Aríccia
Aricia fou una ciutat del Latium a la via Appia, al peu del puig Albanus, a uns 25 km. de Roma.
Història
La llegenda diu que fou fundada per un cap sícul de nom Arquilocus. Res se'n pot dir del cert, fins que apareix com a una poderosa ciutat dins la Lliga Llatina durant el regnat de Tarquini el Superb a Roma, que va trobar l'oposició del cap de la ciutat d'Aricia Turnus Herdonius. La ciutat fou atacada per Porsena, cap dels etruscs, però amb ajut d'altres ciutats del Latium i de Cumes, el va rebutjar, i el fill de Porsena , Aruns, va morir a la batalla. Mes tard Aricia va continuar en guerra amb Roma fins que foren derrotats el 498 aC a la batalla del Llac Regillis. El 495 aC va lliurar una batalla prop de la ciutat contra els romans i els aricians foren derrotats. Va signar un tractat amb Sp. Cassius el 493 aC.
El 446 aC va estar en guerra amb els seus veïns d'Ardea, per la possessió de Corioli, i la disputa es va sotmetre a l'arbitratge de Roma, que va decidir atribuir-se la possessió del districte a ella mateixa.
Aricia no torna a aparèixer documentada fins a la gran guerra llatina el 340 aC, en què va participar al costat de la Lliga, que fou derrotada juntament amb Antium, Lanuvium i Velitrae a la vora del riu Astura. A les disposicions que van seguir a la guerra els aricians foren afortunats i van obtenir plens drets de ciutadans romans (Festus diu que nomes van obtenir la consideració de civitas sine suffragio). Fou un municipi romà però pròsper.
El 87 aC fou ocupada per Caius Marius que la va incendiar, però fou restaurada poc després per Sul·la i va tornar a prosperar. Allà hi van néixer Àcia, mare d'August, i Atius Balbus, pare de l'emperador; tota la família Vocònia era originaria de la ciutat.
Durant l'imperi, per la seva situació a la Via Appia, va continuar la seva prosperitat, fins que les incursions dels bàrbars la van afectar greument.
Cultura i monuments
El seu monument mes important fou el temple de Diana, a uns 5 km de la ciutat, al llogaret de Nemus (avui Nemi), temple conegut com Nemus Dianae. El llac proper al temple es va dir Lacus Nemorensis (avui Llac de Nemi). La ciutat va rebre el títol de Nemoralis. El seu sacerdot màxim anomenat Rex Nemorensis, era sempre un esclau fugitiu que obtenia el lloc matant el seu predecessor que estava armat. No es conserven restes del temple.
A la ciutat s'hi adoraba la deessa Àrtemis que era anomenada Aricina. També tenia una font sagrada anomenada Egeria.