Location via proxy:
[ UP ]
[Report a bug]
[Manage cookies]
No cookies
No scripts
No ads
No referrer
Show this form
Saltar al conteníu
Menú principal
Menú principal
mover a la barra llateral
despintar
Navegación
Portada
Portal de la comunidá
Cambeos recién
Páxina al debalu
Ayuda
Buscar
Guetar
Donativos
Apariencia
Crear una cuenta
Entrar
Ferramientes personales
Crear una cuenta
Entrar
Páginas para editores desconectados
más información
Contribuciones
Alderique
Editando
Diosa
(seición)
Añader llingües
Páxina
Alderique
asturianu
Lleer
Editar
Editar la fonte
Ver historial
Ferramientes
Ferramientes
mover a la barra llateral
despintar
Aiciones
Lleer
Editar
Editar la fonte
Ver historial
Xeneral
Lo qu'enllaza equí
Cambios rellacionaos
Xubir ficheru
Páxines especiales
Información de la páxina
Llograr la URL encurtiada
Xenerar códigu QR
Elementu de Wikidata
N'otros proyeutos
Apariencia
mover a la barra llateral
despintar
Avisu:
Nun aniciasti sesión. La direición IP sedrá visible en público si faes dalguna edición. Si
anicies sesión
o
crees una cuenta
, les ediciones atribuiránse al to nome d'usuariu, xunto con otros beneficios.
Comprobación anti-spam. ¡
Nun
rellenes esto!
== Nuevos movimientos relixosos == [[Ficheru:Geb, Nut, Shu.jpg|thumb|'''Diosa Nut''', desnuda, col cuerpu narquiáu a manera de [[Esfera celeste|bóveda celeste]], sobre'l so home [[Geb]] (la Tierra). El padre de Nut, [[Shu (mitoloxía)|Shu]] (l'aire atmosférico), intenta dixebralos.]] === Discordianismo === Nel [[discordianismu]] (relixón satírica estauxunidense, creada en 1957 por dos estudiantes de secundaria), [[Eris (mitoloxía)|Eris]] (o Discordia) ye xeneralmente venerada como diosa, como s'ilustra na primer clausa del ''[[Pentabarf]]:'' There is non Goddess but Goddess and She is Your Goddess. There is non Movement but The Erisian Movement and it is The Erisian Movement. And every Golden Apple Corps is the beloved home of a Golden Worm. {{cita|Nun hai otra Diosa que Diosa, y ella ye la to diosa. Nun hai otru movimientu que'l movimientu erisiano, y este ye'l movimientu erisiano. Y toa mazana dorada ye'l queríu llar d'un viérbene doráu.}} Ella xeneralmente ye descrita como una muyer engafurada qu'estiende'l caos y la discordia, que son fundamentales pa la vida y la creatividá. Sicasí, por cuenta de la naturaleza de la relixón, esto ta abiertu a la interpretación individual. Muncha xente compara a Eris con un [[conceutu]] o [[idea]], anque esto pue ser consideráu [[blasfemia]] por dalgunos. === Reconstruccionismo === [[Ficheru:Santa Cruz Pachacuti Yamqui Pachamama.jpg|thumb|Representación de la [[Pachamama]] o la Madre Tierra na cosmoloxía según [[Juan de Santa Cruz Pachacuti Yamqui Salcamayhua]] (1613), según una imaxe nel Templu del Sol [[Qurikancha]] en [[Cusco]]. Según la cosmovisión [[Andes|andina]], ye una Diosa totémica de los [[Inca|Inques]] representáu pol [[planeta Tierra]], al que se brindaben presentes.]] Los reconstruccionistas politeístes basar na reconstrucción de les relixones politeístes, incluyendo delles dioses y figures acomuñaes coles cultures indíxenes. === Wicca === {{AP|Wicca}} En [[Wicca]] "la diosa" o "la dama" ye una de les deidaes más importantes xunto col so consorte, el dios cornín. Ella ye descrita como una diosa tribal del cultu de les bruxes,<ref>{{cita llibru |nome=Gerald |apellíos=Gardner |enllaceautor=Gerald Gardner |títulu=The Meaning of Witchcraft |páxines=páxs. 26-27 |añu=1988 |añu-orixinal=1959 |editorial=Copple House Books |allugamientu=Lakemont, GA US}}</ref> la cual paez inspirada en Aradia, la fía [[mesiánica]] de Diana descrita en [[Aradia]] de [[Charles Leland]]. Nun se consideraba qu'ella fuera omnipotente nin universal y reconocíase qu'esistía un "Poder superior", a pesar de que les bruxes nun s'esmolecíen demasiáu por esti ser. En munches manifestaciones, Wicca, la diosa, foi considerada como una deidá universal, lo cual ta acordies cola so descripción en ''La carga de la diosa'', un testu clave de los wiccas. Nesta guisa, ella ye la "Reina del Cielu" en forma similar a [[Isis]]; ella tamién toma y concibe tola vida en forma similar a [[Gea|Gaia]]. En forma similar a [[Isis]] y ciertes concepciones clásiques tardíes de [[Selene]],<ref>{{cita llibru |apellíos=Betz |nome=Hans Dieter (ed.) |títulu=The Greek Magical Papyri in Translation: Including the Demotic Spells : Texts |editorial=University of Chicago Press |añu=1989}}</ref> ella ye interpretada como la suma de toles otres dioses, les que representen los sos distintos nomes y aspeutos al traviés de les distintes cultures. La diosa ye munches vegaes representada con un fuerte simbolismu llunar, inspiráu en distintes cultures y deidaes tales como Diana, Hecate y Isis, y munches vegaes ye representada como la triada "Virxe", "Madre" y "Vieya bruxa" popularizada por [[Robert Graves]] (ver Triple Diosa en seición de siguío). Munches representaciones d'ella tomen elementos de dioses celtes. Dellos wiccanos creen qu'hai demasiaos dioses y en delles manifestaciones de la Wicca, particularmente na [[Wicca Diánica]], solo venérase a la diosa y el dios práuticamente nun xuega nengún papel nel ritual. === Triple diosa === {{AP|Triple Diosa (neopaganismu)}} [[Ficheru:Triple Goddess Symbol.svg|thumb|left|El símbolu de la triple diosa llunar.]] Les dioses o semidiosas apaecen en grupos de trés nuna serie de mitoloxíes europees paganes; por casu, les [[Erinias]] (Roxures pa los romanos) y les [[Moiras]] (Parques pa los romanos) griegues; les [[Nornas]] nórdiques; [[Brigit]] y los sos dos hermanes, tamién llamaes Brighid, en [[mitoloxía irlandesa|mitoloxíes irlandeses]] o keltoi. [[Robert Graves]] popularizó la tríada de "Virxe", "Madre" y "Vieya Bruxa" y a pesar de qu'esta concepción nun se sofita n'evidencia académica sólida, la so inspiración poética tuvo una amplia acoyida. Esiste una amplia variedá na concepción precisa d'estes figures, tal como asocede típicamente nel neopaganismu y nes relixones paganes polo xeneral. Dalgunos interpretar como tres etapes na vida de la muyer, dixebraes pola [[menarca]] y la [[menopausia]]. Otros atopen esti enfoque como demasiao ríxidu y basáu na ciencia y bioloxía y prefieren una interpretación más llibre, en que la Virxe ye la nacencia (independiente, consciente de sigo mesma, esploradora), la Madre que da a lluz (coneutada col mundu, atopadiza y caritatible, creativa) y la Vieya bruxa ye la muerte y renovación (holística, remota, inescrutable) — los trés, erótiques y sabies. En relixones derivaes del helenismu y darréu en relixones [[New Age (relixón)|Nueva era]] y wicca, frecuentemente trés de los cuatro fases de la [[lluna]] (creciente, llena y menguante) simbolicen los trés aspeutos de la Triple Diosa. Representar xuntes como un símbolu que se compón d'un círculu ente la fase creciente y la menguante. Sicasí, dalgunos, atopen a esta tríada incompleta y prefieren amestar un cuartu aspeutu. Esta sería la "Diosa negra" o "Muyer sabia", suxerida en cierta forma pola ausencia de la [[lluna nueva]] nel simbolismu indicáu primeramente, o podría ser una diosa erótica que representaría una fase de la vida ente la Nueva (Virxe) y Madre, o una [[Guerrera]] ente la Madre y la Vieya bruxa. Esiste una contraparte masculina a esto nel poema inglés "The Parliament of the Three Ages". Na cultura popular moderna representóse la Triple Diosa como Virxe, Madre y Vieya bruxa, como por casu na obra de [[Neil Gaiman]], ''[[The Sandman]]''. === Feminismu relixosu === Dende l'empiezu de los movimientos [[feministes]] en Norteamérica, esistió interés n'analizar cómo les doctrines, organizaciones y práutiques relixoses traten a la muyer. La tema, por casu, foi analizáu en [http://www.sacred-texts.com/wmn/wb/index.htm La biblia de la muyer] d'[[Elizabeth Cady Stanton]]. Nuevamente mientres la [[segunda fola de feminismu]], tantu en Norteamérica, como en países europeos ente otros, la relixón foi focu d'atención pol analís feminista nel contestu del xudaísmu, cristianismu, islamismu y otres relixones, y delles muyeres convertir a relixones centraes en dioses como una alternativa frente a les relixones en redol a [[Abraham]] (''Womanspirit rising'' 1979; ''Weaving the visions'' 1989). Anguaño, tanto muyeres como varones siguen comprometíos en movimientos en redol a dioses (Christ, 1997). La popularidá d'organizaciones como [[La hermandá de Isis]] son muestres de la continua crecedera de les relixones de dioses nel mundu. Ente que gran parte del esfuerciu nel xudaísmu, cristianismu y l'islamismu se focaliza en consiguir una equidad ente los dos xéneros, por aciu una reinterpretación de les escritures y l'usu d'un llinguaxe asexuado pa describir y referise a lo divino (Ruether, 1984; Plaskow, 1991), esisten ciertos grupos que s'identifiquen como xudíos, cristianos o musulmanes qu'intenten integrar conceutos acomuñaos con dioses nes sos relixones (Kien, 2000; Kidd 1996, [http://yahoogroups.com/group/goddesschristians "Goddess Christians Yahoogroup"]). === Femenín sagráu === El términu "femenín sagráu" foi acuñáu per primer vegada na década de 1970, en populizaciones de la Nueva Era de la Hindú [[Shakti]]. Darréu, espublizóse más na década de 1990s por [[Andrew Harvey]] y otros y consagróse na cultura popular en 2003 cola obra de [[Dan Brown]] ''[[El Códigu Da Vinci]]''. Enfatiza la feminidad, por ser la matriz de la creación y pola capacidá de reproducción.<ref>[http://www.theharmonyproject.org/feminine.html The Divine Feminine] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210125030818/http://www.theharmonyproject.org/feminine.html |date=2021-01-25 }} por Gloria Amendola</ref><ref>[http://www.workingwithoneness.org/articles/sacred-feminine-today The Sacred Feminine Today] por Llewellyn Vaughan-Lee. Publicáu on line por ''[[The Huffington Post]]''</ref><ref>[http://spiritofmaat.com/magazine/august-2012/what-does-the-sacred-feminine-really-mean-an-invitation-to-all-women-part-ii-in-a-series-by-dr-judith-long/ What does “the sacred feminine” really mean? An Invitation to all Women by: Dr. Judith Long]</ref>
Resume:
Al guardar los cambeos aceutes les
Condiciones d'usu
y aceutes de mou irrevocable lliberar la to collaboración baxo la
Llicencia CC BY-SA 4.0
y la
GFDL
. Aceutes qu'un hiperenllaz o URL ye reconocimientu bastante baxo la llicencia Creative Commons.
Zarrar
Ayuda d'edición
(s'abre nuna ventana nueva)
Esta páxina pertenez a 10 categoríes anubríes:
Categoría:Páxines que usen enllaces máxicos ISBN
Categoría:Wikipedia:Artículos con datos ensin referencies
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores AAT
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores BNE
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores BNF
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores GND
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores LCCN
Categoría:Wikipedia:Artículos qu'usen ficha ensin datos en fileres
Categoría:Wikipedia:Tradubot
Categoría:Wikipedia:Webarchive template wayback links