autre pays, depuis son indépendance en 1844.L'actuelle Constitution de la République dominicaine a été promulguée le 13 juin 2015. (fr)
- La Repubblica Dominicana ha avuto 39 costituzioni, più di qualsiasi altro paese, dalla sua indipendenza nel 1844. Questa statistica è un indicatore un po' ingannevole della stabilità politica, tuttavia, a causa della pratica dominicana di promulgare una nuova costituzione ogni volta che è stato ratificato un emendamento. Sebbene tecnicamente diverse l'una dall'altra in alcune disposizioni particolari, la maggior parte delle nuove costituzioni conteneva in realtà solo lievi modifiche di quelle precedentemente in vigore. Ampie innovazioni costituzionali erano in realtà relativamente rare. Il gran numero di costituzioni riflette tuttavia una mancanza fondamentale di consenso sulle regole che dovrebbero governare la vita politica nazionale. La maggior parte dei governi dominicani si è sentita in dovere di assumere l'incarico di scrivere nuove costituzioni che cambiassero le regole per adattarle ai propri desideri. Non solo i governi successivi spesso erano in forte disaccordo con le politiche e i programmi dei loro predecessori, ma spesso respingevano completamente il quadro istituzionale all'interno del quale i loro predecessori avevano operato. Il costituzionalismo - lealtà verso un insieme stabile di principi e leggi che governano piuttosto che alla persona che li promulga - divenne una questione di primaria importanza nella Repubblica Dominicana solo dopo la morte di Rafael Trujillo. Storicamente i domenicani avevano concordato che il governo dovesse essere rappresentativo e vagamente democratico, che dovessero esserci diritti civili e politici, la separazione dei poteri, e i controlli ed equilibri. Oltre a ciò, tuttavia, il consenso si è rotto. In realtà il paese era stato alternativamente dominato nella sua storia da due tradizioni costituzionali, una relativamente democratica e l'altra autoritaria. Raramente c'erano stati tentativi di colmare il divario tra questi opposti sistemi. L'attuale Costituzione è stata promulgata il 14 giugno 2015. (it)
|
| rdfs:comment
|
- La République dominicaine a adopté 39 constitutions, plus que tout autre pays, depuis son indépendance en 1844.L'actuelle Constitution de la République dominicaine a été promulguée le 13 juin 2015. (fr)
- La Constitució Vigent de la República Dominicana o Carta Magna va ser promulgada el 26 de gener del 2006, mitjançant la gaseta oficial no. 10561.1. Aquesta nova Constitució usa una tècnica legislativa més depurada que les seves versions anteriors. Està estructurada en 15 títols, precedits d'un preàmbul. Les seves subdivisions són els capítols, seccions fins al detall dels 277 articles i 20 disposicions. Cada article té la seva pròpia denominació o epígraf. La República Dominicana ha tingut 39 constitucions, més que qualsevol altre país, des de la seva independència en 1844. (ca)
- The Dominican Republic has gone through 39 constitutions, more than any other country, since its independence in 1844. This statistic is a somewhat deceiving indicator of political stability, however, because of the Dominican practice of promulgating a new constitution whenever an amendment is ratified. Although technically different from each other in some particular provisions, most new constitutions contained only minor modifications of those previously in effect. Sweeping constitutional innovations were relatively rare. The current Constitution was promulgated on June 13, 2015. (en)
- La Constitución de la República Dominicana fue promulgada el 6 de noviembre de 1844. Consta de un préambulo y diecisiete títulos, que se dividen en capítulos y secciones que comprenden 277 artículos, así como veinte disposiciones transitorias. Cada artículo tiene su propia denominación. (es)
- La Repubblica Dominicana ha avuto 39 costituzioni, più di qualsiasi altro paese, dalla sua indipendenza nel 1844. Questa statistica è un indicatore un po' ingannevole della stabilità politica, tuttavia, a causa della pratica dominicana di promulgare una nuova costituzione ogni volta che è stato ratificato un emendamento. Sebbene tecnicamente diverse l'una dall'altra in alcune disposizioni particolari, la maggior parte delle nuove costituzioni conteneva in realtà solo lievi modifiche di quelle precedentemente in vigore. Ampie innovazioni costituzionali erano in realtà relativamente rare. (it)
|
