| dbo:abstract
|
- La finta semplice (La ingènua fingida), K. 51, és una òpera en tres actes composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret italià de , basat en un llibret anterior de Carlo Goldoni. S'estrenà possiblement al de Salzburg l'1 de maig de 1769. És, òbviament, l'obra d'un noi de dotze anys, és a dir que és difícil percebre en aquesta primera experiència en l'àmbit de l'òpera buffa italiana les premisses de les obres mestres de la maduresa, compostes amb llibrets de Da Ponte. Es va compondre per encàrrec de l'empresari teatral Giuseppe Affligio, que va contractar Mozart per cent ducats perquè compongués una òpera per al teatre de la cort. No obstant això, no va arribar a estrenar-se a Viena el 1768. Sabem, per una carta escrita pel seu pare Leopold, que Wolfgang va tenir molts problemes per estrenar l'òpera: «L'òpera havia d'estar a punt per Pasqua, però el poeta va ser el primer a obstaculitzar el treball, demorant cada vegada més el lliurament de les oportunes correccions; per Pasqua només teníem dues àries corregides. Es va postergar la data fins a la Pentecosta, i després fins a la tornada d'Hongria de Sa Majestat. Només llavors van caure les màscares. Mentrestant, tots els compositors, i Gluck el primer, s'havien confabulat per impedir que l'òpera avancés. Es va seduir als cantants, es va posar en estat d'alerta a l'orquestra i es va fer tot el possible per bloquejar la posada en escena. Els cantants, que a prou feines saben llegir les notes i que, en alguns casos, han d'aprendre les parts de memòria, van ser obligats a afirmarque no podien cantar les seves àries, quan a casa nostra les havien escoltat, les havien aprovat i les havien aplaudit. L'orquestra, per la seva banda, no volia ser dirigida per un nen, i cent excuses més». També van fer córrer rumors que el nen no era capaç d'escriure aquella òpera i que en realitat el compositor era el pare. Leopold, furibund, va sotmetre el pobre nen a tot un seguit deexperiments. En presència d'il·lustres personatges, com el poeta de la cort, Pietro Metastasio, el compositor de la cort, , l'operista alemany italianitzat Johann Adolph Hasse i el canceller Kaunitz, Leopold va obrir a l'atzar un dels volums dels drames per a música de Metastasio i li va fer llegir el petit Wolfganfg la primera ària que va aparèixer: «Ell va agafar la ploma i, sense meditar massa, va compondre a una velocitat sorprenent música per a aquesta ària amb acompanyament de nombrosos instruments». El 21 de setembre de 1768, Leopold va presentar a l'emperador un plec de denúncies per les ofenses rebudes pel seu fill, que havien impedit la representació de La finta semplice. Leopold demanavajustícia, i també els 100 ducats pactats, però no va guanyar la batalla i l'òpera no es va representar. L'òpera consta de tres actes i d'una obertura per a la qual Mozart es va servir dels materials d'una simfonia, la simfonia en re major que en el catàleg Koechell porta el número 45, composta alguns mesos abans. Mozart va eliminar el minuetto i va conservar els tres moviments que, en la successió allegro-andante-molto allegro, respectaven la manera tripartida de la simfonia operística a la italiana. Un costum de l'època era que la música introductòria no tingués relació amb l'òperai amb el seu material musical. Aquesta pràctica va romandre inamovible fins a Rossini. (ca)
- La finta semplice (Předstíraná prostota, česky hráno jako Prostá léčka) je první komická opera (opera buffa) W. A. Mozarta z roku 1768 (KV 51). Poprvé byla uvedena v karnevalové sezóně roku 1768/69, pravděpodobně k narozeninám salcburského arcibiskupa Zikmund Kryštof ze Schrattenbachu (27. ledna) v arcibiskupském paláci v Salcburku. Opera má tři dějství. Byla zkomponována v italštině. Autorem libreta je , který jen mírně upravil stejnojmenné libreto Carla Goldoniho z roku 1764, původně pro benátského skladatele . Goldoniho libreto vycházelo z komedie La Fausse Agnès, ou Le Poète campagnard francouzského dramatika z roku 1736, uvedené poprvé posmrtně roku 1759. Mozart operu složil ve dvanácti letech. Přesto se jednalo už o jeho čtvrté operní dílo. Jiní skladatelé však, pravděpodobně ze žárlivosti, přesto tvrdili, že dílo sepsal Mozartův otec Leopold. Mozartova rodina totiž strávila celý rok 1768 ve Vídni. Známé jsou pouze jeho schůzky s budoucím rakouským císařem Josefem II. On sám si měl operu údajně objednat. Leopold se zase snažil tehdy velmi mladého syna prosadit jako operního skladatele, což ve Vídni bylo velmi nelehké. Opera se tam ani nikdy nehrála. Provedena byla v Salcburku, pravděpodobně na žádost arcibiskupa. V moderní době byla uvedena poprvé roku 1921 v Karlsruhe v německé úpravě Antona Rudolpha pod názvem Die verstellte Einfalt; v této podobě byla uvedena rovněž v Praze v němčině (1928) i češtině (1956). Vedle některých dalších úprav existuje od roku 1983 kritická edice původního italského znění, která je základem většiny mezinárodních inscenací. (cs)
- La finta semplice (deutsche Titel: Die vorgeblich Einfältige, Die verstellte Einfalt, Die Einfältige aus Klugheit, Das schlaue Mädchen oder Die schlaue Heuchlerin), KV 51/46a, ist eine Opera buffa (Originalbezeichnung: „Dramma giocoso“) in drei Akten und fünf Bildern von Wolfgang Amadeus Mozart, die er nach einer Anregung Kaiser Josephs II. im Alter von zwölf Jahren komponierte. Sie wurde wahrscheinlich 1769 in Salzburg uraufgeführt. (de)
- La finta semplice (La falsa senkulpulino), K. 51 (46a) estas opera buffa triakta por sep voĉoj kaj orkestro, komponita en 1768 de la tiam 12-jaraĝa Wolfgang Amadeus Mozart. Juna Mozart kaj lia patro Leopold estis pasigante jaron en Vieno, kie Leopold estis klopodante establi sian filon kiel opera komponisto. Li estis aganta je sugesto fare de la imperistro Jozefo la 2-a, ke la juna knabo verku operon. Leopold elektis itallingvan libreton de la vienkortega poeto Marco Coltellini, kiu estis bazita sur frua verko de Carlo Goldoni. Dum la pruvludoj, la opero estis la viktimo de intrigoj el konkurencaj komponistoj kiuj plendis, ke la verko ne estis el la 12-jaraĝa knabo, sed el lia patro. Minacita per sabotita premiero fare de la impresario Giuseppe Affligio, Leopold prudente decidis retiriĝi. La opero neniam estis ludita en Vieno. Ĝi estis probable ludita la venontan jaron en Salcburgo je peto de la Princo-Ĉefepiskopo. Mozart produktis plenan partituron de tri aktoj, 26 pecoj, en manuskripto de 558 paĝoj. Ĝi inkludas uverturon/simfonion, unu koruson, unu dueton, tri ensemblojn (fine de ĉiu akto), kaj 21 ariojn. La opero estis registrita en sia tuteco fare de Leopold Hager por Orfeo en Januaro 1983 kun Helen Donath kaj Teresa Berganza, ludo kiu daŭris du horojn kaj 45 minutojn. Alia registro estis farita en Novembro 1989, kun Barbara Hendricks kaj Ann Murray, kaj dirigentita de Peter Schreier. Tiu versio estis elektita de Philips por esti parto de The Complete Mozart Edition el la verkoj de Mozart, publikigita en 1991. Tamen, ekde ties premiero en 1769, la opero ne estus ludita ĝis modernaj tempoj. Ĝi estis ludita en la Festivalo de Salcburgo de 2006, kiel parto de la produktado de ĉiuj el la 22 operoj de Mozart. La ludoj estis publikigitaj en la kolekto de DVD-oj konata kiel M-22 de Deutsche Grammophon. Du fratoj, Cassandro kaj Polidoro, loĝas kun sia juna fratino, Jacinta. En ilia hejmo loĝas Fracasso, hungara oficiro, kiu amallogas Jacinta. Ŝiaj fratoj Cassandro kaj Polidoro opozicias al tiu geedzeco. Por atingi la konsento de Don Cassandro, oni klopodas, ke li enamiĝu de Rosina, la fratino de Fracasso, kiu aperas maskita de simpla juna kamparanino, nome la “falsa senkulpulino”. (eo)
- La finta semplice (título original en italiano que se ha traducido al español de diversas maneras, La ingenua fingida, La falsa ingenua o La crédula fingida) es una ópera bufa (dramma giocoso) en tres actos, con música de Wolfgang Amadeus Mozart y libreto en italiano de Carlo Goldoni, adaptado por . Lleva por número KV 51. En el último catálogo Köchel: K6 46a. (es)
- La finta semplice, K. 51/46a (La Fausse Ingénue) est un opéra-bouffe en trois actes composé en 1768 par Wolfgang Amadeus Mozart, sur un livret en italien de Marto Coltellini adapté de Carlo Goldoni. La création eut lieu au Palais de l'Archevêque de Salzbourg le 1er mai 1769. Mozart écrivit la musique en suivant les codes de la comédie utilisés par Philippe Néricault Destouches dans La Fausse Agnès ou Le Poète campagnard (1734). Pour l'ouverture, Mozart réutilise sa symphonie K. 45, sans le troisième mouvement et en modifiant les accords finaux pour conduire à l'ensemble initial. (fr)
- La finta semplice (The Fake Innocent), K. 51 (46a) is an opera buffa in three acts for seven voices and orchestra, composed in 1768 by then 12-year-old Wolfgang Amadeus Mozart. Young Mozart and his father Leopold were spending the year in Vienna, where Leopold was trying to establish his son as an opera composer. He was acting on a suggested request from the Emperor Joseph II that the young boy should write an opera. Leopold chose an Italian libretto by the Vienna court poet Marco Coltellini, which was based on an early work by Carlo Goldoni. During rehearsals, the opera was the victim of intrigues from competing composers claiming that the work was not from the 12-year-old boy, but from his father. Threatened with a sabotaged first night by the impresario Giuseppe Affligio, Leopold prudently decided to withdraw. The opera was never staged in Vienna. It was probably performed the following year in Salzburg at the request of the Prince-Archbishop. Mozart produced a full score of three acts, 26 numbers, in a manuscript of 558 pages. It includes an overture/Sinfonia, one coro, one duet, three ensembles (at the end of each act), and 21 arias. The opera was recorded in its entirety by Leopold Hager for Orfeo in January 1983 with Helen Donath and Teresa Berganza, a performance lasting two hours 45 minutes. Another recording was made in November 1989, with Barbara Hendricks and Ann Murray, and conducted by Peter Schreier. This version was selected by Philips to be part of The Complete Mozart Edition of all the works of Mozart, published in 1991. However, since its premiere in 1769, the opera was not staged until modern times. It was performed at the 2006 Salzburg Festival, as part of the production of all of 22 Mozart's operas. The performances were published in the collection of DVDs known as M-22 by Deutsche Grammophon. (en)
- La finta semplice, K 51 (46a), è un'opera di Wolfgang Amadeus Mozart. Il libretto, denominato "Dramma giocoso per musica in due atti" è di Marco Coltellini, che adattò e riorganizzò un preesistente libretto di Carlo Goldoni per (1764), a sua volta tratto dalla "comédie en prose" La Fausse Agnés ou Le Poète campagnard (1736) di Philippe Néricault Destouches. L'opera venne eseguita per la prima volta nel palazzo arcivescovile di Salisburgo il 1º maggio 1769. (it)
- La Finta Semplice ("De geveinsde eenvoud") is een opera buffa in drie bedrijven van Wolfgang Amadeus Mozart. Het libretto is van , gebaseerd op een libretto dat Goldoni geschreven had voor . Deze opera werd voor de eerste keer opgevoerd in Salzburg in 1769. (nl)
- La finta semplice ("Den föregivet enfaldiga"), K 51 (46a), är en opera buffa i tre akter för solister och orkester med musik av Wolfgang Amadeus Mozart. Librettot av som bygger på ett verk av Carlo Goldoni. (sv)
- Udana naiwność (La finta semplice, KV 51/KV 46a) – trzyaktowa opera buffa Wolfganga Amadeusa Mozarta. Autorem libretta jest . (pl)
- «Удавана простушка», або «Уявна простушка» (італ. La finta semplice) — опера буфа на 3 дії Вольфганга Амадея Моцарта, італійське лібрето Карло Гольдоні в обробці М. Кольтелліні. Написана близько 1768 року, коли авторові виповнилося 12 років, на замовлення австрійського імператора Йосифа II, але через інтриги придворних музикантів у Відні поставлена не була. Прем'єра відбулась у Зальцбурзі у травні 1769 року. На довгі роки твір юного музиканта було забуто і знову повернулася на сцену лише в 1921 році, коли була поставлена в Карлсруе в редакції А. Рудольфа (німецькою мовою). Лібрето Гольдоні було написано для однойменної опери С. Перілло (1764). (uk)
- La finta semplice (em português: "A falsa simples") é uma ópera-bufa de três atos composta por Wolfgang Amadeus Mozart em 1769, com o libreto italiano de baseado nos primeiros trabalhos de Carlo Goldoni. Estreou no Palácio do Arcebispo em Salzburgo no dia 1 de maio de 1769. Mozart compôs a música utilizando o modelo de comédia escrita por : La fausse Agnès, ou le Poète campagnard. Mozart compôs esta ópera aos 12 anos, e pela primeira vez abordou o gênero cômico na sua ópera. (pt)
- «Притворная простушка», или «Мнимая простушка» (итал. La finta semplice) — опера-буффа Вольфганга Амадея Моцарта в 3 действиях, итальянское либретто К. Гольдони в обработке М. Кольтеллини. Написана около 1768 года, когда автору исполнилось двенадцать лет, по заказу австрийского императора Иосифа II, но из-за интриг придворных музыкантов в Вене поставлена не была. Премьера: Зальцбург около 1 мая 1769 года. На долгие годы произведение юного музыканта было забыто и вновь вернулось на сцену лишь в 1921 году, когда была поставлена в Карлсруэ в редакции А. Рудольфа (на немецком языке). Либретто Гольдони было написано для одноименной оперы С. Перилло (1764). (ru)
|
| rdfs:comment
|
- La finta semplice (deutsche Titel: Die vorgeblich Einfältige, Die verstellte Einfalt, Die Einfältige aus Klugheit, Das schlaue Mädchen oder Die schlaue Heuchlerin), KV 51/46a, ist eine Opera buffa (Originalbezeichnung: „Dramma giocoso“) in drei Akten und fünf Bildern von Wolfgang Amadeus Mozart, die er nach einer Anregung Kaiser Josephs II. im Alter von zwölf Jahren komponierte. Sie wurde wahrscheinlich 1769 in Salzburg uraufgeführt. (de)
- La finta semplice (título original en italiano que se ha traducido al español de diversas maneras, La ingenua fingida, La falsa ingenua o La crédula fingida) es una ópera bufa (dramma giocoso) en tres actos, con música de Wolfgang Amadeus Mozart y libreto en italiano de Carlo Goldoni, adaptado por . Lleva por número KV 51. En el último catálogo Köchel: K6 46a. (es)
- La finta semplice, K. 51/46a (La Fausse Ingénue) est un opéra-bouffe en trois actes composé en 1768 par Wolfgang Amadeus Mozart, sur un livret en italien de Marto Coltellini adapté de Carlo Goldoni. La création eut lieu au Palais de l'Archevêque de Salzbourg le 1er mai 1769. Mozart écrivit la musique en suivant les codes de la comédie utilisés par Philippe Néricault Destouches dans La Fausse Agnès ou Le Poète campagnard (1734). Pour l'ouverture, Mozart réutilise sa symphonie K. 45, sans le troisième mouvement et en modifiant les accords finaux pour conduire à l'ensemble initial. (fr)
- La finta semplice, K 51 (46a), è un'opera di Wolfgang Amadeus Mozart. Il libretto, denominato "Dramma giocoso per musica in due atti" è di Marco Coltellini, che adattò e riorganizzò un preesistente libretto di Carlo Goldoni per (1764), a sua volta tratto dalla "comédie en prose" La Fausse Agnés ou Le Poète campagnard (1736) di Philippe Néricault Destouches. L'opera venne eseguita per la prima volta nel palazzo arcivescovile di Salisburgo il 1º maggio 1769. (it)
- La Finta Semplice ("De geveinsde eenvoud") is een opera buffa in drie bedrijven van Wolfgang Amadeus Mozart. Het libretto is van , gebaseerd op een libretto dat Goldoni geschreven had voor . Deze opera werd voor de eerste keer opgevoerd in Salzburg in 1769. (nl)
- La finta semplice ("Den föregivet enfaldiga"), K 51 (46a), är en opera buffa i tre akter för solister och orkester med musik av Wolfgang Amadeus Mozart. Librettot av som bygger på ett verk av Carlo Goldoni. (sv)
- Udana naiwność (La finta semplice, KV 51/KV 46a) – trzyaktowa opera buffa Wolfganga Amadeusa Mozarta. Autorem libretta jest . (pl)
- La finta semplice (em português: "A falsa simples") é uma ópera-bufa de três atos composta por Wolfgang Amadeus Mozart em 1769, com o libreto italiano de baseado nos primeiros trabalhos de Carlo Goldoni. Estreou no Palácio do Arcebispo em Salzburgo no dia 1 de maio de 1769. Mozart compôs a música utilizando o modelo de comédia escrita por : La fausse Agnès, ou le Poète campagnard. Mozart compôs esta ópera aos 12 anos, e pela primeira vez abordou o gênero cômico na sua ópera. (pt)
- La finta semplice (La ingènua fingida), K. 51, és una òpera en tres actes composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret italià de , basat en un llibret anterior de Carlo Goldoni. S'estrenà possiblement al de Salzburg l'1 de maig de 1769. És, òbviament, l'obra d'un noi de dotze anys, és a dir que és difícil percebre en aquesta primera experiència en l'àmbit de l'òpera buffa italiana les premisses de les obres mestres de la maduresa, compostes amb llibrets de Da Ponte. (ca)
- La finta semplice (Předstíraná prostota, česky hráno jako Prostá léčka) je první komická opera (opera buffa) W. A. Mozarta z roku 1768 (KV 51). Poprvé byla uvedena v karnevalové sezóně roku 1768/69, pravděpodobně k narozeninám salcburského arcibiskupa Zikmund Kryštof ze Schrattenbachu (27. ledna) v arcibiskupském paláci v Salcburku. Opera má tři dějství. Byla zkomponována v italštině. Autorem libreta je , který jen mírně upravil stejnojmenné libreto Carla Goldoniho z roku 1764, původně pro benátského skladatele . Goldoniho libreto vycházelo z komedie La Fausse Agnès, ou Le Poète campagnard francouzského dramatika z roku 1736, uvedené poprvé posmrtně roku 1759. (cs)
- La finta semplice (La falsa senkulpulino), K. 51 (46a) estas opera buffa triakta por sep voĉoj kaj orkestro, komponita en 1768 de la tiam 12-jaraĝa Wolfgang Amadeus Mozart. Juna Mozart kaj lia patro Leopold estis pasigante jaron en Vieno, kie Leopold estis klopodante establi sian filon kiel opera komponisto. Li estis aganta je sugesto fare de la imperistro Jozefo la 2-a, ke la juna knabo verku operon. (eo)
- La finta semplice (The Fake Innocent), K. 51 (46a) is an opera buffa in three acts for seven voices and orchestra, composed in 1768 by then 12-year-old Wolfgang Amadeus Mozart. Young Mozart and his father Leopold were spending the year in Vienna, where Leopold was trying to establish his son as an opera composer. He was acting on a suggested request from the Emperor Joseph II that the young boy should write an opera. (en)
- «Притворная простушка», или «Мнимая простушка» (итал. La finta semplice) — опера-буффа Вольфганга Амадея Моцарта в 3 действиях, итальянское либретто К. Гольдони в обработке М. Кольтеллини. Написана около 1768 года, когда автору исполнилось двенадцать лет, по заказу австрийского императора Иосифа II, но из-за интриг придворных музыкантов в Вене поставлена не была. Премьера: Зальцбург около 1 мая 1769 года. На долгие годы произведение юного музыканта было забыто и вновь вернулось на сцену лишь в 1921 году, когда была поставлена в Карлсруэ в редакции А. Рудольфа (на немецком языке). (ru)
- «Удавана простушка», або «Уявна простушка» (італ. La finta semplice) — опера буфа на 3 дії Вольфганга Амадея Моцарта, італійське лібрето Карло Гольдоні в обробці М. Кольтелліні. Написана близько 1768 року, коли авторові виповнилося 12 років, на замовлення австрійського імператора Йосифа II, але через інтриги придворних музикантів у Відні поставлена не була. Прем'єра відбулась у Зальцбурзі у травні 1769 року. На довгі роки твір юного музиканта було забуто і знову повернулася на сцену лише в 1921 році, коли була поставлена в Карлсруе в редакції А. Рудольфа (німецькою мовою). (uk)
|
_-_Archivio_Storico_Ricordi_ICON012417.jpg){kind=link}
_-_Archivio_Storico_Ricordi_ICON012417.jpg){kind=link}
