Location via proxy:
[ UP ]
[Report a bug]
[Manage cookies]
No cookies
No scripts
No ads
No referrer
Show this form
Saltar al conteníu
Menú principal
Menú principal
mover a la barra llateral
despintar
Navegación
Portada
Portal de la comunidá
Cambeos recién
Páxina al debalu
Ayuda
Buscar
Guetar
Donativos
Apariencia
Crear una cuenta
Entrar
Ferramientes personales
Crear una cuenta
Entrar
Páginas para editores desconectados
más información
Contribuciones
Alderique
Editando
Abel Tasman
(seición)
Añader llingües
Páxina
Alderique
asturianu
Lleer
Editar
Editar la fonte
Ver historial
Ferramientes
Ferramientes
mover a la barra llateral
despintar
Aiciones
Lleer
Editar
Editar la fonte
Ver historial
Xeneral
Lo qu'enllaza equí
Cambios rellacionaos
Xubir ficheru
Páxines especiales
Información de la páxina
Llograr la URL encurtiada
Xenerar códigu QR
Elementu de Wikidata
N'otros proyeutos
Apariencia
mover a la barra llateral
despintar
Avisu:
Nun aniciasti sesión. La direición IP sedrá visible en público si faes dalguna edición. Si
anicies sesión
o
crees una cuenta
, les ediciones atribuiránse al to nome d'usuariu, xunto con otros beneficios.
Comprobación anti-spam. ¡
Nun
rellenes esto!
== Biografía == [[Ficheru:Tasmanroutes.PNG|thumb|250px|Rutes de Tasman.]] Nun se sabe enforma de los primeros años de Tasman. Nació en Lutjegast, [[provincia]] de [[Groningen]], en [[1603]] y recibió una educación abonda que-y dexó espresar les sos idees claramente por escritu y convertise nun espertu navegante. Casóse con Claesgie Meyndrix, con quien tuvo una fía. Dempués de que morriera la so esposa, casar de nuevu con Joanna Tiercx, en xineru de 1632. Poco dempués, como marineru, embarcar a les Indies Orientales, onde foi primer pilotu en febreru y patrón en mayu de 1634. Nesi añu, nuna esploración de menor importancia, tuvo a puntu de morrer tres un prindo desembarcu nel que dellos de los sos compañeros fueron masacraos pola xente de Ceram. Dempués de pasar dalgún tiempu n'operaciones marítimes de contrabandu y guerra, tornó a Holanda en 1637. Embarcar de nuevu pa les Indies en 1638 como capitán d'una [[urca (embarcación)|urca]], llevando a la so esposa con él. De primeres emplegóse nel exércitu y en viaxes d'intercambiu comercial, pero en 1639 foi nomáu segundu al mandu, a les órdenes de Quast, d'una pequeña flota de dos barcos al serviciu de la [[Compañía Holandesa de les Indies Orientales]] que partió en xunu p'atopar les islles que se creíen atopar al este de [[Xapón]]. Tornó en payares d'esta busca ensin ésitu y ufiertóse a repitir la busca, pero foi unviáu en nuevos viaxes comerciales a Xapón y Camboya. === Primer viaxe pol Pacíficu (1642-43) === [[Ficheru:Gilsemans 1642.jpg|thumb|240px|right|Badea de los Asesinos (Murderers' Bay), 1642.]] En 1642 Tasman foi encargáu de liderar una espedición pal descubrimientu de les «Tierra del Sur y Tierra del Este Desconocíes», que se creía taben el Pacíficu Sur, pero que nun fueren vistes polos europeos. Tasman partió del puertu de Batavia (agora [[Xakarta]]) el 14 d'agostu, con dos pequeños barcos, el ''Heemskerck'' y el ''Zeehaen'' [El gallu de mar]. Por estrañu que pueda paecer güei, Tasman saleó primero al oeste escontra l'actual [[islla Mauricio]] (entós una posesión holandesa). La razón d'esto yera que les sos naves yeren barcos de vela y la meyor ruta d'un llugar a otru non siempres yera la ruta direuta, si non qu'importaba más la direición del vientu. Tasman tenía cierta conocencia de los vientos dominantes y por eso escoyó la islla de Mauricio, onde aportó'l 5 de setiembre, dempués d'un rápidu viaxe de solu 22 díes. Una entrada nel diariu de Tasman amuesa cómo los meyores navegantes nesos díes erraben no que fai al llargor: «según los nuesos cálculos inda tábamos a unes 200 milles al este de Mauricio, cuando la vimos». Los barcos llegaron maltrechos pola travesía y tuvieron que ser reparaos, permaneciendo en Mauricio dos meses. Una vegada rexunteaes con masilla (calafatear) les entraes d'agua, fortalecíos los apareyos y cargaos nuevos mástiles de repuestu, se reaprovisionaron d'agua, lleña y suministros, incluyida la caza montesa. El gobernador de Mauricio apurrió-yos informes y cartes rellacionaes coles islles Salomón y vocabularios de les llingües de les islles de Nueva Guinea. Los barcos taben llistos pa zarpar el 4 d'ochobre, pero polos vientos contrarios, nun pudieron salir del puertu de [[Fort Fredrik Hendrik]] hasta'l 8 d'ochobre. Dende ellí siguieron un cursu sur, con vientos variables hasta la llatitú 31º o 32ºS, cuando entraron na zona de vientos del oeste. Navegaron ente les entós desconocíes islles de [[Islla de San Pablo|San Pablo]] y [[islla d'Ámsterdam|Ámsterdam]] y les [[islles Kerguelen]], y algamaron la llatitú 43ºS, onde vieron algues llexando que yeren indicaciones de tierra. Convocóse un conseyu de los barcos y resolvió caltenese a un home constantemente a la chisba nel palu, y ufiertar como compensa a quien primero viera tierra tres reales d'a ocho y una taza d'aguardiente. El 29 d'ochobre, a los trés selmanes de zarpar, llegaron a los 46° de llatitú S, y, atopar con fuertes vientos y borrines, pensando que yera demasiáu peligrosu caltener aldu sur por mieu de llancar en tierra. El cursu foi camudáu polo tanto escontra'l sureste. El 6 de payares, a los cuatro selmanes, llegaron a la so llatitú más alta, los 49°4'S, con munches indicaciones de tierra que los calteníen ansiosos. El pilotu mayor deliberó con Tasman y esaminaron curioso'l cursu futuru de la travesía. Propunxo que tendríen de cayer a los 44°S hasta que pasaren el meridianu 150º, xulgando que si nun atoparen el continente del sur taríen en mar abiertu. Depués tendríen de cayer a los 40°S, y navegar al este hasta los 220° de llargor (aproximao 160° W según los cálculos actuales), que xulgó llevar bien al este de les islles Salomón, y dexaría-yos algamar les islles con viaxe sureste —como n'efeutu fadríen, yá que taríen a unos 15° al este de la verdadera posición de les islles Salomón. Esti resolución foi comunicada a la ''Zeehaen'' axuntando'l documentu nuna caxa de madera flotante per una llarga llinia pola popa. Los conseyos de los dos barcos dieron la so aprobación y el cursu modificóse arriendes d'ello, y el 18 de payares pasaron pol llargor de la Tierra de Nuyts (la Gran Badea Australiana), la estensión de tierra conocida más alloñada descubierta al Sur (el neerlandeses yá conocíen siquier parte de la mariña occidental del continente, pero la forma de la mariña sur yéra-yos desconocida). Atoparon fuertes vientos del oeste, y adulces cayeron a la llatitú 42°25'S, cuando'l 24 de payares, tres más de 9.000 km de travesía, vieron tierra. ==== Tasmania ==== Anque siguiendo la so ruta pasaren de llargu'l continente australianu, acolumbraron la mariña oeste de Tasmania, al norte de Macquarie Harbour. Bautizar como [[Tierra de Van Diemen]], n'honor d'[[Anthony van Diemen]], entós gobernador xeneral de les Indies Orientales Neerlandeses (darréu los colonizadores británicos camudaron el nome a la isla). Procediendo al sur, bordió l'estremu sur de Tasmania y empúnxose escontra'l nordés y depués Tasman trató de trabayar nos sos dos barcos na badea de l'Aventura (Adventure Bay), na mariña este del sur de la [[islla Bruny Sur]] onde foi abasnáu escontra'l mar por una nube, nomando l'área como badea de la Nube (Storm Bay). Dos díes depués, Tasman fondió al norte del cabu Frederick Hendrick, xusto al norte de la [[península de Forestier]]. Tasman desembarcó na badea de Blackman —na badea más grande de [[badea de Marion]]. A otru día, fixo un intentu de llegar a tierra na badea Norte; sicasí, por causa de que'l mar taba demasiáu solmenáu, y el carpinteru tuvo que nadar ente les foles y llantó la bandera neerlandesa, na badea Norte. Tasman reclamó la posesión formal de la tierra'l 3 d'avientu de 1642. ==== Nueva Zelanda ==== [[Ficheru:Tasman1642.jpg |thumb|200px|right|La ruta del viaxe de Tasman en Nueva Zelanda.]] Dempués de reconocer y esplorar la zona, Tasman tenía la intención de prosiguir en direición norte, pero como'l vientu yera desfavorable dirixir escontra l'este. Nueve díes más tarde, el 13 d'avientu, columbraron tierra de nuevu na mariña noroeste de la [[islla Sur]] de Nueva Zelanda, convirtiéndose nos primeros europeos en faelo. Tasman dio-y el nome de «Staten Landt», suponiendo que taba coneutada a una islla (a la [[islla de los Estaos]], ''Staten Island'') nel sur de la punta d'América del Sur. Depués saleó escontra'l norte siguiendo la mariña de la [[Islla Sur]] y depués al este y unu de los sos barcos foi atacáu polos [[maorís]] en Waka, y cuatro de los sos homes morrieron. Tasman llamó al llugar «badea de los Asesinos» (agora conocida como Golden Bay) y saleó escontra'l norte, pero confundió'l [[estrechu de Cook]] —que la dixebraba de la [[Islla Norte]]— con una ensenada (nomándolo Bight Zeehaen's). Tasman taba convencíu de que Nueva Zelanda yera una única tierra parte de la Terra Australis. Dos de los nomes que dio en Nueva Zelanda nesi viaxe entá perduren: el [[cabu Maria Van Diemen]] y les [[islles Tres Reis]] (el cabu Pieter Boreels ye agora conocíu como [[cabu Egmont]]). ==== El viaxe de regresu ==== Nel camín de vuelta a Batavia, Tasman llegó al archipiélagu de [[Tonga]] el 20 de xineru de 1643. Mientres los barcos de Tasman pasaben poles islla Fixi tuvieron a puntu de naufragar nos petones peligrosos de la parte nororiental del grupu Fixi. Cartografió l'estremu oriental de [[Vanua Levu]] y [[Cikobia]] enantes de tornar de vuelta al mar abiertu. Finalmente volvióse escontra'l noroeste a [[Nueva Guinea]], y llegó a Batavia el 15 de xunu de 1643, tres una ausencia de diez meses, mientres la que perdiera a diez homes por enfermedá, amás de los cuatro homes muertos polos maorís. El so diariu conclúi asina: «Allabáu seya Dios y doi gracies por un viaxe seguru! Amén». === Segundu viaxe pol Pacíficu (1644) === [[Ficheru:Tasmanmap1644.jpg|250px|thumb|Mapa de Tasman (1644).Retuláu: Mapa - Estes tierres fueron afayaes polos esploradores de la Compañía, sacante la parte norte de Nueva Guinea y l'estremu oeste de Java. Esti trabayu foi formuláu a partir de distintos escritos, lo mesmo que de la observación personal d'Abel Tasman Jansen, AD 1644, por orde de La so Excelencia'l Gobernador Xeneral Antonio Van Diemen (nel orixinal, n'alemán).]] Tasman encabezó en 1644 una nueva espedición na que se-y ordenar que pescudara si había un pasu nel mar del Sur ente Carpentaria y la Tierra de De Witt. Al mandu d'una flota de tres naves (''Limmen'', ''Zeemeeuw'' y la pequeña ''Braek'', de solu 14 homes), con 111 marineros y provisiones pa ocho meses, partió'l 30 d'avientu de 1644 de Batavia. En cuenta de siguir les órdenes que-y aconseyaben siguir primero la mariña suroeste de [[Nueva Guinea]] escontra l'este, quiciabes por cuenta de los vientos, dirixiéronse al traviés del estrechu hasta la Tierra d'Eendragt; y dende ellí Tasman saleó escontra'l norte, y ellaboró cuidadoses cartes, con sondeos, de les costes oeste y norte d'Australia, incluyendo'l [[golfu de Carpentaria]]. Tamién realizó pervalibles observaciones sobre la tierra y les sos xentes. Travesó'l [[estrechu de Torres]], ente Nueva Guinea y Australia, pero a pesar de que tuvo na so boca, nun llogró atopalo. Quiciabes foi disuadíu d'un exame más deteníu pol ensame d'islles y petones que bloquien la ruta, inorando amás que l'español Torres yá navegara peles sos agües en 1606. Al nun atopar l'estrechu tornó a lo llargo de la mariña de Nueva Guinea en direición oeste hasta Batavia, onde llegó n'agostu de 1644. Foi compensáu dempués del so regresu n'agostu de 1644 pola confirmación nel grau de comandante, con un aumentu sustancial nel so remuneración que se fixo estensivu, con efeutos retroactivos, hasta los empiezos del so viaxe en 1642. Sicasí Van Diemen, nel so informe de la espedición al Conseyu (23 d'avientu de 1644) espresó la so decepción y descontentu una y bones la espedición nun afayara un estrechu ente Nueva Guinea y la «Tierra del Sur Conocida», sinón solamente una gran badea o golfu, y que nun fixera otra cosa que navegar a lo llargo de les costes, ensin consiguir nenguna conocencia del país y de los sos productos, alegando como razón que nun yeren lo suficientemente fuertes como p'aventurase a tierra y faer frente a los xabaces. Esto foi bien decepcionante, una y bones los descubrimientos yeren de poca utilidá nun siendo que'l país esplorárase coles mesmes. Sicasí, diz, que Tasman nos sos dos viaxes había circunnavegado la entós «Tierra Sur Desconocida», que calcula tenía una estensión de 8000 milles de mariña, y que yera bien improbable que nun país tan grande, con tal variedá de climes, nun atopara daqué de gran importancia y beneficiu pa la empresa. Mientres más d'un sieglu, hasta la era de [[James Cook]], Tasmania y Nueva Zelanda, nun fueron visitaes nuevamente polos europeos (Australia foi visitada pero xeneralmente por accidente) y esa foi la causa de que tardaren n'apreciase la importancia de los sos descubrimientos dende un puntu de vista xeográficu. === Últimos años === Tasman foi nomáu miembru del Conseyu de Xusticia de Batavia. A mediaos de 1647 foi unviáu nuna misión ante'l rei de Siam y concedióse-y prioridá sobre tolos holandeses nel reinu. Dempués d'esa misión, diéron-y el mandu d'una flota d'ocho buques, con 900 soldaos y 250 soldaos, que navegaron en mayu de 1648 a les Filipines coles mires d'interceptar el galeón español que llevaba la plata de Méxicu. La noticia del 30 de xineru d'esi añu de que se roblara la Paz de Westfalia nun enfusara nel sureste d'Asia y la República de los Siete Provincies Xuníes trataba d'esta manera solmenar a los españoles un gran golpe. Amás teníen un segundu cometíu, que yera ayudar al rei de Siam na guerra contra los sos enemigos. Nun llograron prindar al galeón español, al qu'escorrieron pero llogró escapar acabando fundíu frente a les costes filipines y siendo escaláu. Amás, el rei de Siam modifico los sos planes y yá nun precisó l'auxiliu de los barcos. En xineru de 1649 volvieron a Batavia. La so conducta nesta espedición nun foi satisfactoria y al so regresu xulgóse-y por tratar, cuando taba bebíu, inhumanamente a unu de los sos marineros; como resultancia, foi depuestu del so cargu. Foi formalmente reintegráu en xineru de 1651, pero non muncho tiempu dempués retiróse del serviciu y convirtióse nun comerciante en Batavia. Abel Tasman finó siendo ricu en 1659 en Batavia (güei Yakarta), dexando a la so esposa Jannetje y a la so fía Claesgen, del so primer matrimoniu (que s'había casáu Felipe Heylman, primero, y más tarde Jacob Bremer). En 1661 autorizar a la so vilba a casase con Jan Meyndert Springer.
Resume:
Al guardar los cambeos aceutes les
Condiciones d'usu
y aceutes de mou irrevocable lliberar la to collaboración baxo la
Llicencia CC BY-SA 4.0
y la
GFDL
. Aceutes qu'un hiperenllaz o URL ye reconocimientu bastante baxo la llicencia Creative Commons.
Zarrar
Ayuda d'edición
(s'abre nuna ventana nueva)
Esta páxina pertenez a 17 categoríes anubríes:
Categoría:Páxines que usen enllaces máxicos ISBN
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores BIBSYS
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores BNE
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores BNF
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores BPN
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores GND
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores ISNI
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores LCCN
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores NLA
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores Open Library
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores RKDartists
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores SBN
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores SNAC
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores VIAF
Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaz commonscat igual que Wikidata
Categoría:Wikipedia:Tradubot
Categoría:Wikipedia:Webarchive template wayback links