Crisi dels míssils de Cuba: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.9.5 |
||
| (27 revisions intermèdies per 9 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 20:
|baixes1=[[Rudolf Anderson|1 pilot mort]]<br>1 avió [[Lockheed U-2|U-2]] abatut
|}}
La '''crisi dels míssils cubans''', també coneguda com la '''crisi d'octubre del 1962'''
En resposta a la presència de [[PGM-19 Jupiter|míssils balístics Júpiter]] americans a [[Itàlia]] i [[Turquia]], i a la fallida [[invasió de Bahía Cochinos]] de 1961, el [[Secretari general del PCUS|primer secretari soviètic]] [[Nikita Khrusxov]] va acceptar la petició de Cuba de col·locar míssils nuclears a l'illa per dissuadir una futura invasió. Es va arribar a un acord durant una reunió secreta entre Khrusxov i el [[primer ministre de Cuba|primer ministre cubà]], [[Fidel Castro]], el juliol de 1962, i la construcció de diverses [[Plataforma de llançament de míssils|instal·lacions de llançament de míssils]] es va iniciar més tard aquell estiu.
Línia 36:
El govern cubà va emprendre ràpidament (maig de 1959) una [[reforma agrària]], i expulsà de Cuba les companyies de capital estatunidenc, entre elles l'emblemàtica [[United Fruit Company]].
Les reformes endegades per Fidel Castro, contràries als interessos econòmics dels Estats Units, provocaren que el [[21 d'octubre]] de 1959 els nord-americans llancessin un atac sobre [[l'Havana]]. Dos avions van metrallar la ciutat, causant 2
Posteriorment, el [[15 d'abril]] de [[1961]], 1.500 homes desembarquen a [[Invasió de Bahía de Cochinos|Bahía de Cochinos]]. Aquestes tropes estaven constituïdes principalment per exiliats anticastristes que havien estat entrenats per la [[CIA]] a [[Guatemala]] en el marc d'una operació finançada per l'administració [[Dwight David Eisenhower|Eisenhower]]. Diferents ciutats van ser bombardejades, si bé les forces militars cubanes van aconseguir derrotar l'intent d'invasió.
=== Cuba i el mur de Berlín ===
{{article principal
Amb el final de la [[Segona Guerra Mundial]] i l'inici de la [[Guerra Freda]], els Estats Units s'havien preocupat per l'expansió del [[comunisme]]. Els Estats Units consideraven que un país [[Llatinoamèrica|llatinoamericà]] obertament aliat amb la Unió Soviètica era inacceptable. Desafiaria, per exemple, la [[doctrina Monroe]], una política nord-americana que limita la participació dels Estats Units a les colònies europees i els assumptes europeus, però que sosté que l'[[hemisferi occidental]] es troba a l'[[esfera d'influència]] dels Estats Units.
L'administració Kennedy havia estat avergonyida públicament de la fallida [[invasió de Bahía Cochinos]] a l'abril de 1961, que havia estat llançada sota el president [[John F. Kennedy]] per les forces [[exili cubà|exiliats cubanes]] entrenades per la [[CIA]]. Després, l'expresident [[Dwight Eisenhower]] va dir a Kennedy que "el fracàs de Bahía Cochinos animarà els soviètics a fer alguna cosa que d'altra manera no farien".<ref name=Absher>{{citar ref |títol=Mind-Sets and Missiles: A First Hand Account of the Cuban Missile Crisis |nom=Kenneth Michael |cognom=Absher |editorial=Strategic Studies Institute, United States Army War College |any=2009 |url=http://www.strategicstudiesinstitute.army.mil/pubs/display.cfm?pubID=935 |
A més, la impressió de Khrusxov sobre les debilitats de Kennedy va ser confirmada per la resposta del president durant la [[crisi de Berlín de 1961]], particularment a la construcció del [[mur de Berlín]]. En parlar amb funcionaris soviètics després de la crisi, Khrusxov va afirmar: "Sé amb certesa que Kennedy no té antecedents sòlids ni, en general, té el coratge de plantar cara a un greu desafiament". També va dir al seu fill [[Sergei Khrusxov|Sergei]] que a Cuba, Kennedy "faria un enrenou, faria més enrenou i després estaria d'acord".<ref>{{ref-llibre|cognom=Kempe|nom=Frederick|títol=Berlin 1961|any=2011|editorial=Penguin Group USA}}</ref>
[[Fitxer:Bay of Pigs Monument (2).jpg|miniatura|Un monument al barri de la Little Havana de Miami als homes que van morir a Playa Girón durant la fallida [[invasió de Bahía Cochinos]] a Cuba]]
El gener de 1962, el general de l'[[exèrcit dels Estats Units|exèrcit nord-americà]] [[Edward Lansdale]] va descriure els plans per enderrocar el govern cubà en un informe d'alt secret (parcialment desclassificat el 1989), dirigit a Kennedy i funcionaris implicats en l'operació Mongoose.<ref name="franklin"/> Els agents de la CIA o "cercadors de rutes" de la [[Divisió d'Activitats Especials]] havien de ser infiltrats a Cuba per dur a terme sabotatges i organitzacions, incloses les emissions de ràdio.<ref>{{ref-llibre|títol=Shadow Warrior: The CIA Hero of 100 Unknown Battles|url=https://archive.org/details/shadowwarrior00rodr|url-access=registration|cognom=Rodriguez |editorial=Simon & Schuster |data= octubre 1989 |isbn=978-0-671-66721-4 |others= John Weisman}}</ref> El febrer de 1962, els EUA van llançar un [[embargament contra Cuba]],<ref>{{ref-web|url=http://www.gpo.gov/fdsys/pkg/STATUTE-76/pdf/STATUTE-76-Pg1446.pdf |títol=Proclamation 3447 – Embargo on All Trade With Cuba |data= 3 febrer 1962 |editor=U.S. Government Printing Office |
=== Escletxa dels míssils ===
Quan Kennedy es va presentar a la presidència el 1960, un dels seus problemes electorals clau era la presumpta "[[escletxa dels míssils]]" amb els soviètics al capdavant. En realitat, els Estats Units en aquell moment superaven els soviètics per un ampli marge que només augmentaria. El 1961, els soviètics només tenien quatre [[míssil balístic intercontinental|míssils balístics intercontinentals]] ([[R-7 Semiorka]]). A l'octubre de 1962, potser en tenien algunes dotzenes, amb algunes estimacions d'intel·ligència de fins a 75.<ref name="afmag"/>
Línia 59 ⟶ 58:
== Desplegament soviètic de míssils a Cuba ==
=== Justificació ===
El maig de 1962, el primer secretari soviètic [[Nikita Khrusxov]] es va convèncer per la idea de contrarestar el creixent lideratge dels Estats Units en el desenvolupament i desplegament de míssils estratègics mitjançant la col·locació de míssils nuclears soviètics d'abast mitjà a Cuba, malgrat els recels de l'ambaixador soviètic a l'Havana, [[Alexandr Ivànovitx Alexeiev]], que va argumentar que Castro no acceptaria el desplegament dels míssils.<ref>{{ref-web|cognom=Alexeyev|nom=Alexandr|títol=Interview|url=http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB400/docs/Interview%20with%20Alekseev.pdf|
Per tant, la capacitat nuclear soviètica el 1962 va posar menys èmfasi en els ICBM que en els míssils balístics de rang mitjà i mitjà ([[MRBM]]s i [[IRBM]]s). Els míssils podrien atacar aliats nord-americans i la major part d'[[Alaska]] des del territori soviètic, però no als [[Estats Units contigus]]. Graham Allison, director de la [[Centre Belfer per a Ciència i Afers Internacionals]] de la [[Universitat Harvard]], assenyala, "La Unió Soviètica no podia igualar desequilibri nuclear mitjançant el desplegament de nous míssils balístics intercontinentals en el seu propi sòl. Per tal de complir amb l'amenaça que es va enfrontar en 1962, el 1963 i el 1964, tenia molt poques opcions. Traslladar les armes nuclears existents a llocs des dels quals poguessin assolir objectius nord-americans era una."<ref>{{ref-llibre|cognom=Allison|nom=Graham i Philip Zelikow|títol=Essence of Decision: Explaining the Cuban Missile Crisis|any=1999|editorial=Addison Wesley Longman|lloc=Nova York|isbn=978-0-321-01349-1|pàgines=[https://archive.org/details/essenceofdecisio00alli_0/page/94 94–95]|url=https://archive.org/details/essenceofdecisio00alli_0/page/94}}</ref>
Línia 67 ⟶ 66:
En tercer lloc, des de la perspectiva de la Unió Soviètica i de Cuba, semblava que els Estats Units volien augmentar la seva presència a Cuba. Amb accions que incloïen l'intent d'expulsar Cuba de l'[[Organització d'Estats Americans]],<ref name="cuban-missile-crisis-nationalsecurityarchive">{{ref-llibre|títol=The Cuban missile crisis, 1962 : a National Security Archive documents reader|url=https://archive.org/details/cubanmissilecris0000unse_u8o5|data=1998|editorial=New Press|others=Chang, Laurence., Kornbluh, Peter., National Security Archive (U.S.)|isbn=978-1565844742|edició=[Rev. ed.]|lloc=Nova York|oclc=40952458}}</ref> imposant sancions econòmiques a la nació, [[invasió de Bahía Cochinos|envaint-la directament]] a més de realitzar operacions secretes per contenir el comunisme i Cuba, es va suposar que Amèrica intentava envair Cuba. Com a resultat, per intentar evitar-ho, l'URSS col·locaria míssils a Cuba i neutralitzaria l'amenaça. En última instància, això serviria per protegir Cuba contra l'atac i mantenir el país al [[bloc socialista]].<ref>{{ref-llibre|títol=The Soviet Cuban Missile Crisis|cognom=Mikoyan|nom=Sergo|editorial=Stanford University Press|any=2012|lloc=United States|pàgines=93}}</ref>
[[Fitxer:Jupiter on its launch pad.jpg|miniatura|El 1961 es van desplegar a Itàlia i Turquia més de 100 míssils fabricats als Estats Units amb capacitat per atacar Moscou amb ogives nuclears.]]
Una altra de les principals raons per les quals Khrusxov va planejar col·locar míssils a Cuba sense detectar va ser "equilibrar el terreny de joc" amb l'evident amenaça nuclear nord-americana. Els Estats Units tenien el domini perquè podien llançar-les des de Turquia i destruir l'URSS abans que tinguessin l'oportunitat de reaccionar. Després de la transmissió de míssils nuclears, Khrusxov havia establert finalment una [[destrucció mútua assegurada]], és a dir, que si els Estats Units decidissin llançar un atac nuclear contra l'URSS, aquesta reaccionaria llançant un atac nuclear de represàlia contra els Estats Units.<ref>{{ref-web|url=https://www.theguardian.com/commentisfree/2012/oct/22/cuban-missile-crisis-nikita-Khrusxov|títol=Cuban missile crisis: Nikita Khrusxov's Cuban gamble misfired {{!}} Paul Wingrove|cognom=Wingrove|nom=Paul|data=2012-10-22|website=The Guardian|llengua=en|
Finalment, col·locar míssils nuclears a Cuba va ser una manera per a la URSS de mostrar el seu suport a Cuba i donar suport al poble cubà que considerava els Estats Units com una força amenaçadora,<ref name="cuban-missile-crisis-nationalsecurityarchive"/> ja que aquest darrer s'havia convertit en el seu aliat després de la [[Revolució cubana]] de 1959. Segons Khrusxov, els motius de la Unió Soviètica tenien com a "objectiu permetre a Cuba viure pacíficament i desenvolupar-se com desitgi el seu poble".<ref>{{ref-web| url=http://schoolshistory.org.uk/topics/world-history/cold-war-1945-1972/cuban-missile-crisis-why-were-missiles-there/ |títol=Cuban Missile Crisis: Why were missiles there? |
=== Desplegament ===
[[fitxer:Bundesarchiv Bild 183-B0628-0015-035, Nikita S. Chruschtschow.jpg|miniatura|El secretari general del PCUS, [[Nikita Khrusxov]]]]
[[fitxer:Fidel Castro 1950s.jpg|miniatura|El secretari general del Partit Comunista Cubà, [[Fidel Castro]]]]
A principis de 1962, un grup d'especialistes soviètics en la construcció de míssils i militars acompanyava una delegació agrícola a l'Havana. Van obtenir una reunió amb el primer ministre cubà, [[Fidel Castro]]. La direcció cubana tenia una forta expectativa que els Estats Units tornarien a envair Cuba i van aprovar amb entusiasme la idea d'instal·lar míssils nuclears a Cuba. Segons una altra font, Castro es va oposar al desplegament dels míssils perquè el fes semblar un titella soviètic, però estava convençut que els míssils a Cuba serien irritants per als Estats Units i ajudarien els interessos de tot el camp socialista.<ref name="gwu">{{ref-web|url=http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB393/ |títol=The Soviet Cuban Missile Crisis: Castro, Mikoyan, Kennedy, Khrusxov, i the Missiles of November |editor=The National Security Archive |data= 10 octubre 2012 |
Al maig, Khrusxov i Castro van acordar col·locar míssils nuclears estratègics secretament a Cuba. Igual que Castro, Khrusxov va considerar que la invasió dels Estats Units a Cuba era imminent i que perdre Cuba faria molt mal als comunistes, especialment a Amèrica Llatina. Va dir que volia enfrontar-se als nord-americans "amb més que paraules ... la resposta lògica eren els míssils".<ref>{{ref-llibre|cognom=Weldes |nom=Jutta |títol=Constructing National Interests: The United States i the Cuban Missile Crisis |editorial=University of Minnesota Press |any=1999|isbn=978-0-8166-3111-7}}</ref>{{rp|29}} Els soviètics van mantenir el seu secret estricte, escrivint els seus plans a mà llarga, que van ser aprovats pel [[mariscal de la Unió Soviètica]] [[Rodion Malinovski]] el 4 de juliol i Khrusxov el 7 de juliol.
Des del principi, l'operació soviètica va comportar una [[negació i engany]] elaborats
Al juliol van arribar especialistes en la construcció de míssils sota la disfressa d{{'}}"operadors de màquines", "especialistes en regadiu" i "especialistes en agricultura".<ref name=hansen/> Un total de 43.000 tropes estrangeres serien finalment incorporades.<ref name=WP>{{ref-notícia|url=https://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2008/06/20/AR2008062002595.html|títol=Cool Crisis Management? It's a Myth, Ask JFK|obra=The Washington Post|data=2008-06-22|cognom1=Dobbs|nom1=Michael|
La direcció cubana es va molestar encara més quan el 20 de setembre, el [[Senat dels Estats Units]] va aprovar la Resolució conjunta 230, que expressava que els Estats Units estaven decidits a "impedir a Cuba la creació o l'ús d'una capacitat militar amb suport extern que posés en perill la seguretat dels Estats Units".<ref>{{ref-web|url=http://www.gpo.gov/fdsys/pkg/STATUTE-76/pdf/STATUTE-76-Pg697.pdf |títol=Joint resolution expressing the determination of the United States with respect to the situation in Cuba – P.L. 87-733 |data= 3 octubre 1962 |editor=U.S. Government Printing Office |
La direcció soviètica creia, basant-se en la seva percepció de la manca de confiança de Kennedy durant la invasió de la Bahía Cochinos, que evitaria la confrontació i acceptaria els míssils com un ''fait accompli''<ref name=Absher/>{{rp|1}} L'11 de setembre, la Unió Soviètica va advertir públicament que un atac dels Estats Units a Cuba o a vaixells soviètics que portaven subministraments a l'illa significaria la guerra.<ref name=franklin /> Els soviètics van continuar el programa ''Maskirovka'' per dissimular les seves accions a Cuba. Van negar reiteradament que les armes que es portaven a Cuba fossin ofensives. El 7 de setembre, l'[[ambaixador soviètic als Estats Units]], [[Anatoli Dobrinin]], va assegurar l'[[ambaixador dels Estats Units a les Nacions Unides]] [[Adlai Stevenson]] que la Unió Soviètica només subministrava armes defensives a Cuba. L'11 de setembre, l'[[Agència de Telègrafs de la Unió Soviètica]] (TASS: ''Telegrafnoe Agentstvo Sovetskogo Soyuza'') va anunciar que la Unió Soviètica no tenia necessitat ni intenció d'introduir míssils nuclears ofensius a Cuba. El 13 d'octubre, Dobrynin va ser interrogat per l'exsubsecretari d'Estat [[Chester Bowles]] sobre si els soviètics tenien previst posar armes ofensives a Cuba. Va negar aquests plans.<ref name=blight>{{ref-llibre|cognom1=Blight|nom1=James G. |nom2=Bruce J. |cognom2=Allyn |nom3=David A.|cognom3=Welch|títol=Cuba on the Brink: Castro, the Missile Crisis, i the Soviet Collapse; [revised for the Fortieth Anniversary]|editorial=Rowman & Littlefield|lloc=Lanham, Maryland|any=2002|edició=
Ja a l'agost del 1962, els Estats Units van sospitar que els soviètics havien construït instal·lacions de míssils a Cuba. Durant aquest mes, els seus serveis d'intel·ligència van recopilar informació sobre les observacions d'observadors terrestres de caces [[MiG-21]] de fabricació russa i bombarders lleugers [[Il-28]]. Els avions espia [[Lockheed U-2|U-2]] van trobar llançadores de [[míssil terra-aire|míssils terra-aire]] [[S-75 Dvina]] (designació OTAN SA-2
Amb importants eleccions al Congrés previstes per al novembre, la crisi es va veure embolicada en la política nord-americana. El 31 d'agost, el senador [[Kenneth Keating]] ([[Partit Republicà dels Estats Units|Republicà]] per Nova York) va advertir al Senat que la Unió Soviètica estava "amb tota probabilitat" construint una base de míssils a Cuba. Va acusar l'administració Kennedy d'encobrir una important amenaça per als Estats Units i iniciar així la crisi.<ref>{{ref-web|url=https://digitalarchive.wilsoncenter.org/assets/media_files/000/019/308/19308.pdf|títol=Congressional Record|
[[Fitxer:1962 Cuba Missiles (30848755396).jpg|miniatura|upright=1.6| Mapa creat per la intel·ligència nord-americana que mostra l'activitat dels míssils terra-aire a Cuba, el 5 de setembre de 1962]]
El primer enviament de míssils [[R-12 (míssil)|R-12]] va arribar la nit del 8 de setembre, seguit d'un segon el 16 de setembre. El R-12 era un míssil balístic d'abast mitjà, capaç de portar una ogiva [[termonuclear]].<ref name="R-12 Specs.">{{ref-web|cognom=Zak |nom=Anatoly |títol=Rockets: R-12 |url=http://www.russianspaceweb.com/r12.html |editor=RussianSpaceWeb.com |
El 7 d'octubre, el president cubà [[Osvaldo Dorticós Torrado]] va parlar a l'[[Assemblea General de les Nacions Unides]]: "Si ... som atacats, ens defensarem. Repeteixo, tenim els mitjans suficients per defensar-nos; tenim de fet les nostres inevitables armes, les armes, que hauríem preferit no adquirir, i que no volem emprar ".<ref>{{ref-web|títol=The Cuban Missile Crisis Timeline |url=http://www.nuclearfiles.org/menu/key-issues/nuclear-weapons/history/cold-war/cuban-missile-crisis/timeline.htm |website=NuclearFiles.org |
== Els míssils són descoberts ==
Els míssils de Cuba permetrian als soviètics dirigir-se efectivament a la majoria dels Estats Units continentals. L'arsenal previst era de quaranta llançadores. La població cubana va notar fàcilment l'arribada i el desplegament dels míssils i centenars d'informes van arribar a Miami. La intel·ligència nord-americana va rebre infinitat d'informes, molts de dubtosa qualitat o fins i tot risibles, la majoria dels quals es podrien descartar com a descriptors de míssils defensius.<ref>{{ref-web|url=https://www.khanacademy.org/humanities/us-history/postwarera/1960s-america/a/the-cuban-missile-crisis|títol=The Cuban Missile Crisis|
Només cinc informes van amoïnar els analistes. Van descriure grans camions que passaven per ciutats de nit que portaven objectes cilíndrics molt llargs coberts amb tela que no podien fer voltes per les ciutats sense fer marxa enrere i maniobrar. Els míssils defensius podrien girar. Els informes no es podien desestimar satisfactòriament.<ref name=GWUgraybeal>{{ref-web|url=http://www.gwu.edu/~nsarchiv/coldwar/interviews/episode-21/graybeal3.html |editor=[[George Washington University]], National Security Archive |obra=Episode 21 |títol=Interview with Sidney Graybeal – 29 January 1998 |data= 14 març 1999 |
[[Fitxer:U2 Image of Cuban Missile Crisis.jpg|miniatura|Una fotografia de reconeixement U-2 de Cuba, que mostra míssils nuclears soviètics, els seus transports i tendes de campanya per alimentar-los i mantenir-los.]]
=== Confirmació aèria ===
Els Estats Units havien enviat vigilància U-2 sobre Cuba des de la fallida invasió de la Bahía Cochinos.<ref>Pedlow, Gregory, The Central Intelligence Agency i Overhead Reconnaissance. CIA. 1962.</ref> El primer número que va provocar una pausa en els vols de reconeixement va tenir lloc el 30 d'agost, quan un U-2 operat pel [[Comandament Aeri Estratègic]] de la [[Força Aèria dels Estats Units]] va sobrevolar per error l'[[Sakhalín|illa Sakhalín]], a l'[[Extrem Orient Rus|extrem orient soviètic]]. Els soviètics van presentar una protesta i els Estats Units es van disculpar. Nou dies més tard, un U-2<ref>[http://taiwanairpower.org/blog/?p=135 "Project RAZOR".] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111008222047/http://taiwanairpower.org/blog/?p=135
El setembre de 1962, analistes de l'[[Agència d'Intel·ligència de Defensa]] (DIA) van advertir que els llocs de míssils terra-aire cubans estaven disposats en un patró similar als utilitzats per la Unió Soviètica per protegir les seves bases ICBM, cosa que va portar DIA a pressionar per a la represa de vols dels U-2 sobre l'illa.<ref>[http://www.dia.mil/public-affairs/testimonies/2011-08-12.html Remarks by LTG Ronald L. Burgess Jr., Director, Defense Intelligence Agency] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130604140041/http://www.dia.mil/public-affairs/testimonies/2011-08-12.html
Quan es van tornar a autoritzar les missions de reconeixement el 9 d'octubre, el mal temps va evitar que els avions volessin. Els Estats Units van obtenir per primera vegada proves fotogràfiques U-2 dels míssils el 14 d'octubre, quan un vol U-2 pilotat pel major [[Richard Heyser]] va fer 928 fotografies en un camí seleccionat pels analistes de la DIA, capturant imatges del que va resultar ser la construcció d'una base de llançament de SS-4 [[San Cristóbal (Cuba)|San Cristóbal]], [[província de Pinar del Río]] (ara a la [[província Artemisa]]), a l'oest de Cuba.<ref>{{ref-web|url=http://future.state.gov/educators/slideshow/cuba/cuba2.html|títol=Cuban Missile Crisis|editor=U.S. Department of State|
[[Fitxer:Cuba Missiles Crisis U-2 photo.jpg|miniatura|esquerra| Una de les primeres imatges de reconeixement U-2 de bases de míssils en construcció mostrades al president Kennedy el matí del 16 d'octubre de 1962]]
Línia 112 ⟶ 111:
El 15 d'octubre, el [[Centre Nacional d'Interpretació Fotogràfica]] (NPIC) de la CIA va revisar les fotografies de l'U-2 i va identificar objectes que interpretaren com a míssils balístics de abast mitjà. Aquesta identificació es va fer, en part, per la força dels informes proporcionats per [[Oleg Penkovski]], un [[agent doble]] del [[GRU]] que treballava per a la [[CIA]] i el [[MI6]]. Tot i que no va proporcionar cap informe directe dels desplegaments de míssils soviètics a Cuba, els detalls tècnics i doctrinals dels regiments de míssils soviètics que havien estat proporcionats per Penkovsky durant els mesos i anys anteriors a la crisi van ajudar els analistes del NPIC a identificar correctament els míssils de la imatge de l'U-2.<ref>Vladislav Zubok & Constantine Pleshkov, ''Inside the Kremlin's Cold War'', 1996, page 264, Harvard Press, Massachusetts {{ISBN|0-674-45532-0}}</ref>
Aquell vespre, la [[CIA]] va notificar-ho al [[Departament d'Estat (Estats Units)|Departament d'Estat]] i a les 20:30 [[EDT]], Bundy va optar per esperar fins l'endemà al matí per comunicar-ho al President. McNamara va ser informat a mitjanit. L'endemà al matí, Bundy es va reunir amb Kennedy i li va mostrar les fotografies de l'U-2 i el va informar de l'anàlisi de les imatges per part de la CIA.<ref>{{ref-web| url=https://www.loc.gov/exhibits/archives/colc.html |títol=Revelations from the Russian Archives |editor=Library of Congress |
El 16 d'octubre, el president Kennedy va notificar a [[Robert Kennedy]] que estava convençut que Rússia estava col·locant míssils a Cuba i que era una amenaça legítima. Això va fer oficialment l'amenaça de la destrucció nuclear de dues superpotències mundials. Robert Kennedy va respondre contactant amb l'ambaixador soviètic, [[Anatoli Dobrinin]]. Robert Kennedy va expressar la seva "preocupació pel que estava passant" i Dobrinin "va rebre instruccions del president soviètic Nikita S. Khrusxov per assegurar al president Kennedy que no hi hauria míssils terra-terra ni armes ofensives col·locades a Cuba". Khrusxov va assegurar a Kennedy que la Unió Soviètica no tenia intenció de "trencar la relació dels nostres dos països" malgrat les proves fotogràfiques presentades davant el president Kennedy.<ref>{{ref-llibre|cognom=Kennedy |nom=Robert |títol=Thirteen Days: A Memoir of the Cuban Missile Crisis |url=https://archive.org/details/thirteendays00robe |any=1999 |lloc=
=== Respostes considerades ===
[[Fitxer:LeMay Cuban Missile Crisis.jpg|miniatura|
Els Estats Units no tenien cap pla en vigor perquè la seva intel·ligència estava convençuda que els soviètics mai no instal·larien míssils nuclears a Cuba. EXCOMM, del qual era membre el [[vicepresident dels Estats Units|vicepresident]] [[Lyndon B. Johnson]], va discutir ràpidament diverses possibles línies d'actuació:<ref>{{ref-llibre|cognom=Allison|nom=Graham T.|enllaçautor=Graham T. Allison|autor2=Zelikow, Philip D.|títol=Essence of Decision: Explaining the Cuban Missile Crisis|editorial=Addison Wesley Longman|lloc=Nova York|pàgines=[https://archive.org/details/essenceofdecisio00alli_0/page/111 111–116]|isbn=978-0-321-01349-1|any=1999|edició=
#No feu res: la vulnerabilitat nord-americana als míssils soviètics no era nova.
#Diplomàcia: utilitzeu la pressió diplomàtica per aconseguir que la Unió Soviètica elimini els míssils.
Línia 127 ⟶ 126:
#Bloqueig: ús de la Marina dels Estats Units per bloquejar l'arribada de míssils a Cuba.
[[Fitxer:Cuban Missile Crisis Game Tree.svg|esquerra|miniatura|
La [[Estat Major Conjunt dels Estats Units d'Amèrica|Junta de Caps de l'Estat Major]] va acordar per unanimitat que l'única solució era un atac i una invasió a gran escala. Creien que els soviètics no intentarien impedir que els Estats Units conquerissin Cuba. Kennedy era escèptic:
{{cita|''Ells, no més que nosaltres, poden deixar passar aquestes coses sense fer res. Després de totes les seves declaracions, no poden permetre'ns treure els míssils, matar molts russos i després no fer res. Si no prenen mesures a Cuba, segur que ho faran a Berlín.<ref name=rfkennedy>{{ref-llibre|cognom=Kennedy |nom=Robert |enllaçautor=Robert F. Kennedy |títol=Thirteen Days: A Memoir of the Cuban Missile Crisis |editorial=W.W. Norton & Company |pàgina=[https://archive.org/details/thirtee_ken_1971_00_8923/page/14 14] |isbn=978-0-393-09896-9 |any=1971 |url=https://archive.org/details/thirtee_ken_1971_00_8923/page/14}}</ref>}}
Kennedy va concloure que atacar Cuba per via aèria indicaria als soviètics que presumissin "una línia clara" per conquerir Berlín. Kennedy també creia que els aliats dels Estats Units pensarien en el país com "vaquers feliços" que van perdre Berlín perquè no podien resoldre pacíficament la situació cubana.<ref name="axelrod2009">{{ref-llibre|cognom=Axelrod|nom=Alan |títol=The Real History of the Cold War: A New Look at the Past |editorial=Sterling Publishing Co.|lloc=Nova York|any=2009| isbn=978-1-4027-6302-1| url=https://archive.org/details/realhistoryofcol0000axel|url-access=registration|pàgines=[https://archive.org/details/realhistoryofcol0000axel/page/332 332], 335 |
[[Fitxer:McNamara and Kennedy.jpg|miniatura|El president Kennedy i el secretari de Defensa McNamara en una reunió d'EXCOMM]]
A continuació, l'EXCOMM va discutir l'efecte sobre l'equilibri estratègic de poder, tant polític com militar. La Junta de Caps de l'Estat Major va creure que els míssils alterarien greument l'equilibri militar, però [[Robert McNamara|McNamara]] no va estar d'acord. Un 40 més, raonava, faria poca diferència en el balanç estratègic general. Els Estats Units ja tenien aproximadament 5.000 ogives estratègiques,<ref>{{ref-llibre|nom=Robert Evan |cognom=Ornstein |títol=New world new mind: moving toward conscious evolution|url=https://archive.org/details/newworldnewmindm0000orns |editorial=The University of Michigan, Doubleday |any=1989}}</ref>{{rp|261}} però la Unió Soviètica només en tenia 300. McNamara va concloure que els soviètics amb 340 no alterarien substancialment l'equilibri estratègic. El 1990, va reiterar que "no va fer cap diferència ... No es va canviar l'equilibri militar. Aleshores no m'ho creia, i ara no ho crec".<ref>{{ref-llibre|cognom1=Blight|nom1=James G.|nom2=David A.|cognom2=Welch|títol=On the Brink: Americans i Soviets Reexamine the Cuban Missile Crisis|editorial=Hill i Wang|lloc=Nova York|any=1989|isbn=978-0-374-22634-3|url=https://archive.org/details/onbrinkamericans00blig}}</ref>
L'EXCOMM va acordar que els míssils afectarien l'equilibri ''polític''. Kennedy havia promès explícitament al poble nord-americà menys d'un mes abans de la crisi que "si Cuba posseís una capacitat per dur a terme accions ofensives contra els Estats Units ... els Estats Units actuarien."<ref>{{ref-web|url=http://www.presidency.ucsb.edu/ws/?pid=8867 |títol=John F. Kennedy: "378 – The President's News Conference," September 13, 1962 |autor1=Peters, Gerhard |autor2=Woolley, John T |editor=University of California – Santa Barbara |obra=The American Presidency Project |
[[Fitxer:CMC Gromyko.jpg|miniatura|
El 18 d'octubre, Kennedy es va reunir amb el ministre d'Afers Exteriors soviètic, [[Andrei Gromiko]], que va afirmar que les armes eren només amb finalitats defensives. Com que no volia exposar el que ja sabia i evitar entrar en pànic al públic nord-americà,<ref>{{ref-web|url=http://www.u-s-history.com/pages/h1736.html|títol=Cuban Missile Crisis|editor=Online Highways LLC|
== Plans operatius ==
Línia 147 ⟶ 146:
== El bloqueig ==
[[Fitxer:P-2H Neptune over Soviet ship Oct 1962.jpg|miniatura|
Kennedy es va reunir amb membres d'EXCOMM i altres màxims assessors durant el 21 d'octubre, considerant dues opcions restants: un atac aeri principalment contra les bases de míssils cubans o un bloqueig naval a Cuba.<ref name=historyplace/> Una invasió a gran escala no era la primera opció de l'administració. McNamara va donar suport al [[bloqueig]] naval com una acció militar forta però limitada que va deixar als Estats Units el control. El terme "bloqueig" era problemàtic. Segons la [[Dret internacional|legislació internacional]], un bloqueig és un [[Casus belli|acte de guerra]], però l'administració Kennedy no creia que els soviètics fossin provocats a atacar per un simple bloqueig.<ref>{{ref-web|títol=The Naval Quarantine of Cuba, 1962|url=http://www.history.navy.mil/faqs/faq90-5.htm|obra=Report on the Naval Quarantine of Cuba, Operational Archives Branch, Post 46 Command File, Box 10, Washington, DC|editor=Naval History & Heritage Command|
L'[[almirall]] [[George Whelan Anderson Jr.|Anderson]], [[cap d'operacions navals]], va escriure un document de posició que va ajudar a Kennedy a diferenciar entre el que van anomenar "quarantena"<ref name="quarantine term">{{ref-web|any=2011|autor=Ernest R May|url=https://www.bbc.co.uk/history/worldwars/coldwar/kennedy_cuban_missile_01.shtml#three|títol=John F Kennedy i the Cuban Missile Crisis|
{{cita|La participació llatinoamericana a la quarantena implica ara dos destructors argentins que havien d'informar el comandant nord-americà de l'Atlàntic sud [COMSOLANT] a Trinitat el 9 de novembre. A més, dos destructors veneçolans (Destroyers ARV D-11 Nueva Esparta "i" ARV D-21 Zulia ") i un submarí (Caribe) havien informat a COMSOLANT, llest per al mar el 2 de novembre. El Govern de Trinitat i Tobago va oferir ús de la base naval de Chaguaramas a vaixells de guerra de qualsevol nació de l'OEA durant la "quarantena". La República Dominicana havia posat a la seva disposició un vaixell escort. Es va informar que Colòmbia estava preparada per subministrar unitats i havia enviat oficials militars als Estats Units per discutir aquesta ajuda. Els avions SA-16 a més de les forces ja compromeses amb l'operació de "quarantena".<ref name="flagship"/><br>Això inicialment consistia en un bloqueig naval contra armes ofensives en el marc de l'Organització d'Estats Americans i del Tractat de Rio. Aquest bloqueig es podria ampliar per cobrir tot tipus de mercaderies i transport aeri. L'acció s'havia de reforçar amb la vigilància de Cuba. L'escenari de la CNO es va seguir de prop en la implementació posterior de la "quarantena".}}
El 19 d'octubre, EXCOMM va formar grups de treball separats per examinar les opcions d'atac aeri i bloqueig i, a la tarda, el major suport a EXCOMM va passar a l'opció de bloqueig. Les reserves sobre el pla es van continuar expressant fins al 21 d'octubre, sent la principal preocupació que un cop el bloqueig es fes efectiu, els soviètics s'afanyarien a completar alguns dels míssils. En conseqüència, els Estats Units podrien trobar-se bombardejant míssils operatius si el bloqueig no obligava Khrusxov a retirar els míssils que ja hi havia a l'illa.<ref>Gibson, David R. (2012) [http://press.princeton.edu/titles/9739.html Talk at the Brink: Deliberation i Decision during the Cuban Missile Crisis] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150214013538/http://press.princeton.edu/titles/9739.html
=== El discurs a la nació ===
[[Fitxer:President Kennedy signs Cuba quarantine proclamation, 23 October 1962.jpg|miniatura|El president Kennedy signa la Proclamació per la Interdicció del Lliurament d'Armes Ofensives a Cuba al [[Despatx Oval]] el 23 d'octubre de 1962.<ref name="proclamation-3504">{{ref-web|url=http://www.gpo.gov/fdsys/pkg/STATUTE-77/pdf/STATUTE-77-Pg958.pdf |títol=Proclamation 3504 – Interdiction of the Delivery of Offensive Weapons to Cuba |data= 23 octubre 1962 |editor=U.S. Government Printing Office |
El 22 d'octubre, a les 3:00 pm EDT, el president Kennedy va establir formalment el Comitè Executiu (EXCOMM) amb el Memoràndum d'Acció de Seguretat Nacional (NSAM) 196. A les 5:00 pm, es va reunir amb líders del Congrés que es van oposar contenciosament a un bloqueig i van exigir un resposta més forta. A [[Moscou]], l'ambaixador [[Foy D. Kohler]] va informar a Krusxov del bloqueig pendent i del discurs de Kennedy davant la nació. Els ambaixadors de tot el món van avisar els líders fora del [[Bloc Oriental]]. Abans del discurs, les delegacions dels Estats Units es van reunir amb el primer ministre canadenc [[John Diefenbaker]], el primer ministre britànic [[Harold Macmillan]], el canceller alemany occidental [[Konrad Adenauer]], el president francès [[Charles de Gaulle]] i el secretari general de l'[[Organització d'Estats Americans]], [[José Antonio Mora]], per informar-los sobre la intel·ligència dels Estats Units i la seva proposta de resposta. Tots van donar suport a la posició dels Estats Units. Durant el transcurs de la crisi, Kennedy va mantenir converses telefòniques diàries amb Macmillan, que era partidari públic de les accions dels Estats Units.<ref>{{ref-publicació|cognom1=Boyle |nom1=Peter G. |data= setembre 1996 |títol=The British Government's View of the Cuban Missile Crisis |url=https://doi-org.gate2.library.lse.ac.uk/10.1080/13619469608581403 |publicació=Contemporary British History |volum=10 |exemplar=3 |pàgines=25 |doi=10.1080/13619469608581403}}</ref>
Poc abans del seu discurs, Kennedy va trucar a l'expresident [[Dwight Eisenhower]].<ref>{{ref-web|url=http://jfk14thday.com/jfk-eisenhower-cuban-missile-crisis/|títol=JFK Tapes » JFK i Dwight Eisenhower during the Cuban Missile Crisis|data= 22 octubre 1962|
{{listen|filename=John F Kennedy Address on the Buildup of Arms in Cuba.ogg|title=Discurs sobre l'acumulació d'armes a Cuba|description= Kennedy es va dirigir a la nació el 22 d'octubre de 1962 davant l'acumulació d'armes a Cuba}}
{{Wikisource|Cuban Missile Crisis}}
Línia 166 ⟶ 165:
{{cita|''La política d'aquesta nació haurà de considerar qualsevol míssil nuclear llançat des de Cuba contra qualsevol nació de l'hemisferi occidental com un atac de la Unió Soviètica als Estats Units, que requereixi una resposta de represàlia completa a la Unió Soviètica.''<ref name=upi/>}}
Kennedy va descriure el pla de l'administració:
{{cita|''Per aturar aquesta acumulació ofensiva, s'inicia una estricta quarantena sobre tot l'equip militar ofensiu enviat a Cuba. Tots els vaixells de qualsevol tipus amb destinació a Cuba, des de qualsevol nació o port, seran retrocedits, si es troba que contenen càrregues d'armes ofensives. Aquesta quarantena s'estendrà, si cal, a altres tipus de càrrega i transportistes. No obstant això, en aquest moment no negem les necessitats de la vida com van intentar fer els soviètics en el seu bloqueig de Berlín de 1948''.<ref name=upi>{{ref-notícia|url=http://www.upi.com/Audio/Year_in_Review/Events-of-1962/Cuban-Missile-Crisis/12295509437657-6/|títol=1962 Year In Review: Cuban Missile Crisis|any=1962|editorial=United Press International, Inc.|
Durant el discurs, una directiva va sortir a totes les forces dels Estats Units a tot el món, col·locant-los en [[DEFCON]] 3. El [[creuer pesat]] [[USS Newport News (CA-148)|USS ''Newport News'']] va ser designat [[nau capitana]] per al bloqueig,<ref name="quarantine term" /> amb el [[destructor]] [[USS Leary (DD-879)|USS ''Leary'']] com a escorta.<ref name="flagship">{{citar ref |url=http://www.history.navy.mil/faqs/faq90-5c.htm|títol=The Naval Quarantine of Cuba, 1962: Abeyance i Negotiation, 31 October – 13 November | data =gener 2001|editorial=Department of the Navy, Naval Historical Center|
=== La crisi s'aprofundeix ===
[[Fitxer:Khrushchev letter to kennedy.gif|miniatura|esquerra|Carta del primer secretari soviètic Khrusxov el 24 d'octubre de 1962 a Kennedy on s'afirma que el bloqueig de Cuba "constitueix un acte d'agressió ..."<ref>{{ref-web|url=https://history.state.gov/historicaldocuments/frus1961-63v06/d63|títol=Letter From Chairman Khrusxov to President Kennedy|data= 24 octubre 1962|website=Foreign Relations of the United States, 1961–1963 Volume VI, Kennedy-Khrusxov Exchanges Document 63|editor=United States Department of State, Bureau of Public Affairs, Office of the Historian|
El 23 d'octubre, a les 11:24 del matí EDT, un cable, redactat per [[George Wildman Ball]] a l'ambaixador dels Estats Units a Turquia i l'[[OTAN]], els va notificar que estaven considerant fer una oferta per retirar els míssils estatunidencs gairebé obsolets d'Itàlia i Turquia, a canvi de la retirada soviètica de Cuba. Els funcionaris turcs van respondre que "ressentirien profundament" qualsevol comerç que impliqués la presència de míssils nord-americans al seu país.<ref name="chrono26oct15nov">{{ref-web|url=http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/621026_621115%20Chronology%201.pdf|títol=Chronology 1: October 26, 1962 to November 15, 1962|obra=The Cuban Missile Crisis, 1962|editor=The National Security Archive|
=== Resposta internacional ===
Tres dies després del discurs de Kennedy, el ''[[Diari del Poble]]'' xinès va anunciar que "650.000.000 de xinesos i xineses estaven al costat del poble cubà."<ref name="brink">{{ref-web|url=http://www.cubacrisis.net/angl/pages/aubordset_02.html |títol=Brinkmanship |obra=The Cuban Missile Crisis exhibition |editor=The Caen Mémorial |cognom=Buffet |nom=Cyril |autor2=Touze, Vincent |
=== Transmissió i comunicacions soviètiques ===
La crisi continuava sense parar i, al vespre del 24 d'octubre, l'agència de notícies soviètica TASS va transmetre un telegrama de Khrusxov a Kennedy en què Khrusxov advertia que la "pirateria directa" dels Estats Units conduiria a la guerra.<ref>{{ref-web|url=http://www.ibiblio.org/expo/soviet.exhibit/x2jfk.html|títol=Outright Piracy|
=== El nivell d'alerta dels Estats Units augmenta ===
[[Fitxer:Adlai Stevenson shows missiles to UN Security Council with David Parker standing.jpg|miniatura|[[Adlai Stevenson II|Adlai Stevenson]] mostra les fotos aèries de míssils cubans a les Nacions Unides, el 25 d'octubre de 1962.]]
Els Estats Units van sol·licitar una reunió d'emergència del [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]] el 25 d'octubre. L'ambaixador dels Estats Units a les Nacions Unides, [[Adlai Stevenson II|Adlai Stevenson]], es va enfrontar a l'ambaixador soviètic [[Valerian Zorin]] en una reunió d'emergència del Consell de Seguretat, desafiant-lo a admetre l'existència dels míssils. L'ambaixador Zorin es va negar a respondre. L'endemà a les 22:00 hores EDT, els Estats Units van elevar el nivell de preparació de les forces SAC a DEFCON 2. Per l'única vegada confirmada a la història dels Estats Units, els bombarders [[Boeing B-52 Stratofortress|B-52]] van estar en alerta contínua aèria i els bombarders mitjans [[Boeing B-47 Stratojet|B-47]] van ser dispersats. a diversos camps d'aviació militars i civils i preparats per enlairar-se, totalment equipats, amb un preavís de 15 minuts.<ref>{{ref-web|url=http://www.afgsc.af.mil/news/story.asp?id=123323100|títol=SAC during the 13 Days of the Cuban Missile Crisis|nom=Stephanie|cognom=Ritter|editor=Air Force Global Strike Command|data= 19 octubre 2012|url-status=dead|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130222100942/http://www.afgsc.af.mil/news/story.asp?id=123323100|arxiudata= 22 febrer 2013|df=mdy-all}}</ref> Un vuitè dels 1.436 bombarders del SAC estaven en alerta aèria i uns 145 míssils balístics intercontinentals estaven en alerta, alguns dels quals dirigits a Cuba,<ref>{{ref-notícia|cognom=Sowa |nom=Tom |data= 21 setembre 2014 |títol=Buried treasures |url=http://www.spokesman.com/stories/2014/sep/21/buried-treasures/ –|obra=The Spokesman Review |lloc=Spokane, WA |
{{cita|''Els russos estaven estorats i ho sabíem. No van fer cap moviment. No van augmentar l'alerta; no van augmentar cap vol ni la seva postura de defensa aèria. No van fer res, es van congelar al seu lloc. Mai no vam estar més lluny de la guerra nuclear que a l'època de Cuba, mai més lluny.}}
Línia 193 ⟶ 192:
=== El bloqueig és desafiat ===
El 25 d'octubre a les 7:15 am EDT, l'[[USS Essex (CV-9)|USS ''Essex'']] i l'[[USS Gearing (DD-710)|USS ''Gearing'']] van intentar interceptar el ''Bucarest'', però no ho van fer. Bastant segur que el [[petrolier]] no contenia cap material militar, els Estats Units li van permetre passar a través del bloqueig. Més tard aquest mateix dia, a les 05:43 de la tarda, el comandant del bloqueig va ordenar el destructor [[USS Joseph P. Kennedy Jr. (DD-850)|USS ''Joseph P. Kennedy Jr.'']] per interceptar i abordés el vaixell de càrrega liban+es ''[[Marucla]]'. Això va tenir lloc l'endemà i el ''[[Marucla]]'' va travessar el bloqueig després de revisar la seva càrrega.<ref>{{ref-web|url=http://www.battleshipcove.org/news-boarding-marucla.htm|títol=Boarding MARUCLA: A personal account from the Executive Officer of USS Joseph P. Kennedy Jr.|cognom=Reynolds|nom=K.C.|
A les 5:00 pm EDT del 25 d'octubre, William Clements va anunciar que els míssils a Cuba encara s'estaven treballant activament. Aquest informe va ser verificat posteriorment per un informe de la CIA que suggeria que no hi havia hagut cap desacceleració. Com a resposta, Kennedy va emetre el Memoràndum d'Acció de Seguretat 199, que autoritzava la càrrega d'armes nuclears a avions sota el comandament de [[SACEUR]], que tenia el deure de realitzar els primers atacs aeris sobre la Unió Soviètica. Kennedy va afirmar que el bloqueig va tenir èxit quan l'URSS va tornar enrere catorze vaixells que presumptament portaven armes ofensives.<ref name="Goldman">{{ref-web|cognom1=Goldman |nom1=Jerry |cognom2=Stein |nom2=Giel |títol=The Cuban Missile Crisis, October 18–29, 1962 |url=http://www.hpol.org/jfk/cuban/ |obra=History i Politics Out Loud |data= 8 octubre 1997 |arxiudata= 19 febrer 2012 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120219195848/http://www.hpol.org/jfk/cuban/ |url-status=live}}</ref> La primera indicació d'això va provenir d'un informe del [[GCHQ]] britànic enviat a la [[Sala de Situació]] de la Casa Blanca que contenia comunicacions interceptades de vaixells soviètics que informaven de les seves posicions. El 24 d'octubre, el ''Kislovodsk'', un vaixell de càrrega soviètic, va informar d'una posició al nord-est d'on havia estat 24 hores abans indicant que havia "interromput" el seu viatge i que es va tornar cap al Bàltic. L'endemà, es va informar que hi havia més vaixells que originalment anaven a Cuba que havien alterat el seu rumb.<ref>{{ref-notícia|url=https://www.bbc.com/news/uk-50098955|títol=Scarborough's Cuban missile crisis role revealed|cognom=Corera|nom=Gordon|data=2019-10-21|
=== Pugen les apostes ===
L'endemà al matí, 26 d'octubre, Kennedy va informar l'EXCOMM que creia que només una invasió retiraria els míssils de Cuba. El van convèncer de donar temps a la qüestió i continuar amb la pressió militar i diplomàtica. Va acceptar i va ordenar que els vols de baix nivell sobre l'illa passessin de dos al dia a cada dues hores. També va ordenar un programa de xoc per establir un nou govern civil a Cuba si es produïa una invasió.
En aquest moment, la crisi es trobava en un punt mort. Els soviètics no havien mostrat cap indici que retrocedissin i havien fet declaracions intergovernamentals i mitjans públics en aquest sentit. Els Estats Units no tenien cap motiu per creure el contrari i es trobaven en les primeres etapes de la preparació per a una invasió, juntament amb una vaga nuclear a la Unió Soviètica si responia militarment, cosa que se suposava.<ref name=GWUCubaAG>{{ref-web|url=http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/620119%20Meeting%20with%20the%20Attorney%20Gen..pdf |data= 19 gener 1962 |títol=Memorandum for the Director of Central Intelligence: Meeting with the Attorney General of the United States Concerning Cuba |autor=Helms, Richard |editor=[[George Washington University]], National Security Archive |
L'amenaça implícita d'atacs aeris contra Cuba seguida d'una invasió va permetre als Estats Units exercir pressió en futures converses. Va ser la possibilitat d'una acció militar la que va tenir un paper influent en l'acceleració de la proposta de compromís de Khrusxov.<ref>{{ref-llibre|títol=The Soviet Cuban Missile Crisis|cognom=Mikoyan|nom=Sergo|editorial=Stanford University Press|any=2012|pàgines=148}}</ref> Al llarg de la fase final d'octubre, les comunicacions soviètiques als Estats Units van indicar una defensiva creixent. La creixent tendència de Khrusxov a utilitzar comunicacions poc redactades i ambigües durant les negociacions de compromís va augmentar la confiança i la claredat dels Estats Units en la missatgeria. No obstant això, les principals figures soviètiques no van esmentar que només el govern cubà podia acceptar les inspeccions del territori i fer contínuament gestions relacionades amb Cuba sense el coneixement del mateix Fidel Castro. Segons Dean Rusk, Khrusxov "va parpellejar", va començar a entrar en pànic de les conseqüències del seu propi pla i això es va reflectir en el to dels missatges soviètics. Això va permetre als Estats Units dominar en gran
== Negociacions secretes ==
A la 1:00 pm EDT del 26 d'octubre, [[John A. Scali]] d'[[ABC News]] va dinar amb Aleksandr Fomin, l'alies d'[[Alexander Feklisov]], el [[espia resident|cap de l'estació]] del [[KGB]] a Washington, a petició de Fomin. Seguint les instruccions del [[Politburó del PCUS]],<ref>[http://vivovoco.astronet.ru/VV/JOURNAL/VRAN/FALSE.HTM Проблемы борьбы с лженаукой (обсуждение в Президиуме РАН)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070321192034/http://vivovoco.astronet.ru/VV/JOURNAL/VRAN/FALSE.HTM
{{Caixa de citació
|align=right|citació=Senyor president, nosaltres i vosaltres no hauríem de tirar ara dels extrems de la corda en què heu lligat el nus de la guerra, perquè com més estirem els dos, més estret serà aquest nus. I pot arribar un moment en què aquest nus estigui lligat tan fort que fins i tot aquell que el va lligar no tindrà la força per deslligar-lo, i llavors caldrà tallar aquest nus, i el que això significaria no és que jo ho expliqui per a vostè, perquè vostè mateix enten perfectament quines forces terribles disposen els nostres països.
En conseqüència, si no hi ha intenció d'estrenyir aquest nus i, per tant, de condemnar el món a la catàstrofe de la guerra termonuclear, no només relaxem les forces que treuen els extrems de la corda, prenem mesures per deslligar aquest nus. Estem preparats per a això.
- Carta del president Khrusxov al president Kennedy, 26 d'octubre de 1962<ref>{{ref-web|títol=Department of State Telegram Transmitting Letter From Chairman Khrusxov to President Kennedy|url=http://microsites.jfklibrary.org/cmc/oct26/doc4.html|obra=The Cuban Missile Crisis, October 1962|editor=John F. Kennedy Presidential Library i Museum|
El 26 d'octubre a les 18:00 EDT, el Departament d'Estat va començar a rebre un missatge que Khrusxov semblava haver escrit personalment. Era dissabte a les 2:00 del matí a Moscou. La llarga carta va trigar uns quants minuts a arribar i els traductors van trigar més a traduir-la i transcriure-la.<ref name="chrono26oct15nov"/>
[[Robert F. Kennedy]] va descriure la carta com a "molt llarga i emotiva". Khrusxov reiterava l'esquema bàsic que s'havia dit a Scali al principi del dia: "Proposo: nosaltres, per la nostra banda, declararem que els nostres vaixells amb destinació a Cuba no porten cap armament. Declarareu que els Estats Units no envairan Cuba amb les seves tropes i no donarà suport a cap altra força que pugui tenir la intenció d'envair Cuba. Aleshores desapareixerà la necessitat de la presència dels nostres especialistes militars a Cuba ". A les 6:45 pm EDT, finalment es va escoltar la notícia de l'oferta de Fomin a Scali i es va interpretar com un "dispositiu" per a l'arribada de la carta de Khrusxov. La carta es va considerar oficial i exacta, tot i que després es va saber que Fomin gairebé segur funcionava per si mateix sense el suport oficial. S'ordenà un estudi addicional de la carta i se seguí durant la nit
=== La crisi continua ===
{{quote| L'agressió directa contra Cuba significaria una guerra nuclear. Els nord-americans parlen d'aquesta agressió com si no ho sabessin o no volguessin acceptar aquest fet. No dubto que perdrien una guerra així.|[[Che Guevara]], octubre de 1962 <ref>{{ref-notícia |url=http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/us_and_americas/article5062895.ece |títol=Attack us at your Peril, Cocky Cuba Warns US |nom=Henry |cognom=Brandon |obra=The Sunday Times |lloc=
[[Fitxer:S-75 Dzwina RB2.jpg|miniatura|[[S-75 Dvina]] amb míssil V-750V 1D (pauta NATO SA-2) sobre un llançador. Una instal·lació similar a aquesta va fer caure l'U-2 del major Anderson sobre Cuba.]]
Castro, en canvi, estava convençut que aviat s'acostaria una invasió de Cuba i el 26 d'octubre va enviar un telegrama a Khrusxov que semblava demanar un [[atac nuclear preventiu]] als Estats Units en cas d'atac. En una entrevista del 2010, Castro va expressar el seu pesar per la seva postura anterior sobre el [[no primer ús|primer ús]]: "Després d'haver vist el que he vist i [[hivern nuclear|saber el que sé ara]], no valia la pena".<ref>{{ref-notícia|url=https://www.bbc.co.uk/news/world-us-canada-11226158 |nom=Jeffrey |cognom=Goldberg |editorial=BBC |data= 8 setembre 2010 |títol=Cuban model no longer works, says Fidel Castro |
El 27 d'octubre, a les 9:00 am EDT, [[Ràdio Moscou]] va començar a emetre un missatge de Khrusxov. Contràriament a la carta de la nit anterior, el missatge oferia un nou tracte: els míssils de Cuba serien retirats a canvi de la retirada dels míssils Júpiter d'Itàlia i Turquia. A les 10:00 del matí EDT, el comitè executiu es va reunir de nou per debatre la situació i va arribar a la conclusió que el canvi del missatge es deu al debat intern entre Khrusxov i altres funcionaris del partit al Kremlin.<ref>{{ref-llibre|títol=For the President's Eyes Only: Secret Intelligence i the American Presidency from Washington to Bush |cognom=Christopher |nom= Andrew |pàgina=688 |isbn=978-0-06-092178-1|editorial=Harper Perennial |data= 1 març 1996}}</ref>{{rp|300}} Kennedy es va adonar que estaria en una "posició insostenible si això es converteix en la proposta de Khrusxov" perquè els míssils a Turquia no eren útils militarment i de totes maneres es retiraven i "Va a - per a qualsevol home de les Nacions Unides o qualsevol altre home racional, semblarà un comerç molt just ". Bundy va explicar per què no es podia considerar l'aquiescència pública de Khrusxov: "L'amenaça actual a la pau no es troba a Turquia, és a Cuba."<ref name="The Week The World Stood Still: Inside The Secret Cuban Missile Crisis">[https://books.google.cat/books?id=s9kOngGBclEC&pg=PA146&dq=The+President+was+again+leaning+towards+military+action+to+eliminate+the+missiles+Cuba&hl=ca&sa=X&ei=IjYRUs-tNKTp2AXcgoHAAw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=The%20President%20was%20again%20leaning%20towards%20military%20action%20to%20eliminate%20the%20missiles%20Cuba&f=false "The Week The World Stood Still: Inside The Secret Cuban Missile Crisis"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150927024605/https://books.google.cat/books?id=s9kOngGBclEC&pg=PA146&dq=The+President+was+again+leaning+towards+military+action+to+eliminate+the+missiles+Cuba&hl=ca&sa=X&ei=IjYRUs-tNKTp2AXcgoHAAw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=The%20President%20was%20again%20leaning%20towards%20military%20action%20to%20eliminate%20the%20missiles%20Cuba&f=false
McNamara va assenyalar que un altre petroler, el ''Grozny'', estava a uns 970 km i havia de ser interceptat. També va assenyalar que no havien informat els soviètics de la línia de bloqueig i va suggerir que els transmetés aquesta informació a través de [[U Thant]] a les [[Nacions Unides]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Dorn|nom=A. Walter|enllaçautor=Walter_Dorn|autor2=Pauk, Robert|títol=Unsung Mediator: U Thant i the Cuban Missile Crisis|publicació=[[Diplomatic History (journal)|Diplomatic History]]|data= abril 2009|volum=33|number=2|pàgines=261–292|url=http://walterdorn.org/pub/144|doi=10.1111/j.1467-7709.2008.00762.x|
[[Fitxer:U-2F refueling from KC-135Q.jpg|miniatura|esquerra| Un [[Lockheed Corporation|Lockheed]] U-2F, el tipus de reconeixement a gran altitud abatut sobre Cuba, va ser alimentat per un [[Boeing]] [[KC-135]]Q. L'avió el 1962 es va pintar de gris i portava marques militars de la USAF i insígnies nacionals.]]
Línia 232 ⟶ 231:
El comitè executiu es va continuar reunint durant tot el dia.
Durant tota la crisi, Turquia havia afirmat reiteradament que estaria molest si es retiressin els míssils [[PGM-19 Jupiter|Jupiter]]. El primer ministre italià, [[Amintore Fanfani]], que també era ministre d'Exteriors ''ad interim'', es va oferir a permetre la retirada dels míssils desplegats a la [[Pulla]] com a punt de negociació. Va donar el missatge a un dels seus amics de més confiança, [[Ettore Bernabei]]
[[Fitxer:Engine u2.jpg|miniatura|El motor del [[Lockheed U-2]] va caure sobre Cuba exposat al [[Museu de la Revolució (Cuba)|Museu de la Revolució]] de l'Havana.]]
El matí del 27 d'octubre, un U-2F (el tercer CIA U-2A, modificat per repostar aire-aire) pilotat pel major [[Rudolf Anderson]] de la USAF,
El 28 d'octubre de 1962, Khrusxov va dir al seu fill Sergei que l'abatiment de l'U-2 d'Anderson va ser realitzat pels "militars cubans a la direcció de [[Raul Castro]]".<ref>{{ref-web|url=http://reformation.org/castro-out-of-control-in-1962.html|títol=Was Castro Out of Control In 1962?|
A les 16:00 EDT, Kennedy va retirar membres d'EXCOMM a la [[Casa Blanca]] i va ordenar que s'enviés immediatament un missatge a U Thant per demanar als soviètics que suspenguessin els treballs dels míssils mentre es duien a terme les negociacions. Durant la reunió, el general [[Maxwell Taylor]] va donar la notícia que l'U-2 havia estat abatut. Kennedy havia afirmat anteriorment que ordenaria un atac contra aquests llocs si es disparava, però va decidir no actuar tret que es fes un altre atac. Quaranta anys després, McNamara va dir:
{{cita|''Vam haver d'enviar un U-2 per obtenir informació de reconeixement sobre si els míssils soviètics estaven operatius. Vam creure que si l'U-2 era abatut, els cubans no tenien la capacitat de disparar-lo, els soviètics sí, creiem que si era abatut, seria abatut per un míssil soviètic terra-aire, i que representaria una decisió dels soviètics d'escalar el conflicte. I, per tant, abans d'enviar l'U-2, vam acordar que si es va disparar no ens trobaríem, simplement atacaríem. Va ser abatut el divendres .... Afortunadament, vam canviar d'opinió, vam pensar que “bé, potser hauria estat un accident, no atacarem”. Més tard, ens assabentem que Khrusxov havia raonat igual que nosaltres: enviem l'U-2, si va ser abatut, va raonar que creuríem que era una escalada intencionada.<ref name=mcnamara group=note>McNamara data erròniament l'abatiment del major Rudolf Anderson U-2 de l'USAF el 26 d'octubre.</ref><ref>{{cite video |people=Robert McNamara |title=Interview included as special feature on [[Dr. Strangelove|Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying i Love the Bomb]]| medium=DVD |publisher=Columbia Tristar Home Entertainment |year=2004 |orig-year=1964}}</ref>}}
Ellsberg va dir que [[Robert F. Kennedy|Robert Kennedy]] li va dir el 1964 que després de l'
=== Esbossant una resposta ===
Els emissaris enviats tant per Kennedy com per Khrusxov van acordar reunir-se al restaurant xinès Yenching Palace al barri de Cleveland Park, a Washington, DC, el dissabte al vespre, 27 d'octubre.<ref>{{ref-notícia|url=https://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/01/13/AR2007011301272.html|títol=At Yenching Palace, Five Decades of History to Go|cognom=Frey|nom=Jennifer|data= 14 gener 2007|obra=[[The Washington Post]]|
A mesura que avançava la reunió, va sorgir un nou pla i Kennedy es va convèncer lentament. El nou pla demanava que ignorés l'últim missatge i, en canvi, tornés a l'anterior de Khrusxov. Kennedy inicialment dubtava, sentint que Khrusxov deixaria d'acceptar l'acord perquè se n'havia ofert un de nou, però [[Llewellyn Thompson]] va argumentar que encara era possible.<ref>Gibson, David R. (2012) ''[http://press.princeton.edu/titles/9739.html Talk at the Brink: Deliberation i Decision during the Cuban Missile Crisis] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150214013538/http://press.princeton.edu/titles/9739.html
[[Fitxer:EXCOMM meeting, Cuban Missile Crisis, 29 October 1962.jpg|esquerra|miniatura|29 d'octubre de 1962 reunió [[EXCOMM]] celebrada a la sala del gabinet de la Casa Blanca. El president [[JFK|Kennedy]], [[Robert McNamara]] i [[Dean Rusk]].]]
Línia 253 ⟶ 252:
Després de la reunió EXCOMM, va continuar una reunió més petita al [[Despatx oval]]. El grup va argumentar que s'hauria de subratllar la carta amb un missatge oral dirigit a Dobrinin que afirmava que si no es retiraven els míssils, s'utilitzaria una acció militar per retirar-los. Rusk va afegir una condició que cap part del llenguatge de l'acord esmentaria Turquia, però hi hauria una comprensió que els míssils serien retirats "voluntàriament" immediatament després. El president va acceptar i es va enviar el missatge.
A petició de Rusk, Fomin i Scali es van retrobar. Scali va preguntar per què les dues cartes de Khrusxov eren tan diferents, i Fomin va afirmar que era a causa de les "pobres comunicacions". Scali va respondre que la reclamació no era creïble i va cridar que creia que es tractava d'una "xantatge pudent". Va afirmar que una invasió estava a poques hores de distància, i Fomin va declarar que Khrusxov s'esperava una resposta al missatge dels Estats Units en breu i va instar Scali a dir al Departament d'Estat que no es pretenia cap traïció. Scali va dir que no creia que ningú el cregués, però va acceptar enviar el missatge. Els dos van seguir camins diferents, i Scali va escriure immediatament una nota per a EXCOMM.<ref name=:0>{{ref-web|url=http://www.nuclearfiles.org/menu/key-issues/nuclear-weapons/history/cold-war/cuban-missile-crisis/timeline_print.htm|títol=Nuclear Files: Key Issues: Nuclear Weapons: Cold War: Cuban Missile Crisis: Timeline|website=www.nuclearfiles.org|
Dins de l'establiment nord-americà, s'entenia que ignorar la segona oferta i tornar a la primera posava Khrusxov en una situació terrible. Es van continuar els preparatius militars i es va recuperar tot el personal de la Força Aèria en servei actiu a les seves bases per a una possible acció. Posteriorment, Robert Kennedy va recordar l'estat d'ànim: "No havíem abandonat tota esperança, però quina esperança hi havia ara amb la revisió de Khrusxov en les pròximes hores. Era una esperança, no pas una expectativa. L'expectativa era l'enfrontament militar el dimarts (
A les 20:05 pm EDT, es va lliurar la carta redactada abans del dia. El missatge deia: "A mesura que llegia la vostra carta, els elements clau de les vostres propostes, que semblen generalment acceptables tal com les entenc, són els següents: 1) Acceptareu eliminar aquests sistemes d'armes de Cuba sota l'observació i supervisió adequades de les Nacions Unides ; i ens comprometem, amb els protectors de seguretat adequats, a aturar la introducció posterior d'aquests sistemes d'armes a Cuba. continuació d'aquests compromisos (a) per eliminar amb promptitud les mesures de quarantena vigents i (b) per donar garanties contra la invasió de Cuba ". La carta també es va donar a conèixer directament a la premsa per garantir que no es pogués "retardar".<ref>{{ref-web|url=https://history.state.gov/historicaldocuments/frus1961-63v06/d67|títol=Foreign Relations of the United States, 1961–1963, Volume VI, Kennedy-Khrusxov Exchanges – Office of the Historian|editor=history.state.gov|
El 27 d'octubre, a les 12:12 h EDT, els Estats Units van informar els seus aliats de l'OTAN que "la situació s'està reduint ... els Estats Units poden trobar-ho necessari en molt poc temps en el seu interès i el de les seves nacions a l'hemisferi occidental per prendre qualsevol acció militar que sigui necessària ". Per afegir la preocupació, a les 6:00 del matí, la CIA va informar que tots els míssils de Cuba estaven preparats per a l'acció.
[[Fitxer:Soviet b-59 submarine.jpg|miniatura|
El 27 d'octubre, Khrusxov també va rebre una carta de Castro, el que ara es coneix com a Carta Armageddon (datada el dia anterior), que es va interpretar com a instar a l'ús de la força nuclear en cas d'atac a Cuba:<ref>{{ref-llibre|url=https://rowman.com/ISBN/9781442216815 |títol=The Armageddon Letters: Kennedy, Khrusxov, Castro in the Cuban Missile Crisis |cognom=Blight |nom=James G. i Janet M. Lang |any=2012 |editorial=Rowman & Littlefield |lloc=Lanham, Maryland |isbn=978-1-4422-1679-2 |
=== Llançament nuclear evitat ===
Més tard, aquell mateix dia, el que la Casa Blanca va anomenar més tard "Dissabte Negre", la Marina dels Estats Units va llançar una sèrie de [[càrrega de profunditat|càrregues de profunditat]] de "senyalització" (càrregues de profunditat de pràctiques de la mida de les granades de mà)<ref>{{ref-web|url=http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB75/|títol=The Submarines of October|
El mateix dia, un avió espia U-2 va fer un vol accidental i no autoritzat de noranta minuts de la costa oriental de la Unió Soviètica.<ref>{{ref-web|url=http://www.usip.org/files/resources/sr205.pdf|títol=Why We Should Still Study the Cuban Missile Crisis|cognom=Dobbs|nom=Michael|enllaçautor=Michael Dobbs (American author)|data= juny 2008|obra=Special Report 205|editor=United States Institute of Peace|
== Acaba la crisi ==
El dissabte 27 d'octubre, després de moltes deliberacions entre la Unió Soviètica i el gabinet de Kennedy, Kennedy va acordar secretament retirar tots els míssils instal·lats a Turquia i possiblement al sud d'Itàlia, el primer a la frontera de la Unió Soviètica, a canvi que Khrusxov retirés tots els míssils de Cuba.<ref>{{ref-web|url=http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/moment.htm|títol=Anatomy of a Controversy:Anatoly F. Dobrynin's Meeting With Robert F. Kennedy, Saturday, 27 October 1962|data=Spring 1995|exemplar=5|nom=Jim|cognom=Hershberg|
En aquest punt, Khrusxov sabia coses que els Estats Units no sabien: en primer lloc, que l'U-2 hagués estat abatut per part d'un míssil soviètic infringia les ordres directes de Moscou i el foc antiaeri cubà contra altres avions de reconeixement nord-americans també violava les ordres directes de Khrusxov a Castro.<ref>Ellsberg (2017, pp. 206–207)</ref> En segon lloc, els soviètics ja tenien 162 ogives nuclears a Cuba que els Estats Units no creien que hi fossin.<ref>McNamara i Blight (2003, pp. 189–190)</ref> En tercer lloc, els soviètics i els cubans de l'illa gairebé segur haurien respost a una invasió mitjançant l'ús d'aquestes armes nuclears, tot i que Castro creia que probablement tots els humans de Cuba moririen com a resultat.<ref>McNamara i Blight (2003, p. 190). Ellsberg (2017, pp. 208–210).</ref> Khrusxov també sabia, però potser no va tenir en compte el fet que tenia submarins armats amb armes nuclears que la marina dels Estats Units potser no sabia que hi fossin.
Khrusxov sabia que perdia el control. A principis del 1961 se li va dir al president Kennedy que una guerra nuclear probablement mataria un terç de la humanitat, amb la majoria o totes aquestes morts concentrades als Estats Units, l'URSS, Europa i la Xina;<ref>Ellsberg (2017, p. 2). See also {{citar ref|cognom1= Ellsberg |nom1= Daniel |cognom2= Goodman |nom2= Amy |cognom3= González |nom3= Juan |data= 6 desembre 2017 |títol= Daniel Ellsberg Reveals He was a Nuclear War Planner, Warns of Nuclear Winter & Global Starvation |editorial= Democracy Now | url = https://www.democracynow.org/2017/12/6/doomsday_machine_daniel_ellsberg_reveals_he |
Amb aquests antecedents, quan Khrusxov va escoltar les amenaces de Kennedy transmeses per Robert Kennedy a l'ambaixador soviètic Dobrinin, va redactar immediatament l'acceptació dels darrers termes de Kennedy des de casa seva sense implicar el Politburó, com havia fet anteriorment, i els va fer transmetre immediatament a través de Ràdio Moscou, que creia que els Estats Units escoltarien. En aquesta emissió a les 9:00 am EST, el 28 d'octubre, Khrusxov va declarar que "el govern soviètic, a més d'haver dictat instruccions prèviament sobre el cessament de noves obres als llocs de construcció de les armes, ha dictat una nova ordre de desmantellament de les armes que descriviu com a "ofensives" i retorn a la Unió Soviètica. "<ref>The Fog of War: Lessons from the Life of Robert S. McNamara, by James G. Blight, Janet M. Lang, Rowman & Littlefield, 2005, p. 37, {{ISBN|9780742580220}}</ref><ref>Crises in U.S. Foreign Policy: An International History Reader, by Michael H. Hunt, Yale University Press, 1996, p. 287, {{ISBN|9780300065978}}</ref><ref name=AFPCD1962pp443-446>{{ref-llibre|títol=American Foreign Policy, Current Documents|url=https://books.google.cat/books?id=9q19YkzhANEC|any=1962|editorial=Historical Division, Bureau of Public Affairs|pàgines=[https://books.google.cat/books?id=9q19YkzhANEC&pg=PA443 443–446]|
Kennedy va respondre immediatament a la carta de Khrusxov, emetent un comunicat que la deia "una contribució important i constructiva a la pau".<ref name=AFPCD1962pp443-446 /> Va continuar això amb una carta formal:
{{cita|''Considero la meva carta del vint-i-set d'octubre i la vostra resposta d'avui com a compromisos ferms per part dels dos governs que haurien de dur-se a terme ràpidament ... Els Estats Units faran una declaració en el marc del Consell de Seguretat a referència a Cuba de la següent manera: declararà que els Estats Units d'Amèrica respectaran la inviolabilitat de les fronteres cubanes, la seva sobirania, que prendran el compromís de no interferir en els assumptes interns, de no intrusar-se i de no permetre que el nostre territori s'utilitzi com a cap de pont per a la invasió de Cuba i frenarà aquells que pensarien dur a terme una agressió contra Cuba, ja sigui des del territori dels Estats Units o des del territori d'altres països veïns de Cuba.<ref name=AFPCD1962pp443-446 /><ref name=Faria>{{ref-llibre|cognom=Faria |nom=Miguel A.|títol=Cuba in Revolution: Escape from a Lost Paradise|any=2002 |editorial=Hacienda Pub|lloc=Macon, GA| isbn=978-0-9641077-3-1}}</ref>{{rp|103}}}}
La declaració prevista de Kennedy també contindria suggeriments que havia rebut del seu assessor Schlesinger Jr. en un "Memoràndum per al president" que descrivia el "Post Mortem a Cuba".<ref>Schlesinger, Arthur Jr. [http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/19621029mortem.pdf "Memorandum for the President: Post Mortem on Cuba] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121114220244/http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/19621029mortem.pdf
La conversa telefònica del Despatxa Oval de Kennedy amb Eisenhower poc després d'arribar el missatge de Khrusxov va revelar que el president tenia previst utilitzar la crisi dels míssils cubans per augmentar les tensions amb Khrusxov<ref name=johncon /> i, a la llarga, també a Cuba.<ref name=johncon /> El president també va afirmar que pensava que la crisi provocaria enfrontaments militars directes a Berlín a finals del mes següent.<ref name=johncon>{{ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=IyArUh8eqJ0|títol=Phone Call with General Eisenhower during Cuban Missile Crisis|cognom=JFK Library|data= 28 octubre 2016|via=YouTube|
Quan l'expresident dels Estats Units [[Harry Truman]] va trucar al president Kennedy el dia de l'oferta de Khrusxov, el president li va informar que la seva Administració havia rebutjat l'oferta del líder soviètic de retirar míssils de Turquia i que planejava utilitzar el revés soviètic a Cuba per escalar les tensions a Berlín.<ref name=ovalofficetapes2>{{ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=NBHrNvopHdc|títol=JOHN F. KENNEDY TAPES: Truman on Cuban Missile Crisis|cognom=rmm413c|data= 13 agost 2008|via=YouTube|
[[Fitxer:Removal of Missiles in Cuba November 11, 1962 - NARA - 193868.tif|miniatura|Retirada dels míssils a Cuba l'11 de novembre de 1962 - NARA - 193868]]
Els Estats Units van continuar el bloqueig; els dies següents, el reconeixement aeri va demostrar que els soviètics avançaven en l'eliminació dels sistemes de míssils. Els 42 míssils i el seu equip de suport van ser carregats a vuit vaixells soviètics. El 2 de novembre de 1962, Kennedy es va dirigir als Estats Units a través de transmissions de ràdio i televisió sobre el procés de desmantellament de les bases de míssils R-12 soviètics situades a la regió del Carib.<ref>{{ref-web|url=http://www.jfklibrary.org/Asset-Viewer/Archives/JFKPOF-041-023.aspx |títol=Radio i television remarks on dismantling of Soviet missile bases in Cuba, 2 November 1962 |editor=John F. Kennedy Presidential Library i Museum |
En el moment en què l'administració Kennedy va pensar que es resolia la crisi dels míssils cubans, els coets tàctics nuclears es van quedar a Cuba, ja que no formaven part de les enteses de Kennedy-Khrusxov i els nord-americans no en sabien. Els soviètics van canviar d'opinió, per por de futurs passos de militants cubans, i el 22 de novembre de 1962, el [[viceprimer ministre de la Unió Soviètica]], [[Anastàs Mikoian]], va dir a Castro que també es retiraven els coets amb les ogives nuclears.<ref name="gwu"/>
En les seves negociacions amb l'ambaixador soviètic Anatoli Dobrinin, Robert Kennedy va proposar informalment que els míssils Júpiter a Turquia serien retirats<ref name="20210730HershbergAnatomyofaControversy">{{ref-web |cognom1=Hershberg |nom1=Jim |títol=Anatomy of a Controversy: Anatoly F. Dobrynin's Meeting With Robert F. Kennedy, Saturday, 27 October 1962. Reproduced with permission from The Cold War International History Project Bulletin Issue 5, Spring 1995. |url=https://nsarchive2.gwu.edu/nsa/cuba_mis_cri/moment.htm |editor=The National Security Archive at The George Washington University |
L'efecte pràctic del pacte Kennedy-Khrusxov va ser que els Estats Units retirarien els seus coets d'Itàlia i Turquia i que els soviètics no tenien intenció de recórrer a la guerra nuclear si els Estats Units els disparaven.<ref>{{ref-web| url=https://foreignpolicy.com/2012/10/08/the-myth-that-screwed-up-50-years-of-u-s-foreign-policy/ |títol=The Myth That Screwed up 50 Years of U.S. Foreign Policy |
== Forces nuclears ==
En el moment de la crisi a l'octubre de 1962, el nombre total d'armes nuclears a les reserves de cada país era aproximadament de 26.400 per als Estats Units i 3.300 per a la Unió Soviètica. En el moment més àlgid de la crisi, els Estats Units tenien unes 3.500 armes nuclears a punt per ser utilitzades en rebre l'ordre amb un rendiment combinat d'aproximadament 6.300 megatones. Els soviètics tenien a la seva disposició força de foc estratègica considerablement menor (unes 300-320 bombes i ogives), mancades d'armes basades en submarins en condicions d'amenaçar el continent nord-americà i tenint la majoria dels seus sistemes de lliurament intercontinentals basats en bombarders que tindrien dificultats per penetrar als sistemes de defensa antiaèria nord-americana. Els Estats Units tenien aproximadament 4.375 armes nuclears desplegades a Europa, la majoria de les quals eren armes tàctiques com l'[[artilleria nuclear]], amb prop de 450 per a míssils balístics, míssils de creuer i avions; els soviètics tenien més de 550 armes similars a Europa.<ref>{{citar ref|títol=The Cuban Missile Crisis: A Nuclear Order of Battle October/November 1962 |cognom=Norris |nom=Robert S. |editorial=[[Woodrow Wilson International Center for Scholars]] |data= 24 octubre 2012 | url=http://www.wilsoncenter.org/sites/default/files/2012_10_24_Norris_Cuban_Missile_Crisis_Nuclear_Order_of_Battle.pdf |
=== Estats Units ===
Línia 325 ⟶ 324:
== Seqüeles ==
[[Fitxer:Jupiter IRBM.jpg|miniatura|
=== Lideratge soviètic ===
Línia 345 ⟶ 344:
=== Lideratge nord-americà ===
L'estat de DEFCON 3 de les Forces dels Estats Units a tot el món va ser retornat a DEFCON 4 el 20 de novembre de 1962. El general Curtis LeMay va dir al president que la resolució de la crisi va ser la "major derrota de la nostra història"; la seva era una posició minoritària.<ref name="axelrod2009"/> Havia pressionat per una invasió immediata de Cuba tan aviat com va començar la crisi i seguia afavorint la invasió de Cuba fins i tot després que els soviètics havien retirat els seus míssils.<ref>{{ref-web|url=http://militaryhistory.about.com/od/airforce/p/lemay.htm|títol=Militaryhistory.about.com|
Almenys quatre atacs de contingència van ser armats i llançats des de Florida contra aeròdroms cubans i llocs sospitosos de míssils el 1963 i el 1964, tot i que tots van ser desviats al complex Pinecastle Range després que els avions passessin per l'[[illa d'Andros]].<ref>{{ref-publicació|cognom1=Tillman |nom1=Barrett |cognom2=Nichols |nom2=John B., III |any=1986 |url=https://www.usni.org/magazines/proceedings/1986/april-supplement/fighting-unwinnable-wars |títol=Fighting Unwinnable Wars |publicació=Proceedings |volum=Supplement |exemplar=April |pàgines=78–86 |editorial=[[United States Naval Institute]] |
=== Víctimes humanes ===
[[Fitxer:Rudolf Anderson.jpg|miniatura|El major [[Rudolf Anderson]]]]
El cos del pilot U-2 [[Rudolf Anderson|Anderson]] va ser retornat als Estats Units i va ser enterrat amb honors militars a [[Carolina del Sud]]. Va ser el primer receptor de la recent creada [[Creu de la Força Aèria (Estats Units)|Creu de la Força Aèria]], que li va ser concedida pòstumament. Tot i que Anderson va ser l'única mortalitat de combatent durant la crisi, 11 membres de la tripulació de tres Boeing [[RB-47 Stratojets]] de la 55a ala de reconeixement estratègic també van morir en accidents durant el període comprès entre el 27 de setembre i l'11 de novembre de 1962.<ref>Lloyd, Alwyn T., "Boeing's B-47 Stratojet", Specialty Press, North Branch, Minnesota, 2005, {{ISBN|978-1-58007-071-3}}, page 178.</ref> Set tripulants va morir quan un [[servei militar de transport aeri]] [[Boeing C-135 Stratolifter|C-135B Stratolifter]] que lliurava munició a la base naval de la badia de Guantánamo es va estancar i es va estavellar quan s'aproximava el 23 d'octubre.<ref>{{ref-web|url=http://aviation-safety.net/database/record.php?id=19621023-1|títol=Aviation Safety|
== Revelacions posteriors ==
Schlesinger, historiador i assessor de Kennedy, va dir a [[National Public Radio]] en una entrevista el 16 d'octubre del 2002 que Castro no volia els míssils, però Khrusxov va pressionar Castro perquè els acceptés. Castro no estava completament satisfet amb la idea, però la Direcció Nacional de la Revolució cubana les va acceptar, tant per protegir Cuba contra l'atac dels Estats Units com per ajudar la Unió Soviètica.<ref name=Ramonet/>{{rp|272}} Schlesinger creia que quan es retiraven els míssils, Castro estava més enfadat amb Khrusxov que amb Kennedy perquè Khrusxov no havia consultat Castro abans de decidir retirar-los.<ref group="note" name="castro">A la seva biografia, Castro no va comparar els seus sentiments cap a cap dels dos líders en aquell moment, però deixa clar que estava enfadat amb Khruxov per no haver consultat amb ell. (Ramonet 1978)</ref> Tot i que Khrusxov es va enfurismar amb Castro, planejava atacar els Estats Units amb els míssils restants si es produïa una invasió a l'illa.<ref name=Ramonet/>{{rp|311}}
A principis de 1992, es va confirmar que les forces soviètiques de Cuba ja havien rebut ogives nuclears tàctiques pels seus [[coets d'artilleria]] i [[Ilyushin Il-28|bombarders Il-28]] quan va esclatar la crisi.<ref name="aca">{{ref-web|url = http://www.armscontrol.org/act/2002_11/cubanmissile.asp|títol= Arms Control Today|editor= [[Arms Control Association]]|data= 1 novembre 2002|
Es podria dir que el moment més perillós de la crisi no es va reconèixer fins a la conferència de l'Havana sobre la crisi dels míssils cubans, a l'octubre del 2002. Amb la presència de molts dels veterans de la crisi, tots van saber que el 27 d'octubre del 1962 l'[[USS Beale (DD-471)|USS ''Beagle'']] havia rastrejat i abandonat càrregues de profunditat de senyals (de la mida de les granades de mà) al submarí [[submarí soviètic B-59)|B-59]], un Projecte 641 soviètic (designació OTAN [[submarí classe Foxtrot|"Foxtrot"]]). Desconegut pels Estats Units, estava armat amb un torpede nuclear de 15 quilotons.<ref>{{ref-web|url=http://nsarchive.gwu.edu/NSAEBB/NSAEBB75/|títol=The Submarines of October|cognom=Evans|nom=Michael|website=nsarchive.gwu.edu|
Cinquanta anys després de la crisi, [[Graham T. Allison]] va escriure:
{{cita|''Fa cinquanta anys, la crisi dels míssils cubans va portar el món al límit del desastre nuclear. Durant la confrontació, el president dels Estats Units, John F. Kennedy, va pensar que la possibilitat d'escalar a la guerra era "entre 1 de cada 3 i fins i tot", i el que hem après en dècades posteriors no ha fet res per allargar aquestes probabilitats. Ara sabem, per exemple, que, a més dels míssils balístics armats amb nuclears, la Unió Soviètica havia desplegat 100 armes nuclears tàctiques a Cuba, i el comandant soviètic local podria haver llançat aquestes armes sense codis ni comandaments addicionals de Moscou. L'atac i la invasió aèria dels Estats Units que estaven previstos per a la tercera setmana de l'enfrontament probablement haurien provocat una resposta nuclear contra els vaixells i les tropes nord-americanes, i potser fins i tot a Miami. La guerra resultant podria haver provocat la mort de més de 100
El periodista de la [[BBC]], Joe Matthews, va publicar la història el 13 d'octubre de 2012, darrere de les 100 caps nuclears tàctiques esmentades per Graham Allison al fragment anterior.<ref name="MatthewsBBC20121013" /> Khrusxov temia que l'orgull ferit de Castro i la generalitzada indignació cubana per les concessions que havia fet a Kennedy poguessin desencadenar l'acord entre la Unió Soviètica i els Estats Units. Per evitar-ho, Khrusxov va decidir oferir a Cuba més de 100 armes nuclears tàctiques que havien estat enviades a Cuba juntament amb els míssils de llarg abast, però que, sobretot, havien escapat de la intel·ligència nord-americana. Khrusxov va determinar que, com que els nord-americans no havien inclòs els míssils a la llista de demandes, mantenir-los a Cuba seria un interès de la Unió Soviètica.<ref name="MatthewsBBC20121013">{{ref-notícia|cognom=Matthews|nom=Joe|títol=Cuban missile crisis: The other, secret one|url=https://www.bbc.co.uk/news/magazine-19930260|magazine=BBC News Magazine|
[[Anastàs Mikoian]] es va encarregar de les negociacions amb Castro sobre l'acord de transferència de míssils dissenyat per evitar un trencament de les relacions entre Cuba i la Unió Soviètica. Mentre estava a l'Havana, Mikoian va ser testimoni dels canvis d'humor i de la paranoia de Castro, que estava convençut que Moscou havia fet l'acord amb els Estats Units a costa de la defensa de Cuba. Mikoian, per iniciativa pròpia, va decidir que a Castro i als seus militars no se'ls donaria el control d'armes amb una força explosiva igual a 100 bombes de la mida d'Hiroshima en cap cas. Va desactivar la situació aparentment intractable, que va arriscar a tornar a escalar la crisi, el 22 de novembre de 1962. Durant una tensa reunió de quatre hores, Mikoian va convèncer Castro que, malgrat el desig de Moscou d'ajudar, incompliria una llei soviètica inèdita, que en realitat no existia, transferir els míssils de manera permanent a mans cubanes i proporcionar-los un element dissuassori nuclear independent. Castro es va veure obligat a cedir i, en gran alleujament de Khrusxov i la resta del govern soviètic, les armes nuclears tàctiques van ser envasades i retornades per mar a la Unió Soviètica durant el desembre de 1962.<ref name="MatthewsBBC20121013" />
Línia 371 ⟶ 370:
== A la cultura popular ==
Els mitjans populars nord-americans, especialment la televisió, van fer un ús freqüent dels esdeveniments de la crisi dels míssils, tant en formes fictícies com documentals.<ref>{{ref-llibre|nom=Priscilla|cognom=Roberts|títol=Cuban Missile Crisis: The Essential Reference Guide|url=https://books.google.cat/books?id=3-WoO0V6rRMC&pg=PA267|any=2012|editorial=[[ABC-CLIO]]|pàgina=267|isbn=9781610690669|
L'historiador William Cohn va argumentar en un article del 1976 que els programes de televisió solen ser la principal font utilitzada pel públic nord-americà per conèixer i interpretar el passat.<ref>{{ref-publicació|nom=William H.|cognom=Cohn|títol=History for the masses: Television portrays the past|url=https://archive.org/details/sim_journal-of-popular-culture_fall-1976_10_2/page/280|publicació=Journal of Popular Culture|volum=10|exemplar=2|any=1976|pàgines=280–89|doi=10.1111/j.0022-3840.1976.1002_280.x}}</ref> Segons l'historiador de la Guerra Freda Andrei Kozovoi, els mitjans soviètics es van mostrar una mica desorganitzats, ja que eren incapaços de generar una història popular coherent. Khrusxov va perdre el poder i va sortir desdibuixat de la història. Cuba ja no es va representar com un David heroic contra el Goliat nord-americà. Una de les contradiccions que va impregnar la campanya dels mitjans soviètics va ser entre la retòrica pacifista del [[moviment per la pau]] que emfatitza els horrors de la guerra nuclear i la militància de la necessitat de preparar els soviètics per a la guerra contra l'agressió nord-americana.<ref>{{ref-publicació|nom=Andrei|cognom=Kozovoi|s2cid=57567035|títol=Dissonant Voices|publicació=Journal of Cold War Studies|any=2014|volum=16|exemplar=3|pàgines=29–61|doi=10.1162/JCWS_a_00470}}</ref>
Línia 385 ⟶ 384:
* ''[[Matinée]]'', pel·lícula de 1993 protagonitzada per [[John Goodman]] ambientada durant la crisi dels míssils cubans en què un cineasta independent decideix aprofitar l'oportunitat per estrenar una pel·lícula de temàtica atòmica.<ref>Ronald Briley, "Reel history i the cold war." ''OAH Magazine of History'' 8.2 (1994): 19–22.</ref>
* [[Tretze dies (pel·lícula)]], basada en ''The Kennedy Tapes: Inside the White House During the Cuban Missile Crisis'', un docudrama del 2000 dirigit per Roger Donaldson sobre la crisi.<ref>Aoki Inoue, Cristina Yumie, i Matthew Krain. "One World, Two Classrooms, 'Thirteen Days': Film as an Active-teaching i Learning Tool in Cross-national Perspective." ''Journal of Political Science Education'' 10.4 (2014): 424–442.</ref>
* ''[[Command & Conquer: Red Alert 3]],'' un videojoc del 2008, situat en una línia de temps alternatiu on Einstein no existia. Durant la campanya de les Nacions Aliades, es produeix una versió alternativa de la crisi dels míssils cubans, batejada en el joc com la missió "La trampa del gran ós"
* ''[[Mad Men]]'', l'episodi del 2008 «Meditacions en cas d'emergència» se situa en plena crisi dels míssils cubans.
* [[Ur (novel·la)|''Ur'']], una novel·la curta de Stephen King del 2009, tracta d'uns tres homes que descobreixen a través d'un Kindle màgic que, en un univers paral·lel, la crisi dels míssils cubans es va convertir en una guerra nuclear i va acabar amb aquest univers.<ref>Rocky Wood, ''Stephen King: A Literary Companion'' (McFarland, 2017), p. 184.</ref>
Línia 391 ⟶ 390:
* [[The Kennedys (minisèrie de TV)]], producció del 2011 que narra la vida de la família Kennedy, inclosa una dramatització de la crisi.<ref>Gregory Frame, "The Myth of John F. Kennedy in Film i Television." ''Film & History: An Interdisciplinary Journal'' 46.2 (2016): 21–34.</ref>
* ''[[X-Men: First Class]]'', pel·lícula de superherois del 2011 ambientada durant la crisi dels míssils cubans, que representa la crisi com un grup de mutants que va escalar amb l'objectiu d'establir una classe dominant mutant després de la guerra posterior.<ref>Martin Lund, "The mutant problem: X-Men, confirmation bias, i the methodology of comics i identity." ''European journal of American studies'' 10.10-2 (2015), document 4.</ref>
* ''[[The Courier (2020 film)]]'', explica la "història real de l'empresari britànic [[Greville Wynne]] (interpretat per [[Benedict Cumberbatch]]) que va ajudar el MI6 a penetrar en el programa nuclear soviètic durant la Guerra Freda. Wynne i la seva font russa, Oleg Penkovsky (amb el nom de codi Ironbark), va proporcionar una intel·ligència crucial que va posar fi a la crisi dels míssils cubans".<ref name="Announcement">{{ref-web|cognom1=Wiseman|nom1=Andreas|títol=Benedict Cumberbatch To Star As Cold War Spy Greville Wynne In FilmNation Thriller 'Ironbark' — Hot Cannes Pic|url=https://deadline.com/2018/05/benedict-cumberbatch-to-star-as-cold-war-spy-greville-wynne-in-filmnation-thriller-ironbark-hot-cannes-pic-1202381812/|website=[[Deadline Hollywood]]|
== Notes ==
{{Referències|grup=note}}
== Referències ==
{{Referències}}
Línia 421:
* [[Thomas Powers|Powers, Thomas]], "The Nuclear Worrier" (review of [[Daniel Ellsberg]], ''The Doomsday Machine: Confessions of a Nuclear War Planner'', New York, Bloomsbury, 2017, {{ISBN|9781608196708}}, 420 pp.), ''[[The New York Review of Books]]'', vol. LXV, no. 1 (January 18, 2018), pp. 13–15.
* {{ref-publicació|cognom=Pressman|nom=Jeremy|títol=September Statements, October Missiles, November Elections: Domestic Politics, Foreign-Policy Making, i the Cuban Missile Crisis|publicació=[[Security Studies (journal)|Security Studies]]|volum=10|any=2001|pàgines=80–114|exemplar=3|doi=10.1080/09636410108429438|s2cid=154854331}}
* {{ref-llibre|títol=Unarmed Victory|cognom=Russell|nom=Bertrand |enllaçautor=Bertrand Russell|any=1963|editorial=Allen & Unwin|lloc=
* Seydi, SÜleyman. “Turkish—American Relations i the Cuban Missile Crisis, 1957-63.” ''Middle Eastern Studies'' 46#3 (2010), pp. 433–455. [https://www.jstor.org/stable/20720681 online]
* {{ref-llibre|cognom=Stern|nom=Sheldon M.|títol=Averting 'the Final Failure': John F. Kennedy i the Secret Cuban Missile Crisis Meetings|series=Stanford nuclear age series|editorial=Stanford University Press|lloc=Stanford, Calif|any=2003|url=https://archive.org/details/avertingthefinal00ster|isbn=978-0-8047-4846-9|
* {{ref-llibre|cognom=Stern|nom=Sheldon M.|títol=The Week the World Stood Still: Inside the Secret Cuban Missile Crisis|series=Stanford nuclear age series|editorial=Stanford University Press|lloc=Stanford, Calif|any=2005|url=http://www.sup.org/book.cgi?id=7994|isbn=978-0-8047-5077-6|
* {{ref-llibre|cognom=Stern|nom=Sheldon M.|títol=The Cuban Missile Crisis in American Memory: Myths versus Reality|series=Stanford nuclear age series|editorial=Stanford University Press|lloc=Stanford, Calif|any=2012}}
* {{ref-llibre|cognom=Trahair |nom=Richard C. S.|autor2=Miller, Robert L.|títol=Encyclopedia of Cold War Espionage, Spies, i Secret Operations|editorial=Enigma Books|lloc=Nova York|any=2009|isbn=978-1-929631-75-9}}
Línia 441:
=== Fonts primàries ===
* {{ref-llibre|títol= The Cuban Missile Crisis, 1962: A National Security Archive Documents Reader |editor1-last=Chang |editor1-first= Laurence |editor2-last= Kornbluh |editor2-first=Peter |any= 1998 |edició=
* {{ref-web|títol=Cuban Missile Crisis|url=http://www.jfklibrary.org/JFK/JFK-in-History/Cuban-Missile-Crisis.aspx|obra=JFK in History|editor=[[John F. Kennedy Library]]}}
* {{ref-web|títol=Cuban Missile Crisis 1962|url=http://whitehousetapes.net/foreign-policy/cuba/cuban-missile-crisis-1962|obra=Presidential Recordings Program|editor=[[Miller Center of Public Affairs]], [[University of Virginia]]|url-status=dead|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110816232325/http://whitehousetapes.net/foreign-policy/cuba/cuban-missile-crisis-1962|arxiudata= 16 agost 2011|df=mdy-all}}
* {{ref-web|títol=Cuban Missile Crisis|url=https://digitalarchive.wilsoncenter.org/collection/31/cuban-missile-crisis|editor=[[Woodrow Wilson International Center for Scholars]]|obra=Wilson Center Digital Archive|
* {{ref-llibre |títol=Cuban Missile Crisis i Aftermath |editor1-last=Keefer |editor1-first=Edward C. |editor-last=Sampson |editor2-first=Charles S. |editor3-last=Smith |editor3-first=Louis J. |obra=Foreign relations of the United States, 1961–1963 |volum=XI |any=1996 |editorial=U.S. Government Printing Office |lloc=Washington, D.C |isbn=978-0-16-045210-9 |url=https://1997-2001.state.gov/www/about_state/history/frusXI/index.html |
* {{ref-llibre|cognom=Kennedy |nom=Robert F.|títol=Thirteen Days: A Memoir of the Cuban Missile Crisis|any=1969 |editorial=W. W. Norton |lloc=Nova York|isbn=978-0-393-31834-0|title-link=Thirteen Days (book)}}
* {{ref-llibre|títol=The Kennedy Tapes: Inside the White House During the Cuban Missile Crisis |edició=
* {{ref-web|editor1-first=Mary S.|editor1-last=McAuliffe|títol=CIA Documents on the Cuban Missile Crisis, 1962|url=https://www.cia.gov/library/center-for-the-study-of-intelligence/csi-publications/books-and-monographs/Cuban%20Missile%20Crisis1962.pdf|obra=Historical Review Program|editor=[[Central Intelligence Agency]]|lloc=Washington, DC|data=octubre 1992|consulta=2021-10-01|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20111224040013/https://www.cia.gov/library/center-for-the-study-of-intelligence/csi-publications/books-and-monographs/Cuban%20Missile%20Crisis1962.pdf|arxiudata=2011-12-24}}
* {{ref-web|títol=The Cuban Missile Crisis, 1962: The 40th Anniversary |url=http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/index.htm|obra=National Security Archive: Special Exhibits|editor=The George Washington University|lloc=Gelman Library}}
* {{ref-web|títol=The World On the Brink: John F. Kennedy i the Cuban Missile Crisis|url=http://microsites.jfklibrary.org/cmc/|obra=Interactive Exhibits|editor=John F. Kennedy Library|
* {{ref-web|títol=America i Russia: The Crisis of 1962. On the 50th anniversary of the missile crisis|editor=Gavrov, Sergei|data= novembre 2013|lloc=Moscow|url=http://watchingamerica.com/WA/2014/07/22/america-and-russia-the-crisis-of-1962/|
* Dallek, Robert. "If We Listen to Them, None of Us Will Be Alive." In ''Camelot's Court'', 279–334. New York: HarperCollins, 2013.
=== Lesson plans ===
* {{ref-web|url=http://future.state.gov/educators/slideshow/cuba.html|títol=Cuban Missile Crisis|obra=Slideshows for Educators|editor=Bureau of Public Affairs, U.S. Department of State|url-status=dead|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110105090250/http://future.state.gov/educators/slideshow/cuba.html|arxiudata= 5 gener 2011|df=mdy-all}}
* {{ref-web|cognom=Moser|nom=John|títol=The Cuban Missile Crisis, 1962: 'The Missiles of October'|url=http://edsitement.neh.gov/lesson-plan/missiles-october-cuban-missile-crisis-1962|obra=EDSITEment: Lesson Plans|editor=National Endowment for the Humanities|autor2=Hahn, Lori|data= 15 juliol 2010|
== Vegeu també ==
{{Div col|colwidth=
* [[Relacions entre Cuba i els Estats Units d'Amèrica]]
* [[Doctrina de la destrucció mútua assegurada]]
* [[Coexistència pacífica]]
Línia 476 ⟶ 472:
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans}}
* [https://www.history.navy.mil/research/library/online-reading-room/title-list-alphabetically/c/cuban-missile-crisis-1962.html Cuban Missile Crisis, 1962]
* [https://www.bbc.co.uk/programmes/b00dkzlz Document – ''Britain's Cuban Missile Crisis'']
* [http://www.airforce.ru/history/cold_war/cuba/index_en.htm The 32nd Guards Air Fighter Regiment in Cuba (1962–1963)] S.Isaev.
* [https://web.archive.org/web/20150629204417/https://digitalarchive.wilsoncenter.org/collection/31/cuban-missile-crisis The Woodrow Wilson Center's Digital Archive] has a collection of primary source archival documents on the Cuban Missile Crisis.
{{Guerra freda}}
Línia 501 ⟶ 483:
{{ORDENA:Crisi Dels Missils De Cuba}}
[[Categoria:Esdeveniments del 1962]]
[[Categoria:
[[Categoria:Incidents diplomàtics]]
[[Categoria:Guerra Freda]]
| |||