| dbo:abstract
|
- Xadibeg fou el kan de l'Horda d'Or que succeí al seu germà Timur Kutlugh quan aquest va morir a finals del 1399 o començament del 1400. Segurament el poder efectiu estava en mans d'Edigu (Idiku) el kan de l'Horda Nogai. El príncep Miquel II de Tver, va morir el 1399 i va dividir els seus dominis entre els seus fills i nets. Era aliat de de Lituània una germana del qual estava casada amb un fill de Miquel. Després de la derrota lituana al riu Vorskla (13 d'agost del 1399) Miquel va enviar una ambaixada al kan Timur Kulugh amb regals i va demanar ser confirmat. L'ambaixada va arribar poc abans que Timur va morir. Elcha, el cap de l'ambaixada (que era kilichi o "portaespases" del príncep) va tornar amb els tàtars Bechin i Satkin, portant un yarligh de confirmació però va arribar quan Miquel ja havia mort i es va enviar una nova ambaixada dirigida per Constantí i Teodor Gushen, i el tàtar Safrak, que altre cop van obtenir un yarligh ara pel fill gran de Miquel, Joan (1399-1425), segurament ja concedit per Shadi Beg. Amb aquest yarligh va començar a perseguir als seus germans i un nebot i va fer aliança amb Vitautes; aquest darrer havia perdut Smolensk on després de la batalla del Vorskla el príncep Yuri havia recuperat el poder i fou aclamat pels habitants però va prendre revenja en els lituans i els que els havien donat suport i va fer un bany de sang. Vitautes va anar a Smolensk amb un exèrcit però Yuri va aguantar l'atac; això no obstant, un temps després, absent Yuri en un viatge a Moscou, la ciutat es va rendir als lituans. El príncep el Gran de Riazan va intentar recuperar Briansk que depenia formalment de Chernigov i havia estat ocupada pels lituans, fou derrotat per , que va fer presoner a , fill d'Oleg. El 1400 els prínceps de Riazan, , Murom i van derrotar a un exèrcit tàtar a Chemayar, prop de Khobr al riu Don, i van fer presoner a un cap de nom Muhammad Sultan. El 1401 el gran príncep de Basili I de Moscou (1389-1425) va enviar un exèrcit a Mordòvia per buscar a la vídua del príncep Simon Dimitrovitx, que s'havia refugiat a Chebirchia prop d'una església. El 1402 va morir Oleg de Riazan i el va succeir el seu fill Feodor, que va rebre un yarligh de Shadibeg i es va casar a una filla del gran príncep de Moscou i en aquest any els tàtars van assolar la frontera de Riazan, però els tàtars es mostraven cada cop més indiferents als afers dels russos. Un tractat datat el 1403 entre el gran principat de Moscou i Riazan fixava l'Okà com a frontera i cedia Tula a Riazan, que a canvi prometia viure en pau amb els prínceps de Torussa i Novossil, vassalls del gran príncep. El príncep Basili va enviar contra Nóvgorod un exèrcit manat per dos germans renegats de la república, Aifal i Gerassimper assolar el territori de , cosa que van fer, però després foren derrotats prop de Kholmogory, i van haver de fugir a Riazan. Aifal va esdevenir un cap bucaner i amb 208 bots al Volga i un centenar al riu Kama va fer incursions que van arribar fins a Nova Sarai; la flotilla del Kama fou destruïda pels tàtars per la del Volga va poder fugir; no obstant Aiftal fou fet presoner i fou mort a Viatka per Rassokhin, que com ell mateix, era un altre desertor de Nóvgorod. El 1403 Aintak, enviat tàtar, va anar a Moscou i el mateix any va morir en aquesta ciutat el bisbe Sawa de Sarai; el viatger castellà Clavijo esmenta en el relat del seu viatge que uns ambaixadors van anar el 1403 a veure a Tamerlà per anunciar la pujada al tron d'un net de Toktamishperò no s'identifica. El 1404 els tàtars van fer una nova incursió a Riazan però foren derrotats i van deixar molts presoners. Yuri de Smolensk va fugir a Nóvgorod el 1406 després que no va obtenir l'ajut del gran príncep contra els lituans però les peticions del qual foren escoltades pels novgorodians, que esperaven utilitzar-lo contra el seu sobirà lituà que segurament estrenyia massa en els tributs. Li fou concedit un enfrontament amb les ciutats de Russa, Ladoga i altres; però cansat va tornar a Moscou i fou nomenat governador de per Basili I; el seu violent caràcter el va perdre: es va enamorar bojament de Juliana, l'esposa de Simeó, príncep de Viazma, va tractar de seduir-la i no se'n va sortir; llavors va convidar a Simeó a una festa i mentre es va agafar algunes llibertats amb Juliana; ella el va ferir a la mà amb un ganivet i enrabiat la va matar a cops d'espasa i va tirar les restes al riu; sabent que es descobriria el crim va fugir a l'Horda i després de vagar un temps per les estepes, va acabar morint a un monestir de Riazan. Fou el darrer príncep de Smolensk descendent de Rostislaf Mitislavitx. Pskov, la república germana de Nóvgorod havia estat tributària del gran príncep, però ja feia temps que elegia els seus propis magistrats i prínceps i tenia les seves pròpies lleis si bé el gran príncep tenia un delegat a la ciutat i la seva sobirania nominal era reconeguda. Però estava amenaçada pel Cavallers Teutònics per un costat i pels lituans per l'altra i la república de Nóvgorod amb la que també limitava tenia més interès en els afers comercials que en la guerra i veia a Pskov com un potencial rival econòmic, i alguna vegada el "Poble Brau" feia atacs a les fronteres. A més havia estat devastada darrerament per una plaga. Vitautes va decidir aprofitar aquesta situació i va atacar una de les seves dependències, la ciutat de , on va fer 11.000 presoners, al mateix temps que el gran mestre dels cavallers de Livònia assolava la rodalia d', Ostrov i . Els habitants de Pskov van aconseguir refusar als dos atacants però veient que l'enfrontament era desigual i acabarien sent superats, van cridar en ajut al gran príncep que va decidir ajudar-los i va enviar al seu germà Constantí, que va aixecar un exèrcit i va demanar explicacions als lituans; al mateix temps Pskov es va aliar al príncep de Tver. Basili I evitava enviar el tribut a l'Horda i eludia els missatges de Shadibeg que li recordaven la seva obligació i el convocaven a anar en persona a l'Horda. Però el 1406, quan es va tensar la situació amb Lituània per la causa de Pskov, va considerar prudent tornar a l'aliança amb l'Horda, demanant la seva assistència contra un enemic comú, si bé va eludir tota referència al tribut o a dependència. Shadibeg va enviar algunes tropes però no es va fer cap pas decisiu i els dos bàndols semblaven témer el risc de manera que finalment, després d'alguns xocs de frontera, es va ajustar la pau i es va fixar el riu Ugra com a frontera entre Moscou i Lituània i les ciutats de Kozelsk, i van passar a Moscou; per la seva banda Basili I prometia no molestar a Pskov. El 1406 Edigu va anar a Sibèria on va enfrontar i matar a Toktamix que intentava operar a la zona. En absència d'Edigu, el kan Shadibeg hauria intentat reforçar el seu poder i a la tornada Edigu l'hauria eliminat. El 1407 Ivan de Tver va anar a l'Horda per protestar per la usurpació de Yuri, germà del darrer príncep de , i quan va arribar Shadibeg ja no era kan i havia estat enderrocat per Pulad Khan havent fugit a Daguestan i Xirvan. Segons , va ser enderrocat per Edigu, que el va acabar matant en la fugida i va posar al tron al seu nebot Pulad Khan. Va encunyar moneda a Bolghar, Vella Sarai, , Azak, Àstrakhan, i Nova Àstrakhan, entre 1399/1400 i 1406/1407. (ca)
- Shādī Beg was Khan of the Golden Horde from 1399 to 1407. He was the protégé of the all-powerful beglerbeg Edigu. (en)
- Shadi Bek o Shadi Beg (... – 1407) è stato un condottiero mongolo, Khan dell'Orda d'Oro dal 1399 al 1407. (it)
- シャディ・ベク・ハン（شادی بيک خان shādī bīk khān、? - 1407年）は、バトゥ家断絶後のジョチ・ウルスのハン。トカ・テムル系ノムカン王家の出で、先代ハンのテムル・クトルクの従兄弟にあたる。 マングト部のエディゲによって推戴された傀儡ハンの一人であるが、エディゲを排斥しようとして失敗したことでハンの地位を失った。 (ja)
- Szadi Beg (zm. XV w.) – chan Złotej Ordy w latach 1401–1407. Był synem Timura Melika. Po śmierci brata Temüra Kutługa został mianowany chanem przez Edygeja. Podczas nieobecności Edygeja Szadi Beg próbował wzmocnić swoją władzę. Edygej po powrocie obalił go i na jego miejsce ustanowił chanem jego brata Pulad Chana. Szadi Beg uciekł na Kaukaz prawdopodobnie do Derbentu, gdzie zmarł. (pl)
- Шадібек (Женибек) (тат. Шадибәк хан) — хан Золотої Орди (1399—1407) Шадібек був сином хана Тимур-Кутлуга. На ханський престол зійшов як ставленика еміра Едигея після смерті Тимур-Кутлуга. Убив Тохтамиша в 16-ій битві з Едигеєм і Чокре. Під 1406 роком Архангелогородський літописець (входить в Устюжський літописний звід) повідомляє (л. 215 об. — 216): Шадібека не втручався в справи царювання, віддаючись розваг і задоволень. Завдяки цьому фактично всю владу в державі захопив темник Едигей, який встановив свої порядки в Золотій Орді. Незадоволений обстановкою, що склалася Шадібек підняв боротьбу проти Едигея, в якій переміг останній. Шадібек змушений був втекти до Дербенту, знайшовши притулок у місцевого еміра, . На прохання послів Едигея видати темником Шадібека Шейх Ібрахім відповів відмовою. Перебуваючи в Дербенті, Шадібек продовжував вважати себе законним правителем Золотої Орди, про що свідчать випущені їм на Кавказі монети. (uk)
- Шадибек (Женибек) — хан Золотой Орды в 1399—1407 годах. Был сыном хана Тимур-Малика. На ханский престол взошёл в качестве ставленника эмира Едигея после смерти Тимур-Кутлуга. Убил Тохтамыша в 16-м сражении с Едигеем и Чокре. Под 1406 годом Архангелогородский летописец (входит в Устюжский летописный свод) сообщает (л. 215 об. — 216): Тое же зимы царь Женибек уби Тактамыша в Сибирскои земли близ Тюмени, а сам седе на Орде. Шадибек не вмешивался в дела царствования, предаваясь развлечениям и удовольствиям. Благодаря этому фактически всю власть в государстве захватил темник Едигей, установивший свои порядки в Улусе Джучи (Золотой Орды). Недовольный сложившейся обстановкой Шадибек поднял борьбу против Едигея, в которой победил последний. Шадибек бежал в Дербент, найдя убежище у эмира Дербента Шейха Ибрахима. На просьбы послов Едигея выдать темнику Шадибека Шейх Ибрахим ответил отказом. Находясь в Дербенте, Шадибек продолжал считать себя законным правителем Улуса Джучи (Золотой Орды), о чём свидетельствуют выпущенные им на Кавказе монеты. (ru)
- 沙迪别汗（Shadi Beg Khan），金帐汗国可汗，1399-1407年在位。帖木儿·灭里之子，他的兄长帖木儿·忽格鲁特死后，沙迪别在也迪古支持下1399年即位。同一年也迪古到西伯利亚找脱脱迷失报复(也迪古父亲被他杀害)。 后沙迪别想巩固他地位,被也迪古以他汗弟不剌汗取代。他被流放到高加索直到1407年去世。 (zh)
|
