| dbo:abstract
|
- Al-Ikhwan (Els Germans) fou un moviment polític i religiós desenvolupat al Najd sota el govern del saudita Abd-al-Aziz ibn Saüd, i la secta wahhabita, entre 1912 i 1930. Es va inspirar en un ressorgiment del wahhabisme. El moviment es va iniciar quan es van començar a repartir parcel·les de terra per aconseguir que els beduïns esdevinguessin sedentaris i cultivadors i abandonessin el sistema nòmada (al-jahiliyya). El moviment sedentaritzador es va anomenar hijra (cada colònia que es creava era una hijra i els ocupants els ikhwan). El govern donava les terres, construïa les mesquites i escoles, distribuïa les llavors i eines, i donava instruccions; i sobretot enviava mestres de religió (mitawwi, plural matawia) que ensenyaven als nous cultivadors els principis de l'islam tal com era al temps del Profeta. Molts ikhwans van adoptar posicions extremes. El principal ensenyant de les doctrines era Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Latif, descendent d'Ibn Abd-al-Wahhab. El setembre del 1914 va haver de recomanar moderació. Els ikhwan es consideraven soldats de deu i volien fer la guerra santa per morir i anar al Paradís. Les seves banderes eren de color verd amb la escrita. La primera hijra fou fundada el 1912 prop dels pous d'al-Artawiyya, amb gent de les tribus Mutayr i Harb i sota la direcció del gran xeic dels Mutayr, . La següent fou al-Ghatghat al territori (dira) dels Utaiba (o Utayba) sota la direcció de Sultan ibn Bidjad ibn Humayd, cap de la fracció dels Barka dels Utayba (una de les dues fraccions principals de las tribu), que fou després conegut com a Sultan-ad-Din (Campió de la Fe). Es van arribar a fundar unes 130 colònies. El 1918 els ikhwan havien agafat un alt grau d'organització militar i formaven l'elit de l'exèrcit saudita. Foren els ikhwan els que van atacar aquest any Hayl la capital dels Banu Rashid o Al Rashid del Djabal Shammar, que no van poder ocupar per manca d'artilleria, però l'any següent van obtenir una victòria sobre els haiximites de l'Hedjaz ocupant els oasis fronterers d'al-Khurma i Taraba, on vivien majoritàriament grups de la tribu Utayba (1919). Vegeu al-Khurma. El 1920 els Ikhwan van participar en la conquesta d'Abha, la capital de les muntanyes de la regió d'Asir. Una guarnició d'ikhwans es va establir a la ciutat. La tirania dels ikhwan i el suport popular a la dinastia enderrocada, va provocar una revolta popular que va necessitar un altre contingent d'ikhwans (dirigits per Faysal el fill d'Ibn Saud, i per Sultan ibn Bidjad ibn Humayd) per ser sufocada. El mateix any va esclatar un conflicte amb Kuwait (vegeu Kuwait, apartat Història, secció "Conflicte fronterer amb el Nedjd, 1920"). Ibn Saud fou proclamat sultà del Nedjd a Riyadh en una assemblea el 1921. Els seus antecessors havien portat el títol d'imam. Aquest any Ibn Saud va aplanar als Banu Rashid o Al Rashid i després d'un setge de dos mesos els ikhwan dirigits per Faysal al-Dawish van obligar a Hayl a rendir-se l'octubre de 1921. Pels Ikhwan les condicions de rendició concedides foren massa generoses. En els següents mesos els membres de la tribu shammar refugiats a l'Iraq van atacar Nedjd. El 1922 els Ikhwan van arribar a al-Djawf i Sakaka, darrers reductes dels Al Rashid, que van ocupar; els ikhwan van fer una incursió a dos pobles del Banu Sakhr propers a Amman, capital de Transjordània, però es van haver de retirar quan van intervenir avions britànics. Gran Bretanya va proposar un tractat per definir les fronteres i evitar incidents i les parts es van reunir a Muhammara i van signar un acord el 4 de maig de 1922, però Ibn Saud va refusar la seva ratificació al·legant que els seus delegats havien sobrepassat les seves instruccions. La conferència entre Ibn Saud i els britànics a el 2 de desembre de 1922 va portar finalment a un protocol annex al tractat que establia les fronteres entre Iraq i el Nedjd de manera que fos acceptable pel sultà saudita. Al mateix temps es va establir un acord que definia les fronteres entre Kuwait i el Nedjd. Així van néixer les en les quals els dos governs interessats tenien idèntics drets; es tractava d'establir unes zones comunes però sense població permanent on els nòmades i el bestiar podien creuar sense trobar fronteres com havien fet des de feia segles. No obstant la imprecisió del traçat va fer que durant vuit anys encara hi hagués diversos incidents. Els britànics van organitzar una conferència a Kuwait per atenuar la tensió entre l'Hedjaz i el Nedjd, però al-Husayn II ibn Ali va refusar assistir-hi. Si que hi van anar Gran Bretanya, l'Iraq, Transjordània i el Nedjd. La conferència va durar del desembre del 1923 a l'abril del 1924 sense arribar a cap acord. Quan al-Husayn II es va proclamar califa (març) els ikhwan es van enfurismar i ho van considerar una heretgia. Els notables del Nedjd van tenir una assemblea el juny de 1924 a Riyadh on el ikhwan van estar presents i van acusar a al-Husayn d'exloure als seus membres del pelegrinatge. Els ulemes van declarar que el dret al pelegrinatge s'havia d'exercir de greu o per força i al final de l'assemblea es va decidir de facto utilitzar la força. La campanya contra l'Hedjaz va començar l'agost de 1924; atacs de diversió dirigits a Transjordània i Iraq foren rebutjats per l'aviació britànica. Els ikhwan sota la direcció d'Ibn Luayy i Ibn Humayd van avançar cap a l'oest; el setembre l'avantguarda (sense comandament) va entrar a Taif i va derrotar els defensors manats pel fill d'al-Husayn i príncep hereu, Ali ibn al-Husayn. Es va produir una matança de ciutadans, però Ibn Humayd va arribar i va restablir l'orde. Els haiximites van evacuar la Meca per temor a les matances dels ikhwan (Ibn Saud ja havia ordenat que no es repetissin) i Ibn Humayd i Ibn Luayy i van entrar l'octubre. Ibn Luayy fou nomenat amir i xerif de La Meca. Els ikhwan van destruir a la Meca nombrosos mausoleus provocant l'hostilitat del món musulmà. Es queixaven de la suavitat amb què Ibn Saud tractava els derrotats i al-Dawish va fer un discurs amenaçador a La Meca, que semblava amenaçar amb la revolta. Els Ikhwan van seguir la lluita contra , que havia succeït al seu pare quan aquest va abdicar, i resistia a Medina i Jiddah. Medina es va rendir a Muhammad, el fill d'Ibn Saud, i Jiddah es va rendir personalment a Ibn Saud el desembre del 1925. Mentre es portava a terme el setge de Jiddah, Ibn Saud va signar amb la Gran Bretanya els tractats de Bahra i de Hadda, dues ciutats properes a Jiddah (novembre del 1925); el primer establia la vigilància dels atacs irregulars a territori de Transjordània i l'Iraq, i el segon establia la frontera entre Nedjd i Transjordània excepte per Maan i Àqaba, que Ibn Saud considerava possessió de l'Hedjaz i per tan futur domini seu, però estaven sota administració britànica. El 1926 els ikhwan foren retirats de l'Hedjaz excepte els que es van establir a la frontera amb Iemen i a la zona d'Àqaba. En el pelegrinatge d'aquest any els ikhwan van provocar incidents. Aquell mateix any els Ikhwan van fer un Congrés a al-Artawiyya i l'ara rei d'Hedjaz i Nedjd, Ibn Saud, va ser condemnat per diversos actes entre els quals haver enviat al seu fill de visita a Egipte o emprar un automòbil, telèfon o telègraf. El rei va convocar un Congrés a Riyadh el gener del 1927 però molts caps ikhwan no hi van anar; els ulemes van lliurar una fatwa que es sotmetia a l'autoritat d'Ibn Saud com imam però feia algunes concessions als ikhwan, en especial contra els xiïtes de Katif i al-Ahsa que havien de ser convertits a l'islam ortodox. El 20 de maig de 1927 el rei va signar un tractat amb la Gran Bretanya (Tractat de Jiddah). Un segon Congrés es va fer el novembre del 1927 on es va reunir 3000 caps ikhwans (Ibn Humayd no hi va ser present) que van donar suport al rei. El novembre del 1927 es va produir un incident a la amb Iraq que va tornar a caldejar als ikhwan. Ibn Saud va convocar un nou congrés a Riyadh l'octubre de 1928 però els principals caps ikhwan, Ibn Humayd dels Utayba, al-Dawish dels Mutayr, i Didan ibn Fahhad ibn Hithlayn dels ajman (udjman) no hi van voler anar (al-Dawish va enviar el seu fill Abd al-Aziz). Ibn Saud va oferir fins i tot abdicar però el congrés va deposar als tres caps dels ikhwan als que va declarar rebels i se'ls va acusar de voler repartir-se el regne (Ibn Humayd l'Hedjaz, al-Dawish el Nedjd i Ibn Hithlayn al-Ahsa, aliats a un cap dels Banu Shammar que obtindria Hayl i un cap dels ruwala que obtindria al-Djawf). La situació va restar tensa però sense incidents fins al febrer del 1929. El febrer de 1929 Ibn Humayd en un atac a l'Iraq va matar alguns pacífics comerciants del Nedjd. Això va fer perdre suport popular als ikhwan. Llavors Ibn Saud va convidar als ikhwan a rendir-se i presentar-se a ser jutjats per tribunals islàmics, però van refusar. Els Ikhwan foren derrotats per l'exèrcit regular a la plana d'al-Sabala, prop d'al-Artawiyya (març de 1929). Ibn Humayd va fugir però fou atrapat i empresonat a Riyadh; al-Ghatghat fou arrasada per Abd Allah, germà d'Ibn Saud. Al-Dawish va quedar greument ferit però va poder escapar a la captura. El maig de 1929 Ibn Hithlayn fou assassinat per orde de Fadh, fill del governador saudita d'al-Ahsa, Abd Allah ibn Djalwi. En revenja els ikhwan del grup ajman van matar Fadh. Didan Ibn Hithlayn fou substituït pel seu cosí Nayif Aba l-Kilab, mentre al-Dawish, recuperat de les seves ferides, es va unir a Nayif a l'est (juny de 1929) i durant uns mesos van combatre a les tribus oposades entre les quals la principal era la dels Awazim; els rebels van obtenir diverses victòries i van tallar la carretera de la costa fins a Riyadh i van destruir un comboi de subministraments de les forces saudites (subministraments destinats a Saud, fill d'Ibn Saud). L'agost de 1929 el fill d'al-Dawish, Abd al Aziz (conegut com a Uzayyiz) va fer campanya a territori dels shammar i els anaza, però va ser derrotat pel governador d'Hayl Abd al-Aziz ibn Musaid Al Djalwi i va acabar morint de set al desert; en la batalla en què fou derrotat centenars d'ikhwans de la tribu mutayr van morir. Poc després una facció dels utayba dirigida per Umar ibn Rubayan es va passar a Ibn Saud. Al-Dawish tenia dificultats per trobar aigua pels seus homes i pastures pels seus ramats i finalment fou encerclat per forces saudites (gener del 1930). Faysal al-Dawish, i Nayif Aba l-Kilab es van refugiar a Kuwait amb alguns altres caps, però els britànics els van entregar a Ibn Saud a final de mes a condició que havien de salvar la vida; van ser tancats a la presó a Riyadh. La major part de les foren abandonades i algunes destruïdes. Les hidjres els caps de les quals havien restat fidels a Ibn Saud van romandre, i aquests caps i la seva gent van rebre pensions i subsidis. Entre els caps fidels hi havia Khalid ibn Mansur ibn Luayy que el 1932 va dirigir l'expedició saudita a Nadjran i els 1933 contra els idríssides del Iemen a la Tihama o Asir, morint de malaltia en aquesta darrera campanya. Els destacaments del ikhwans van formar la nova Guàrdia Nacional amb el nom "Al-Mudjahidun". (ca)
- Ichwán (arabsky الإخوان, Bratři) čili Bratrstvo bylo ozbrojené wahhábistické hnutí v Saúdské Arábii. O založení Ichwánu v letech 1911/1912 koluje mnoho legend. Oficiální historiografie Saúdské Arábie je připisuje zakladateli státu Abd al-Azízovi ibn Saúdovi. Prý hnutí vytvořil, aby obnovil wahhábismus. Přijímáním členů z různých kmenů měl být neutralizován kmenový partikularismus, který bránil nastolení moderního státu. Účelem prý bylo také beduíny trvale usadit v oázách, aby bylo možné snadněji verbovat vojáky pro boj proti jiným kmenům, a tím rozšířit království. Existují však také důkazy, že Ibn Saúd pouze posílil již existující hnutí. V tomto hnutí se mladí beduíni usazovali v náboženských komunitních osadách, hudžarech, kde je školili wahhábističtí náboženští učenci. Beduíni se tak stávali fanatickými náboženskými bojovníky, a protože měli málo zkušeností se zemědělstvím, rádi poslechli výzvy wahhábistických kazatelů k vojenskému džihádu, aby osvobodili Arabský poloostrov od nemuslimů a těch muslimů, kteří nebyli přísně náboženští. Kazatelé především zdůrazňovali, že podle slibu v Koránu ti, kteří padnou během džihádu, půjdou okamžitě do ráje. Jezdci na velbloudech - kavalérie Ichwánu I když ichwánské jednotky hrály mimořádnou roli v podmanění si beduínských kmenů a ve válce proti Husajnovi al-Hášimímu, staly se pak samy problémem kvůli svému fanatismu a konzervativním názorům. Ibn Saúd nesplnil jejich požadavky, aby byli odměněni za válečné úsilí pozemkovými právy v dobyté oblasti. Když poté Ichwán zahájil útoky na kmeny v Kuvajtu a Iráku, což vedlo k mezinárodnímu napětí, započal Ibn Saúd proti Ichwánu vojenské tažení a s pomocí britských dodávek vojenského materiálu ho roku 1929 porazil. (cs)
- الإخوان أو إخوان من أطاع الله هو تنظيم عسكري إسلامي سلفي للقبائل العربية النجدية التي تحالفت مع الملك عبد العزيز أثناء تأسيسه للمملكة العربية السعودية ظهر الإخوان لأول مرة حوالي عام 1911 ، تأسست أول هجرة للإخوان عام 1911 في الأرطاوية شمال مدينة الرياض، ثم تزايدت أعداد الهِجَر بعد ذلك حتى بلغت أكثر 200 هجرة موزعة في كافة مناطق شبه الجزيرة العربية. وسميت بالهجر نسبة لهجر الإخوان حياة البادية، وكون الإخوان الجيش الأساسي لقوات الملك عبد العزيز بن عبد الرحمن آل سعود، خلال حروب توحيد السعودية. (ar)
- Die Ichwān (arabisch الإخوان, DMG al-Iḫwān ‚die Brüder‘) waren eine wahhabitische Bewegung in Saudi-Arabien. Um die Gründung der Ichwan (Bruderschaft) in den Jahren 1911/1912 ranken sich viele Legenden. Von der offiziellen Geschichtsschreibung Saudi-Arabiens wird sie dem Staatsgründer Abd al-Aziz ibn Saud zugeschrieben. Danach wurde sie von ihm ins Leben gerufen, um die Bewegung der Wahhabiten zu erneuern. Durch die Aufnahme von Mitgliedern über alle Stammesgrenzen hinweg sollte der Partikularismus der Stämme neutralisiert werden, der den Aufbau eines modernen Staates unter der Dynastie der Saud behinderte. Zweck war auch die Zwangsansiedlung von Beduinen in den Oasen, um leichter rekrutierbare Truppen für die Kämpfe gegen andere Stämme zur Verfügung zu haben und so das Königreich auszuweiten. Es gibt jedoch auch Hinweise, dass Ibn Saud nur eine schon bestehende Bewegung verstärkt hat. In dieser Bewegung siedelten sich junge Beduinen in religiösen Gemeinschaftssiedlungen, den , an, in denen sie von Gelehrten in der Lehre Abd al-Wahhabs, dem Gründer des Wahhabismus unterwiesen wurden. Die erste Siedlung soll in al-Artaqiyya 250 km nordöstlich von Riad gewesen sein. Die so zu fanatischen Glaubenskämpfern gewordenen Beduinen, die wenig Erfahrung mit Ackerbau hatten, folgten dann dem Ruf wahhabitischer Prediger zum kriegerischen Dschihad, um die arabische Halbinsel von Nichtmoslems sowie nicht strikt gläubigen Moslems zu befreien. Die Prediger betonten vor allem, dass, wie im Koran versprochen, die im Dschihad Gefallenen sofort ins Paradies eingehen würden. Auch wenn die Truppen der Ichwan bei der Unterwerfung der Beduinenstämme und im Krieg gegen Hussein vom Hedschas eine hervorragende Rolle spielten, wurden sie doch auf Grund ihres Fanatismus und ihrer konservativen Einstellung zum Problem. Ihren Forderungen, für die Kriegsanstrengungen in Form von Landrechten in dem eroberten Gebiet belohnt zu werden, wurde von Ibn Saud nicht entsprochen. Als sie daraufhin Angriffe auf Stämme in Kuwait und im Irak unternahmen, was zu internationalen Verwicklungen führte, wurden sie in einer Militärkampagne bis 1929 besiegt. (de)
- The Ikhwan (Arabic: الإخوان, romanized: al-ʾIkhwān, The Brethren), commonly known as Ikhwan min ta'a Allah (Arabic: إخوان من أطاع الله), was a traditionalist religious militia made up of traditionally nomadic tribesmen which formed a significant military force of the ruler Ibn Saud and played an important role in establishing him as ruler of most of the Arabian Peninsula in the Kingdom of Saudi Arabia. The Ikhwan first appeared around 1902. They were the product of clergy who aimed to break up the Bedouin tribes and settle them around the wells and oases of the sedentary Arab populations, mainly those of the Najd, on the grounds that nomadic life was incompatible with the strict conformity of their interpretation of Islam. The newly Islamicized Bedouin would be converted from nomad raiders to soldiers for Islam. The cleric/teachers of the Ikhwan were dedicated to their idea of the purification and the unification of Islam, and some of the newly converted Ikhwan rebelled against their emir Ibn Saud, accusing him of religious laxity. The conquest of the Hejaz in 1924 brought all of the current Saudi state under Ibn Saud's control. The monarch then found himself in conflict with elements of the Ikhwan. He crushed their power at the Battle of Sabilla in 1929, following which the militia was reorganised into the Saudi Arabian National Guard. (en)
- L'Ikhwan (ou Ikwan ou Ikhwân ou Akhwan mot arabe qui signifie frères) est une milice religieuse islamique créée par Ibn Seoud vers 1912. Ses membres sont recrutés parmi les tribus bédouines et elle constitue le socle sur lequel le souverain va s'appuyer pour à la fois conquérir et créer l'Arabie saoudite. (fr)
- Los ijwán, ijwān o ikhwan (del árabe الإخوان, que significa "hermanos") y también ajwán, Fue una milicia religiosa islámica saudí compuesta por miembros de tribus tradicionalmente nómadas que formaron una fuerza militar significativa durante el gobierno de Ibn Saúd. Desempeñaron un papel importante para reafirmarlo como gobernante de la mayor parte de la Península arábiga y constituyeron la base para crear el Reino de Arabia Saudita. Los ijwán más tarde se convirtieron en la . Los ijwán aparecieron por primera vez alrededor de 1902. Fueron producto del clero islámico que tenía como objetivo dividir a las tribus beduinas y asentarlas alrededor de los pozos y oasis de las poblaciones árabes sedentarias, principalmente las de la región de Néyed, con el argumento de que la vida nómada era incompatible con la estricta conformidad de su interpretación del Islam. Los beduinos recientemente islamizados debían convertirse de asaltantes nómadas a soldados para el islam. Los maestros y clérigos de los ijwān se dedicaron a extender su idea de la purificación y la unificación del Islam, y algunos de los recién convertidos se rebelaron contra su emir Ibn Saúd, acusándolo de laxitud religiosa. La conquista del Hiyaz en 1924 puso a todo el estado saudita actual bajo el control de Ibn Saúd. El monarca entonces entró en conflicto con elementos del ijwán, venciéndolos en la en 1929. Posteriormente, la milicia fue reorganizada en la Guardia Nacional de Arabia Saudita. (es)
- 이크완(아랍어: الإخوان→형제단)은 아라비아 사우드조의 첫 군대로, 베두인 유목부족들을 와하브파 이슬람주의로 규합해 만들어졌다. 이븐 사우드가 아라비아 반도 대부분을 석권하고 사우디아라비아 왕국을 세우는 데 중요한 역할을 했다. 1927년 이븐 사우드와 결별하고 반란을 일으켰으나 진압당하고 그 잔당은 사우디아라비아 국민위병의 전신이 되었다. (ko)
- イフワーン（アラビア語：الإخوان）とはアラビア語で「同胞」という意味で、主にサウジアラビアのワッハーブ派イスラム教原理主義者の集団を指す。指導者は（w:Sultan bin Bajad Al Otaibi）。 (ja)
- Gli Ikhwān (in arabo: ﺍﺧﻮﺍﻥ, "fratelli") furono una milizia religiosa islamica che costituì la parte preponderante delle forze armate di Ibn Saʿūd e giocarono un ruolo determinante nel portarlo a governare sulla maggior parte della Penisola arabica, in quella che è oggi l'Arabia Saudita. Gli Ikhwān erano membri di tribù beduine. Secondo Wilfred Thesiger, questa fratellanza religiosa militante mirava alla purificazione e all'unificazione del mondo islamico, seguendo i principi dell'Islam tradizionale. Questo movimento aveva lo scopo di insediare i beduini delle tribù arabe intorno ai pozzi di acqua potabile e alle oasi, convinti come erano che la vita nomade fosse incompatibile con la stretta osservanza dell'Islam. ʿAbd al-ʿAzīz b. ʿAbd al-Raḥmān Āl Saʿūd (Ibn Saʿūd) ampliò la propria base di potere, inizialmente limitata al solo Najd, attraverso questo movimento. In seguito la Fratellanza si ribellò a lui quando Ibn Saʿūd fu accusato di lassismo religioso, per aver loro proibito incursioni negli Stati confinanti. Dopo la conquista dell'Hijaz nel 1924, si giunse alla costituzione dello Stato attuale dell'Arabia Saudita sotto il controllo di ʿAbd al-ʿAzīz, e a quel punto il monarca si trovò in conflitto con gli elementi degli Ikhwān. Schiacciò il loro potere nella Battaglia di Sabilla nel 1930 dopodiché la milizia venne riorganizzata nella Guardia Nazionale dell'Arabia Saudita. (it)
- De Ikhwan vormden het eerste Saoedische leger. De Ikhwan waren voormalige nomaden. Aanvankelijk waren zij in dienst van het Huis van Saoed – waar ze later in opstand tegen kwam – en speelden een belangrijke rol bij de vestiging van Saoedi-Arabië. (nl)
- Ikhwan var ett religiöst i Saudiarabien som utgjorde Ibn Sauds wahhabitiska militära kärntrupp vid erövringen av Arabiska halvön. En väckelserörelse med återupplivande av de religiösa reformer som predikades av Muhammad ibn Abd al-Wahhab på 1700-talet började göra sig gällande i början av 1900-talet i området runt oasen al-Artawiya 250 km nordväst om Riyadh i det inre av Arabiska halvön. Där skapades omkring 1912 en wahhabitisk sammanslutning som blev känd som ikhwan, brödraskapet. Medlemmarna som bestod av beduiner betraktade sig som Guds soldater. De var krigare och fruktade inte döden utan törstade efter ära när de missionerade och predikade den enda sanna vägen till frälsning i sitt heliga krig. Deras metoder med tvångsomvändelser var ofta hårdhänta genom att man helt enkelt slog ihjäl dem som inte ville ansluta sig till rörelsen. Rörelsen menade även att nomadlivet var oförenligt med efterlevnaden av islam och ville därför förmå beduinerna att bli bofasta runt källorna och oaserna. Nya ikhwankolonier med bostäder, skolor, jordbruk med jordbruksredskap, lager för vapen och ammunition växte fram under åren 1912-1918 runt om i Najd och samhällenas invånare levde i ständig militär beredskap. När rörelsen stod på sin höjdpunkt fanns det över 200 sådana bosättningar med sannolikt omkring 60.000 man i vapenför ålder. Det var detta wahhabitiska brödraskap som bildade kärntruppen i Ibn Sauds armé 1919-28 och som bland annat hjälpte honom att besegra rashiderna i Ha'il i Najd och hashimiterna i Hijaz vilket så småningom ledde till bildandet av riket Saudiarabien. Senare revolterade ikhwan när Ibn Saud förbjöd medlemmarna att göra räder in i grannstaterna Irak och Kuwait. Efter erövrandet av Hijaz när Ibn Saud hade kontroll över landet var han nu i konflikt med delar av brödraskapet. Han besegrade dessa vid en strid på Sabillaslätten inte långt från Artawiya 1929 och året därefter hade han helt krossat deras revolt. De ikhwaner som varit lojala mot Ibn Saud fortsatte livet i sina samhällen och utgjorde fortfarande en inflytelserik religiös militär styrka som efter hand uppgick i Saudiarabiska nationalgardet. Ikhwan i Saudiarabien ska inte blandas ihop med Muslimska Brödraskapet som uppstod i Egypten. (sv)
- Ихва́ны (араб. الإخوان, аль-Ихван — «Братья» или араб. إخوان من أطاع الله, Ихван ман ата’ Аллах — «Братья покорных Аллаху») — исламское религиозное военное ополчение, которое представляло собой главную военную силу первого правителя Саудовской Аравии Абдул-Азиза ибн Сауда (ещё до объединения страны) и сыграло ключевую роль в становлении его в качестве правителя большей части Аравийского полуострова при создании Саудовской Аравии, путём объединения различных территорий и племён. Ихваны состояли из ополченцев бедуинских племен. По определению Уилфреда Тезигера, это воинствующее религиозное братство, заявляющее, что его члены посвятили свои жизни «очищению и объединению ислама». Действия этого движения были направлены на уничтожение силы традиционной племенной системы и поселение бедуинов вокруг колодцев и оазисов, так как они считали, что кочевой образ жизни несовместим в полной мере с заветами ислама. Абдул-Азиз ибн Сауд пришёл к власти только благодаря поддержке этого движения. В 1920 году ихваны вторглись на территорию Кувейта, но 10 октября 1920 года были разгромлены у Эль-Джахры и были вынуждены покинуть территорию Кувейта. Ихваны совершали набеги на Трансиорданию в период с 1922 года по 1924 год. Позже ихваны восстали: они обвинили Ибн Сауда в «религиозной распущенности», когда он запретил им рейды в соседние государства. После завоевания Хиджаза в 1926 и Асира в 1928 году все территории, ныне составляющие саудовское государство, оказались под контролем Ибн Сауда, и монарх оказался в конфликте с ихванами. Он окончательно разбил их силы в битве при Сабилии в 1930 году, после чего ихванские лидеры повстанцев сдались британцам, а это ополчение было преобразовано в Национальную гвардию Саудовской Аравии. Впоследствии ихванская верхушка была уничтожена, а остальные в итоге были включены в регулярные саудовские войска. Султан ибн Баджад, один из трёх главных лидеров ихванов, был убит в 1931 году, а Фейсал аль-Давиш умер в тюрьме в Эр-Рияде 3 октября 1931 года из-за, как было объявлено, больного сердца. (ru)
- Іхва́ни (араб. الإخوان, аль-Іхван — «Брати» або араб. إخوان من أطاع الله, Іхван ман ата 'Аллах — «Брати покірних Аллаху») — ісламське релігійне військове ополчення, яке було головною військовою силою першого правителя Саудівської Аравії Абдель-Азіза ібн Сауда (ще до об'єднання країни) й зіграло головну роль у становленні його як правителя, що об’єднав Саудівську Аравію шляхом приєднання різних територій і племен. Іхвани складалися з ополченців бедуїнських племен. За визначенням Вілфреда Тезигера: це войовниче релігійне братство, яке заявляє, що його члени присвячують свої життя «очищенню та об'єднанню ісламу». Дії цього руху були спрямовані на знищення традиційної племінної системи й поселення бедуїнів навколо колодязів і оаз, оскільки вони вважали, що кочовий спосіб життя не відповідає заповітам ісламу. Абдул-Азіз ібн Сауд прийшов до влади лише завдяки підтримці цього руху. У 1920 році іхвани вдерлися на територію Кувейту, але 10 жовтня 1920 року їх було розгромлено та вони були змушені покинути територію Кувейту. Іхвани здійснювали з 1922 року по 1924 рік. Пізніше іхвани повстали: вони звинуватили Ібн Сауда в «релігійній розбещеності», коли він заборонив їм нападати на сусідні держави. Після завоювання Хіджаза в 1926 й Асиру в 1928 році всі території, що нині входять до саудівської держави, опинилися під контролем Ібн Сауда, що зумовило появу конфлікту з іхванями. Він остаточно переміг їх у битві біля Сабілли в 1930 році, після чого іхванські лідери повстанців здалися британцям, а це ополчення було перетворено в Національну гвардію Саудівської Аравії. Згодом іхванська верхівка була знищена. Султан ібн Баджад, один з трьох головних лідерів іхванів, був убитий у 1931 році, а Фейсал аль-Давіш помер у в'язниці в Ер-Ріяді 3 жовтня 1931 року через, як було оголошено, хворобу серця. (uk)
- 伊赫万（阿拉伯语：الإخوان，意为“兄弟会”），又译阿赫万，是沙特家族首领伊本·沙特于20世纪初期创立的军事组织，由贝都因游牧部落民组成。伊赫万组织是伊本·沙特军事力量的重要组成部分，在伊本·沙特的扩张战争乃至最终建立现代沙特阿拉伯的过程中扮演着重要作用。伊赫万也是的前身。 伊本·沙特借由伊赫万组织打破贝都因人的部落亲缘关系，安排他们定居到内志沙漠的水井和绿洲一带，促使其从游牧民转向定居生活。同时，这些转入定居的游牧民统一听从伊本·沙特的指挥，为沙特家族作战。同时出于沙特家族的瓦哈比派背景，伊本·沙特希望伊赫万成员摒弃不符合教义的习俗，改信瓦哈比派的教条主义信仰，并通过征战实现修行。至1923年，伊赫万的定居城镇已经达到72处，平均人口千余人。 1924年，伊本·沙特征服汉志地区，一些伊赫万成员此后私自进攻英国保护下的外约旦、伊拉克和科威特，和伊本·沙特有所分歧，伊赫万领袖认为他屈从于英国人的殖民主义和帝国主义；伊赫万组织亦主张以罕百里学派治国，但伊本·沙特则坚持“因地制宜”，违背瓦哈比教条而宽容部分什叶派穆斯林，成为另一分歧。1928年，伊赫万领袖苏尔坦和费萨尔起兵反叛，于1930年被基本平息，大部分伊赫万叛乱者被处决。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- الإخوان أو إخوان من أطاع الله هو تنظيم عسكري إسلامي سلفي للقبائل العربية النجدية التي تحالفت مع الملك عبد العزيز أثناء تأسيسه للمملكة العربية السعودية ظهر الإخوان لأول مرة حوالي عام 1911 ، تأسست أول هجرة للإخوان عام 1911 في الأرطاوية شمال مدينة الرياض، ثم تزايدت أعداد الهِجَر بعد ذلك حتى بلغت أكثر 200 هجرة موزعة في كافة مناطق شبه الجزيرة العربية. وسميت بالهجر نسبة لهجر الإخوان حياة البادية، وكون الإخوان الجيش الأساسي لقوات الملك عبد العزيز بن عبد الرحمن آل سعود، خلال حروب توحيد السعودية. (ar)
- L'Ikhwan (ou Ikwan ou Ikhwân ou Akhwan mot arabe qui signifie frères) est une milice religieuse islamique créée par Ibn Seoud vers 1912. Ses membres sont recrutés parmi les tribus bédouines et elle constitue le socle sur lequel le souverain va s'appuyer pour à la fois conquérir et créer l'Arabie saoudite. (fr)
- 이크완(아랍어: الإخوان→형제단)은 아라비아 사우드조의 첫 군대로, 베두인 유목부족들을 와하브파 이슬람주의로 규합해 만들어졌다. 이븐 사우드가 아라비아 반도 대부분을 석권하고 사우디아라비아 왕국을 세우는 데 중요한 역할을 했다. 1927년 이븐 사우드와 결별하고 반란을 일으켰으나 진압당하고 그 잔당은 사우디아라비아 국민위병의 전신이 되었다. (ko)
- イフワーン（アラビア語：الإخوان）とはアラビア語で「同胞」という意味で、主にサウジアラビアのワッハーブ派イスラム教原理主義者の集団を指す。指導者は（w:Sultan bin Bajad Al Otaibi）。 (ja)
- De Ikhwan vormden het eerste Saoedische leger. De Ikhwan waren voormalige nomaden. Aanvankelijk waren zij in dienst van het Huis van Saoed – waar ze later in opstand tegen kwam – en speelden een belangrijke rol bij de vestiging van Saoedi-Arabië. (nl)
- 伊赫万（阿拉伯语：الإخوان，意为“兄弟会”），又译阿赫万，是沙特家族首领伊本·沙特于20世纪初期创立的军事组织，由贝都因游牧部落民组成。伊赫万组织是伊本·沙特军事力量的重要组成部分，在伊本·沙特的扩张战争乃至最终建立现代沙特阿拉伯的过程中扮演着重要作用。伊赫万也是的前身。 伊本·沙特借由伊赫万组织打破贝都因人的部落亲缘关系，安排他们定居到内志沙漠的水井和绿洲一带，促使其从游牧民转向定居生活。同时，这些转入定居的游牧民统一听从伊本·沙特的指挥，为沙特家族作战。同时出于沙特家族的瓦哈比派背景，伊本·沙特希望伊赫万成员摒弃不符合教义的习俗，改信瓦哈比派的教条主义信仰，并通过征战实现修行。至1923年，伊赫万的定居城镇已经达到72处，平均人口千余人。 1924年，伊本·沙特征服汉志地区，一些伊赫万成员此后私自进攻英国保护下的外约旦、伊拉克和科威特，和伊本·沙特有所分歧，伊赫万领袖认为他屈从于英国人的殖民主义和帝国主义；伊赫万组织亦主张以罕百里学派治国，但伊本·沙特则坚持“因地制宜”，违背瓦哈比教条而宽容部分什叶派穆斯林，成为另一分歧。1928年，伊赫万领袖苏尔坦和费萨尔起兵反叛，于1930年被基本平息，大部分伊赫万叛乱者被处决。 (zh)
- Al-Ikhwan (Els Germans) fou un moviment polític i religiós desenvolupat al Najd sota el govern del saudita Abd-al-Aziz ibn Saüd, i la secta wahhabita, entre 1912 i 1930. Es va inspirar en un ressorgiment del wahhabisme. El 1922 els Ikhwan van arribar a al-Djawf i Sakaka, darrers reductes dels Al Rashid, que van ocupar; els ikhwan van fer una incursió a dos pobles del Banu Sakhr propers a Amman, capital de Transjordània, però es van haver de retirar quan van intervenir avions britànics. El novembre del 1927 es va produir un incident a la amb Iraq que va tornar a caldejar als ikhwan. (ca)
- Ichwán (arabsky الإخوان, Bratři) čili Bratrstvo bylo ozbrojené wahhábistické hnutí v Saúdské Arábii. O založení Ichwánu v letech 1911/1912 koluje mnoho legend. Oficiální historiografie Saúdské Arábie je připisuje zakladateli státu Abd al-Azízovi ibn Saúdovi. Prý hnutí vytvořil, aby obnovil wahhábismus. Přijímáním členů z různých kmenů měl být neutralizován kmenový partikularismus, který bránil nastolení moderního státu. Účelem prý bylo také beduíny trvale usadit v oázách, aby bylo možné snadněji verbovat vojáky pro boj proti jiným kmenům, a tím rozšířit království. (cs)
- The Ikhwan (Arabic: الإخوان, romanized: al-ʾIkhwān, The Brethren), commonly known as Ikhwan min ta'a Allah (Arabic: إخوان من أطاع الله), was a traditionalist religious militia made up of traditionally nomadic tribesmen which formed a significant military force of the ruler Ibn Saud and played an important role in establishing him as ruler of most of the Arabian Peninsula in the Kingdom of Saudi Arabia. (en)
- Die Ichwān (arabisch الإخوان, DMG al-Iḫwān ‚die Brüder‘) waren eine wahhabitische Bewegung in Saudi-Arabien. Um die Gründung der Ichwan (Bruderschaft) in den Jahren 1911/1912 ranken sich viele Legenden. Von der offiziellen Geschichtsschreibung Saudi-Arabiens wird sie dem Staatsgründer Abd al-Aziz ibn Saud zugeschrieben. Danach wurde sie von ihm ins Leben gerufen, um die Bewegung der Wahhabiten zu erneuern. Durch die Aufnahme von Mitgliedern über alle Stammesgrenzen hinweg sollte der Partikularismus der Stämme neutralisiert werden, der den Aufbau eines modernen Staates unter der Dynastie der Saud behinderte. Zweck war auch die Zwangsansiedlung von Beduinen in den Oasen, um leichter rekrutierbare Truppen für die Kämpfe gegen andere Stämme zur Verfügung zu haben und so das Königreich auszuwei (de)
- Los ijwán, ijwān o ikhwan (del árabe الإخوان, que significa "hermanos") y también ajwán, Fue una milicia religiosa islámica saudí compuesta por miembros de tribus tradicionalmente nómadas que formaron una fuerza militar significativa durante el gobierno de Ibn Saúd. Desempeñaron un papel importante para reafirmarlo como gobernante de la mayor parte de la Península arábiga y constituyeron la base para crear el Reino de Arabia Saudita. Los ijwán más tarde se convirtieron en la . (es)
- Gli Ikhwān (in arabo: ﺍﺧﻮﺍﻥ, "fratelli") furono una milizia religiosa islamica che costituì la parte preponderante delle forze armate di Ibn Saʿūd e giocarono un ruolo determinante nel portarlo a governare sulla maggior parte della Penisola arabica, in quella che è oggi l'Arabia Saudita. (it)
- Ихва́ны (араб. الإخوان, аль-Ихван — «Братья» или араб. إخوان من أطاع الله, Ихван ман ата’ Аллах — «Братья покорных Аллаху») — исламское религиозное военное ополчение, которое представляло собой главную военную силу первого правителя Саудовской Аравии Абдул-Азиза ибн Сауда (ещё до объединения страны) и сыграло ключевую роль в становлении его в качестве правителя большей части Аравийского полуострова при создании Саудовской Аравии, путём объединения различных территорий и племён. Ихваны совершали набеги на Трансиорданию в период с 1922 года по 1924 год. (ru)
- Ikhwan var ett religiöst i Saudiarabien som utgjorde Ibn Sauds wahhabitiska militära kärntrupp vid erövringen av Arabiska halvön. En väckelserörelse med återupplivande av de religiösa reformer som predikades av Muhammad ibn Abd al-Wahhab på 1700-talet började göra sig gällande i början av 1900-talet i området runt oasen al-Artawiya 250 km nordväst om Riyadh i det inre av Arabiska halvön. Där skapades omkring 1912 en wahhabitisk sammanslutning som blev känd som ikhwan, brödraskapet. Medlemmarna som bestod av beduiner betraktade sig som Guds soldater. De var krigare och fruktade inte döden utan törstade efter ära när de missionerade och predikade den enda sanna vägen till frälsning i sitt heliga krig. Deras metoder med tvångsomvändelser var ofta hårdhänta genom att man helt enkelt slog ihjä (sv)
- Іхва́ни (араб. الإخوان, аль-Іхван — «Брати» або араб. إخوان من أطاع الله, Іхван ман ата 'Аллах — «Брати покірних Аллаху») — ісламське релігійне військове ополчення, яке було головною військовою силою першого правителя Саудівської Аравії Абдель-Азіза ібн Сауда (ще до об'єднання країни) й зіграло головну роль у становленні його як правителя, що об’єднав Саудівську Аравію шляхом приєднання різних територій і племен. У 1920 році іхвани вдерлися на територію Кувейту, але 10 жовтня 1920 року їх було розгромлено та вони були змушені покинути територію Кувейту. (uk)
|
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.jpg){kind=link}
