| dbo:abstract
|
- Judeoarameu és un nom col·lectiu utilitzat per descriure diverses llengües hebrees influïdes per l'arameu i el neoarameu. L'arameu, com l'hebreu, és una llengua semítica occidental i les dues tenen molta semblança. Des del segle VII aC l'arameu era la lingua franca de l'Orient Mitjà. Va arribar a ser la llengua de la diplomàcia i del comerç, però no va ser usada pel poble hebreu en els seus començaments. Com descriu el Segon Llibre dels Reis 18:26, Ezequies, rei de Judà, va demanar negociar amb els ambaixadors assiris en arameu millor que en hebreu, de manera que el poble no es pogués assabentar del que es deia. Durant el segle VI aC, la captivitat dels jueus a Babilònia va portar la llengua de treball de Mesopotàmia, que era l'arameu, molt més a la vida diària de la majoria dels jueus. Al voltant de l'any 500 aC, Darios I de Pèrsia va proclamar que l'arameu seria la llengua oficial de la meitat oest del seu imperi, i el dialecte arameu oriental va esdevenir la norma estàndard oficial. Evidències documentals ens mostren el pas gradual de l'hebreu a l'arameu: 1.
* L'hebreu és utilitzat al principi com a primera llengua en la societat; l'arameu, similar a les llengües canaanites, és coneguda i entesa. 2.
* L'arameu és utilitzat com a llengua internacional en la diplomàcia i en el comerç. 3.
* L'arameu és utilitzat per a la comunicació entre súbdits i en l'administració de l'imperi. 4.
* L'arameu arriba a ser gradualment la llengua de la vida al carrer (al mercat, per exemple). 5.
* L'arameu substitueix gradualment l'hebreu a la llar, i aquest últim es fa servir només en l'activitat religiosa. (ca)
- اليهودي-الآرامية هي مجموعة من اللغات العبرية التي تأثرت الآرامية واللغات الآرامية الحديثة. (ar)
- Judeo-arameo es un nombre colectivo utilizado para describir varias lenguas hebreas influidas por el arameo y el . El arameo, como el hebreo, es una lengua semítica occidental y las dos tienen mucho parecido. Desde el siglo VII a. C. el arameo era la lingua franca de Oriente Medio. Llegó a ser la lengua de la diplomacia y del comercio, pero no fue usada por el pueblo hebreo en sus comienzos. Como describe el Segundo Libro de los Reyes 18:26, Ezequías, rey de Judá, pidió negociar con los embajadores asirios en arameo mejor que en hebreo, por lo que el pueblo no se podía enterar. Durante el siglo VI a. C. el cautiverio de Babilonia llevó la lengua de trabajo de Mesopotamia mucho más a la vida diaria de los judíos ordinarios. Alrededor del año 500 a. C. Darío I de Persia proclamó[cita requerida] que el arameo sería la lengua oficial de la mitad occidental de su imperio, y el dialecto arameo oriental se convirtió en la norma estándar oficial. Evidencias documentales enseñan el cambio gradual del hebreo al arameo: 1.
* El hebreo era usado al principio como primera lengua en la sociedad, la otra, similar a las lenguas cananeas, era conocida y entendida. 2.
* El arameo es utilizado como lengua internacional en la diplomacia y en el comercio. 3.
* El arameo es utilizado para la comunicación entre súbditos y en la administración del imperio. 4.
* El arameo llegó a ser gradualmente la lengua de la vida exterior (en el mercado, por ejemplo). 5.
* El arameo reemplazó gradualmente al hebreo en el hogar, y este último se usa sólo en la actividad religiosa. (es)
- Judaeo-Aramaic languages represent a group of Hebrew-influenced Aramaic and Neo-Aramaic languages. (en)
- Bahasa Aram Yahudi adalah beberapa ragam bahasa Aram dan Neo-Aram yang dipengaruhi oleh bahasa Ibrani. Tidak seperti bahasa Ibrani, bahasa Aram merupakan bahasa Semitik Barat Laut. Semenjak abad ke-7 SM, bahasa Aram menjadi lingua franca kawasan Timur Tengah. Bahasa ini menjadi bahasa diplomasi dan perdagangan, tetapi masih belum digunakan oleh orang-orang Yehuda. Seperti yang tercatat di dalam 2 Raja-raja 18:26: Catatan-catatan sejarah kemudian mendokumentasikan perubahan secara bertahap dari bahasa Ibrani ke bahasa Aram. Bahasa Aram secara perlahan menjadi bahasa sehari-hari di dunia luar, seperti di pasar, dan akhirnya menggantikan bahasa Ibrani di rumah, dan penggunaan bahasa Ibrani pun menjadi terbatas dalam kegiatan keagamaan saja. (in)
- Le judéo-araméen (hébreu : ארמית aramit, « araméen ») désigne en linguistique l’ensemble des langues et dialectes araméens parlés par les Juifs. Comme pour beaucoup de langues juives, ces idiomes sont influencés en mesure variable par l’hébreu. L’araméen étant la lingua franca du Moyen-Orient à l’époque des empires babylonien et perse (au milieu du Ier millénaire av. J.-C. ?), il devient la langue principale des Judéens (ainsi que des Samaritains) de la terre d’Israël et de Babylonie, reléguant l'hébreu à la liturgie juive (dans laquelle l’araméen fait également intrusion). Le recul de l’hébreu nécessite la rédaction de Targoumim, traductions araméennes des livres bibliques souvent enrichies d’interprétations rabbiniques, utilisées lors des lectures publiques de la Torah. Certains Targoumim sont rédigés en judéo-araméen galiléen[réf. nécessaire], la variante occidentale du Talmud de Jérusalem (également parlée à l’époque de Jésus), tandis que d’autres le sont en araméen judéo-babylonien, la langue du Talmud de Babylone dérivée de l’araméen oriental. L’araméen acquiert de ce fait une dimension particulière dans la pratique et la pensée juive, contribuant avec l’hébreu à la naissance du (en) utilisé dans la littérature rabbinique. La rédaction du Zohar en araméen ne fait qu’accroître cette importance. Cependant, dans sa dimension quotidienne, l’araméen recule à son tour, au fur et à mesure de l’éloignement des communautés juives des centres araméophones d’une part, et du déclin de l’empire perse d’autre part. En Europe, il cède la place aux langues judéo-romanes et judéo-germaniques. En Orient, il est remplacé par les langues judéo-arabes et judéo-persanes. Seules quelques communautés juives originaires du Kurdistan continuent à pratiquer des variantes juives de ; elles sont collectivement appelées et ceux qui les pratiquent les « Juifs targoumis ». Ces langues sont actuellement éteintes ou en voie de l’être, les nouvelles générations les ayant abandonnées au profit de la langue du pays de résidence. (fr)
- 유대 아람어(Judeo-Aramaic)는 히브리어의 영향을 받은 아람어 방언들이다. (ko)
- Język judeo-aramejski był dialektem języka aramejskiego. Zaznacza się w nim wyraźny podział na grupę wschodnią i zachodnią. Podobnie jak średnioaramejski dzieli się na 2 grupy: zachodnią i wschodnią. Grupa zachodnia obejmuje język judeo-palestyńską (w którym spisano Talmud Palestyński, żydowskie midrasze i targumy). Grupa wschodnia obejmuje język aramejski talmudyczny-babiloński (język Talmudu Babilońskiego)[potrzebny numer strony]. (pl)
- Евре́йско-араме́йские языки́ (иуде́о-араме́йские, иуде́йско-араме́йские; ивр. ארמית арами́т) — совокупность арамейских языков и диалектов, на которых говорили и писали в еврейских общинах Плодородного Полумесяца начиная с середины I тысячелетия до н. э. по наше время. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- اليهودي-الآرامية هي مجموعة من اللغات العبرية التي تأثرت الآرامية واللغات الآرامية الحديثة. (ar)
- Judaeo-Aramaic languages represent a group of Hebrew-influenced Aramaic and Neo-Aramaic languages. (en)
- 유대 아람어(Judeo-Aramaic)는 히브리어의 영향을 받은 아람어 방언들이다. (ko)
- Język judeo-aramejski był dialektem języka aramejskiego. Zaznacza się w nim wyraźny podział na grupę wschodnią i zachodnią. Podobnie jak średnioaramejski dzieli się na 2 grupy: zachodnią i wschodnią. Grupa zachodnia obejmuje język judeo-palestyńską (w którym spisano Talmud Palestyński, żydowskie midrasze i targumy). Grupa wschodnia obejmuje język aramejski talmudyczny-babiloński (język Talmudu Babilońskiego)[potrzebny numer strony]. (pl)
- Евре́йско-араме́йские языки́ (иуде́о-араме́йские, иуде́йско-араме́йские; ивр. ארמית арами́т) — совокупность арамейских языков и диалектов, на которых говорили и писали в еврейских общинах Плодородного Полумесяца начиная с середины I тысячелетия до н. э. по наше время. (ru)
- Judeoarameu és un nom col·lectiu utilitzat per descriure diverses llengües hebrees influïdes per l'arameu i el neoarameu. L'arameu, com l'hebreu, és una llengua semítica occidental i les dues tenen molta semblança. Des del segle VII aC l'arameu era la lingua franca de l'Orient Mitjà. Va arribar a ser la llengua de la diplomàcia i del comerç, però no va ser usada pel poble hebreu en els seus començaments. Com descriu el Segon Llibre dels Reis 18:26, Ezequies, rei de Judà, va demanar negociar amb els ambaixadors assiris en arameu millor que en hebreu, de manera que el poble no es pogués assabentar del que es deia. Durant el segle VI aC, la captivitat dels jueus a Babilònia va portar la llengua de treball de Mesopotàmia, que era l'arameu, molt més a la vida diària de la majoria dels jueus. (ca)
- Le judéo-araméen (hébreu : ארמית aramit, « araméen ») désigne en linguistique l’ensemble des langues et dialectes araméens parlés par les Juifs. Comme pour beaucoup de langues juives, ces idiomes sont influencés en mesure variable par l’hébreu. L’araméen étant la lingua franca du Moyen-Orient à l’époque des empires babylonien et perse (au milieu du Ier millénaire av. J.-C. ?), il devient la langue principale des Judéens (ainsi que des Samaritains) de la terre d’Israël et de Babylonie, reléguant l'hébreu à la liturgie juive (dans laquelle l’araméen fait également intrusion). (fr)
- Judeo-arameo es un nombre colectivo utilizado para describir varias lenguas hebreas influidas por el arameo y el . El arameo, como el hebreo, es una lengua semítica occidental y las dos tienen mucho parecido. Desde el siglo VII a. C. el arameo era la lingua franca de Oriente Medio. Llegó a ser la lengua de la diplomacia y del comercio, pero no fue usada por el pueblo hebreo en sus comienzos. Como describe el Segundo Libro de los Reyes 18:26, Ezequías, rey de Judá, pidió negociar con los embajadores asirios en arameo mejor que en hebreo, por lo que el pueblo no se podía enterar. Durante el siglo VI a. C. el cautiverio de Babilonia llevó la lengua de trabajo de Mesopotamia mucho más a la vida diaria de los judíos ordinarios. (es)
- Bahasa Aram Yahudi adalah beberapa ragam bahasa Aram dan Neo-Aram yang dipengaruhi oleh bahasa Ibrani. Tidak seperti bahasa Ibrani, bahasa Aram merupakan bahasa Semitik Barat Laut. Semenjak abad ke-7 SM, bahasa Aram menjadi lingua franca kawasan Timur Tengah. Bahasa ini menjadi bahasa diplomasi dan perdagangan, tetapi masih belum digunakan oleh orang-orang Yehuda. Seperti yang tercatat di dalam 2 Raja-raja 18:26: (in)
|
