Amor: diferència entre les revisions

Però, com es vivia l'amor en l'[[edat mitjana]]? La visió medieval cap a l'amor queda determinada, en un primer moment, per la imatge religiosa negativa de la dona i el sentiment de pecat que impregna tot el que tingui a veure amb ella. No obstant això, cap al {{segle|XI}} es desenvolupa una mutació, conferint un enorme refinament i importància a l'amor entre home i dona: és el conegut com a [[amor cortès]] (''fin'amors'', en occità), que es donarà en ambients aristocràtics. La dona es converteix per a l'amant en un ésser inaccessible, com la culminació de tota mena de valors del gènere femení. Tot i això, l'estatus real de la dona en l'edat mitjana no es corresponia amb l'elevació de la dama de la poesia de l'[[amor cortès]].

 

 

També cal esmentar el tractat ''[[De amore]]'', escrit al nord-est de França vers el 1184 per un tal [http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=andres-el-capellan Andreu el Capellà]. El llibre defineix també una sèrie de regles i conductes necessàries per identificar el veritable amor. Forma part de les seves característiques el fet que el cavaller professi la seva total devoció a una sola dona i que a aquesta mostri absoluta lleialtat amb obres i sacrificis. Aquest amor cortès, al qual abans ens referíem, té lloc tan sols entre persones nobles i no passa mai dins del matrimoni. En paraules de Capellà, “''l'amor és una passió innata que naix de la visió de la bellesa de l'altre sexe i de la seva excessiva obsessió, que duu a desitjar, per damunt de tot, la possessió de l'abraçada de l'altre, i així realitzar de comú acord tots els preceptes de l'amor''.”<ref>CAPELLÁN, Andrés el (2006). ''Libro del amor cortés'' (introducció, traducció i notes de Pedro Rodríguez Santidrián). Madrid: Alianza Editorial. Pàg. 29</ref> La filosofia de l'amor cortès es correspon amb l'imaginari de la lleialtat feudal que situa l'estimada en el lloc del senyor enfront del vassall i sovint també en el lloc del creient davant la seva fe.