| dbo:abstract
|
- Mukhrani és una regió històrica de terres baixes a l'est de Geòrgia, actualment dins dels límits de la regió de Mtskheta-Mtianeti, al nord de la ciutat de Mtskheta. Es troba dins de les fronteres històriques de Kartli, limitada pel riu Kura, i els seus dos afluents: Ksani i Aragvi. Fou un principat creat el 1512 a la part occidental del Kartli al peu de les muntanyes Likhi. El títol el va concedir el rei David X de Kartli al seu germà petit Bagrat. Els prínceps portaven el títol de Mukhrani-batoni (Príncep de Mukhran). El principat va ser abolit el 1801 per Rússia però la casa de Mukhrani va subsistir i es va integrar a la noblesa russa. L'últim príncep Constantí IV fou coronel de l'exèrcit rus el 1809, comandant de carrabiners d'Erevan el 1827 amb rang de tinent general. Se li va reconèixer com a títol hereditari el de Kniaz Bagration-Mukhranski el 20 de setembre del 1825. Va morir el 7 de setembre de 1842 i el va succeir el seu fill Ioani Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Ivan Konstantinovitch Bagration-Mukhranski). Un altre fill Irakli Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Irakli Konstantinovitch Bagration-Mukhranski) nascut el 17 de juliol de 1813 va ser titular conseller del 1852 al 1857, conseller del virrei del Caucas el 1863, i va morir el 1892 deixant un fill que el 1903 va recollir la successió (Príncep Alexandre Bagrationi de Mukhrani). Ioani Bagrationi of Mukhrani (Kniaz Ivan Konstantinovitch Bagration-Mukhranski), que va rebre els drets successoris el 1842, va néixer el 7 de febrer de 1812 i va ser ascendit a tinent coronel el 1842, coronel i comandant del regiment d'Erevan el 1849 fins al 1851 en què fou ascendit a major general; es va distingir a la batalla de Bachkadykliar el 1853 i fou nomenat comandant dels granaders de la brigada de reserva, fins al 1858 en què fou promogut a tinent general amb el comandament de la 18 divisió d'infanteria. Va morir a Tblisi l'11 de març de 1895 i el va succeir el seu fill Constantí Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Konstantin Ivanovitch Bagration-Mukhranski) nascut el 24 de desembre de 1834, ascendit a coronel el 1874, comandant del granaders de Mingrèlia el 1877, es va retirar degut al seu estat de salut. Va morir a Tblisi el 12 de maig de 1903. La successió va passar a son cosí Alexandre, fill de Irakli Bagrationi de Mukhrani (+1892) abans esmentat. Alexandre Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Alexander Iraklievitch Bagration-Mukhranski), va néixer a Mtchadisjavari el 20 de juliol de 1853; cavaller de la guàrdia el 1874, va servir a la guerra russoturca del 1877-1878 i va ser ascendit a tinent cap al final de la guerra, a capità el 1890, i a coronel el 1893; el des del 1895 va servir amb la cavalleria del Caucas en diversos destins entre ells el comandament del regiment de dragons de Nijegorod (1902); el 1904 va ser ascendit a major general i l'any següent a major general de l'escorta imperial; del 1910 al 1912 va ser comandant dels Cavallers de la Guàrdia; el 6 d'abril de 1917 va ser promogut a tinent general i va ser membre de la Duma russa. Va ser assassinat pels bolxevics a Piatogorsk el 1918 i el va succeir el seu fill Giorgi Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Giorgi Alexandrovitch Bagration-Mukhranski) nascut a Sant Petersburg el 16 de juliol de 1884. Mariscal de la noblesa de Dusheti del 1916 al 1917, es va unir a la revolució però després del triomf bolxevic va lluitar amb els blancs fins a 1921 en què es va exiliar, passant a Espanya el 1944, i va morir el 29 de setembre de 1957. El va succeir el seu únic fill Irakli Bagration-Mukhranski, nascut a Tblisi el 3 d'abril de 1909. Va obtenir la ciutadania espanyola el 22 de setembre de 1947 i el govern espanyol de l'època, dirigit pel general Franco, li va reconèixer el tractament d'Altesa reial. El 1957, en recollir la successió del pare, es va autoproclamar cap de la Casa Reial de Geòrgia. Va morir el 28 de novembre de 1977 i el va succeir el seu fill Giorgi Bagrationi de Mukhrani (Don Jorge deBagration-Mukhranski), que va néixer a Roma el 22 de febrer de 1944 i que a la joventut es va dedicar a les carreres de cotxes, aconseguint alguns triomfs. Actualment està casat amb la catalana Núria Llopis i Oliart' (nascuda el 14 de novembre de 1953 a Barcelona). L'hereu és el fill gran de Giorgi, Don Irakli Bagration-Mukhranski, nascut a Madrid el 26 d'agost de 1972. (ca)
- Mukhrani (en georgiano, მუხრანი, originalmente Mukhnari [მუხნარი], es decir, «roble-bosque») es un distrito histórico de tierras bajas en el este de Georgia, actualmente dentro de las fronteras de la región de Mtsjeta-Mtianeti, al norte de la ciudad de Mtsjeta. Se encuentra dentro de las fronteras históricas de Kartli, delimitado por el río Kurá y sus dos afluentes: Ksani y Aragvi. Ubicado estratégicamente en las principales rutas de tránsito que atraviesan la antigua y medieval Georgia, fácilmente irrigable y fértil, Mukhrani era un área económicamente avanzada y, en cierto sentido, un vínculo entre los distritos de las tierras bajas y las tierras altas de Kartli. En los siglos II-IV d. C., la zona fue el hogar de , uno de los asentamientos más importantes de la Iberia caucásica. Los anales georgianos medievales describen a Mukhrani como una zona boscosa muy favorecida por los reyes georgianos como coto de caza. Luego nos enteramos de que la noble familia de Dzaganisdze estuvo en posesión de este distrito desde el siglo VIII/IX hasta 1123 cuando el rey David IV lo confiscó. Mukhrani se convirtió en un sector floreciente del dominio real, y su porción fue posteriormente donada por la corona al monasterio de Shio-Mghvime y la catedral de Sveti-Tskhoveli. En 1512, Mukhrani pasó, en propiedad hereditaria, a una rama colateral de la dinastía real Bagrationi de Kartli. Esto ocurrió cuando el distrito fue arrebatado al rey por su hermano menor en recompensa por la ayuda crucial contra el vecino gobernante georgiano . A partir de entonces, el señor de Mukhrani pasó a ser conocido como Mukhran-Batoni, y la rama Bagrationi que la poseía como (algunos miembros de los cuales se naturalizaron más tarde en Rusia como los «príncipes Bagration-Moukransky»). A medida que declinó la autoridad real, Mukhrani se convirtió en un señorío autónomo llamado , que es «una posesión de tavadi», o principado georgiano. Se la conocía como Samukhranbatono, es decir, «[la tierra] de Mukhran-Batoni». El asentamiento principal de este principado fue Shios-Ubani, conocido desde la década de 1770 como el pueblo de Mukhrani, mientras que una fortaleza construida en la confluencia de Mtkvari y Ksani a principios del siglo XVI sirvió como principal bastión en el área. Otros pueblos sobre los que dominó Mukhran-Batoni fueron , Kandagiani, Tezi, Okami y, durante un cierto período de tiempo, Lamisqana y Gremiskhevi. El estatus autónomo de Mukhrani duró hasta que la anexión rusa del este de Georgia en 1801, pero no fue completamente abolida hasta la década de 1840. (es)
- Le Moukhran ou Moukhrani (en géorgien : მუხრანი ; originellement connu sous le nom de Moukhnar [მუხნარი], littéralement « chênaie ») est une région historique de Géorgie orientale, aujourd'hui au sein de la région de Mtskheta-Mtianeti, au nord de la ville de Mtskheta. Celle-ci est située dans les frontières historiques du Karthli et est bordée par le Mtkvari et ses deux affluents : le Ksani et l'Aragvi. Stratégiquement situé au milieu de routes traversant l'ancien royaume de Géorgie, facilement irrigable et fertile, le Moukhran fut une région économiquement avancée et, dans un certain sens, un lien entre les districts de basse-terre et les régions montagnardes du Karthli. Entre le IIe et le IVe siècles, la région avait pour centre la ville de Dzalissi, l'un des plus importants établissements du royaume d'Ibérie. Les chroniques médiévales géorgiennes décrivent le Moukhran comme une région forestière grandement appréciée par les rois géorgiens en tant qu'aire de chasse. Par la suite, la famille Dzaghanisdze prend possession de ce district du VIIIe - IXe siècle à 1123, quand le roi David IV le Reconstructeur le confisque et l'intègre aux domaines royaux. Le Moukhran devint un secteur florissant des domaines de la Couronne et une portion de la région est par la suite donnée au monastère de Chio-Mgvime et à la cathédrale de Svetistskhoveli. En 1512, le Moukhran passa, en tant que propriété héréditaire, à une branche collatérale de la dynastie royale des Bagrations de Karthli, lorsque le roi David X de Karthli coupa une partie de la région pour son jeune frère Bagrat pour le remercier de son assistance lors du conflit contre le roi voisin Georges Ier de Kakhétie. Plus tard, le seigneur de Moukhran devient connu sous le nom de Moukhran-Batoni, tandis que la branche des Bagrations la possédant devient la dynastie des Bagrations-Moukhraneli (certains membres de cette famille sont plus tard naturalisés en Russie et connus sous le nom de « Princes Bagration-Moukhranski »). Alors que l'autorité royale déclinait, le Moukhran évolua en une seigneurie autonome nommée satavado, c'est-à-dire « tenu par un tavad », ou principauté géorgienne. La seigneurie devient connue sous le nom de Samoukhranbatono (« la terre de Moukhran-Batoni »). Le principal établissement de la principauté était Chios-Oubani, qui devient le village de Moukhran depuis les années 1770, tandis qu'une forteresse construite au début du XVIe siècle au confluent du Ksani et de l'Aragvi servait de principale place-forte de la région. Les autres villages possédés par les Moukhran-Batoni étaient Aghaïani, Kandaguiani, Tezi, Okami et, durant un certain temps, Lamisqana et Gremiskhevi. Le statut autonome du Moukhran dura jusqu'à l'annexion de la Géorgie orientale par la Russie en 1801, sans que la principauté ne soit abolie avant les années 1840. (fr)
- Mukhrani (Georgian: მუხრანი, originally Mukhnari [მუხნარი], i.e., "oak-grove") is a historical lowland district in eastern Georgia, currently within the borders of Mtskheta-Mtianeti region, north of the town of Mtskheta. It lies within the historical borders of Kartli, bounded by the Kura River, and its two affluents: Ksani and Aragvi. (en)
- Мухра́ни (груз. მუხრანი — «дубрава» от მუხა — дуб) — область в Грузии, ограниченная реками Курой, Ксани и Арагви. (Муниципалитет Мцхета). Часть исторической территории Картли. Равнинная территория, известная виноградниками. Мухрани стало самостоятельным княжеством (называлость ) в 1513 году, во время конфликта между Картли и Кахетией. Кахетинский царь Георгий II (прозванный Ав-Гиорги, то есть Злой Гиорги) неоднократно совершал вторжения из-за Арагви, и Баграт, брат царя Давида X, «выпросил себе в удел Мухрани и ущелья Арагви и Ксани с мохэве и мтиулами под свою власть» (летопись Картлис цховреба) В том же году Баграт построил в Мухрани Мтверскую крепость, которая выдержала осаду кахетинской армии. Во время следующего набега Ав-Гиорги был захвачен в плен, где и умер. Баграту наследовал его сын Вахтанг, Вахтангу — Теймураз, который погиб в Марабдинской битве 1624 года. Сын Теймураза, Вахтанг, стал царем Грузии, после смерти царя Ростома. В 1733 году Константин Мухранбатони построил Мухранскую крепость у села Шиосубани, которое со временем превратилось в село Мухрани. После включения Грузинского царства в состав России княжество Мухранское вошло в империю на правах автономии. В 1840-х годах самостоятельность Мухрани была окончательно ликвидирована. Князья Багратионы-Мухранские, претендующие на царское достоинство, после российской революции 1917 года эмигрировали в Испанию. (ru)
- Мухра́ні (груз. მუხრანი) — область у Грузії, обмежена річками Кура, Ксані й Арагві. Частина історичної території Картлі. Рівнинна територія, відома виноградниками. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Mukhrani (Georgian: მუხრანი, originally Mukhnari [მუხნარი], i.e., "oak-grove") is a historical lowland district in eastern Georgia, currently within the borders of Mtskheta-Mtianeti region, north of the town of Mtskheta. It lies within the historical borders of Kartli, bounded by the Kura River, and its two affluents: Ksani and Aragvi. (en)
- Мухра́ні (груз. მუხრანი) — область у Грузії, обмежена річками Кура, Ксані й Арагві. Частина історичної території Картлі. Рівнинна територія, відома виноградниками. (uk)
- Mukhrani és una regió històrica de terres baixes a l'est de Geòrgia, actualment dins dels límits de la regió de Mtskheta-Mtianeti, al nord de la ciutat de Mtskheta. Es troba dins de les fronteres històriques de Kartli, limitada pel riu Kura, i els seus dos afluents: Ksani i Aragvi. Fou un principat creat el 1512 a la part occidental del Kartli al peu de les muntanyes Likhi. El títol el va concedir el rei David X de Kartli al seu germà petit Bagrat. Els prínceps portaven el títol de Mukhrani-batoni (Príncep de Mukhran). (ca)
- Mukhrani (en georgiano, მუხრანი, originalmente Mukhnari [მუხნარი], es decir, «roble-bosque») es un distrito histórico de tierras bajas en el este de Georgia, actualmente dentro de las fronteras de la región de Mtsjeta-Mtianeti, al norte de la ciudad de Mtsjeta. Se encuentra dentro de las fronteras históricas de Kartli, delimitado por el río Kurá y sus dos afluentes: Ksani y Aragvi. (es)
- Le Moukhran ou Moukhrani (en géorgien : მუხრანი ; originellement connu sous le nom de Moukhnar [მუხნარი], littéralement « chênaie ») est une région historique de Géorgie orientale, aujourd'hui au sein de la région de Mtskheta-Mtianeti, au nord de la ville de Mtskheta. Celle-ci est située dans les frontières historiques du Karthli et est bordée par le Mtkvari et ses deux affluents : le Ksani et l'Aragvi. (fr)
- Мухра́ни (груз. მუხრანი — «дубрава» от მუხა — дуб) — область в Грузии, ограниченная реками Курой, Ксани и Арагви. (Муниципалитет Мцхета). Часть исторической территории Картли. Равнинная территория, известная виноградниками. Баграту наследовал его сын Вахтанг, Вахтангу — Теймураз, который погиб в Марабдинской битве 1624 года. Сын Теймураза, Вахтанг, стал царем Грузии, после смерти царя Ростома. В 1733 году Константин Мухранбатони построил Мухранскую крепость у села Шиосубани, которое со временем превратилось в село Мухрани. (ru)
|
