Crisi dels míssils de Cuba: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.9.5 |
||
| (24 revisions intermèdies per 6 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 20:
|baixes1=[[Rudolf Anderson|1 pilot mort]]<br>1 avió [[Lockheed U-2|U-2]] abatut
|}}
La '''crisi dels míssils cubans''', també coneguda com la '''crisi d'octubre del 1962'''
En resposta a la presència de [[PGM-19 Jupiter|míssils balístics Júpiter]] americans a [[Itàlia]] i [[Turquia]], i a la fallida [[invasió de Bahía Cochinos]] de 1961, el [[Secretari general del PCUS|primer secretari soviètic]] [[Nikita Khrusxov]] va acceptar la petició de Cuba de col·locar míssils nuclears a l'illa per dissuadir una futura invasió. Es va arribar a un acord durant una reunió secreta entre Khrusxov i el [[primer ministre de Cuba|primer ministre cubà]], [[Fidel Castro]], el juliol de 1962, i la construcció de diverses [[Plataforma de llançament de míssils|instal·lacions de llançament de míssils]] es va iniciar més tard aquell estiu.
Línia 36:
El govern cubà va emprendre ràpidament (maig de 1959) una [[reforma agrària]], i expulsà de Cuba les companyies de capital estatunidenc, entre elles l'emblemàtica [[United Fruit Company]].
Les reformes endegades per Fidel Castro, contràries als interessos econòmics dels Estats Units, provocaren que el [[21 d'octubre]] de 1959 els nord-americans llancessin un atac sobre [[l'Havana]]. Dos avions van metrallar la ciutat, causant 2
Posteriorment, el [[15 d'abril]] de [[1961]], 1.500 homes desembarquen a [[Invasió de Bahía de Cochinos|Bahía de Cochinos]]. Aquestes tropes estaven constituïdes principalment per exiliats anticastristes que havien estat entrenats per la [[CIA]] a [[Guatemala]] en el marc d'una operació finançada per l'administració [[Dwight David Eisenhower|Eisenhower]]. Diferents ciutats van ser bombardejades, si bé les forces militars cubanes van aconseguir derrotar l'intent d'invasió.
=== Cuba i el mur de Berlín ===
{{article principal
Amb el final de la [[Segona Guerra Mundial]] i l'inici de la [[Guerra Freda]], els Estats Units s'havien preocupat per l'expansió del [[comunisme]]. Els Estats Units consideraven que un país [[Llatinoamèrica|llatinoamericà]] obertament aliat amb la Unió Soviètica era inacceptable. Desafiaria, per exemple, la [[doctrina Monroe]], una política nord-americana que limita la participació dels Estats Units a les colònies europees i els assumptes europeus, però que sosté que l'[[hemisferi occidental]] es troba a l'[[esfera d'influència]] dels Estats Units.
L'administració Kennedy havia estat avergonyida públicament de la fallida [[invasió de Bahía Cochinos]] a l'abril de 1961, que havia estat llançada sota el president [[John F. Kennedy]] per les forces [[exili cubà|exiliats cubanes]] entrenades per la [[CIA]]. Després, l'expresident [[Dwight Eisenhower]] va dir a Kennedy que "el fracàs de Bahía Cochinos animarà els soviètics a fer alguna cosa que d'altra manera no farien".<ref name=Absher>{{citar ref |títol=Mind-Sets and Missiles: A First Hand Account of the Cuban Missile Crisis |nom=Kenneth Michael |cognom=Absher |editorial=Strategic Studies Institute, United States Army War College |any=2009 |url=http://www.strategicstudiesinstitute.army.mil/pubs/display.cfm?pubID=935 |consulta= 29 abril 2010 |arxiudata= 20 abril 2010 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100420055113/http://www.strategicstudiesinstitute.army.mil/pubs/display.cfm?pubID=935 |url-status=live}}</ref> La invasió a mitges va deixar el primer secretari soviètic [[Nikita Khrusxov]] i els seus assessors amb la impressió que Kennedy era indecís i, com va escriure un assessor soviètic, "massa jove, intel·lectual, no preparat bé per a la presa de decisions en situacions de crisi ... massa intel·ligent i massa feble"
A més, la impressió de Khrusxov sobre les debilitats de Kennedy va ser confirmada per la resposta del president durant la [[crisi de Berlín de 1961]], particularment a la construcció del [[mur de Berlín]]. En parlar amb funcionaris soviètics després de la crisi, Khrusxov va afirmar: "Sé amb certesa que Kennedy no té antecedents sòlids ni, en general, té el coratge de plantar cara a un greu desafiament". També va dir al seu fill [[Sergei Khrusxov|Sergei]] que a Cuba, Kennedy "faria un enrenou, faria més enrenou i després estaria d'acord".<ref>{{ref-llibre|cognom=Kempe|nom=Frederick|títol=Berlin 1961|any=2011|editorial=Penguin Group USA}}</ref>
Línia 52:
=== Escletxa dels míssils ===
Quan Kennedy es va presentar a la presidència el 1960, un dels seus problemes electorals clau era la presumpta "[[escletxa dels míssils]]" amb els soviètics al capdavant. En realitat, els Estats Units en aquell moment superaven els soviètics per un ampli marge que només augmentaria. El 1961, els soviètics només tenien quatre [[míssil balístic intercontinental|míssils balístics intercontinentals]] ([[R-7 Semiorka]]). A l'octubre de 1962, potser en tenien algunes dotzenes, amb algunes estimacions d'intel·ligència de fins a 75.<ref name="afmag"/>
Línia 78 ⟶ 77:
Al maig, Khrusxov i Castro van acordar col·locar míssils nuclears estratègics secretament a Cuba. Igual que Castro, Khrusxov va considerar que la invasió dels Estats Units a Cuba era imminent i que perdre Cuba faria molt mal als comunistes, especialment a Amèrica Llatina. Va dir que volia enfrontar-se als nord-americans "amb més que paraules ... la resposta lògica eren els míssils".<ref>{{ref-llibre|cognom=Weldes |nom=Jutta |títol=Constructing National Interests: The United States i the Cuban Missile Crisis |editorial=University of Minnesota Press |any=1999|isbn=978-0-8166-3111-7}}</ref>{{rp|29}} Els soviètics van mantenir el seu secret estricte, escrivint els seus plans a mà llarga, que van ser aprovats pel [[mariscal de la Unió Soviètica]] [[Rodion Malinovski]] el 4 de juliol i Khrusxov el 7 de juliol.
Des del principi, l'operació soviètica va comportar una [[negació i engany]] elaborats
Al juliol van arribar especialistes en la construcció de míssils sota la disfressa d{{'}}"operadors de màquines", "especialistes en regadiu" i "especialistes en agricultura".<ref name=hansen/> Un total de 43.000 tropes estrangeres serien finalment incorporades.<ref name=WP>{{ref-notícia|url=https://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2008/06/20/AR2008062002595.html|títol=Cool Crisis Management? It's a Myth, Ask JFK|obra=The Washington Post|data=2008-06-22|cognom1=Dobbs|nom1=Michael|consulta= 22 agost 2017|arxiudata= 2 juliol 2017|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170702131906/http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2008/06/20/AR2008062002595.html|url-status=live}}</ref> El mariscal en cap d'Artilleria [[Sergei Biriuzov]], cap de les forces de coets soviètiques, va dirigir un equip d'investigació que va visitar Cuba. Va dir a Khrusxov que els míssils estarien amagats i camuflats per les palmeres.<ref name="afmag"/>
Línia 84 ⟶ 83:
La direcció cubana es va molestar encara més quan el 20 de setembre, el [[Senat dels Estats Units]] va aprovar la Resolució conjunta 230, que expressava que els Estats Units estaven decidits a "impedir a Cuba la creació o l'ús d'una capacitat militar amb suport extern que posés en perill la seguretat dels Estats Units".<ref>{{ref-web|url=http://www.gpo.gov/fdsys/pkg/STATUTE-76/pdf/STATUTE-76-Pg697.pdf |títol=Joint resolution expressing the determination of the United States with respect to the situation in Cuba – P.L. 87-733 |data= 3 octubre 1962 |editor=U.S. Government Printing Office |consulta= 28 setembre 2014 |arxiudata= 5 juny 2015 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150605041146/http://www.gpo.gov/fdsys/pkg/STATUTE-76/pdf/STATUTE-76-Pg697.pdf |url-status=live}}</ref><ref name=blight/> El mateix dia, els Estats Units van anunciar un important exercici militar al Carib, el [[Operació Ortsac|PHIBRIGLEX-62]], que Cuba va denunciar com una provocació deliberada i una prova que els Estats Units tenien previst envair Cuba.<ref name=blight/><ref name="thedays">{{ref-web|url=http://library.thinkquest.org/10826/cuba.htm |títol=The Days the World Held Its Breath |consulta= 4 març 2010 |data= 31 juliol 1997 |url-status=dead |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090608122553/http://library.thinkquest.org/10826/cuba.htm |arxiudata= 8 juny 2009 |df=mdy-all}}</ref>
La direcció soviètica creia, basant-se en la seva percepció de la manca de confiança de Kennedy durant la invasió de la Bahía Cochinos, que evitaria la confrontació i acceptaria els míssils com un ''fait accompli''<ref name=Absher/>{{rp|1}} L'11 de setembre, la Unió Soviètica va advertir públicament que un atac dels Estats Units a Cuba o a vaixells soviètics que portaven subministraments a l'illa significaria la guerra.<ref name=franklin /> Els soviètics van continuar el programa ''Maskirovka'' per dissimular les seves accions a Cuba. Van negar reiteradament que les armes que es portaven a Cuba fossin ofensives. El 7 de setembre, l'[[ambaixador soviètic als Estats Units]], [[Anatoli Dobrinin]], va assegurar l'[[ambaixador dels Estats Units a les Nacions Unides]] [[Adlai Stevenson]] que la Unió Soviètica només subministrava armes defensives a Cuba. L'11 de setembre, l'[[Agència de Telègrafs de la Unió Soviètica]] (TASS: ''Telegrafnoe Agentstvo Sovetskogo Soyuza'') va anunciar que la Unió Soviètica no tenia necessitat ni intenció d'introduir míssils nuclears ofensius a Cuba. El 13 d'octubre, Dobrynin va ser interrogat per l'exsubsecretari d'Estat [[Chester Bowles]] sobre si els soviètics tenien previst posar armes ofensives a Cuba. Va negar aquests plans.<ref name=blight>{{ref-llibre|cognom1=Blight|nom1=James G. |nom2=Bruce J. |cognom2=Allyn |nom3=David A.|cognom3=Welch|títol=Cuba on the Brink: Castro, the Missile Crisis, i the Soviet Collapse; [revised for the Fortieth Anniversary]|editorial=Rowman & Littlefield|lloc=Lanham, Maryland|any=2002|edició=
Ja a l'agost del 1962, els Estats Units van sospitar que els soviètics havien construït instal·lacions de míssils a Cuba. Durant aquest mes, els seus serveis d'intel·ligència van recopilar informació sobre les observacions d'observadors terrestres de caces [[MiG-21]] de fabricació russa i bombarders lleugers [[Il-28]]. Els avions espia [[Lockheed U-2|U-2]] van trobar llançadores de [[míssil terra-aire|míssils terra-aire]] [[S-75 Dvina]] (designació OTAN SA-2
Amb importants eleccions al Congrés previstes per al novembre, la crisi es va veure embolicada en la política nord-americana. El 31 d'agost, el senador [[Kenneth Keating]] ([[Partit Republicà dels Estats Units|Republicà]] per Nova York) va advertir al Senat que la Unió Soviètica estava "amb tota probabilitat" construint una base de míssils a Cuba. Va acusar l'administració Kennedy d'encobrir una important amenaça per als Estats Units i iniciar així la crisi.<ref>{{ref-web|url=https://digitalarchive.wilsoncenter.org/assets/media_files/000/019/308/19308.pdf|títol=Congressional Record|consulta= 27 gener 2019|arxiudata= 11 agost 2017|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170811063346/http://digitalarchive.wilsoncenter.org/assets/media_files/000/019/308/19308.pdf|url-status=live}}</ref> És possible que hagi rebut aquesta informació inicial "notablement precisa" de la seva amiga, ex-congressista i ambaixadora [[Clare Boothe Luce]], que al seu torn la va rebre dels exiliats cubans.<ref>{{ref-llibre|cognom=Stern|nom=Sheldon M.|títol=Averting 'the Final Failure': John F. Kennedy i the Secret Cuban Missile Crisis Meetings|url=https://archive.org/details/avertingthefinal00ster|url-access=registration|any=2003|editorial=Stanford University Press|pàgina=[https://archive.org/details/avertingthefinal00ster/page/26 26]|isbn=9780804748469}}</ref> Una font de confirmació posterior per a la informació de Keating possiblement va ser l'ambaixador d'Alemanya Occidental a Cuba, que havia rebut informació de dissidents a l'interior de Cuba que les tropes soviètiques havien arribat a Cuba a principis d'agost i que es veien treballant "amb tota probabilitat a prop d'una base de míssils" o qui va transmetre aquesta informació a Keating en un viatge a Washington a principis d'octubre.<ref name="Wilson Center 21 February 2017">{{ref-web|títol= Senator Keating's Source: How West German intelligence discovered Soviet missiles in Cuba | url= https://www.wilsoncenter.org/blog-post/senator-keatings-source |cognom= Henning |nom= Heiko |data= 21 febrer 2017 | website= [[Woodrow Wilson International Center for Scholars|Wilson Center]] |consulta= 31 gener 2019 |arxiudata= 27 gener 2019 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20190127094209/https://www.wilsoncenter.org/blog-post/senator-keatings-source | url-status= live}}</ref> El general de la [[USAF|força aèria]] [[Curtis LeMay]] va presentar a Kennedy un pla de bombardeig previ a la invasió, i els vols d'espionatge i l'assetjament militar menor per part de les forces nord-americanes a la [[base naval de la badia de Guantánamo]] van ser objecte de contínues queixes diplomàtiques cubanes al govern dels Estats Units.<ref name="franklin"/>
Línia 103 ⟶ 102:
=== Confirmació aèria ===
Els Estats Units havien enviat vigilància U-2 sobre Cuba des de la fallida invasió de la Bahía Cochinos.<ref>Pedlow, Gregory, The Central Intelligence Agency i Overhead Reconnaissance. CIA. 1962.</ref> El primer número que va provocar una pausa en els vols de reconeixement va tenir lloc el 30 d'agost, quan un U-2 operat pel [[Comandament Aeri Estratègic]] de la [[Força Aèria dels Estats Units]] va sobrevolar per error l'[[Sakhalín|illa Sakhalín]], a l'[[Extrem Orient Rus|extrem orient soviètic]]. Els soviètics van presentar una protesta i els Estats Units es van disculpar. Nou dies més tard, un U-2<ref>[http://taiwanairpower.org/blog/?p=135 "Project RAZOR".] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111008222047/http://taiwanairpower.org/blog/?p=135
El setembre de 1962, analistes de l'[[Agència d'Intel·ligència de Defensa]] (DIA) van advertir que els llocs de míssils terra-aire cubans estaven disposats en un patró similar als utilitzats per la Unió Soviètica per protegir les seves bases ICBM, cosa que va portar DIA a pressionar per a la represa de vols dels U-2 sobre l'illa.<ref>[http://www.dia.mil/public-affairs/testimonies/2011-08-12.html Remarks by LTG Ronald L. Burgess Jr., Director, Defense Intelligence Agency] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130604140041/http://www.dia.mil/public-affairs/testimonies/2011-08-12.html
Quan es van tornar a autoritzar les missions de reconeixement el 9 d'octubre, el mal temps va evitar que els avions volessin. Els Estats Units van obtenir per primera vegada proves fotogràfiques U-2 dels míssils el 14 d'octubre, quan un vol U-2 pilotat pel major [[Richard Heyser]] va fer 928 fotografies en un camí seleccionat pels analistes de la DIA, capturant imatges del que va resultar ser la construcció d'una base de llançament de SS-4 [[San Cristóbal (Cuba)|San Cristóbal]], [[província de Pinar del Río]] (ara a la [[província Artemisa]]), a l'oest de Cuba.<ref>{{ref-web|url=http://future.state.gov/educators/slideshow/cuba/cuba2.html|títol=Cuban Missile Crisis|editor=U.S. Department of State|consulta= 6 maig 2010|url-status=dead|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100527171609/http://future.state.gov/educators/slideshow/cuba/cuba2.html|arxiudata= 27 maig 2010|df=mdy-all}}</ref>
Línia 117 ⟶ 116:
=== Respostes considerades ===
[[Fitxer:LeMay Cuban Missile Crisis.jpg|miniatura|
Els Estats Units no tenien cap pla en vigor perquè la seva intel·ligència estava convençuda que els soviètics mai no instal·larien míssils nuclears a Cuba. EXCOMM, del qual era membre el [[vicepresident dels Estats Units|vicepresident]] [[Lyndon B. Johnson]], va discutir ràpidament diverses possibles línies d'actuació:<ref>{{ref-llibre|cognom=Allison|nom=Graham T.|enllaçautor=Graham T. Allison|autor2=Zelikow, Philip D.|títol=Essence of Decision: Explaining the Cuban Missile Crisis|editorial=Addison Wesley Longman|lloc=Nova York|pàgines=[https://archive.org/details/essenceofdecisio00alli_0/page/111 111–116]|isbn=978-0-321-01349-1|any=1999|edició=
#No feu res: la vulnerabilitat nord-americana als míssils soviètics no era nova.
#Diplomàcia: utilitzeu la pressió diplomàtica per aconseguir que la Unió Soviètica elimini els míssils.
Línia 127 ⟶ 126:
#Bloqueig: ús de la Marina dels Estats Units per bloquejar l'arribada de míssils a Cuba.
[[Fitxer:Cuban Missile Crisis Game Tree.svg|esquerra|miniatura|
La [[Estat Major Conjunt dels Estats Units d'Amèrica|Junta de Caps de l'Estat Major]] va acordar per unanimitat que l'única solució era un atac i una invasió a gran escala. Creien que els soviètics no intentarien impedir que els Estats Units conquerissin Cuba. Kennedy era escèptic:
Línia 138 ⟶ 137:
L'EXCOMM va acordar que els míssils afectarien l'equilibri ''polític''. Kennedy havia promès explícitament al poble nord-americà menys d'un mes abans de la crisi que "si Cuba posseís una capacitat per dur a terme accions ofensives contra els Estats Units ... els Estats Units actuarien."<ref>{{ref-web|url=http://www.presidency.ucsb.edu/ws/?pid=8867 |títol=John F. Kennedy: "378 – The President's News Conference," September 13, 1962 |autor1=Peters, Gerhard |autor2=Woolley, John T |editor=University of California – Santa Barbara |obra=The American Presidency Project |consulta= 28 setembre 2014 |arxiudata= 5 juny 2015 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150605002141/http://www.presidency.ucsb.edu/ws/?pid=8867 |url-status=live}}</ref>{{rp|674–681}} A més, la credibilitat entre els aliats i la gent dels Estats Units es veuria perjudicada si la Unió Soviètica semblés redreçar l'equilibri estratègic col·locant míssils a Cuba. Kennedy va explicar després de la crisi que "hauria canviat políticament l'equilibri de poder. Hauria aparegut i les aparences contribueixen a la realitat."<ref>{{ref-publicació|cognom=Kennedy, J. |títol=After Two Years: A conversation with the president |data= 17 desembre 1962|publicació=In 'Public Papers of the Presidents: John F. Kennedy, 1962' |pàgines=889–904}}</ref>
[[Fitxer:CMC Gromyko.jpg|miniatura|
El 18 d'octubre, Kennedy es va reunir amb el ministre d'Afers Exteriors soviètic, [[Andrei Gromiko]], que va afirmar que les armes eren només amb finalitats defensives. Com que no volia exposar el que ja sabia i evitar entrar en pànic al públic nord-americà,<ref>{{ref-web|url=http://www.u-s-history.com/pages/h1736.html|títol=Cuban Missile Crisis|editor=Online Highways LLC|consulta= 5 maig 2010|arxiudata= 22 abril 2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100422211753/http://www.u-s-history.com/pages/h1736.html|url-status=live}}</ref> Kennedy no va revelar que ja era conscient de l'acumulació de míssils.<ref name=historyplace>{{ref-web|url=http://www.historyplace.com/speeches/jfk-cuban.htm|títol=JFK on the Cuban Missile Crisis|editor=The History Place|consulta= 3 maig 2010|arxiudata= 24 abril 2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100424024932/http://www.historyplace.com/speeches/jfk-cuban.htm|url-status=live}}</ref> El 19 d'octubre, freqüents vols espia U-2 mostraven quatre llocs operatius.<ref name=global>{{ref-web|url=http://www.globalsecurity.org/military/ops/cuba-62.htm|títol=Cuban Missile Crisis|editor=Global Security|consulta= 6 maig 2010|arxiudata= 3 juny 2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100603221230/http://www.globalsecurity.org/military/ops/cuba-62.htm|url-status=live}}</ref>
Línia 147 ⟶ 146:
== El bloqueig ==
[[Fitxer:P-2H Neptune over Soviet ship Oct 1962.jpg|miniatura|
Kennedy es va reunir amb membres d'EXCOMM i altres màxims assessors durant el 21 d'octubre, considerant dues opcions restants: un atac aeri principalment contra les bases de míssils cubans o un bloqueig naval a Cuba.<ref name=historyplace/> Una invasió a gran escala no era la primera opció de l'administració. McNamara va donar suport al [[bloqueig]] naval com una acció militar forta però limitada que va deixar als Estats Units el control. El terme "bloqueig" era problemàtic. Segons la [[Dret internacional|legislació internacional]], un bloqueig és un [[Casus belli|acte de guerra]], però l'administració Kennedy no creia que els soviètics fossin provocats a atacar per un simple bloqueig.<ref>{{ref-web|títol=The Naval Quarantine of Cuba, 1962|url=http://www.history.navy.mil/faqs/faq90-5.htm|obra=Report on the Naval Quarantine of Cuba, Operational Archives Branch, Post 46 Command File, Box 10, Washington, DC|editor=Naval History & Heritage Command|consulta= 25 gener 2011|arxiudata= 28 gener 2011|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110128153544/http://www.history.navy.mil/faqs/faq90-5.htm|url-status=live}}</ref> A més, experts legals del [[Departament d'Estat (Estats Units)|Departament d'Estat]] i del [[Departament de Justícia (Estats Units)|Departament de Justícia]] van concloure que es podria evitar una declaració de guerra si una altra justificació legal, basada en el [[Tractat Interamericà d'Assistència Recíproca|Tractat de Rio]] per a la defensa de l'hemisferi occidental, s'obtenia a partir d'una resolució mitjançant un vot de dos terços dels membres de l'[[Organització d'Estats Americans]] (OEA).<ref>{{ref-llibre|cognom=Allison|nom=Graham i Philip Zelikow|títol=Essence of Decision: Explaining the Cuban Missile Crisis|any=1999|editorial=Addison Wesley Longman|lloc=Nova York|isbn=978-0-321-01349-1|pàgina=[https://archive.org/details/essenceofdecisio00alli_0/page/119 119]|url=https://archive.org/details/essenceofdecisio00alli_0/page/119}}</ref>
Línia 154 ⟶ 153:
{{cita|La participació llatinoamericana a la quarantena implica ara dos destructors argentins que havien d'informar el comandant nord-americà de l'Atlàntic sud [COMSOLANT] a Trinitat el 9 de novembre. A més, dos destructors veneçolans (Destroyers ARV D-11 Nueva Esparta "i" ARV D-21 Zulia ") i un submarí (Caribe) havien informat a COMSOLANT, llest per al mar el 2 de novembre. El Govern de Trinitat i Tobago va oferir ús de la base naval de Chaguaramas a vaixells de guerra de qualsevol nació de l'OEA durant la "quarantena". La República Dominicana havia posat a la seva disposició un vaixell escort. Es va informar que Colòmbia estava preparada per subministrar unitats i havia enviat oficials militars als Estats Units per discutir aquesta ajuda. Els avions SA-16 a més de les forces ja compromeses amb l'operació de "quarantena".<ref name="flagship"/><br>Això inicialment consistia en un bloqueig naval contra armes ofensives en el marc de l'Organització d'Estats Americans i del Tractat de Rio. Aquest bloqueig es podria ampliar per cobrir tot tipus de mercaderies i transport aeri. L'acció s'havia de reforçar amb la vigilància de Cuba. L'escenari de la CNO es va seguir de prop en la implementació posterior de la "quarantena".}}
El 19 d'octubre, EXCOMM va formar grups de treball separats per examinar les opcions d'atac aeri i bloqueig i, a la tarda, el major suport a EXCOMM va passar a l'opció de bloqueig. Les reserves sobre el pla es van continuar expressant fins al 21 d'octubre, sent la principal preocupació que un cop el bloqueig es fes efectiu, els soviètics s'afanyarien a completar alguns dels míssils. En conseqüència, els Estats Units podrien trobar-se bombardejant míssils operatius si el bloqueig no obligava Khrusxov a retirar els míssils que ja hi havia a l'illa.<ref>Gibson, David R. (2012) [http://press.princeton.edu/titles/9739.html Talk at the Brink: Deliberation i Decision during the Cuban Missile Crisis] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150214013538/http://press.princeton.edu/titles/9739.html
=== El discurs a la nació ===
Línia 168 ⟶ 167:
{{cita|''Per aturar aquesta acumulació ofensiva, s'inicia una estricta quarantena sobre tot l'equip militar ofensiu enviat a Cuba. Tots els vaixells de qualsevol tipus amb destinació a Cuba, des de qualsevol nació o port, seran retrocedits, si es troba que contenen càrregues d'armes ofensives. Aquesta quarantena s'estendrà, si cal, a altres tipus de càrrega i transportistes. No obstant això, en aquest moment no negem les necessitats de la vida com van intentar fer els soviètics en el seu bloqueig de Berlín de 1948''.<ref name=upi>{{ref-notícia|url=http://www.upi.com/Audio/Year_in_Review/Events-of-1962/Cuban-Missile-Crisis/12295509437657-6/|títol=1962 Year In Review: Cuban Missile Crisis|any=1962|editorial=United Press International, Inc.|consulta= 22 abril 2010|arxiudata= 2 maig 2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100502193203/http://www.upi.com/Audio/Year_in_Review/Events-of-1962/Cuban-Missile-Crisis/12295509437657-6/|url-status=live}}</ref>}}.
Durant el discurs, una directiva va sortir a totes les forces dels Estats Units a tot el món, col·locant-los en [[DEFCON]] 3. El [[creuer pesat]] [[USS Newport News (CA-148)|USS ''Newport News'']] va ser designat [[nau capitana]] per al bloqueig,<ref name="quarantine term" /> amb el [[destructor]] [[USS Leary (DD-879)|USS ''Leary'']] com a escorta.<ref name="flagship">{{citar ref |url=http://www.history.navy.mil/faqs/faq90-5c.htm|títol=The Naval Quarantine of Cuba, 1962: Abeyance i Negotiation, 31 October – 13 November | data =gener 2001|editorial=Department of the Navy, Naval Historical Center|consulta=26 agost 2011|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20011130144007/http://history.navy.mil/faqs/faq90-5c.htm|arxiudata= 30 novembre 2001|títol=Còpia arxivada|consulta=29 de setembre 2021|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20011130144007/http://history.navy.mil/faqs/faq90-5c.htm|arxiudata=30 de novembre 2001}}</ref> L'escriptor de discursos de Kennedy, [[Ted Sorensen]], va afirmar el 2007 que l'adreça a la nació era "el discurs més important de Kennedy històricament, pel que fa al seu impacte en el nostre planeta".<ref name="20070422TheGuardianSorensen">{{ref-notícia|autor1=[[Ted Sorensen]] |títol=Great speeches of the 20th century: The Kennedys. Ted Sorenson: JFK's inaugural address was world-changing |url=https://www.theguardian.com/theguardian/2007/apr/22/greatspeeches1 |consulta= 15 agost 2021 |obra=The Guardian |data= 22 abril 2007 |arxiuurl=https://archive.
=== La crisi s'aprofundeix ===
Línia 202 ⟶ 201:
En aquest moment, la crisi es trobava en un punt mort. Els soviètics no havien mostrat cap indici que retrocedissin i havien fet declaracions intergovernamentals i mitjans públics en aquest sentit. Els Estats Units no tenien cap motiu per creure el contrari i es trobaven en les primeres etapes de la preparació per a una invasió, juntament amb una vaga nuclear a la Unió Soviètica si responia militarment, cosa que se suposava.<ref name=GWUCubaAG>{{ref-web|url=http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/620119%20Meeting%20with%20the%20Attorney%20Gen..pdf |data= 19 gener 1962 |títol=Memorandum for the Director of Central Intelligence: Meeting with the Attorney General of the United States Concerning Cuba |autor=Helms, Richard |editor=[[George Washington University]], National Security Archive |consulta= 22 gener 2008 |arxiudata= 14 octubre 2014 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141014105856/http://www2.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/620119%20Meeting%20with%20the%20Attorney%20Gen..pdf |url-status=live}}</ref> Kennedy no tenia intenció de mantenir aquests plans en secret; amb una sèrie d'espies cubans i soviètics presents per sempre, Khrusxov va ser ràpidament conscient d'aquest perill que s'acostava.
L'amenaça implícita d'atacs aeris contra Cuba seguida d'una invasió va permetre als Estats Units exercir pressió en futures converses. Va ser la possibilitat d'una acció militar la que va tenir un paper influent en l'acceleració de la proposta de compromís de Khrusxov.<ref>{{ref-llibre|títol=The Soviet Cuban Missile Crisis|cognom=Mikoyan|nom=Sergo|editorial=Stanford University Press|any=2012|pàgines=148}}</ref> Al llarg de la fase final d'octubre, les comunicacions soviètiques als Estats Units van indicar una defensiva creixent. La creixent tendència de Khrusxov a utilitzar comunicacions poc redactades i ambigües durant les negociacions de compromís va augmentar la confiança i la claredat dels Estats Units en la missatgeria. No obstant això, les principals figures soviètiques no van esmentar que només el govern cubà podia acceptar les inspeccions del territori i fer contínuament gestions relacionades amb Cuba sense el coneixement del mateix Fidel Castro. Segons Dean Rusk, Khrusxov "va parpellejar", va començar a entrar en pànic de les conseqüències del seu propi pla i això es va reflectir en el to dels missatges soviètics. Això va permetre als Estats Units dominar en gran
== Negociacions secretes ==
A la 1:00 pm EDT del 26 d'octubre, [[John A. Scali]] d'[[ABC News]] va dinar amb Aleksandr Fomin, l'alies d'[[Alexander Feklisov]], el [[espia resident|cap de l'estació]] del [[KGB]] a Washington, a petició de Fomin. Seguint les instruccions del [[Politburó del PCUS]],<ref>[http://vivovoco.astronet.ru/VV/JOURNAL/VRAN/FALSE.HTM Проблемы борьбы с лженаукой (обсуждение в Президиуме РАН)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070321192034/http://vivovoco.astronet.ru/VV/JOURNAL/VRAN/FALSE.HTM
{{Caixa de citació
|align=right|citació=Senyor president, nosaltres i vosaltres no hauríem de tirar ara dels extrems de la corda en què heu lligat el nus de la guerra, perquè com més estirem els dos, més estret serà aquest nus. I pot arribar un moment en què aquest nus estigui lligat tan fort que fins i tot aquell que el va lligar no tindrà la força per deslligar-lo, i llavors caldrà tallar aquest nus, i el que això significaria no és que jo ho expliqui per a vostè, perquè vostè mateix enten perfectament quines forces terribles disposen els nostres països.
Línia 213 ⟶ 212:
El 26 d'octubre a les 18:00 EDT, el Departament d'Estat va començar a rebre un missatge que Khrusxov semblava haver escrit personalment. Era dissabte a les 2:00 del matí a Moscou. La llarga carta va trigar uns quants minuts a arribar i els traductors van trigar més a traduir-la i transcriure-la.<ref name="chrono26oct15nov"/>
[[Robert F. Kennedy]] va descriure la carta com a "molt llarga i emotiva". Khrusxov reiterava l'esquema bàsic que s'havia dit a Scali al principi del dia: "Proposo: nosaltres, per la nostra banda, declararem que els nostres vaixells amb destinació a Cuba no porten cap armament. Declarareu que els Estats Units no envairan Cuba amb les seves tropes i no donarà suport a cap altra força que pugui tenir la intenció d'envair Cuba. Aleshores desapareixerà la necessitat de la presència dels nostres especialistes militars a Cuba ". A les 6:45 pm EDT, finalment es va escoltar la notícia de l'oferta de Fomin a Scali i es va interpretar com un "dispositiu" per a l'arribada de la carta de Khrusxov. La carta es va considerar oficial i exacta, tot i que després es va saber que Fomin gairebé segur funcionava per si mateix sense el suport oficial. S'ordenà un estudi addicional de la carta i se seguí durant la nit
=== La crisi continua ===
{{quote| L'agressió directa contra Cuba significaria una guerra nuclear. Els nord-americans parlen d'aquesta agressió com si no ho sabessin o no volguessin acceptar aquest fet. No dubto que perdrien una guerra així.|[[Che Guevara]], octubre de 1962 <ref>{{ref-notícia |url=http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/us_and_americas/article5062895.ece |títol=Attack us at your Peril, Cocky Cuba Warns US |nom=Henry |cognom=Brandon |obra=The Sunday Times |lloc=Londres |data=
[[Fitxer:S-75 Dzwina RB2.jpg|miniatura|[[S-75 Dvina]] amb míssil V-750V 1D (pauta NATO SA-2) sobre un llançador. Una instal·lació similar a aquesta va fer caure l'U-2 del major Anderson sobre Cuba.]]
Línia 222 ⟶ 221:
Castro, en canvi, estava convençut que aviat s'acostaria una invasió de Cuba i el 26 d'octubre va enviar un telegrama a Khrusxov que semblava demanar un [[atac nuclear preventiu]] als Estats Units en cas d'atac. En una entrevista del 2010, Castro va expressar el seu pesar per la seva postura anterior sobre el [[no primer ús|primer ús]]: "Després d'haver vist el que he vist i [[hivern nuclear|saber el que sé ara]], no valia la pena".<ref>{{ref-notícia|url=https://www.bbc.co.uk/news/world-us-canada-11226158 |nom=Jeffrey |cognom=Goldberg |editorial=BBC |data= 8 setembre 2010 |títol=Cuban model no longer works, says Fidel Castro |consulta= 21 juliol 2018 |arxiudata= 5 octubre 2018 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20181005072634/https://www.bbc.co.uk/news/world-us-canada-11226158 |url-status=live}}</ref> Castro també va ordenar que totes les armes antiaèries de Cuba disparessin contra qualsevol avió dels Estats Units:<ref>{{ref-web|url=http://www.marxists.org/history/cuba/subject/missile-crisis/ch03.htm|títol=Cuban History Missile Crisis|cognom=Baggins|nom=Brian|obra=Marxist History: Cuba (1959 – present)|editor=Marxists Internet Archive|consulta= 7 maig 2010|arxiudata= 20 juny 2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100620115457/http://marxists.org/history/cuba/subject/missile-crisis/ch03.htm|url-status=live}}</ref> les ordres havien estat disparar només a grups de dos o més. El 27 d'octubre, a les 6:00 am EDT, la CIA va lliurar una nota informant que tres dels quatre llocs de míssils de San Cristóbal i els dos de Sagua la Grande semblaven estar plenament operatius. També va assenyalar que l'exèrcit cubà continuava organitzant-se per a l'acció, però tenia l'ordre de no iniciar l'acció tret que fos atacat.
El 27 d'octubre, a les 9:00 am EDT, [[Ràdio Moscou]] va començar a emetre un missatge de Khrusxov. Contràriament a la carta de la nit anterior, el missatge oferia un nou tracte: els míssils de Cuba serien retirats a canvi de la retirada dels míssils Júpiter d'Itàlia i Turquia. A les 10:00 del matí EDT, el comitè executiu es va reunir de nou per debatre la situació i va arribar a la conclusió que el canvi del missatge es deu al debat intern entre Khrusxov i altres funcionaris del partit al Kremlin.<ref>{{ref-llibre|títol=For the President's Eyes Only: Secret Intelligence i the American Presidency from Washington to Bush |cognom=Christopher |nom= Andrew |pàgina=688 |isbn=978-0-06-092178-1|editorial=Harper Perennial |data= 1 març 1996}}</ref>{{rp|300}} Kennedy es va adonar que estaria en una "posició insostenible si això es converteix en la proposta de Khrusxov" perquè els míssils a Turquia no eren útils militarment i de totes maneres es retiraven i "Va a - per a qualsevol home de les Nacions Unides o qualsevol altre home racional, semblarà un comerç molt just ". Bundy va explicar per què no es podia considerar l'aquiescència pública de Khrusxov: "L'amenaça actual a la pau no es troba a Turquia, és a Cuba."<ref name="The Week The World Stood Still: Inside The Secret Cuban Missile Crisis">[https://books.google.cat/books?id=s9kOngGBclEC&pg=PA146&dq=The+President+was+again+leaning+towards+military+action+to+eliminate+the+missiles+Cuba&hl=ca&sa=X&ei=IjYRUs-tNKTp2AXcgoHAAw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=The%20President%20was%20again%20leaning%20towards%20military%20action%20to%20eliminate%20the%20missiles%20Cuba&f=false "The Week The World Stood Still: Inside The Secret Cuban Missile Crisis"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150927024605/https://books.google.cat/books?id=s9kOngGBclEC&pg=PA146&dq=The+President+was+again+leaning+towards+military+action+to+eliminate+the+missiles+Cuba&hl=ca&sa=X&ei=IjYRUs-tNKTp2AXcgoHAAw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=The%20President%20was%20again%20leaning%20towards%20military%20action%20to%20eliminate%20the%20missiles%20Cuba&f=false
McNamara va assenyalar que un altre petroler, el ''Grozny'', estava a uns 970 km i havia de ser interceptat. També va assenyalar que no havien informat els soviètics de la línia de bloqueig i va suggerir que els transmetés aquesta informació a través de [[U Thant]] a les [[Nacions Unides]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Dorn|nom=A. Walter|enllaçautor=Walter_Dorn|autor2=Pauk, Robert|títol=Unsung Mediator: U Thant i the Cuban Missile Crisis|publicació=[[Diplomatic History (journal)|Diplomatic History]]|data= abril 2009|volum=33|number=2|pàgines=261–292|url=http://walterdorn.org/pub/144|doi=10.1111/j.1467-7709.2008.00762.x|consulta= 18 setembre 2012|arxiudata= 28 juny 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130628035518/http://walterdorn.org/pub/144|url-status=live}}</ref>
Línia 232 ⟶ 231:
El comitè executiu es va continuar reunint durant tot el dia.
Durant tota la crisi, Turquia havia afirmat reiteradament que estaria molest si es retiressin els míssils [[PGM-19 Jupiter|Jupiter]]. El primer ministre italià, [[Amintore Fanfani]], que també era ministre d'Exteriors ''ad interim'', es va oferir a permetre la retirada dels míssils desplegats a la [[Pulla]] com a punt de negociació. Va donar el missatge a un dels seus amics de més confiança, [[Ettore Bernabei]]
[[Fitxer:Engine u2.jpg|miniatura|El motor del [[Lockheed U-2]] va caure sobre Cuba exposat al [[Museu de la Revolució (Cuba)|Museu de la Revolució]] de l'Havana.]]
El matí del 27 d'octubre, un U-2F (el tercer CIA U-2A, modificat per repostar aire-aire) pilotat pel major [[Rudolf Anderson]] de la USAF,
El 28 d'octubre de 1962, Khrusxov va dir al seu fill Sergei que l'abatiment de l'U-2 d'Anderson va ser realitzat pels "militars cubans a la direcció de [[Raul Castro]]".<ref>{{ref-web|url=http://reformation.org/castro-out-of-control-in-1962.html|títol=Was Castro Out of Control In 1962?|consulta= 1 setembre 2016|arxiudata= 12 agost 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160812194801/http://reformation.org/castro-out-of-control-in-1962.html|url-status=live}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://townhall.com/columnists/humbertofontova/2015/10/02/raul-castro-meets-with-bill-clinton-in-new-york-to-thank-him-n2060259|títol=Raul Castro meets with Bill Clinton in New York (To Thank Him?)|nom=Humberto|cognom=Fontova|consulta= 1 setembre 2016|arxiudata= 2 juny 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160602115519/http://townhall.com/columnists/humbertofontova/2015/10/02/raul-castro-meets-with-bill-clinton-in-new-york-to-thank-him-n2060259|url-status=live}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.capitolhillcubans.com/2016/02/an-act-of-terrorism-by-castro-abortion.html|títol=An Act of Terrorism by Castro, An Abortion of Justice by Obama|consulta= 1 setembre 2016|arxiudata= 1 juliol 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160701183524/http://www.capitolhillcubans.com/2016/02/an-act-of-terrorism-by-castro-abortion.html|url-status=live}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.defensemedianetwork.com/stories/u-2-pilot-maj-rudy-anderson-the-only-american-killed-during-the-cuban-missile-crisis/|títol=U-2 Pilot Maj. Rudy Anderson: The Only American Killed During the Cuban Missile Crisis – Defense Media Network|consulta= 1 setembre 2016|arxiudata= 4 abril 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160404034458/http://www.defensemedianetwork.com/stories/u-2-pilot-maj-rudy-anderson-the-only-american-killed-during-the-cuban-missile-crisis/|url-status=live}}</ref>
Línia 242 ⟶ 241:
{{cita|''Vam haver d'enviar un U-2 per obtenir informació de reconeixement sobre si els míssils soviètics estaven operatius. Vam creure que si l'U-2 era abatut, els cubans no tenien la capacitat de disparar-lo, els soviètics sí, creiem que si era abatut, seria abatut per un míssil soviètic terra-aire, i que representaria una decisió dels soviètics d'escalar el conflicte. I, per tant, abans d'enviar l'U-2, vam acordar que si es va disparar no ens trobaríem, simplement atacaríem. Va ser abatut el divendres .... Afortunadament, vam canviar d'opinió, vam pensar que “bé, potser hauria estat un accident, no atacarem”. Més tard, ens assabentem que Khrusxov havia raonat igual que nosaltres: enviem l'U-2, si va ser abatut, va raonar que creuríem que era una escalada intencionada.<ref name=mcnamara group=note>McNamara data erròniament l'abatiment del major Rudolf Anderson U-2 de l'USAF el 26 d'octubre.</ref><ref>{{cite video |people=Robert McNamara |title=Interview included as special feature on [[Dr. Strangelove|Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying i Love the Bomb]]| medium=DVD |publisher=Columbia Tristar Home Entertainment |year=2004 |orig-year=1964}}</ref>}}
Ellsberg va dir que [[Robert F. Kennedy|Robert Kennedy]] li va dir el 1964 que després de l'
=== Esbossant una resposta ===
Línia 255 ⟶ 254:
A petició de Rusk, Fomin i Scali es van retrobar. Scali va preguntar per què les dues cartes de Khrusxov eren tan diferents, i Fomin va afirmar que era a causa de les "pobres comunicacions". Scali va respondre que la reclamació no era creïble i va cridar que creia que es tractava d'una "xantatge pudent". Va afirmar que una invasió estava a poques hores de distància, i Fomin va declarar que Khrusxov s'esperava una resposta al missatge dels Estats Units en breu i va instar Scali a dir al Departament d'Estat que no es pretenia cap traïció. Scali va dir que no creia que ningú el cregués, però va acceptar enviar el missatge. Els dos van seguir camins diferents, i Scali va escriure immediatament una nota per a EXCOMM.<ref name=:0>{{ref-web|url=http://www.nuclearfiles.org/menu/key-issues/nuclear-weapons/history/cold-war/cuban-missile-crisis/timeline_print.htm|títol=Nuclear Files: Key Issues: Nuclear Weapons: Cold War: Cuban Missile Crisis: Timeline|website=www.nuclearfiles.org|consulta= 6 febrer 2018|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20171223020900/http://www.nuclearfiles.org/menu/key-issues/nuclear-weapons/history/cold-war/cuban-missile-crisis/timeline_print.htm|arxiudata= 23 desembre 2017|url-status=dead|df=mdy-all}}</ref>
Dins de l'establiment nord-americà, s'entenia que ignorar la segona oferta i tornar a la primera posava Khrusxov en una situació terrible. Es van continuar els preparatius militars i es va recuperar tot el personal de la Força Aèria en servei actiu a les seves bases per a una possible acció. Posteriorment, Robert Kennedy va recordar l'estat d'ànim: "No havíem abandonat tota esperança, però quina esperança hi havia ara amb la revisió de Khrusxov en les pròximes hores. Era una esperança, no pas una expectativa. L'expectativa era l'enfrontament militar el dimarts (
A les 20:05 pm EDT, es va lliurar la carta redactada abans del dia. El missatge deia: "A mesura que llegia la vostra carta, els elements clau de les vostres propostes, que semblen generalment acceptables tal com les entenc, són els següents: 1) Acceptareu eliminar aquests sistemes d'armes de Cuba sota l'observació i supervisió adequades de les Nacions Unides ; i ens comprometem, amb els protectors de seguretat adequats, a aturar la introducció posterior d'aquests sistemes d'armes a Cuba. continuació d'aquests compromisos (a) per eliminar amb promptitud les mesures de quarantena vigents i (b) per donar garanties contra la invasió de Cuba ". La carta també es va donar a conèixer directament a la premsa per garantir que no es pogués "retardar".<ref>{{ref-web|url=https://history.state.gov/historicaldocuments/frus1961-63v06/d67|títol=Foreign Relations of the United States, 1961–1963, Volume VI, Kennedy-Khrusxov Exchanges – Office of the Historian|editor=history.state.gov|consulta= 16 març 2016|arxiudata= 22 març 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160322071808/https://history.state.gov/historicaldocuments/frus1961-63v06/d67|url-status=live}}</ref> Amb la carta lliurada, hi havia un acord sobre la taula. Com va assenyalar Robert Kennedy, hi havia poques expectatives que fos acceptada. A les 9:00 pm EDT, EXCOMM es va tornar a reunir per revisar les accions de l'endemà. Es van elaborar plans per a atacs aeris als llocs dels míssils, així com altres objectius econòmics, especialment l'emmagatzematge de petroli. McNamara va afirmar que havien de "tenir dues coses a punt: un govern per a Cuba, perquè en necessitarem una; i, en segon lloc, els plans de com respondre a la Unió Soviètica a Europa, perquè segur que, dimonis, ho faran fes alguna cosa allà".<ref>{{ref-web|url=http://nsarchive.gwu.edu/nsa/cuba_mis_cri/audio.htm|títol=The Cuban Missile Crisis, 1962: Audio Clips|nom=Michael|cognom=Evans|consulta= 16 març 2016|arxiudata= 30 març 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160330233206/http://nsarchive.gwu.edu/nsa/cuba_mis_cri/audio.htm|url-status=live}}</ref>
El 27 d'octubre, a les 12:12 h EDT, els Estats Units van informar els seus aliats de l'OTAN que "la situació s'està reduint ... els Estats Units poden trobar-ho necessari en molt poc temps en el seu interès i el de les seves nacions a l'hemisferi occidental per prendre qualsevol acció militar que sigui necessària ". Per afegir la preocupació, a les 6:00 del matí, la CIA va informar que tots els míssils de Cuba estaven preparats per a l'acció.
[[Fitxer:Soviet b-59 submarine.jpg|miniatura|
El 27 d'octubre, Khrusxov també va rebre una carta de Castro, el que ara es coneix com a Carta Armageddon (datada el dia anterior), que es va interpretar com a instar a l'ús de la força nuclear en cas d'atac a Cuba:<ref>{{ref-llibre|url=https://rowman.com/ISBN/9781442216815 |títol=The Armageddon Letters: Kennedy, Khrusxov, Castro in the Cuban Missile Crisis |cognom=Blight |nom=James G. i Janet M. Lang |any=2012 |editorial=Rowman & Littlefield |lloc=Lanham, Maryland |isbn=978-1-4422-1679-2 |consulta= 9 octubre 2012 |arxiudata= 9 maig 2013 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130509064704/https://rowman.com/ISBN/9781442216815 |url-status=live}}</ref> "Crec que l'agressivitat dels imperialistes és extremadament perillosa i si realment realitzen el brutal acte d'envair Cuba violant el dret i la moral internacionals, aquest seria el moment d'eliminar aquest perill per sempre mitjançant un acte de clara defensa legítima, per dura i dura que sigui la solució seria terrible ", va escriure Castro.<ref>{{ref-llibre|url=https://books.google.cat/books?id=8n7zYmshBNgC |títol=Khrusxov: The Man i His Era |cognom=Taubman |nom=William |any=2004 |editorial=W.W. Norton & Company |lloc=Nova York|isbn=978-1-4422-1679-2 |pàgina=573 |consulta= 6 juny 2020 |arxiudata= 27 juliol 2020 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200727175412/https://books.google.cat/books?id=8n7zYmshBNgC |url-status=live}}</ref>
=== Llançament nuclear evitat ===
Més tard, aquell mateix dia, el que la Casa Blanca va anomenar més tard "Dissabte Negre", la Marina dels Estats Units va llançar una sèrie de [[càrrega de profunditat|càrregues de profunditat]] de "senyalització" (càrregues de profunditat de pràctiques de la mida de les granades de mà)<ref>{{ref-web|url=http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB75/|títol=The Submarines of October|consulta= 1 maig 2010|editor=[[George Washington University]], National Security Archive|arxiudata= 11 maig 2012|arxiuurl=https://www.webcitation.org/67Zh0rqhC?url=http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB75/|url-status=live}}</ref> sobre un submarí soviètic (el [[submarí soviètic B-59|B-59]]) a la línia de bloqueig, sense saber que estava armat amb un [[torpede nuclear|torpede de punta nuclear]] amb ordres que permetien utilitzar-lo si el submarí estava danyat per càrregues de profunditat o foc de superfície.<ref>{{ref-web|url=http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/press3.htm|títol=The Cuban Missile Crisis, 1962: Press Release, 11 October 2002, 5:00 pm|data= 11 octubre 2002|editor=[[George Washington University]], National Security Archive|consulta= 26 octubre 2008|arxiudata= 25 octubre 2008|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20081025232600/http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/press3.htm|url-status=live}}</ref> Com que el submarí era massa profund per controlar qualsevol tràfic de ràdio<ref>Michael Dobbs, ''One Minute to Midnight'', Vintage, Random House, 2009. Includes photograph of ''B-59'' surfacing.</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB75/subchron.htm |títol=Chronology of Submarine Contact During the Cuban Missile Crisis |editor=National Security Archive of the [[George Washington University]] |consulta= 15 novembre 2010 |arxiudata= 9 febrer 2011 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110209202013/http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB75/subchron.htm |url-status=live}}</ref> el capità del B-59
El mateix dia, un avió espia U-2 va fer un vol accidental i no autoritzat de noranta minuts de la costa oriental de la Unió Soviètica.<ref>{{ref-web|url=http://www.usip.org/files/resources/sr205.pdf|títol=Why We Should Still Study the Cuban Missile Crisis|cognom=Dobbs|nom=Michael|enllaçautor=Michael Dobbs (American author)|data= juny 2008|obra=Special Report 205|editor=United States Institute of Peace|consulta= 26 agost 2011|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110911214701/http://www.usip.org/files/resources/sr205.pdf|arxiudata= 11 setembre 2011|url-status=dead|df=mdy-all}}</ref> Els soviètics van respondre llançant caces MiG de l'[[illa Wrangel]]; al seu torn, els nord-americans van llançar caces [[F-102]] armats amb míssils nuclears aire-aire sobre el [[mar de Bering]].<ref>{{ref-web|url=http://history.sandiego.edu/gen/filmnotes/thirteendays4.html|títol=The Thirteen Days, October 16–28, 1962 |cognom=Schoenherr|nom=Steven |data= 10 abril 2006|consulta= 3 maig 2010|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20080515075927/http://history.sandiego.edu/gen/filmnotes/thirteendays4.html |arxiudata= 15 maig 2008|url-status=dead}}</ref>
Línia 281 ⟶ 280:
{{cita|''Considero la meva carta del vint-i-set d'octubre i la vostra resposta d'avui com a compromisos ferms per part dels dos governs que haurien de dur-se a terme ràpidament ... Els Estats Units faran una declaració en el marc del Consell de Seguretat a referència a Cuba de la següent manera: declararà que els Estats Units d'Amèrica respectaran la inviolabilitat de les fronteres cubanes, la seva sobirania, que prendran el compromís de no interferir en els assumptes interns, de no intrusar-se i de no permetre que el nostre territori s'utilitzi com a cap de pont per a la invasió de Cuba i frenarà aquells que pensarien dur a terme una agressió contra Cuba, ja sigui des del territori dels Estats Units o des del territori d'altres països veïns de Cuba.<ref name=AFPCD1962pp443-446 /><ref name=Faria>{{ref-llibre|cognom=Faria |nom=Miguel A.|títol=Cuba in Revolution: Escape from a Lost Paradise|any=2002 |editorial=Hacienda Pub|lloc=Macon, GA| isbn=978-0-9641077-3-1}}</ref>{{rp|103}}}}
La declaració prevista de Kennedy també contindria suggeriments que havia rebut del seu assessor Schlesinger Jr. en un "Memoràndum per al president" que descrivia el "Post Mortem a Cuba".<ref>Schlesinger, Arthur Jr. [http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/19621029mortem.pdf "Memorandum for the President: Post Mortem on Cuba] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121114220244/http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/19621029mortem.pdf
La conversa telefònica del Despatxa Oval de Kennedy amb Eisenhower poc després d'arribar el missatge de Khrusxov va revelar que el president tenia previst utilitzar la crisi dels míssils cubans per augmentar les tensions amb Khrusxov<ref name=johncon /> i, a la llarga, també a Cuba.<ref name=johncon /> El president també va afirmar que pensava que la crisi provocaria enfrontaments militars directes a Berlín a finals del mes següent.<ref name=johncon>{{ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=IyArUh8eqJ0|títol=Phone Call with General Eisenhower during Cuban Missile Crisis|cognom=JFK Library|data= 28 octubre 2016|via=YouTube|consulta= 15 setembre 2017|arxiudata= 20 setembre 2017|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170920194857/https://www.youtube.com/watch?v=IyArUh8eqJ0|url-status=live}}</ref> També va afirmar en la seva conversa amb Eisenhower que el líder soviètic s'havia ofert a retirar-se de Cuba a canvi de la retirada de míssils de Turquia i que, si bé l'Administració Kennedy havia acordat no envair Cuba,<ref name=johncon /> només estaven a procés de determinació de l'oferta de Krusxov de retirar-se de Turquia.<ref name=johncon />
Línia 292 ⟶ 291:
En el moment en què l'administració Kennedy va pensar que es resolia la crisi dels míssils cubans, els coets tàctics nuclears es van quedar a Cuba, ja que no formaven part de les enteses de Kennedy-Khrusxov i els nord-americans no en sabien. Els soviètics van canviar d'opinió, per por de futurs passos de militants cubans, i el 22 de novembre de 1962, el [[viceprimer ministre de la Unió Soviètica]], [[Anastàs Mikoian]], va dir a Castro que també es retiraven els coets amb les ogives nuclears.<ref name="gwu"/>
En les seves negociacions amb l'ambaixador soviètic Anatoli Dobrinin, Robert Kennedy va proposar informalment que els míssils Júpiter a Turquia serien retirats<ref name="20210730HershbergAnatomyofaControversy">{{ref-web |cognom1=Hershberg |nom1=Jim |títol=Anatomy of a Controversy: Anatoly F. Dobrynin's Meeting With Robert F. Kennedy, Saturday, 27 October 1962. Reproduced with permission from The Cold War International History Project Bulletin Issue 5, Spring 1995. |url=https://nsarchive2.gwu.edu/nsa/cuba_mis_cri/moment.htm |editor=The National Security Archive at The George Washington University |consulta=30 juliol 2021 |arxiuurl=https://archive.today/20210730071109/https://nsarchive2.gwu.edu/nsa/cuba_mis_cri/moment.htm |arxiudata=30 de juliol 2021 }}</ref> "poc després de la finalització d'aquesta crisi".<ref>{{ref-llibre|cognom=Glover |nom=Jonathan |títol=Humanity: a moral history of the twentieth century |url=https://books.google.cat/books?id=xtqFJVhmuowC |consulta= 2 juliol 2009 |any=2000 |editorial=Yale University Press |isbn=978-0-300-08700-0 |pàgina=464 |arxiudata= 27 juliol 2020 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200727165249/https://books.google.cat/books?id=xtqFJVhmuowC |url-status=live}}</ref>{{rp|222}} Sota una operació anomenada ''Operació Pot Pie'', la retirada dels Júpiter d'Itàlia i Turquia va començar l'1 d'abril i es va completar el 24 d'abril de 1963. Els plans inicials eren reciclar els míssils per utilitzar-los en altres programes, però ni la [[NASA]] ni la [[USAF]] no estaven interessades a conservar el maquinari dels míssils. Els cossos de míssils van ser destruïts al lloc, es van retornar als Estats Units ogives, paquets d'orientació i equips de llançament per valor de 14
L'efecte pràctic del pacte Kennedy-Khrusxov va ser que els Estats Units retirarien els seus coets d'Itàlia i Turquia i que els soviètics no tenien intenció de recórrer a la guerra nuclear si els Estats Units els disparaven.<ref>{{ref-web| url=https://foreignpolicy.com/2012/10/08/the-myth-that-screwed-up-50-years-of-u-s-foreign-policy/ |títol=The Myth That Screwed up 50 Years of U.S. Foreign Policy |consulta= 4 juny 2019 |arxiudata= 4 juny 2019 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190604091324/https://foreignpolicy.com/2012/10/08/the-myth-that-screwed-up-50-years-of-u-s-foreign-policy/ | url-status=live}}</ref><ref>{{ref-web|cognom=Garthoff|nom=Raymond L.|títol=Did Khrusxov Bluff in Cuba? No|url=https://books.google.cat/books?id=sAYAAAAAMBAJ&q=Khrusxov%20only%20placed%20the%20missiles%20in%20Cuba%20to%20get%20Kennedy%20to%20remove%20the%20missiles%20from%20Italy%20and%20Turkey&pg=PA40|obra=Bulletin of the Atomic Scientists|consulta= 25 gener 2011|pàgines=40–43|data= juliol 1988|arxiudata= 7 juny 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130607141621/http://books.google.cat/books?id=sAYAAAAAMBAJ&lpg=PA40&dq=Khrusxov%20only%20placed%20the%20missiles%20in%20Cuba%20to%20get%20Kennedy%20to%20remove%20the%20missiles%20from%20Italy%20and%20Turkey&pg=PA40#v=onepage|url-status=live}}</ref> Com que la retirada dels míssils Júpiter de les bases de l'OTAN a Itàlia i Turquia no es va fer pública en aquell moment,<ref name="20210730HershbergAnatomyofaControversy" /> Khrusxov semblava haver perdut el conflicte i s'havia debilitat. La percepció era que Kennedy havia guanyat la disputa entre les superpotències i que Khrusxov havia estat humiliat. Tant Kennedy com Khrusxov van fer tots els passos per evitar un conflicte total malgrat les pressions dels seus respectius governs. Khrusxov va mantenir el poder dos anys més.<ref name=Faria/>{{rp|102–105}}
Línia 325 ⟶ 324:
== Seqüeles ==
[[Fitxer:Jupiter IRBM.jpg|miniatura|
=== Lideratge soviètic ===
Línia 347 ⟶ 346:
L'estat de DEFCON 3 de les Forces dels Estats Units a tot el món va ser retornat a DEFCON 4 el 20 de novembre de 1962. El general Curtis LeMay va dir al president que la resolució de la crisi va ser la "major derrota de la nostra història"; la seva era una posició minoritària.<ref name="axelrod2009"/> Havia pressionat per una invasió immediata de Cuba tan aviat com va començar la crisi i seguia afavorint la invasió de Cuba fins i tot després que els soviètics havien retirat els seus míssils.<ref>{{ref-web|url=http://militaryhistory.about.com/od/airforce/p/lemay.htm|títol=Militaryhistory.about.com|consulta= 27 agost 2011|arxiudata= 22 agost 2011|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110822010243/http://militaryhistory.about.com/od/airforce/p/lemay.htm|url-status=live}}</ref> Vint-i-cinc anys més tard, LeMay encara creia que "Podríem haver tret no només els míssils de Cuba, hauríem pogut treure els comunistes de Cuba en aquell moment"<ref name="jstor2538995">{{ref-publicació| doi = 10.2307/2538995 |cognom1= Kohn |nom1= R. H. |cognom2= Harahan |nom2= J. P. | s2cid = 154782339 |any= 1988 |títol= U.S. Strategic Air Power, 1948–1962: Excerpts from an Interview with Generals Curtis E. LeMay, Leon W. Johnson, David A. Burchinal, i Jack J. Catton |publicació= International Security |volum= 12 |exemplar= 4 |pàgines= 78–95 | jstor = 2538995}}</ref>
Almenys quatre atacs de contingència van ser armats i llançats des de Florida contra aeròdroms cubans i llocs sospitosos de míssils el 1963 i el 1964, tot i que tots van ser desviats al complex Pinecastle Range després que els avions passessin per l'[[illa d'Andros]].<ref>{{ref-publicació|cognom1=Tillman |nom1=Barrett |cognom2=Nichols |nom2=John B., III |any=1986 |url=https://www.usni.org/magazines/proceedings/1986/april-supplement/fighting-unwinnable-wars |títol=Fighting Unwinnable Wars |publicació=Proceedings |volum=Supplement |exemplar=April |pàgines=78–86 |editorial=[[United States Naval Institute]] |consulta= 25 març 2020 |arxiudata= 25 març 2020 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200325083918/https://www.usni.org/magazines/proceedings/1986/april-supplement/fighting-unwinnable-wars |url-status=live}}</ref> Els crítics, inclosos Seymour Melman,<ref>{{ref-llibre|nom=Seymour |cognom=Melman |títol=The Demilitarized Society: Disarmament i Conversion |url=https://archive.org/details/demilitarizedsoc0000melm |url-access=registration |editorial=Harvest House |any=1988|enllaçautor=Seymour Melman |lloc=Montreal}}</ref> i Seymour Hersh
=== Víctimes humanes ===
Línia 361 ⟶ 360:
Cinquanta anys després de la crisi, [[Graham T. Allison]] va escriure:
{{cita|''Fa cinquanta anys, la crisi dels míssils cubans va portar el món al límit del desastre nuclear. Durant la confrontació, el president dels Estats Units, John F. Kennedy, va pensar que la possibilitat d'escalar a la guerra era "entre 1 de cada 3 i fins i tot", i el que hem après en dècades posteriors no ha fet res per allargar aquestes probabilitats. Ara sabem, per exemple, que, a més dels míssils balístics armats amb nuclears, la Unió Soviètica havia desplegat 100 armes nuclears tàctiques a Cuba, i el comandant soviètic local podria haver llançat aquestes armes sense codis ni comandaments addicionals de Moscou. L'atac i la invasió aèria dels Estats Units que estaven previstos per a la tercera setmana de l'enfrontament probablement haurien provocat una resposta nuclear contra els vaixells i les tropes nord-americanes, i potser fins i tot a Miami. La guerra resultant podria haver provocat la mort de més de 100
El periodista de la [[BBC]], Joe Matthews, va publicar la història el 13 d'octubre de 2012, darrere de les 100 caps nuclears tàctiques esmentades per Graham Allison al fragment anterior.<ref name="MatthewsBBC20121013" /> Khrusxov temia que l'orgull ferit de Castro i la generalitzada indignació cubana per les concessions que havia fet a Kennedy poguessin desencadenar l'acord entre la Unió Soviètica i els Estats Units. Per evitar-ho, Khrusxov va decidir oferir a Cuba més de 100 armes nuclears tàctiques que havien estat enviades a Cuba juntament amb els míssils de llarg abast, però que, sobretot, havien escapat de la intel·ligència nord-americana. Khrusxov va determinar que, com que els nord-americans no havien inclòs els míssils a la llista de demandes, mantenir-los a Cuba seria un interès de la Unió Soviètica.<ref name="MatthewsBBC20121013">{{ref-notícia|cognom=Matthews|nom=Joe|títol=Cuban missile crisis: The other, secret one|url=https://www.bbc.co.uk/news/magazine-19930260|magazine=BBC News Magazine|consulta= 13 octubre 2012|data=2012-10-13|arxiudata= 13 octubre 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20121013025211/http://www.bbc.co.uk/news/magazine-19930260|url-status=live}}</ref>
Línia 371 ⟶ 370:
== A la cultura popular ==
Els mitjans populars nord-americans, especialment la televisió, van fer un ús freqüent dels esdeveniments de la crisi dels míssils, tant en formes fictícies com documentals.<ref>{{ref-llibre|nom=Priscilla|cognom=Roberts|títol=Cuban Missile Crisis: The Essential Reference Guide|url=https://books.google.cat/books?id=3-WoO0V6rRMC&pg=PA267|any=2012|editorial=[[ABC-CLIO]]|pàgina=267|isbn=9781610690669|consulta= 26 octubre 2015|arxiudata= 24 abril 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160424204723/https://books.google.cat/books?id=3-WoO0V6rRMC&pg=PA267|url-status=live}}</ref> Jim Willis inclou la Crisi com un dels 100 "moments mediàtics que van canviar Estats Units".<ref>{{ref-llibre|nom=Jim|cognom=Willis|títol=100 Media Moments that Changed America|any=2010|editorial=[[ABC-CLIO]]|pàgines=97–99}}</ref> Sheldon Stern troba que mig segle després encara hi ha moltes "idees errònies, mitges veritats i mentides clares" que han donat forma a versions mediàtiques del que va passar a la Casa Blanca durant aquestes penoses dues setmanes.<ref>{{ref-llibre|nom=Sheldon|cognom=Stern|títol=The Cuban Missile Crisis in American Memory: Myths versus Reality|any=2012|editorial=Stanford University Press|pàgina=viii}}</ref>
L'historiador William Cohn va argumentar en un article del 1976 que els programes de televisió solen ser la principal font utilitzada pel públic nord-americà per conèixer i interpretar el passat.<ref>{{ref-publicació|nom=William H.|cognom=Cohn|títol=History for the masses: Television portrays the past|url=https://archive.org/details/sim_journal-of-popular-culture_fall-1976_10_2/page/280|publicació=Journal of Popular Culture|volum=10|exemplar=2|any=1976|pàgines=280–89|doi=10.1111/j.0022-3840.1976.1002_280.x}}</ref> Segons l'historiador de la Guerra Freda Andrei Kozovoi, els mitjans soviètics es van mostrar una mica desorganitzats, ja que eren incapaços de generar una història popular coherent. Khrusxov va perdre el poder i va sortir desdibuixat de la història. Cuba ja no es va representar com un David heroic contra el Goliat nord-americà. Una de les contradiccions que va impregnar la campanya dels mitjans soviètics va ser entre la retòrica pacifista del [[moviment per la pau]] que emfatitza els horrors de la guerra nuclear i la militància de la necessitat de preparar els soviètics per a la guerra contra l'agressió nord-americana.<ref>{{ref-publicació|nom=Andrei|cognom=Kozovoi|s2cid=57567035|títol=Dissonant Voices|publicació=Journal of Cold War Studies|any=2014|volum=16|exemplar=3|pàgines=29–61|doi=10.1162/JCWS_a_00470}}</ref>
Línia 385 ⟶ 384:
* ''[[Matinée]]'', pel·lícula de 1993 protagonitzada per [[John Goodman]] ambientada durant la crisi dels míssils cubans en què un cineasta independent decideix aprofitar l'oportunitat per estrenar una pel·lícula de temàtica atòmica.<ref>Ronald Briley, "Reel history i the cold war." ''OAH Magazine of History'' 8.2 (1994): 19–22.</ref>
* [[Tretze dies (pel·lícula)]], basada en ''The Kennedy Tapes: Inside the White House During the Cuban Missile Crisis'', un docudrama del 2000 dirigit per Roger Donaldson sobre la crisi.<ref>Aoki Inoue, Cristina Yumie, i Matthew Krain. "One World, Two Classrooms, 'Thirteen Days': Film as an Active-teaching i Learning Tool in Cross-national Perspective." ''Journal of Political Science Education'' 10.4 (2014): 424–442.</ref>
* ''[[Command & Conquer: Red Alert 3]],'' un videojoc del 2008, situat en una línia de temps alternatiu on Einstein no existia. Durant la campanya de les Nacions Aliades, es produeix una versió alternativa de la crisi dels míssils cubans, batejada en el joc com la missió "La trampa del gran ós"
* ''[[Mad Men]]'', l'episodi del 2008 «Meditacions en cas d'emergència» se situa en plena crisi dels míssils cubans.
* [[Ur (novel·la)|''Ur'']], una novel·la curta de Stephen King del 2009, tracta d'uns tres homes que descobreixen a través d'un Kindle màgic que, en un univers paral·lel, la crisi dels míssils cubans es va convertir en una guerra nuclear i va acabar amb aquest univers.<ref>Rocky Wood, ''Stephen King: A Literary Companion'' (McFarland, 2017), p. 184.</ref>
Línia 442 ⟶ 441:
=== Fonts primàries ===
* {{ref-llibre|títol= The Cuban Missile Crisis, 1962: A National Security Archive Documents Reader |editor1-last=Chang |editor1-first= Laurence |editor2-last= Kornbluh |editor2-first=Peter |any= 1998 |edició=
* {{ref-web|títol=Cuban Missile Crisis|url=http://www.jfklibrary.org/JFK/JFK-in-History/Cuban-Missile-Crisis.aspx|obra=JFK in History|editor=[[John F. Kennedy Library]]}}
* {{ref-web|títol=Cuban Missile Crisis 1962|url=http://whitehousetapes.net/foreign-policy/cuba/cuban-missile-crisis-1962|obra=Presidential Recordings Program|editor=[[Miller Center of Public Affairs]], [[University of Virginia]]|url-status=dead|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110816232325/http://whitehousetapes.net/foreign-policy/cuba/cuban-missile-crisis-1962|arxiudata= 16 agost 2011|df=mdy-all}}
* {{ref-web|títol=Cuban Missile Crisis|url=https://digitalarchive.wilsoncenter.org/collection/31/cuban-missile-crisis|editor=[[Woodrow Wilson International Center for Scholars]]|obra=Wilson Center Digital Archive|consulta= 27 juny 2015|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150629204417/https://digitalarchive.wilsoncenter.org/collection/31/cuban-missile-crisis|arxiudata= 29 juny 2015|url-status=dead}}
* {{ref-llibre |títol=Cuban Missile Crisis i Aftermath |editor1-last=Keefer |editor1-first=Edward C. |editor-last=Sampson |editor2-first=Charles S. |editor3-last=Smith |editor3-first=Louis J. |obra=Foreign relations of the United States, 1961–1963 |volum=XI |any=1996 |editorial=U.S. Government Printing Office |lloc=Washington, D.C |isbn=978-0-16-045210-9 |url=https://1997-2001.state.gov/www/about_state/history/frusXI/index.html |consulta=
* {{ref-llibre|cognom=Kennedy |nom=Robert F.|títol=Thirteen Days: A Memoir of the Cuban Missile Crisis|any=1969 |editorial=W. W. Norton |lloc=Nova York|isbn=978-0-393-31834-0|title-link=Thirteen Days (book)}}
* {{ref-llibre|títol=The Kennedy Tapes: Inside the White House During the Cuban Missile Crisis |edició=
* {{ref-web|editor1-first=Mary S.|editor1-last=McAuliffe|títol=CIA Documents on the Cuban Missile Crisis, 1962|url=https://www.cia.gov/library/center-for-the-study-of-intelligence/csi-publications/books-and-monographs/Cuban%20Missile%20Crisis1962.pdf|obra=Historical Review Program|editor=[[Central Intelligence Agency]]|lloc=Washington, DC|data=octubre 1992|consulta=2021-10-01|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20111224040013/https://www.cia.gov/library/center-for-the-study-of-intelligence/csi-publications/books-and-monographs/Cuban%20Missile%20Crisis1962.pdf|arxiudata=2011-12-24}}
* {{ref-web|títol=The Cuban Missile Crisis, 1962: The 40th Anniversary |url=http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/index.htm|obra=National Security Archive: Special Exhibits|editor=The George Washington University|lloc=Gelman Library}}
Línia 460 ⟶ 459:
== Vegeu també ==
{{Div col|colwidth=
* [[Relacions entre Cuba i els Estats Units d'Amèrica]]
* [[Doctrina de la destrucció mútua assegurada]]
* [[Coexistència pacífica]]
Línia 489 ⟶ 483:
{{ORDENA:Crisi Dels Missils De Cuba}}
[[Categoria:Esdeveniments del 1962]]
[[Categoria:
[[Categoria:Incidents diplomàtics]]
[[Categoria:Guerra Freda]]
| |||