Location via proxy:
[ UP ]
[Report a bug]
[Manage cookies]
No cookies
No scripts
No ads
No referrer
Show this form
Saltar al conteníu
Menú principal
Menú principal
mover a la barra llateral
despintar
Navegación
Portada
Portal de la comunidá
Cambeos recién
Páxina al debalu
Ayuda
Buscar
Guetar
Donativos
Apariencia
Crear una cuenta
Entrar
Ferramientes personales
Crear una cuenta
Entrar
Páginas para editores desconectados
más información
Contribuciones
Alderique
Editando
Sake
(seición)
Añader llingües
Páxina
Alderique
asturianu
Lleer
Editar
Editar la fonte
Ver historial
Ferramientes
Ferramientes
mover a la barra llateral
despintar
Aiciones
Lleer
Editar
Editar la fonte
Ver historial
Xeneral
Lo qu'enllaza equí
Cambios rellacionaos
Xubir ficheru
Páxines especiales
Información de la páxina
Llograr la URL encurtiada
Xenerar códigu QR
Elementu de Wikidata
N'otros proyeutos
Apariencia
mover a la barra llateral
despintar
Avisu:
Nun aniciasti sesión. La direición IP sedrá visible en público si faes dalguna edición. Si
anicies sesión
o
crees una cuenta
, les ediciones atribuiránse al to nome d'usuariu, xunto con otros beneficios.
Comprobación anti-spam. ¡
Nun
rellenes esto!
== Historia == [[Ficheru:Riziere Oki.jpg|thumb|200px|L'orixe del sake vien principalmente de la fermentadura del arroz nos [[arrozal]]es húmedos, dibuxu de [[Hiroshige]].]] La hestoria del sake entá nun ta documentada y esisten múltiples teoríes de cómo se creó. Una teoría suxer que la preparación del arroz empezó en [[China]], a lo llargo del ríu [[Yangtsé]] alredor del 4800 e. C. y darréu el métodu foi esportáu a Xapón.{{ensin referencies}} Otra teoría esplica que la preparación de sake empezó nel [[sieglu III]] en Xapón col advenimiento del cultivu húmedu del arroz. La combinación de l'agua col arroz resultó na fermentadura y apaición de moho n'este. Con too y con eso, el primer sake foi llamáu ''kuchikami non sake'', (口噛みの酒) o «sake pa mazcar na boca», y faíase con arroz pa mazcar, [[castaña|castañes]], [[miyu]] y [[abiyota|abiyotes]]. Cuspíase l'amiestu nun barril y les [[amilasa|enzimes de la cuspia]] convertíen el [[almidón]] del arroz en [[azucre]]. Entós esti amiestu azucarada combinar con arroz recién cocíu y dexábase en [[fermentadura]] natural. Esta forma antigua de sake yera baxa n'alcohol y consumíase como papiella. Esti métodu yera usáu tamién polos [[aboríxenes americanos]] (ver [[masato]] y [[pulque]]). El vinu de miyu chinu, ''xǐaomǐ jǐo'' (小米酒), fechu de la mesma manera, apaez mentáu n'inscripciones dende'l sieglu XIV e. C. cuando s'ufiertaba a los dioses nos rituales relixosos. Dempués, aproximao nel [[sieglu VIII e.C.|sieglu VIII e. C.]], el vinu d'arroz, mǐ jǐo (米酒) con una fórmula casi exacta al ''sake'' xaponés, algamó gran popularidá en China. Sieglos dempués, el procesu de mazcáu del arroz quedó obsoleto gracies descubrimiento del ''koji-kin'' (麹菌 ''[[Aspergillus oryzae]]''), un [[moho]] con enzimes que convertíen l'almidón del arroz n'azucre y que tamién s'usa pa faer [[amazake]], [[miso]], [[nattō]] y [[mueyu de soya]]. Al arroz con ''koji-kin'' llámase-y ''kome-koji'' (米麹), o arroz malteado. Una masa de lleldu, o ''shubo'' (酒母), añader pa convertir l'azucre en [[etanol]]. Esti procesu puede aumentar considerablemente'l conteníu d'alcohol del sake (18 % a 25 % por vol.); l'almidón ye convertíu n'azucre pol koji y l'azucre ye convertíu a alcohol pol lleldu nun procesu instantáneu. El ''koji-kin'' foi afayáu posiblemente por accidente. Les espores de ''koji-kin'' y lleldu pueden llexar nel aire y establecese nos [[arrozal]]es húmedos creando un procesu de fermentadura. La fermentadura resultante pudo crear un sake pastosu ensin la necesidá de que la xente mascara l'arroz. Esta pasta probablemente nun tenía un sabor calidable, sicasí, la toxicidá nun yera tan alta. El desenvolvimientu de téuniques y métodos dende China nel [[sieglu VII]] acabaron per producir un sake de meyor calidá. El sake volvióse bien popular y establecióse una organización pa la preparación d'esta bébora nel Palaciu Imperial de [[Kioto]], capital de Xapón nesa dómina; la resultancia d'esti sofitu condució a un desenvolvimientu rápidu de les téuniques de producción. Na [[Yera Heian]], desenvolvióse'l tercer pasu nel procesu d'ellaboración del sake (una téunica qu'aumentaba la cantidá d'alcohol y amenorgaba l'acidez). Mientres los 500 años siguientes, les téuniques d'ellaboración del sake ameyoraron constantemente. Por casu, l'usu d'un puré d'entrada o «moto» coles mires de cultivar la mayor cantidá de célules de levadura antes de la preparación. El preparadores tamién aisllaron per primer vegada'l ''koji'' pa controlar con mayor consistencia'l procesu de conversión del almidón d'arroz n'azucre. Per otru llau, al traviés d'observaciones y ensayos diversos, desenvolvióse una forma de pasteurización. Les bacteries que mientres los meses de branu atropar nos barriles faíen que dellos llotes de sake empezaren a volvese amargosos. Estos llotes yeren treslladaos a otros tanques y calecíos. Sicasí, la pasteurización del sake resultante yera imposible si dempués devolvíen dichu sake a los barriles infestaos pola bacteria. Asina'l sake acababa per tener mayor acidez y yera más desagradable de beber. El funcionamientu d'esti procesu de pasteurización nun s'entendió dafechu hasta que [[Louis Pasteur]] afayar 500 años dempués. Mientres la [[Restauración Meiji]] dexóse llegalmente que cualquier persona que tuviera recursos económicos y conocencies pa fabricar pudiera operar la so propia empresa de confección de sake. Alredor de 30 mil fábriques de sake establecer en tol país nun añu. Esto anició que'l gobiernu aumentara los impuestos na industria del sake y amenorgárase la cantidá de fábriques a 8 mil. La mayoría de les fábriques que crecieron y sobrevivieron a esta dómina proveníen de [[terrateniente]]s. Estos podíen llograr arroz a la fin de la temporada de collecha y caltener reserves mientres el restu del añu. La mayoría d'estes empreses que llograron l'ésitu entá operen na actualidá. Mientres el sieglu XX, la teunoloxía de preparación de sake avanzó enforma. El gobiernu estableció l'Institutu d'Investigación de Fabricación de Sake en [[1904]] y en [[1907]] llevar a cabu la primer prueba gubernamental de catadura de sake.
Resume:
Al guardar los cambeos aceutes les
Condiciones d'usu
y aceutes de mou irrevocable lliberar la to collaboración baxo la
Llicencia CC BY-SA 4.0
y la
GFDL
. Aceutes qu'un hiperenllaz o URL ye reconocimientu bastante baxo la llicencia Creative Commons.
Zarrar
Ayuda d'edición
(s'abre nuna ventana nueva)
Esta páxina pertenez a 5 categoríes anubríes:
Categoría:Wikipedia:Artículos con datos ensin referencies
Categoría:Wikipedia:Páxines con argumentos duplicaos nes llamaes a plantíes
Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces esternos rotos
Categoría:Wikipedia:Páxines con etiquetes de Wikidata ensin traducir
Categoría:Wikipedia:Webarchive template wayback links