| dbo:abstract
|
- لازيكا أو إيغريسي (باللغة الجورجية: ეგრისი أو ლაზიკა)، (باللغة اللازية: ლაზიკა)، (باللغة الفارسية: لازستان) اسم جورجي من أجل منطقة ومملكة قامت في العصور الوسطى في المنطقة الغربية بما يعرف اليوم باسم جورجيا، وهي معروفة باسم لازيكا للبيزنطيين وباسم لازيستان للفرس تبعاً لقبيلة اللاز الذين هيمنوا في وقت ما على هذه المملكة. ازدهرت المملكة بين القرن السادس قبل الميلاد والقرن السابع بعد الميلاد، وغطت قطعة أرضاً كانت تابعة للمملكة السابقة كولخيس، وتخضع اليوم المنطقة لأبخازيا. طوال فترة وجود المملكة، كانت تابعة بشكل استراتيجي للبيزنطيين، ووقعت أحياناً تحت حكم . في وقت ما من أوائل القرن الرابع، أقيمت أسقفية مسيحية في المملكة. وكان من بين الـ 325 المشاركين في مجمع نيقية كان أسقف ، . أول ملك مسيحي لإغريسي كان ؛ في القرن الخامس، أصبحت المسيحية ديانة المملكة الرسمية. لاحقاً، تحول نلاء ورجال دين إغريسي من التقليد الديني اليوناني إلى الجورجي؛ وأصبحت الجورجية لغة الثقافة والتعليم. (ar)
- Lazika fou un principat creat cap a l'any 100 per les tribus laz (lazis, llatí lazi) d'origen georgià a la part occidental de l'actual Geòrgia. Inicialment va ser un govern local de tribu dintre de la província romana del Pont Polemaic, no més important que el de qualsevol ciutat, si bé amb un territori més ampli, però amb el temps va fer-se més poderós. Els governs locals dels apsils, abasgues, sannis i d'altres veïns van anar quedant incorporats al govern dels lazis, que reconeixien plenament la sobirania romana, i cap al 380 quan les guarnicions romanes a la regió de la Còlquida i Pont oriental van ser retirades, els lazis van esdevenir de facto independents i el seu cap es va convertir en rei de Lazika. En aquest moment el poder del rei es va estendre cap Svanétia, i cap al territori dels zidrits que pertanyia a Ibèria. Es van construir dos fortaleses a la frontera amb Ibèria ( i ). El 395 l'Imperi Romà es divideix en Occidental i Oriental (conegut per Imperi Romà d'Orient) que inicia una política pragmàtica, reconeixent la independència de Lazika, i ajudant al país a fer-se fort a canvi de vigilar la frontera. Els reis lazis reberen les insígnies reals de Bizanci. Amb l'ajuda romana d'Orient Lazika consolida el seu poder a Abkhàzia, Svanétia, Mingrèlia, Gúria, Adjària i a l'est fins a les muntanyes Likhi. La capital es va establir a Tsikhe Godji (Arqueòpolis), al centre. No es coneixen gaire bé els reis de Lazika. Les fonts romanes d'Orient esmenten a Gubaz I cap al 450 que es va enfrontar a l'emperador Marcià (450-458) que va enviar un exèrcit al país. Gubaz que era favorable als perses va haver d'abdicar en favor de Tsaté I. Abans de l'any 500 Svanétia (amb altres regions de la vora) va passar a Ibèria i el regne va esdevenir vassall del rei Vakhtang d'Ibèria. A partir de la pau entre l'Imperi Romà d'Orient i Pèrsia el 532, les guarnicions romanes d'Orient a Lazika van ser retirades. Es va crear una fortalesa a Petra, al camí de Lazika pel Mar Negre, sota el comandament d'un estrategos. El rei Gubaz II (successor de Tsaté I) s'acosta als perses i li ofereix la submissió. El 542 un exèrcit persa entra a Lazika i el xa Cosroes s'entrevista amb Gubaz. La fortalesa de Petra és conquerida pels perses amb ajuda dels lazis. Els romans d'Orient van respondre entrant en territori persa, i els perses es van retirar, deixant però guarnicions. El shah encarrega al cap de l'exèrcit de desfer-se de Gubaz II i col·locar al tron a un noble addicte, anomenat Pharsans, però aquest va trair als perses i va descobrir el complot. Gubaz demana ajuda a Bizanci, que li envia tropes. El 549 els romans d'Orient tornen a dominar el país menys les fortaleses ocupades pels perses. El 550 un exèrcit persa entra al país però és derrotat completament i els perses es retiren quedant només la guarnició de Petra que el cap de l'exèrcit romà d'Orient Daghisté no va voler assaltar. Cridat Daghisté a Constantinoble i empresonat el substituí Bessa i el 551 Petra va ser conquerida al mateix temps que l'exèrcit persa entrava altra vegada al país i assetjava la capital Archéopolis, d'on van ser rebutjats, però els combats van continuar per tot el país. El 552 es va signar un tractat de pau provisional però la lluita no s'aturà, i els caps romans d'Orient no portaven la direcció amb massa eficàcia, provocant protestes de Gubaz a l'emperador. Els caps romans d'Orient enutjats, van cridar al rei a consultes el vespre d'una batalla a Onogurissi, i el van assassinar; l'assalt a Onogurissi va fracassar. Els nobles (dividits entre el partir persa dirigit per Aètes, i el partit grec dirigit per Fartaze essent els últims majoritaris) es van posar d'acord en demanar a l'emperador que nomenés rei a Tsaté, fill de Gubaz. Tsaté II, que estava a Constantinoble, va ser enviat al país i coronat. Els assassins del seu pare arrestats i condemnats a mort. Després es van reprendre els combats amb els perses, i finalment el 562 es va signar a Dara un tractat de pau per 50 anys pel qual Pèrsia renunciava a Lazika. L'estatus de Svanétia, territori que ambdues parts es disputaven, va quedar en suspens però més tard va ser adjudicada als romans d'Orient. Al segle vii apareixen com a reis Barnuk I (660-c. 670), Grigor (c. 670-c. 675 ) i Barnuk II (c. 675-680). Cap al 680 va ser incorporada a l'Imperi Romà d'Orient i desapareix la figura reial passant el país passa a estar dirigir per Patrikioz romans d'Orient. Uns anys després, el 697, el patrikioz Sergoi Barnukisdze, acollí els àrabs i quedà sota dependència del Califat. El 717, essent assetjada Constantinoble pels àrabs, l'emperador romà d'Orient acorda reconèixer com a sobirà hereditari a Lleó I d'Abkhazétia o Abkhàzia, rebel als àrabs, però com a vassall de Kartli (on reconegué reis a Mihri i Artxil d'Herèthia. Els romans d'Orient també van reconèixer com hereditaris (i doncs de fet independents) als erihstavis de Missimianétia, Svanétia, Apsilètia, Sanigètia i altres menors, tots ells rebels als àrabs, i de fet perduts per Bizanci des feia molt de temps. Lleó I, i d'altres rebels, derrotaren als àrabs cap al 720, prop d'Anakopia, obligant-los a evacuar la Geòrgia Occidental que va quedar en poder d'Abkhàzia, ja que els senyors locals se li van anar sotmetent en els següents anys. (ca)
- Království Lazika (gruzínsky ლაზიკის სამეფო, lazikis samepo; řecky Λαζική, Laziké; lazsky: ლაზიკა, Laziǩa, persky لازستان, Lazistán; arménsky Եգեր, Jeger), známé také jako království Egrisi (gruzínsky ეგრისის სამეფო, egrisis samepo) bylo starověkým gruzínským státním útvarem, jenž se rozkládal v západní části dnešní Gruzie. Existovalo v období mezi 1. století př. n. l. a 7. století n. l., nezávislé však bylo až od 3. století. (cs)
- Lasika bzw. Lazika bezeichnet ein Reich im antiken Georgien. Der Name kam im Verlauf der römischen Kaiserzeit für das zuvor als Kolchis bekannte Gebiet auf, das seinen Namen von den Griechen erhalten hatte. Der Nachfolgestaat Lasikas auf seinem Gebiet ist Egrisi. (de)
- Lázica (en latín: Lazica o Lazicum; en griego: Λαζική, Lazikē; en persa: Lazistan; en laz: Laziǩa, ლაზიკა) o Egrisi (del georgiano: ეგრისი) es el término con que se llamaba al país situado al oeste de la actual Georgia, incluyendo en ciertas épocas lo que hoy es Abjasia y Lazistán, desde que fue dominado por el Imperio romano hasta su unión con Kartli-Iberia para formar el primer reino georgiano unificado en la Edad Media. (es)
- Lazica (Georgian: ეგრისი, Egrisi; Laz: ლაზიკა, Laziǩa; Greek: Λαζική, Lazikí; Persian: لازستان, Lâzestân; Armenian: Եգեր, Yeger) was the Latin name given to the territory of Colchis during the Roman/Byzantine period, from about the 1st century BC. (en)
- Le royaume de Lazique, souvent simplifié en Lazique, ou encore Égrisi, est un ancien royaume situé dans l'ouest de la Géorgie entre le Ier siècle av. J.-C. et le VIIe siècle. Il est situé sur une large partie de l'ancien royaume de Colchide, dont il est souvent désigné comme successeur après son intégration dans l'Empire romain. Durant une large partie de son existence, le Lazique était un protectorat de l'Empire byzantin. (fr)
- 에그리시(조지아어: ეგრისი, 또는 ლაზიკა, 라즈어: Laziǩa (ლაზიკა), 페르시아어: Lazistan)는 오늘날의 조지아의 동부에 있었던, 지역과 왕국을 뜻하는 중세 조지아어 이름이며. 동로마 작가에 의해 라지카로 알려졌고, 이란인에게는 부족 이후의 라지스탄으로, 언젠가 그 지방을 지배하던 통치 엘리트 계층에 의해서 알려졌다. 왕국은 기원전 6세기와 기원후 7세기 사이에 번영하였다. 에그리시는 이전의 왕국인 콜키스의 영토까지 포함한 지역이며, 현대의 압하지아의 영토를 정복했었다. 존속하던 그 왕국은 모조리 동로마의 주요 전략적 종속 왕국이었으며, 가끔은 이란 사산 왕조의 통치아래에 들어가기도 했다.4세기 초반의 몇몇 지역은, 기독교의 주교구 또는 피티운트(조지아의 비츠빈타)의 주교좌가 이 왕국에서 확립되었다. 325년의 제1차 니케아 공의회의 참석자들 중에서 피티운트, 의 주교가 있었다. 에그리시의 첫 번째 그리스도인 왕은 였다. 5세기에는, 기독교를 에그리시의 국교로 정했다. 다음에는, 에그리시의 귀족들과 성직자들의 전통은 그리스어 전례를 조지아어 전례로 전환했다. 그리고 조지아어는 문화와 교육의 언어가 되었다. 은 조지아의 왕이었던 바그라티오니 왕실의 에 의해 10세기 후반에 건설되었다. 조지아의 기독교 건축 양식의 가장 오래된 건축물 중의 한 곳이다.바그라트 3세 통치 하에, 에그리시는 이베리아카르틀리의 동부 조지아의 국토와 통합되어 연합된 조지아 왕국의 형태가 되었다. (ko)
- Lazyka (gr. Λαζική, gruz. ლაზიკა, pers. لازستان, orm. Եգեր) – zwana też po gruzińsku Egrisi, region historyczny i nazwa królestwa istniejącego w zachodniej części współczesnej Gruzji. Nazwa pochodzi od Lazów, ludu który swego czasu dominował w miejscowych elitach rządzących. Zorganizowane struktury państwowe istniały tu od VI wieku p.n.e. do VII wieku. Królestwo zajmowało tereny dawnej Kolchidy a jego wpływy sięgały współczesnej Abchazji. W czasie swojego istnienia nie cieszyło się długimi okresami niezależności, będąc wasalem Cesarstwa Rzymskiego (później Bizancjum) Persji lub Sasanidów. Przez długi okres elity rządzące i miejskie były mocno zhellenizowane. Na początku IV wieku na terenie Lazyki powstało pierwsze chrześcijańskie biskupstwo w Picundzie, od tego czasu zaczyna się chrystianizacja miejscowych. Lokalni biskupi brali aktywny udział w życiu kościoła powszechnego, na przykład Stratofilus uczestniczył w Soborze Nicejskim. Pod koniec IV wieku Lazyka dostaje się pod władzę królów Iberii kaukaskiej. Pierwszym wyznającym chrześcijaństwo królem Lazyki był Gubazes, rządzący w V wieku. Za jego rządów religia ta stała się wyznaniem państwowym. W V wieku na sile przybiera proces dehellenizacji elit, miejscowe dialekty stały się językami urzędowymi, używało się ich także w kulturze i nauce. Pod koniec VII wieku tereny Lazyki znalazły się pod kontrolą Bizancjum. Później zwierzchnictwo sprawowali muzułmańscy kalifowie. W VIII wieku Lazyka weszła w skład . W X wieku została przyłączona do posiadłości Bagratydów i zunifikowała się z innymi ziemiami, składającymi się na . (pl)
- La Lazica (georgiano: ეგრისი, Egrisi; laz: ლაზიკა, Laziǩa; in greco moderno: Λαζική, Lazikí; persiano: لازستان, Lâzestân; armeno: Եգեր, Yeger) è stato un regno caucasico esistito nell'antichità classica, nel tardo antico e nell'alto medioevo. Il regno fiorì tra il I secolo a.C. e il VII secolo d.C. Si estendeva su parte del territorio del precedente regno della Colchide e annesse in seguito l'odierna Abcasia. A partire dal III secolo d.C. il regno fu vassallo dell'Impero romano, tranne durante la guerra lazica combattuta tra il 541 e il 562 quando fu vassallo sasanide. Il vassallagio romano terminò nel corso del VII secolo quando il regno di Lazica fu annesso all'impero stesso. Agli inizi del IV secolo, venne istituita in questo regno una diocesi a Pezonda (Bichvinta in Georgiano). Nel 325 tra i partecipanti al Primo Concilio di Nicea vi era il Vescovo di Pezonda, . Il primo re cristiano di Lazica fu , e nel V secolo il cristianesimo divenne la religione ufficiale del regno. La Cattedrale di Pezonda è uno dei più antichi monumenti dell'architettura georgiana cristiana e venne costruita dal re Bagrat III nel tardo X secolo. Fu sotto questo monarca che la Lazica portò a termine l'unione della Georgia in unico stato: in seguito all'annessione delle regioni orientali del Caucaso si formò al posto di Egrisi il Regno di Georgia. (it)
- Egrisi (ეგრისი) is een middeleeuwse Georgische naam voor het gebied en koninkrijk in het westelijke deel van het hedendaagse Georgië, dat in Byzantium bekend was als Lazica en in Perzië als Lazistan, naar het volk van de Lazen. Het koninkrijk bloeide tussen de 6e eeuw v.C en de 7e eeuw na C. Het bezat een deel van het grondgebied van het vroegere koninkrijk Colchis en onderwierp het grondgebied van het hedendaagse Abchazië. Door zijn bestaan was het hoofdzakelijk een Byzantijns strategisch vazal-koninkrijk. Op een punt in de vroege 4e eeuw na Chr. vestigde de christen Eparchy van het bisdom Pitiunt (Bichvinta in Georgië) zich in dit koninkrijk. De eerste christelijke koning van Egrisi was ; in de 5e eeuw werd het christendom de officiële godsdienst van Egrisi. De Kathedraal Bichvinta is een van de oudste monumenten van de Georgische christelijke architectuur die door de Georgische koning Bagrat III uit het huis Bagrationi geconstrueerd werd in de vroege 10e eeuw. Het was onder Bagrat III, dat Egrisi met het oostelijke Georgische land (Iberia-Kartli) werd verenigd om zo het koninkrijk Georgië te vormen. (nl)
- Ла́зика, Егрисі (груз. ეგრისის სამეფო, лазс. ლაზიკა) — стародавня держава на території Грузії. Одне з перших грузинських державних утворень. (uk)
- Egrisi (em georgiano: ეგრისი) é a denominação medieval em georgiano da região ocidental do atual território da Geórgia. No Império Bizantino era conhecida como Lázica e no Império Sassânida como Lazistão, em função do povo lazes, que durante algum tempo dominou a elite governante local.. Também chamado Reino de Egrisi (em georgiano: ეგრისის სამეფო). (pt)
- Лазика или Эгриси (груз. ეგრისი; греч. Λαζική) — западногрузинское царство на берегу Чёрного моря, достигшее своего расцвета в IV—VI веках н. э., являлось преемником Колхидского царства. Оно простиралось от Кавказского хребта и Бзыбского ущелья в Абхазии на севере до Аджарии на юге. На востоке до Лихского хребта, где граничило с Иберией (Картли). Сведения о царстве лазов сохранились в трудах: Арриана, Прокопия Кесарийского, Менандра, Агафия, Малалы, Хроникона Пасхального, Феофана Исповедника и т. д. (ru)
- Lazica (georgiska: ლაზიკა, Lazika; latin: Lasicum), eller Egrisi (georgiska: ეგრისი), var ett medeltida kungadöme i Kaukasus. Det var beläget i det område som i dag utgör västra Georgien. Namnet Lazica kommer av folket lazer. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Království Lazika (gruzínsky ლაზიკის სამეფო, lazikis samepo; řecky Λαζική, Laziké; lazsky: ლაზიკა, Laziǩa, persky لازستان, Lazistán; arménsky Եգեր, Jeger), známé také jako království Egrisi (gruzínsky ეგრისის სამეფო, egrisis samepo) bylo starověkým gruzínským státním útvarem, jenž se rozkládal v západní části dnešní Gruzie. Existovalo v období mezi 1. století př. n. l. a 7. století n. l., nezávislé však bylo až od 3. století. (cs)
- Lasika bzw. Lazika bezeichnet ein Reich im antiken Georgien. Der Name kam im Verlauf der römischen Kaiserzeit für das zuvor als Kolchis bekannte Gebiet auf, das seinen Namen von den Griechen erhalten hatte. Der Nachfolgestaat Lasikas auf seinem Gebiet ist Egrisi. (de)
- Lázica (en latín: Lazica o Lazicum; en griego: Λαζική, Lazikē; en persa: Lazistan; en laz: Laziǩa, ლაზიკა) o Egrisi (del georgiano: ეგრისი) es el término con que se llamaba al país situado al oeste de la actual Georgia, incluyendo en ciertas épocas lo que hoy es Abjasia y Lazistán, desde que fue dominado por el Imperio romano hasta su unión con Kartli-Iberia para formar el primer reino georgiano unificado en la Edad Media. (es)
- Lazica (Georgian: ეგრისი, Egrisi; Laz: ლაზიკა, Laziǩa; Greek: Λαζική, Lazikí; Persian: لازستان, Lâzestân; Armenian: Եգեր, Yeger) was the Latin name given to the territory of Colchis during the Roman/Byzantine period, from about the 1st century BC. (en)
- Le royaume de Lazique, souvent simplifié en Lazique, ou encore Égrisi, est un ancien royaume situé dans l'ouest de la Géorgie entre le Ier siècle av. J.-C. et le VIIe siècle. Il est situé sur une large partie de l'ancien royaume de Colchide, dont il est souvent désigné comme successeur après son intégration dans l'Empire romain. Durant une large partie de son existence, le Lazique était un protectorat de l'Empire byzantin. (fr)
- 에그리시(조지아어: ეგრისი, 또는 ლაზიკა, 라즈어: Laziǩa (ლაზიკა), 페르시아어: Lazistan)는 오늘날의 조지아의 동부에 있었던, 지역과 왕국을 뜻하는 중세 조지아어 이름이며. 동로마 작가에 의해 라지카로 알려졌고, 이란인에게는 부족 이후의 라지스탄으로, 언젠가 그 지방을 지배하던 통치 엘리트 계층에 의해서 알려졌다. 왕국은 기원전 6세기와 기원후 7세기 사이에 번영하였다. 에그리시는 이전의 왕국인 콜키스의 영토까지 포함한 지역이며, 현대의 압하지아의 영토를 정복했었다. 존속하던 그 왕국은 모조리 동로마의 주요 전략적 종속 왕국이었으며, 가끔은 이란 사산 왕조의 통치아래에 들어가기도 했다.4세기 초반의 몇몇 지역은, 기독교의 주교구 또는 피티운트(조지아의 비츠빈타)의 주교좌가 이 왕국에서 확립되었다. 325년의 제1차 니케아 공의회의 참석자들 중에서 피티운트, 의 주교가 있었다. 에그리시의 첫 번째 그리스도인 왕은 였다. 5세기에는, 기독교를 에그리시의 국교로 정했다. 다음에는, 에그리시의 귀족들과 성직자들의 전통은 그리스어 전례를 조지아어 전례로 전환했다. 그리고 조지아어는 문화와 교육의 언어가 되었다. 은 조지아의 왕이었던 바그라티오니 왕실의 에 의해 10세기 후반에 건설되었다. 조지아의 기독교 건축 양식의 가장 오래된 건축물 중의 한 곳이다.바그라트 3세 통치 하에, 에그리시는 이베리아카르틀리의 동부 조지아의 국토와 통합되어 연합된 조지아 왕국의 형태가 되었다. (ko)
- Ла́зика, Егрисі (груз. ეგრისის სამეფო, лазс. ლაზიკა) — стародавня держава на території Грузії. Одне з перших грузинських державних утворень. (uk)
- Egrisi (em georgiano: ეგრისი) é a denominação medieval em georgiano da região ocidental do atual território da Geórgia. No Império Bizantino era conhecida como Lázica e no Império Sassânida como Lazistão, em função do povo lazes, que durante algum tempo dominou a elite governante local.. Também chamado Reino de Egrisi (em georgiano: ეგრისის სამეფო). (pt)
- Лазика или Эгриси (груз. ეგრისი; греч. Λαζική) — западногрузинское царство на берегу Чёрного моря, достигшее своего расцвета в IV—VI веках н. э., являлось преемником Колхидского царства. Оно простиралось от Кавказского хребта и Бзыбского ущелья в Абхазии на севере до Аджарии на юге. На востоке до Лихского хребта, где граничило с Иберией (Картли). Сведения о царстве лазов сохранились в трудах: Арриана, Прокопия Кесарийского, Менандра, Агафия, Малалы, Хроникона Пасхального, Феофана Исповедника и т. д. (ru)
- Lazica (georgiska: ლაზიკა, Lazika; latin: Lasicum), eller Egrisi (georgiska: ეგრისი), var ett medeltida kungadöme i Kaukasus. Det var beläget i det område som i dag utgör västra Georgien. Namnet Lazica kommer av folket lazer. (sv)
- لازيكا أو إيغريسي (باللغة الجورجية: ეგრისი أو ლაზიკა)، (باللغة اللازية: ლაზიკა)، (باللغة الفارسية: لازستان) اسم جورجي من أجل منطقة ومملكة قامت في العصور الوسطى في المنطقة الغربية بما يعرف اليوم باسم جورجيا، وهي معروفة باسم لازيكا للبيزنطيين وباسم لازيستان للفرس تبعاً لقبيلة اللاز الذين هيمنوا في وقت ما على هذه المملكة. ازدهرت المملكة بين القرن السادس قبل الميلاد والقرن السابع بعد الميلاد، وغطت قطعة أرضاً كانت تابعة للمملكة السابقة كولخيس، وتخضع اليوم المنطقة لأبخازيا. طوال فترة وجود المملكة، كانت تابعة بشكل استراتيجي للبيزنطيين، ووقعت أحياناً تحت حكم . (ar)
- Lazika fou un principat creat cap a l'any 100 per les tribus laz (lazis, llatí lazi) d'origen georgià a la part occidental de l'actual Geòrgia. Inicialment va ser un govern local de tribu dintre de la província romana del Pont Polemaic, no més important que el de qualsevol ciutat, si bé amb un territori més ampli, però amb el temps va fer-se més poderós. Els governs locals dels apsils, abasgues, sannis i d'altres veïns van anar quedant incorporats al govern dels lazis, que reconeixien plenament la sobirania romana, i cap al 380 quan les guarnicions romanes a la regió de la Còlquida i Pont oriental van ser retirades, els lazis van esdevenir de facto independents i el seu cap es va convertir en rei de Lazika. En aquest moment el poder del rei es va estendre cap Svanétia, i cap al territori d (ca)
- La Lazica (georgiano: ეგრისი, Egrisi; laz: ლაზიკა, Laziǩa; in greco moderno: Λαζική, Lazikí; persiano: لازستان, Lâzestân; armeno: Եգեր, Yeger) è stato un regno caucasico esistito nell'antichità classica, nel tardo antico e nell'alto medioevo. (it)
- Egrisi (ეგრისი) is een middeleeuwse Georgische naam voor het gebied en koninkrijk in het westelijke deel van het hedendaagse Georgië, dat in Byzantium bekend was als Lazica en in Perzië als Lazistan, naar het volk van de Lazen. Het koninkrijk bloeide tussen de 6e eeuw v.C en de 7e eeuw na C. Het bezat een deel van het grondgebied van het vroegere koninkrijk Colchis en onderwierp het grondgebied van het hedendaagse Abchazië. Door zijn bestaan was het hoofdzakelijk een Byzantijns strategisch vazal-koninkrijk. (nl)
- Lazyka (gr. Λαζική, gruz. ლაზიკა, pers. لازستان, orm. Եգեր) – zwana też po gruzińsku Egrisi, region historyczny i nazwa królestwa istniejącego w zachodniej części współczesnej Gruzji. Nazwa pochodzi od Lazów, ludu który swego czasu dominował w miejscowych elitach rządzących. Na początku IV wieku na terenie Lazyki powstało pierwsze chrześcijańskie biskupstwo w Picundzie, od tego czasu zaczyna się chrystianizacja miejscowych. Lokalni biskupi brali aktywny udział w życiu kościoła powszechnego, na przykład Stratofilus uczestniczył w Soborze Nicejskim. (pl)
|
