Location via proxy:
[ UP ]
[Report a bug]
[Manage cookies]
No cookies
No scripts
No ads
No referrer
Show this form
Saltar al conteníu
Menú principal
Menú principal
mover a la barra llateral
despintar
Navegación
Portada
Portal de la comunidá
Cambeos recién
Páxina al debalu
Ayuda
Buscar
Guetar
Donativos
Apariencia
Crear una cuenta
Entrar
Ferramientes personales
Crear una cuenta
Entrar
Páginas para editores desconectados
más información
Contribuciones
Alderique
Editando
Matemátiques discretes
(seición)
Añader llingües
Páxina
Alderique
asturianu
Lleer
Editar
Editar la fonte
Ver historial
Ferramientes
Ferramientes
mover a la barra llateral
despintar
Aiciones
Lleer
Editar
Editar la fonte
Ver historial
Xeneral
Lo qu'enllaza equí
Cambios rellacionaos
Xubir ficheru
Páxines especiales
Información de la páxina
Llograr la URL encurtiada
Xenerar códigu QR
Elementu de Wikidata
N'otros proyeutos
Apariencia
mover a la barra llateral
despintar
Avisu:
Nun aniciasti sesión. La direición IP sedrá visible en público si faes dalguna edición. Si
anicies sesión
o
crees una cuenta
, les ediciones atribuiránse al to nome d'usuariu, xunto con otros beneficios.
Comprobación anti-spam. ¡
Nun
rellenes esto!
=== Teoría de conxuntos === {{AP|Teoría de conxuntos}} La teoría de conxuntos ye la caña de la matemática qu'estudia [[conxuntu|conxuntos]] matemáticos, que son coleiciones d'oxetos, tales como {azul, blancu, colloráu} o'l conxuntu infinitu de tolos númberos primos. [[Conxuntu parcialmente ordenáu|Conxuntos parcialmente ordenaos]] y conxuntos con otres rellaciones tienen aplicación en munches árees. Na matemática discreta, los [[Conxuntu numerable|conxuntos numerables]] (incluyendo conxuntos finitos) son el principal oxetu d'estudiu. L'entamu de la teoría de conxuntos xeneralmente rellaciónase col trabayu de [[Georg Cantor]], faciendo distinción ente distintos tipos de conxuntos infinitos, motiváu pol estudiu de les [[series trigonométriques]]. El desenvolvimientu más fondu na teoría de conxuntos infinitos ta fora del algame de la matemática discreta. Ello ye que el trabayu contemporaneu en teoría descriptiva de conxuntos fai usu estensu del usu de la matemática continua tradicional.
Resume:
Al guardar los cambeos aceutes les
Condiciones d'usu
y aceutes de mou irrevocable lliberar la to collaboración baxo la
Llicencia CC BY-SA 4.0
y la
GFDL
. Aceutes qu'un hiperenllaz o URL ye reconocimientu bastante baxo la llicencia Creative Commons.
Zarrar
Ayuda d'edición
(s'abre nuna ventana nueva)
Esta páxina pertenez a 6 categoríes anubríes:
Categoría:Wikipedia:Artículos con datos ensin referencies
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores GND
Categoría:Wikipedia:Artículos con identificadores LCCN
Categoría:Wikipedia:Artículos que necesiten referencies dende marzu de 2016
Categoría:Wikipedia:Tradubot
Categoría:Wikipedia:Webarchive template wayback links