| dbo:abstract
|
- الأسلوب في الفنون المرئية هو «... طريقة مميزة تسمح بتجميع الأعمال المصنفة في فئات ذات صلة» أو «... أي طريقة مميزة، يمكن التعرف عليها ويتم من خلالها أداء عمل ما أو صنع قطعة أثرية أو يتعين صنعها وتقديمها». يُشير الأسلوب إلى المظهر المرئي للعمل الفني الذي يربطه بأعمال أخرى للفنان نفسه أو لآخر من نفس الفترة أو الممارسة أو الموقع أو «المدرسة» أو الحركة الفنية أو الثقافة الأثرية: «شكل مفهوم الأسلوب منذ فترة طويلة النمط الرئيسي لمؤرخ الفن لتصنيف الأعمال الفنية، فيختار حسب الأسلوب ويشكل تاريخ الفن». ينقسم الأسلوب إلى الأسلوب العام لفترة زمنية معينة أو مجموعة ثقافية أو مجموعة من الفنانين أو حركة فنية، والأسلوب الفردي للفنان ضمن أسلوب المجموعة. يجري غالبًا إجراء الانقسامات داخل هذين النوعين من الأساليب، مثل بين «مبكر» أو «متوسط» أو «متأخر». يسهل تمييز ورؤية هذه التقسيمات عند بعض الفنانين مثل بيكاسو، بينما تكون أكثر دقة عند البعض الآخر. يُنظر إلى الأسلوب على أنه ديناميكي عادة ويتغير في معظم الفترات بعملية تدريجية على الرغم من أن سرعة هذا التغير تختلف اختلافًا كبيرًا، بين التطور البطيء جدًا في النمط النموذجي لفن ما قبل التاريخ أو الفن المصري القديم، وحتى التغيرات السريعة في أنماط الفن الحديث. يتطور الأسلوب في سلسلة من القفزات غالبًا، مع تغييرات مفاجئة نسبيًا تليها فترات من التطور البطيء. بعد السيطرة على المناقشة الأكاديمية في تاريخ الفن في القرن التاسع عشر وأوائل القرن العشرين، تعرض ما يُسمى «تاريخ فن الأسلوب» لهجوم متزايد في العقود الأخيرة، ويفضل العديد من مؤرخي الفن الآن تجنب التصنيفات الأسلوبية ما أمكنهم. (ar)
- L'estil és un concepte fonamental en art sense el qual ens faltarien els elements que distingeixen les creacions d'una mateixa època i el sentit de l'evolució de les formes. La paraula estil prové del llatí stilus, punxó que els romans utilitzaven per escriure. Però en grec stilo significa columna, i com que la columna era l'element més singular i personalitzat de l'arquitectura, podem dir que el mot estil originàriament era la manera com es feia literatura o arquitectura. Les denominacions van anar sorgint amb el temps. Si bé al segle xvi ja es parlava d'estils, però d'una manera poc concreta, no es van aplicar definitivament a les arts plàstiques fins al segle xviii, concretament als estudis sobre l'art grec que va fer Johann Joachim Winckelmann i a l'anàlisi posterior de Johann Gottfried Herder sobre l'art gòtic. La paraula gòtic es va aplicar a un art que l'origen s'atribuïa als invasors de l'Imperi Romà: el terme rococó el van crear els deixebles de Jacques Louis David per ridiculitzar l'estil pretensiós del regnat de Lluís XV a França; el mot romànic es va començar a utilitzar cap al 1819 per designar una corrupció de l'art romà. Sobre el supòsit de l'existència d'un art clàssic que successivament, al llarg de la història, s'ha anat destrossant o respectant, es va establir una seriació d'estils: clàssic, , romànic, art gòtic, renaixentista, manierista, barroc, rococó i neoclàssic. Després s'hi van afegir els ismes dels segles XIX i xx: romanticisme, expressionisme, etc. (ca)
- Umělecký sloh je určitá jednotná podoba společná pro různé oblasti umění a životního stylu charakteristická pro určité historické období. Klasické slohy rozlišované v dějinách umění evropského západu do 19. století jsou:
* románský sloh
* gotika
* renesance
* baroko
* rokoko
* klasicismus V 19. století se ještě objevují poměrně univerzálně se uplatňující slohy:
* empír
* biedermeier
* historismus
* secese Jiné umělecké tendence (romantismus, realismus, impresionismus) již nemají takové všeobecné uplatnění ve všech oblastech umění a širší vliv na životní styl. Označují se proto častěji za umělecké směry, případně (dle časté koncovky) za „ismy“ a jsou charakteristické i pro moderní umění. Rozlišení výrazů umělecký sloh a umělecký směr však, zvláště pro 19. století, není pevně dané. (cs)
- Kunststil bezeichnet einen Stil in der Kunst, d. h. die in charakteristischen Merkmalen einheitliche Gestaltung von Kunstwerken und Kulturerzeugnissen eines Zeitalters, eines Künstlers bzw. einer Künstlergruppe oder einer Kunstschule. Alternativ wird auch die Bezeichnung Kunstrichtung verwandt. (de)
- In the visual arts, style is a "... distinctive manner which permits the grouping of works into related categories" or "... any distinctive, and therefore recognizable, way in which an act is performed or an artifact made or ought to be performed and made". It refers to the visual appearance of a work of art that relates it to other works by the same artist or one from the same period, training, location, "school", art movement or archaeological culture: "The notion of style has long been the art historian's principal mode of classifying works of art. By style he selects and shapes the history of art". Style is often divided into the general style of a period, country or cultural group, group of artists or art movement, and the individual style of the artist within that group style. Divisions within both types of styles are often made, such as between "early", "middle" or "late". In some artists, such as Picasso for example, these divisions may be marked and easy to see; in others, they are more subtle. Style is seen as usually dynamic, in most periods always changing by a gradual process, though the speed of this varies greatly, from the very slow development in style typical of prehistoric art or Ancient Egyptian art to the rapid changes in Modern art styles. Style often develops in a series of jumps, with relatively sudden changes followed by periods of slower development. After dominating academic discussion in art history in the 19th and early 20th centuries, so-called "style art history" has come under increasing attack in recent decades, and many art historians now prefer to avoid stylistic classifications where they can. (en)
- Stijl in de context van kunst en architectuur kan worden omschreven als het geheel van kenmerkende vormen van een bepaalde 'school' of stroming of voor een bepaalde kunstenaar of tijdperk. Het woord stijl is afkomstig van het Oudfranse estile (schrijftrant) en gaat terug op het Latijnse stilus (schrijfstift). (nl)
- Стиль (др.-греч. στύλος, лат. stylus — стержень, палочка для письма) — одна из основных категорий искусствознания. Уникальная целостность всех элементов содержания и формы художественного произведения, включающая его в исторический ряд схожих произведений, характеризуемых единством места и времени создания. В иной формулировке: особое качество формы произведения искусства, достигаемое целостностью творческого метода, способов формообразования, приёмов композиции, индивидуальной манеры и техники, свойственных художникам определённого исторического периода. (ru)
- Estilo é um conceito da história da arte de significado amplo e muitas vezes vago. Em geral indica um grupo de características mais ou menos constantes e definidas que permitem a identificação da arte produzida em um período histórico dado (estilo medieval, por exemplo), em uma região (o estilo francês), por um grupo de artistas (estilo dos Itinerantes), de um único artista (o estilo de Michelangelo) ou de uma fase em sua carreira (as três fases de Beethoven) de uma corrente estética (estilo neoclássico), e permitem relacionar uma obra à sua origem. A análise estilística pode ser capaz de definir a autoria ou a origem geográfica ou cronológica de um objeto quando outra identificação não é disponível, como uma assinatura, uma datação ou uma descrição literária ligando o objeto a um autor, local ou contexto histórico. A palavra deriva do latim stilus, um instrumento de metal pontiagudo usado para escrever ou desenhar. Com o tempo passou a designar uma maneira especial de fazer qualquer coisa. O tema do estilo foi estudado por Alois Riegl, afirmando que cada época tem o seu próprio estilo, em suas palavras, uma vontade artística ou formativa (Kunstwollen) que auxilia na determinação de desenvolvimentos estéticos regionais e cronológicos. Com seus trabalhos Riegl se opôs à ideia de que a história da arte é uma contínua sucessão de períodos de apogeu e declínio, dando um caráter particular para cada fase, tornadas assim de igual valor inerente. Continuando o trabalho de Riegl, Heinrich Wölfflin identificou cinco traços especiais encontrados com uma expressão oposta respectivamente no Renascimento e no Barroco. Até então desprezado como uma fase de decadência do Renascimento, o Barroco, através da valorização do seu estilo peculiar, iniciou a ser recuperado pela crítica de arte. Outro autor que se deteve na análise do estilo foi Gottfried Semper, associando aspectos de forma com aspectos de técnica. No século XX diversos historiadores passaram a associar estilos específicos a determinadas estruturas sociais e econômicas, mas não se chegou a se formar uma teoria consistente, e desde então o conceito de estilo foi preferencialmente substituído pelo de poética. Após a emergência do Pós-Modernismo o conceito vem recebendo nova atenção como um elemento importante na compreensão da obra de arte. (pt)
- Styl – zespół cech formalnych pozwalający przyporządkować dzieło do określonej epoki, nurtu w kulturze lub twórcy. Style odnoszą się zazwyczaj do ogółu zjawisk typowych w danym czasie i znajdują odzwierciedlenie nie tylko w dziełach sztuki, architekturze, malarstwie, literaturze, rzeźbie czy muzyce, ale także w przedmiotach użytkowych i modzie. (pl)
- En konstriktning är en stil inom konsten. Benämningen används för övergripande stilar som rör många konstnärer och under en längre tid, åtminstone några år. Många av konstriktningarna slutar med -ism (till exempel kubism och futurism), och benämns därför ofta som ismer. Benämningen av de olika konstriktningarna har ibland myntats av de utövande konstnärerna själva (till exempel dadaism och suprematism) och i andra fall av omvärlden och då speciellt konstkritiker (till exempel impressionism och fauvism). I många fall har benämningen uppkommit först efter konstriktningens slut, detta gäller speciellt äldre tiders stilar (till exempel rokoko och manierism). Närbesläktade ord:
* Konststil används om stilar oberoende av storlek. Begreppet kan användas såväl för en konstriktning, en lokal tillfällig stil eller en enskild konstnärs stil.
* Skola används oftast om en lokal undergrupp till en konstriktning. Till exempel var Barbizonskolan en grupp konstnärer inom realismen. Hudson River-skolan och Düsseldorfskolan var varianter under romantiken. I dessa fall används alltså inte ordet "skola" i betydelsen utbildningsanstalt, utan enbart "lokal konststil". Begreppet skola används även inom äldre måleri, till exempel Rubens skola. Det används då som beteckning för en krets konstnärer (eller elever) som studerat för en mästare, eller efterföljare till konstnären.
* Konströrelse är en målinriktad och tidsbegränsad insats av en grupp konstnärer inom någon konstriktning. Ofta har konstnärerna en gemensam filosofi. (sv)
- 艺术风格，指艺术创作的一种独特的征状，既可以指某一个艺术家，例如莫扎特音乐风格，也可以指一个流派，例如印象派画家创作风格，也可以指一个时期，例如巴洛克时代。艺术风格是艺术创作的成熟表现，或者说完美的艺术创作才能形成风格。艺术风格的形成受艺术家成长地域环境，社会因素引起的“集体意识”，如“85新潮”的艺术家风格多为“伤痕艺术”。就与当时的社会各方面的改革，成长了改革夹缝中并怀着艺术梦想的一群人。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Kunststil bezeichnet einen Stil in der Kunst, d. h. die in charakteristischen Merkmalen einheitliche Gestaltung von Kunstwerken und Kulturerzeugnissen eines Zeitalters, eines Künstlers bzw. einer Künstlergruppe oder einer Kunstschule. Alternativ wird auch die Bezeichnung Kunstrichtung verwandt. (de)
- Stijl in de context van kunst en architectuur kan worden omschreven als het geheel van kenmerkende vormen van een bepaalde 'school' of stroming of voor een bepaalde kunstenaar of tijdperk. Het woord stijl is afkomstig van het Oudfranse estile (schrijftrant) en gaat terug op het Latijnse stilus (schrijfstift). (nl)
- Стиль (др.-греч. στύλος, лат. stylus — стержень, палочка для письма) — одна из основных категорий искусствознания. Уникальная целостность всех элементов содержания и формы художественного произведения, включающая его в исторический ряд схожих произведений, характеризуемых единством места и времени создания. В иной формулировке: особое качество формы произведения искусства, достигаемое целостностью творческого метода, способов формообразования, приёмов композиции, индивидуальной манеры и техники, свойственных художникам определённого исторического периода. (ru)
- Styl – zespół cech formalnych pozwalający przyporządkować dzieło do określonej epoki, nurtu w kulturze lub twórcy. Style odnoszą się zazwyczaj do ogółu zjawisk typowych w danym czasie i znajdują odzwierciedlenie nie tylko w dziełach sztuki, architekturze, malarstwie, literaturze, rzeźbie czy muzyce, ale także w przedmiotach użytkowych i modzie. (pl)
- 艺术风格，指艺术创作的一种独特的征状，既可以指某一个艺术家，例如莫扎特音乐风格，也可以指一个流派，例如印象派画家创作风格，也可以指一个时期，例如巴洛克时代。艺术风格是艺术创作的成熟表现，或者说完美的艺术创作才能形成风格。艺术风格的形成受艺术家成长地域环境，社会因素引起的“集体意识”，如“85新潮”的艺术家风格多为“伤痕艺术”。就与当时的社会各方面的改革，成长了改革夹缝中并怀着艺术梦想的一群人。 (zh)
- الأسلوب في الفنون المرئية هو «... طريقة مميزة تسمح بتجميع الأعمال المصنفة في فئات ذات صلة» أو «... أي طريقة مميزة، يمكن التعرف عليها ويتم من خلالها أداء عمل ما أو صنع قطعة أثرية أو يتعين صنعها وتقديمها». يُشير الأسلوب إلى المظهر المرئي للعمل الفني الذي يربطه بأعمال أخرى للفنان نفسه أو لآخر من نفس الفترة أو الممارسة أو الموقع أو «المدرسة» أو الحركة الفنية أو الثقافة الأثرية: «شكل مفهوم الأسلوب منذ فترة طويلة النمط الرئيسي لمؤرخ الفن لتصنيف الأعمال الفنية، فيختار حسب الأسلوب ويشكل تاريخ الفن». ينقسم الأسلوب إلى الأسلوب العام لفترة زمنية معينة أو مجموعة ثقافية أو مجموعة من الفنانين أو حركة فنية، والأسلوب الفردي للفنان ضمن أسلوب المجموعة. يجري غالبًا إجراء الانقسامات داخل هذين النوعين من الأساليب، مثل بين «مبكر» أو «متوسط» أو «متأخر». يسهل تمييز ورؤية هذه التقسيمات عند بعض الفنانين مثل بيكاسو، (ar)
- L'estil és un concepte fonamental en art sense el qual ens faltarien els elements que distingeixen les creacions d'una mateixa època i el sentit de l'evolució de les formes. La paraula estil prové del llatí stilus, punxó que els romans utilitzaven per escriure. Però en grec stilo significa columna, i com que la columna era l'element més singular i personalitzat de l'arquitectura, podem dir que el mot estil originàriament era la manera com es feia literatura o arquitectura. (ca)
- Umělecký sloh je určitá jednotná podoba společná pro různé oblasti umění a životního stylu charakteristická pro určité historické období. Klasické slohy rozlišované v dějinách umění evropského západu do 19. století jsou:
* románský sloh
* gotika
* renesance
* baroko
* rokoko
* klasicismus V 19. století se ještě objevují poměrně univerzálně se uplatňující slohy:
* empír
* biedermeier
* historismus
* secese (cs)
- In the visual arts, style is a "... distinctive manner which permits the grouping of works into related categories" or "... any distinctive, and therefore recognizable, way in which an act is performed or an artifact made or ought to be performed and made". It refers to the visual appearance of a work of art that relates it to other works by the same artist or one from the same period, training, location, "school", art movement or archaeological culture: "The notion of style has long been the art historian's principal mode of classifying works of art. By style he selects and shapes the history of art". (en)
- Estilo é um conceito da história da arte de significado amplo e muitas vezes vago. Em geral indica um grupo de características mais ou menos constantes e definidas que permitem a identificação da arte produzida em um período histórico dado (estilo medieval, por exemplo), em uma região (o estilo francês), por um grupo de artistas (estilo dos Itinerantes), de um único artista (o estilo de Michelangelo) ou de uma fase em sua carreira (as três fases de Beethoven) de uma corrente estética (estilo neoclássico), e permitem relacionar uma obra à sua origem. A análise estilística pode ser capaz de definir a autoria ou a origem geográfica ou cronológica de um objeto quando outra identificação não é disponível, como uma assinatura, uma datação ou uma descrição literária ligando o objeto a um autor, l (pt)
- En konstriktning är en stil inom konsten. Benämningen används för övergripande stilar som rör många konstnärer och under en längre tid, åtminstone några år. Många av konstriktningarna slutar med -ism (till exempel kubism och futurism), och benämns därför ofta som ismer. Benämningen av de olika konstriktningarna har ibland myntats av de utövande konstnärerna själva (till exempel dadaism och suprematism) och i andra fall av omvärlden och då speciellt konstkritiker (till exempel impressionism och fauvism). I många fall har benämningen uppkommit först efter konstriktningens slut, detta gäller speciellt äldre tiders stilar (till exempel rokoko och manierism). (sv)
|
