Efecte Edison: diferència entre les revisions

L''''efecte Edison''' o '''efecte termoiònic''' és d'importància fonamental en l'[[electrònica]]. Consisteix en l'augment del flux d'[[electró|electrons]] que surten d'un [[metall]] o d'un [[òxid metàl·lic]], a causa de les vibracions dels àtoms motivada per l'augment de la temperatura. En augmentar la temperatura del metall o l'òxid metàl·lic per sobre del [[zero absolut]], hi ha una més gran facilitat perquè surtin els electrons. Les partícules carregades s'anomenen [[termoió|termoions]]

[[Frederick Guthrie]], el [[1873]], va ser el primer d'adonar-se d'aquest fenomen quan va comprovar que esferes metàl·liques posades roents i carregades negativament perdien la seva càrrega elèctrica. També va observar que això no es produïa si l'esfera tenia una càrrega positiva.

[[Fitxer:edisoneffect.png|frame|L'efecte Edison en un diode al buit. Aquí està connectat de dues maneres: en directe els electrons circulen però en l'invers no hi ha cap flux. Les fletxes representen la circulació dels electrons en el buit.]][[Thomas Edison]], el [[1880]], redescobrí aquest efecte quan intentava esbrinar el motiu del trencament dels filaments d'una làmpada incandescent. L'efecte unidireccional del corrent es va anomenar Efecte Edison i aquest terme es va utilitzar per referir-se al mateix efecte termoiònic. Encara que Edison no en trobà una aplicació pràctica va patentar el fenomen el [[1883]] però no l'estudià més.

[[Owen Willans Richardson]] rebé el [[premi Nobel]] de [[1928]] pels seus treballs en termoiònica i per la formulació de la llei de Richardson o equació de Richardson-Dushmann.

eirooooo En tots els metalls hi ha un o dos electrons per [[àtom]] que estan lliures per a moure's d'un àtom cap a l'altre. Les seves velocitats segueixen una [[distribució estadística]], en lloc de ser uniformes, i ocasionalment un electró tindrà prou velocitat per sortir del metall sense tornar-hi. La quantitat mínima d'energia necessària perquè un electró surti de la superfície s'anomena ''funció treball'' i varia en cada metall.

:<math>J = A T^2 e^{-W \over k T}</math>

on 'T'és la temperatura en [[kelvin|kèlvins]], 'W' és la funció treball, 'k' és la [[constant de Boltzmann]].

== Vegeu també ==