Location via proxy:
[ UP ]
[Report a bug]
[Manage cookies]
No cookies
No scripts
No ads
No referrer
Show this form
Saltar al conteníu
Menú principal
Menú principal
mover a la barra llateral
despintar
Navegación
Portada
Portal de la comunidá
Cambeos recién
Páxina al debalu
Ayuda
Buscar
Guetar
Donativos
Apariencia
Crear una cuenta
Entrar
Ferramientes personales
Crear una cuenta
Entrar
Páginas para editores desconectados
más información
Contribuciones
Alderique
Editando
Abel Tasman
(seición)
Añader llingües
Páxina
Alderique
asturianu
Lleer
Editar
Editar la fonte
Ver historial
Ferramientes
Ferramientes
mover a la barra llateral
despintar
Aiciones
Lleer
Editar
Editar la fonte
Ver historial
Xeneral
Lo qu'enllaza equí
Cambios rellacionaos
Xubir ficheru
Páxines especiales
Información de la páxina
Llograr la URL encurtiada
Xenerar códigu QR
Elementu de Wikidata
N'otros proyeutos
Apariencia
mover a la barra llateral
despintar
Avisu:
Nun aniciasti sesión. La direición IP sedrá visible en público si faes dalguna edición. Si
anicies sesión
o
crees una cuenta
, les ediciones atribuiránse al to nome d'usuariu, xunto con otros beneficios.
Comprobación anti-spam. ¡
Nun
rellenes esto!
=== Segundu viaxe pol Pacíficu (1644) === [[Ficheru:Tasmanmap1644.jpg|250px|thumb|Mapa de Tasman (1644).Retuláu: Mapa - Estes tierres fueron afayaes polos esploradores de la Compañía, sacante la parte norte de Nueva Guinea y l'estremu oeste de Java. Esti trabayu foi formuláu a partir de distintos escritos, lo mesmo que de la observación personal d'Abel Tasman Jansen, AD 1644, por orde de La so Excelencia'l Gobernador Xeneral Antonio Van Diemen (nel orixinal, n'alemán).]] Tasman encabezó en 1644 una nueva espedición na que se-y ordenar que pescudara si había un pasu nel mar del Sur ente Carpentaria y la Tierra de De Witt. Al mandu d'una flota de tres naves (''Limmen'', ''Zeemeeuw'' y la pequeña ''Braek'', de solu 14 homes), con 111 marineros y provisiones pa ocho meses, partió'l 30 d'avientu de 1644 de Batavia. En cuenta de siguir les órdenes que-y aconseyaben siguir primero la mariña suroeste de [[Nueva Guinea]] escontra l'este, quiciabes por cuenta de los vientos, dirixiéronse al traviés del estrechu hasta la Tierra d'Eendragt; y dende ellí Tasman saleó escontra'l norte, y ellaboró cuidadoses cartes, con sondeos, de les costes oeste y norte d'Australia, incluyendo'l [[golfu de Carpentaria]]. Tamién realizó pervalibles observaciones sobre la tierra y les sos xentes. Travesó'l [[estrechu de Torres]], ente Nueva Guinea y Australia, pero a pesar de que tuvo na so boca, nun llogró atopalo. Quiciabes foi disuadíu d'un exame más deteníu pol ensame d'islles y petones que bloquien la ruta, inorando amás que l'español Torres yá navegara peles sos agües en 1606. Al nun atopar l'estrechu tornó a lo llargo de la mariña de Nueva Guinea en direición oeste hasta Batavia, onde llegó n'agostu de 1644. Foi compensáu dempués del so regresu n'agostu de 1644 pola confirmación nel grau de comandante, con un aumentu sustancial nel so remuneración que se fixo estensivu, con efeutos retroactivos, hasta los empiezos del so viaxe en 1642. Sicasí Van Diemen, nel so informe de la espedición al Conseyu (23 d'avientu de 1644) espresó la so decepción y descontentu una y bones la espedición nun afayara un estrechu ente Nueva Guinea y la «Tierra del Sur Conocida», sinón solamente una gran badea o golfu, y que nun fixera otra cosa que navegar a lo llargo de les costes, ensin consiguir nenguna conocencia del país y de los sos productos, alegando como razón que nun yeren lo suficientemente fuertes como p'aventurase a tierra y faer frente a los xabaces. Esto foi bien decepcionante, una y bones los descubrimientos yeren de poca utilidá nun siendo que'l país esplorárase coles mesmes. Sicasí, diz, que Tasman nos sos dos viaxes había circunnavegado la entós «Tierra Sur Desconocida», que calcula tenía una estensión de 8000 milles de mariña, y que yera bien improbable que nun país tan grande, con tal variedá de climes, nun atopara daqué de gran importancia y beneficiu pa la empresa. Mientres más d'un sieglu, hasta la era de [[James Cook]], Tasmania y Nueva Zelanda, nun fueron visitaes nuevamente polos europeos (Australia foi visitada pero xeneralmente por accidente) y esa foi la causa de que tardaren n'apreciase la importancia de los sos descubrimientos dende un puntu de vista xeográficu.
Resume:
Al guardar los cambeos aceutes les
Condiciones d'usu
y aceutes de mou irrevocable lliberar la to collaboración baxo la
Llicencia CC BY-SA 4.0
y la
GFDL
. Aceutes qu'un hiperenllaz o URL ye reconocimientu bastante baxo la llicencia Creative Commons.
Zarrar
Ayuda d'edición
(s'abre nuna ventana nueva)
Esta páxina pertenez a 17 categoríes anubríes:
Categoría:Páxines que usen enllaces máxicos ISBN
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores BIBSYS
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores BNE
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores BNF
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores BPN
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores GND
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores ISNI
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores LCCN
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores NLA
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores Open Library
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores RKDartists
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores SBN
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores SNAC
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores VIAF
Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaz commonscat igual que Wikidata
Categoría:Wikipedia:Tradubot
Categoría:Wikipedia:Webarchive template wayback links