Appenzell Ausser-Rhoden

Appenzell Ausser-Rhoden (en alemany Appenzell Ausserrhoden, en francès Appenzell Rhodes-Extérieures, en italià Appenzello Esterno) és un cantó de Suïssa. Limita al sud amb Appenzell Inner-Rhoden i és envoltat pel cantó de Sankt Gallen. Herisau n'és la capital administrativa, mentre que Trogen la judicial.

Appenzell Ausser-Rhoden

Appenzell Ausserrhoden (de)
Tipus	cantó de Suïssa
Localització
47° 22′ 42″ N, 9° 18′ 46″ E
Estat federat	Suïssa
Capital	Herisau Trogen
Conté la subdivisió	Bühler Gais Grub Heiden Herisau Hundwil Lutzenberg Rehetobel Reute Schwellbrunn Schönengrund Speicher Stein Teufen Trogen Urnäsch Wald Waldstatt Walzenhausen Wolfhalden
Població humana
Població	55.234 (2018) (227,45 hab./km²)
Idioma oficial	alemany
Geografia
Part de	Suïssa oriental Northeastern Switzerland (en) Appenzellerland (en)
Superfície	242,84 km²
Altitud	771 m
Punt més alt	Säntis (2.501,9 m)
Punt més baix	Lutzenberg (430 m)
Limita amb	Cantó de Sankt Gallen Appenzell Inner-Rhoden
Dades històriques
Anterior	Cantó d'Appenzell
Creació	1513
Organització política
Òrgan legislatiu	Cantonal Council of Appenzell Ausserrhoden (en) , (Escó: 65)
Membre de	International Lake Constance conference (en)
PIB nominal	3.259.162.350 Fr (2018)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
ISO 3166-2	CH-AR
Codi NUTS	CH053
Lloc web	ar.ch

Districtes

El cantó d'Appenzell era dividit en districtes (Bezirke) que no són reconeguts oficialment:

• Hinterland - 136 km², municipis: Herisau (capital), Hundwil, Schönengrund, Schwellbrunn, Stein AR, Urnäsch, Waldstatt
• Mittelland - 60 km², municipis: Bühler, Gais, Speicher, Teufen AR (capital), Trogen
• Vorderland - 46 km², municipalities: Grub AR, Heiden (capital), Lutzenberg, Rehetobel, Reute AR, Wald, Walzenhausen, Wolfhalden.

Municipis

Article principal: Municipis del Cantó d'Appenzell Ausser-Rhoden

Els 20 municipis (Einwohnergemeinden) del cantó són:

Urnäsch Herisau Schwellbrunn Hundwil Stein Schönengrund Waldstatt Teufen Bühler Gais

Speicher Trogen Rehetobel Wald Grub Heiden Wolfhalden Lutzenberg Walzenhausen Reute

Història

Els primers assentaments daten dels segles vii i viii, al llarg del riu Glatt. El 907 Herisaues esmenada per primer cop i el cantó d'Appenzell (abbatis cella) ho és el 1071.

El 1513 els territoris d'Appenzell s'uniren a la Confederació Helvètica com al 13è cantó. El 1597 el cantó es dividí per qüestions religioses. D'una part, Appenzell Ausser Rhoden (Protestant) i de l'altra Appenzell Inner-Rhoden (catòlic).

A partir del segle xvi, tornà l'estabilitat, la producció de lli i es diversificà la producció de brodats i filats de teixits. La indústria tèxtil va decaure entre 1920 i 1939.

En 1834 el cantó adoptà la primera constitució, que fou reformada el 1876 i el 1908. La construcció de les nombroses línies ferroviàries entre 1875 i 1913 ajudà la indústria local i la població va créixer a un màxim de 57.973 persones el 1910 (comparades amb les 53.200 del 2001).

En 1934, Johannes Baumann fou el primer ciutadà d'Appenzell Ausser-Rhoden nomenat Conseller Federal de la Confederació. El sufragi universal femení no fou introduït fins al 1972 a nivell local, però només en 1989 a nivell cantonal. En 1994, per primer cop dues dones foren elegides membre del govern. L'assemblea pública (Landsgemeinde) fou abolida el 1997.

Enllaços externs

• Pàgina oficial (alemany)
• Estadístiques oficials