Imperi de Mali: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Puntuació |
|||
| (54 revisions intermèdies per 14 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{
| nom_oficial = ''Manden Kurufa''
| nom_complet = Imperi de Mali
Línia 51:
| moneda = Pols d'or <br />{{mida|1=([[Sal comuna|sal]], [[coure]] i [[closques]] també foren comuns)}}
| títol_líder = [[Mansa|Mansa (Emperador)]]
| líder1 = [[Sundiata Keita|Mari Djata I]]
| any_líder1 = vers 1230-1255
| líder2 = [[Mahmud IV]] (darrer)
Línia 94:
== Manden ==
[[Fitxer:Mansa Musa.jpg|
L'Imperi de Mali va créixer en una àrea anomenada pels seus habitants contemporanis com Manden.<ref>[http://translate.google.
== Etimologia ==
Els orígens del que anomenem l'Imperi de Mali són complexos i encara discutien en cercles erudits arreu del món. Si bé el significat de "Mali" encara es discuteix, el procés de com s'introduí al [[lèxic]] regional no presenta cap dubte. Com s'ha dit abans els mandinka de l'[[
Entre els molts grups ètnics diferents que rodejaven Manden hi havia els grups que parlaven [[pulaar]] a [[Macina]], [[Tekrur]] i [[Futa Djalon]]. El mandinka de Manden esdevingueren els [[malinkes]] de Mali.<ref>[http://web.cocc.edu/cagatucci/classes/hum211/CoursePack/coursepackpast/sundjata.htm The Epic of Sundiata, Departament d'Humanitats, Col·legi de la Comunitat Central d'Oregon ]</ref> Així mentre la gent mandinka generalment anomenava a la seva terra i a la capital provincial com a Manden, els seminòmades fula, subjectes que residien a les fronteres occidentals (Tekrur), del sud (Futa Djalon) i orientals (Macina) popularitzaren el nom Mali per a aquest regne i imperi.
== Mali Preimperial ==
El regne mandinka de Mali o Manden ja existia uns quants segles abans de la unificació de Sundiata com una sèrie de petits estats just al sud de l'imperi [[soninké]] de [[Regne de Ghana|Wagadou]], més conegut com l'[[Regne de Ghana|Imperi de Ghana]].<ref>[http://translate.google.
=== La Província de Kangaba ===
Durant el període de màxim poder de Wagadou, la terra de Manden es convertí en una de les seves províncies.<ref>
==== Reis de Kangaba ====
* Taraore vers 1050-1090
* Baraonendana vers 1090-1150
Línia 119 ⟶ 118:
=== Els Dotze Regnes ===
El control de Wagadou sobre Manden va arribar al final després de 14
=== Governants Kaniaga ===
▲El control de Wagadou sobre Manden va arribar al final després de 14 anys de guerra amb els [[Dinastia almoràvit|almoràvits]], [[musulmans]] principalment d'extracció [[Berbers|berber]] de l'Àfrica del nord. La '''província de Kangaba''', alliberada tant dels soninké com de la influència berber, es va dividir en dotze regnes amb el seu propi [[maghan]] (príncep) o faama.<ref name=recherches>Niane, D.T.: "Recherches sur l’Empire du Mali au Moyen âge". Presence Africaine. París, 1975</ref> Manden es va dividir en dues part per la meitat, amb el nord-est d'una banda i el ''territori Kri'' al sud-oest de l'altra.<ref>{{ref-web|url= http://translate.google.com/translate?hl=ca&sl=fr&u=http://www.manden.org/&sa=X&oi=translate&resnum=1&ct=result&prev=/search%3Fq%3DManden%26hl%3Den |títol=Google Translate | editor=Translate.google.com |data= | consulta= }}</ref> El petit regne de Niani era un dels diversos regnes a l'àrea Kri de Manden.
Aproximadament el 1140 el regne [[Sosso]] de [[Kaniaga]], un antic vassall de Wagadou, començava a conquerir les terres dels seus antics amos. Per el 1180 havia subjugat fins i tot Wagadou forçant els soninké a pagar tribut. El 1203, el rei Sosso Soumaoro del clan Kanté arribava al poder i segons hom diu, terroritzà Manden, robant dones i béns tant de Dodougou com de Kri.<ref>{{ref-web|url= http://www.fsmitha.com/h3/h15-af.htm |títol=African Empires to CE 1500 | editor=Fsmitha.com |data=2007-01-17
===
[[Fitxer:Djenne Terracotta Equestrian (13th-15th cent).jpg|
▲Aproximadament el 1140 el regne [[Sosso]] de [[Kaniaga]], un antic vassall de Wagadou, començava a conquerir les terres dels seus antics amos. Per el 1180 havia subjugat fins i tot Wagadou forçant els soninké a pagar tribut. El 1203, el rei Sosso Soumaoro del clan Kanté arribava al poder i segons hom diu, terroritzà Manden, robant dones i béns tant de Dodougou com de Kri.<ref>{{ref-web|url= http://www.fsmitha.com/h3/h15-af.htm |títol=African Empires to CE 1500 | editor=Fsmitha.com |data=2007-01-17 | consulta= }}</ref>
▲[[Fitxer:Djenne Terracotta Equestrian (13th-15th cent).jpg|thumbnail|Cavaller de terracota de Mali, figura datada vers els segles XIII-XV]]
Durant l'ascens de Kaniaga, Sundiata del clan Keita naixia al voltant de 1217. Era el fill del ''faama'' de Niani, Nare Fa (també conegut com a Maghan Kon Fatta o sigui "el príncep maco"). La mare de Sundiata era la segona muller de Maghan Kon Fatta, Sogolon Kédjou.<ref name=sundiata/> Procedia de la terra de Do, cap al sud de Mali. El fill d'aquest matrimoni rebia el primer nom de la seva mare (Sogolon) i el cognom del seu pare (Djata). Combinats en la llengua parlada dels mandinka, els noms formaven Sondjata, Sundjata o [[Sundiata Keïta|Sundiata Keita]].<ref name=sundiata/> La versió anglicitzada d'aquest nom, Sundiata, és la més popular. En el relat d'Ibn Khaldun, Sundjata s'esmenta com a Mari Djata on "Mari" vol dir "amir" o "príncep". També afegeix que Djata o "Jatah" significa "lleó".<ref>Cooley, pàgina 62</ref>
Línia 134 ⟶ 132:
==== Batalla de Kirina ====
Retornant amb els exèrcits combinats de Mema, Wagadou i tot els rebels de les ciutats estat dels mandinka, el ''maghan'' Sundiata dirigí la rebel·lió contra el regne Kaniaga al voltant de 1234. Les forces combinades del nord i del sud de Manden derrotaven l'exèrcit sosso a la batalla de Kirina (llavors coneguda com a ''Krina'') aproximadament el 1235.<ref name="Blanchard, page 1117">Blanchard, pàgina 1117</ref> Aquesta victòria ocasionava la caiguda del regne Kaniaga i l'ascens del que seria l'Imperi de Mali. Després de la victòria, el rei Soumaoro desapareixia, i el mandinka assaltaven la darrera de les ciutats Sosso. Maghan Sundiata es declarava "faama de faamas" i rebia el títol de "mansa", que es tradueix aproximadament com emperador. A l'edat de 18
▲Retornant amb els exèrcits combinats de Mema, Wagadou i tot els rebels de les ciutats estat dels mandinka, el ''maghan'' Sundiata dirigí la rebel·lió contra el regne Kaniaga al voltant de 1234. Les forces combinades del nord i del sud de Manden derrotaven l'exèrcit sosso a la batalla de Kirina (llavors coneguda com a ''Krina'') aproximadament el 1235.<ref name="Blanchard, page 1117">Blanchard, pàgina 1117</ref> Aquesta victòria ocasionava la caiguda del regne Kaniaga i l'ascens del que seria l'Imperi de Mali. Després de la victòria, el rei Soumaoro desapareixia, i el mandinka assaltaven la darrera de les ciutats Sosso. Maghan Sundiata es declarava "faama de faamas" i rebia el títol de "mansa", que es tradueix aproximadament com emperador. A l'edat de 18 anys obtenia l'autoritat sobre els dotze regnes en una aliança coneguda com el Manden Kurufa. Se'l coronava sota el nom de tron de Mari Djata i fou el primer emperador Mandinka.<ref name=recherches/>
=== Organització ===
El Manden Kurufa fundat per Mari Djata estava format per tres estats lliurement aliats que eren Mali, Mema i Wagadou més les "Dotze Portes de Mali".<ref name=sundiata/> És important recordar que Mali, en aquest sentit, estrictament es refereix a la ciutat
▲El Manden Kurufa fundat per Mari Djata estava format per tres estats lliurement aliats que eren Mali, Mema i Wagadou més les "Dotze Portes de Mali".<ref name=sundiata/> És important recordar que Mali, en aquest sentit, estrictament es refereix a la ciutat-estat de Niani. Les "Dotze Portes de Mali" eren una coalició de territoris conquerits o aliats, principalment dins de Manden, amb fidelitat jurada a Sundiata i els seus descendents. En clavar les seves llances a terra davant del tron de Sundiata, cada un dels dotze reis renunciava al seu regne en favor de la dinastia Keita.<ref name=sundiata/> A canvi de la seva submissió, esdevenien "farbas" una combinació de les paraules mandinka "farin" i "ba" (gran farin).<ref>Person, Yves: "Samori: Une Revolution Dyula". Nimes, impr. Barnier, 1968</ref> Farin era en aquella època un terme general per indicar "comandant del nord". Aquests farbas governarien els seus antics regnes en nom del ''mansa'' amb gran part de l'autoritat que tenien abans d'unir-se al Manden Kurufa.
==== La Gran Assemblea ====
Línia 148 ⟶ 144:
==== Mari Djata I ====
El regnat de ''mansa'' Mari Djata va veure la conquesta i/o annexió d'uns quants estats locals clau a l'Imperi de Mali. El mansa Djata Mai no va participar en la guerra després de la batalla de Kirina, però els seus generals continuaven expandint les fronteres, especialment a l'oest on arribaren al [[riu Gàmbia]] i les marques de Tekrur. Això el permetia governar un regne més gran que fins i tot l'Imperi de Ghana en el seu àpex.<ref name="Blanchard, page 1117"/> Quan les campanyes militars es van acabar el seu imperi s'estenia 1.600
== Mali imperial ==
[[Fitxer:Great Mosque of Djenné 1.jpg|
Hi va haver 21 ''manses'' coneguts de l'Imperi de Mali després de Mari Djata I i probablement aproximadament dos o tres més no coneguts. Els noms d'aquests governants arriben a la història a través dels ''djelis'' (tradició oral) i dels descendents moderns de la dinastia Keita que resideixen a Kangaba. El que separa aquests 21/23 governants del fundador, altre que el paper històric del primer establint l'estat, és la seva transformació del Manden Kurufa en un Imperi Manden. No contents amb governar els seus conciutadans unificats per la victòria de Mari Djata I, aquests ''manses'' conqueririen i annexionarien als [[Fulbe|peuls]], [[wòlofs]], [[serers]], [[cultura bamana|bamanes]], [[songhai]]s, [[tuaregs]], i altres
=== Llista de manses ===
Línia 190 ⟶ 186:
A banda de la conquesta militar, a Uali també se li atribueixen reformes agrícoles per tot l'imperi on va posar molts soldats a treballar de pagesos, especialment a les províncies gambianes darrerament adquirides. Just abans de la seva mort el 1270, Ouali se n'anà a l'hajj (peregrinació) a [[la Meca]] durant el regnat del sultà [[Bàybars I|Baibars]], segons Ibn Khaldun.<ref name="Cooley, pàgina 63"/> Això ajudava a reforçar els lligams amb Àfrica del nord i amb els comerciants musulmans.<ref name=peoplesand/>
==== Fills dels generals ====
Com a política de controlar i premiar als seus generals, Mari Djata adoptava els seus fills.<ref name=recherches/> Aquests nens estaven criats a la cort del ''mansa'' i es convertien en Keites quan arribaven a la maduresa. El 1270, veient el tron com el seu dret, dos fills adoptats per Mari Djata es van fer un a l'altra una guerra devastadora que amenaçava de destruir el que els primers dos ''manses'' havien construït. El primer fill que va obtenir el tron era mansa Uati (també "Wati) el 1270.<ref name=levitzion>Levitzion, N: "The Thirteenth- and Fourteenth-Century Kings of Mali". The Journal of African History, Vol. 4, No. 3. Cambridge University Press, 1963</ref> Regnà durant quatre anys en els quals va gastar de manera pròdiga i va governar cruelment (segons el ''djelis''). A la seva mort el 1274, l'altre fill adoptat, mansa Khalifa, agafava el tron.<ref name=levitzion/> Es recorda com fins i tot pitjor que Uati. Governava malament, era boig i disparava amb fletxes des del sostre del seu palau als transeünts. Ibn Khaldun explica que la gent finalment es va revoltar i el va matar durant la rebel·lió popular.<ref name="Cooley, pàgina 63"/> El Gbara va nomenar al seu lloc a Manding Bory el 1275 coronat com mansa Abubakari, corrupció mandinga del nom musulmà Abu Bakr.<ref name=recherches/><ref>{{ref-web|url= http://www.fakoli.net/nko/tutorial/intro.html |títol=N'ko Language - Tutorial | editor=Fakoli.net |data=2001-02-20
=== Cort dels Mansa 1275-1300 ===
Després del caos dels regnats d'Uati i Khalifa, governaven un cert nombre d'oficials de la cort amb lligams estrets a Mari Djata. Començaven el retorn de l'imperi a un bon estat i s'iniciava una era daurada.
Línia 202 ⟶ 198:
El 1285, un esclau de la cort alliberat per Mari Djata, i que havia servit també com a general, usurpava el tron de Mali.<ref name=peoplesand/> El regnat de ''mansa'' Sakura (francès Sakoura) sembla haver estat beneficiós malgrat la sacsejada política. Afegia les primeres conquestes a Mali des del regnat d'Uali incloent-hi antigues províncies de Wagadou: [[Tekrur]] i [[Diara]]. Les seves conquestes no s'aturaren en els límits de Wagadou tanmateix. Va fer campanya al Senegal i conquerí la província wòlof de [[Diolof]], després l'exèrcit es va dirigir a l'est per dominar el coure que produïa l'àrea de [[Takedda]]. També conqueria [[Macina]] i atacava a [[Gao]] per suprimir la seva primera rebel·lió contra Mali.<ref name=peoplesand/> Més que només un guerrer, Mansa Sakoura se n'anava a l'hajj durant el regnat d'[[An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun]].<ref name="Cooley, pàgina 63"/> ''mansa'' Sakura també obria negociacions de comerç directes amb [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] i el [[Marroc]].<ref name=peoplesand/>
Mansa Sakoura era assassinat al retorn del seu viatge des de la Meca, prop de [[Djibouti]], per un guerrer [[àfars|danakil]] que intentava robar-lo.<ref name="google1">{{ref-web|url= http://translate.google.
=== El llinatge Kolonkan 1300-1312 ===
Línia 210 ⟶ 206:
==== Economia ====
L'Imperi de Mali floria a causa principalment del comerç. Contenia tres mines d'or immenses dins de les seves fronteres a diferència del regne de Ghana, que era només un punt de trànsit per l'or. L'imperi gravava totes les unces d'or o sal que entraven per les seves fronteres. Abans del començament del 14è segle, Mali era la font de gairebé l'[[or]] de la meitat del [[Vell Món]] exportat de mines a [[Bambuk]], [[Boure]] i [[Galam]].<ref name=peoplesand/> No hi havia cap moneda estàndard per tot el regne, però unes quantes formes eren prominents per regió. Les ciutats sahelianes i saharianes de l'Imperi de Mali s'organitzaven com a punts del comerç de caravanes de llarga distància i com a centres comercials dels diversos productes [[Àfrica Occidental|africans occidentals]]. A [[Taghaza]], per exemple, s'intercanviava sal; a [[Takedda]], coure. [[Ibn Battuta]] va observar la feina del [[esclavitud|treball esclau]] a les dues ciutats. Durant la majoria del seu viatge, Ibn Battuta viatjava amb un seguici que incloïa esclaus, la majoria dels quals portaven béns per al comerç però que podien ser negociats com esclaus. En el retorn de Takedda al [[Marroc]], la seva caravana transportava 600 esclaus femenins, suggerint que l'esclavitud era una part substancial de l'activitat comercial de l'imperi.<ref>Candice Goucher, Charles LeGuin, and Linda Walton, [http://www.learner.org/courses/worldhistory/support/reading_11_1.pdf Trade, Transport, Temples, and Tribute: The Economics of Power] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160529123305/http://www.learner.org/courses/worldhistory/support/reading_11_1.pdf |date=2016-05-29}}, in In the Balance: Themes in Global History (Boston: McGraw-Hill, 1998)</ref>
===== Or =====
[[Fitxer:Targui8.jpg|
Les pedres d'or eren la propietat exclusiva del ''mansa'', i era il·legal comerciar amb elles dins de les seves fronteres. Tot l'or es lliurava immediatament al tresor imperial a canvi d'un valor igual de pols d'or. La pols d'or s'havia pesat i s'havia reservat per a l'ús com a mínim des del temps del Regne de Ghana. Mali copiava la pràctica per evitar inflació de la substància, des que era tan prominent a la regió. La mesura més comuna per a l'or dins del regne era l'ambigua ''mithqal'' (4.5 grams d'or).<ref name=recherches/> Aquest terme s'utilitzava de manera intercanviable amb ''dinar'', encara que és poc clar si alguna moneda encunyada fou utilitzada a l'imperi. La pols d'or s'utilitzava per tot arreu de l'imperi, però no es valorava igualment a totes les regions.
Línia 226 ⟶ 222:
===== Força =====
[[Fitxer:Djenne Terracotta Archer (13th-15th cent).jpg|
L'Imperi de Mali mantenia un exèrcit semiprofessional, amb dedicació plena, per defensar les seves fronteres. La nació sencera es mobilitzava, cada clan estava obligat a proporcionar una quota d'homes d'edat de combatre.<ref name=recherches/> Aquests homes havien de ser de la casta ''horon'' (homes lliures) i tenien les seves pròpies armes. Els historiadors contemporanis presents durant l'ascens i decadència de l'Imperi de Mali enregistren el seu exèrcit a 100000 homes amb 10.000 de cavalleria.<ref name=recherches/> Amb l'ajuda dels clans de les vores dels rius, aquest exèrcit es podria desplegar per tot el regne amb poc temps.<ref>{{ref-web |url= http://translate.google.
===== Ordre de Batalla =====
Línia 235 ⟶ 231:
===== Equipament =====
L'exèrcit de l'Imperi de Mali feia servir una àmplia varietat d'armes, depenen en gran part d'on s'originaven les tropes. Només els ''sofa'' eren proveïts per l'estat, utilitzant arcs i fletxes enverinades. Els guerrers lliures del nord (mandekalu o altres), eren normalment proveïts amb canyes grans o escuts animals i una llança de punyalada anomenada la ''tamba''. Els guerrers lliures del sud venien armat amb arcs i fletxes enverinades. L'arc figurava de manera destacada a la guerra mandinka i era un símbol de força militar per tota la cultura. Els arquers formaven una porció gran de l'exèrcit de camp així com la guarnició. Tres arquers per cada llancer era la proporció a Kaabu i al Gàmbia vers a la meitat del {{segle
==== El mansa de Gao ====
Ko Mamadi es coronava com ''mansa'' Gao i governava sobre un imperi reeixit, del que no hi ha cap crisi enregistrada. El seu fill, Mansa Mohammed ibn Gao, pujava al tron cinc anys més tard i continuava l'estabilitat de la línia Kolonkan.<ref name=recherches/>
==== Abubakari II ====
L'últim governant Kolonkan, Bata Manding Bory, es coronava com ''mansa'' Abubakari II el 1310.<ref name=recherches/> Continuava l'estil no militant de governant que caracteritzà a Gao i Mohammed ibn Gao, però estava interessat en el mar a l'occident de l'imperi. Segons un relat de Mansa Musa I, que durant el regnat d'Abubakari II va servir com el ''kankoro-sigui'' (visir) del mansa, Mali va enviar dues expedicions a l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]]. Mansa Abubakari II va deixar Musa com a regent de l'imperi, demostrant l'estabilitat d'aquest període a Mali, i va marxar amb la segona expedició al front d'aproximadament 40.000 [[piragua|piragues]] amb els seus rems i veles el 1311.<ref>{{ref-web|url= http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/1068950.stm |títol=AFRICA | Africa's 'greatest explorer' | editor=BBC News |data=2000-12-13 | consulta=2009-09-16}}</ref> Ni l'emperador ni cap dels vaixells no va retornar a Mali. Els historiadors moderns i els científics són escèptics sobre l'èxit de qualsevol viatge, però el compte d'aquests esdeveniments es conserva tant en registres nord-africans escrits com en els registres orals del ''djelis'' de Mali.
Línia 247 ⟶ 243:
==== Administració ====
[[Fitxer:Timbuktu-manuscripts-astronomy-mathematics.jpg|
L'Imperi de Mali va cobrir una gran àrea per un període més llarg de temps que qualsevol altre estat africà occidental abans o de llavors ençà. El que feia possible això era la natura descentralitzada de l'administració per tot l'estat. Segons [[Joseph Ki-Zerbo]], com més lluny de Niani vaitjava una persona, més descentralitzat es tornava el poder del ''mansa''.<ref>{{ref-web |url= http://translate.google.
===== Farins i Farbas =====
Els territoris de Mali passaren a l'imperi mitjançant conquesta o annexió. En cas de conquesta, els ''farins'' prenien control de l'àrea fins que un governant natiu adequat es podria trobar. Després d'assegurar la lleialtat o com a mínim d'obtenir la capitulació d'una àrea, se li permetia seleccionar el seu propi ''dyamani-tigui''. Aquest procés era essencial per mantenir lleials a les elits mandings que els governaven a les poblacions que eren mandings
Excloent algunes altres dificultats, el ''dyamani-tigui'' dirigia la província per si mateix, recollint impostos i aixecant exèrcits que aconseguia de les tribus sota el seu control. Tanmateix, els territoris que eren crucials per comerciar o subjectes a rebel·lió, rebien un farba.<ref name="google2">{{ref-web |url= http://translate.google.
Les obligacions del ''farba'' incloïen informar de les activitats del territori, recollir impostos i assegurar l'administració nativa sense contradir ordres que s'enviaven des de Niani. El ''farba'' també podria agafar poder a l'administració nativa si calia, i podia alçar un exèrcit a l'àrea per la defensa, o per reprimir revoltes.<ref name="google2"/>
Línia 260 ⟶ 256:
==== Territori ====
[[Fitxer:WestAfrica1350.png|
L'Imperi de Mali va arribar a la seva extensió més gran sota els ''manses'' Laye. Al-Umari, que escrivia una descripció de Mali basada en informació que li va donar Abu Sa'id 'Otman al-Dukkali (que havia viscut 35
cobria aproximadament 1.138.046
L'augment extraordinari en la mida de l'imperi demanava un canvi en l'organització del Manden Kurufa de tres estats amb dotze dependències. Aquest model fou desballestat al temps de Mansa Musa. Segons al-Umari, que com s'ha dit havia obtingut les dades d'un
* Gana (restes del [[regne de Ghana]]
* Zagun o Zafun (Diafunu)<ref>Stiansen & Guyer, pàgina 88</ref>
* Tirakka o Turanka (Entre Gana i [[Essouk|Tadmekka)]])<ref name="Blanchard, page 1119"/>
Línia 281 ⟶ 277:
==== Musa I ====
[[Fitxer:Timbuktu Mosque Sankore.jpg|
El primer governant del llinatge Laye fou [[Kankan Musa]] (o Moussa), també conegut com a [[Kango Musa]]. Després d'un any sencer sense notícies d'[[Abubakari II]] fou coronat com a [[mansa]] amb el nom de Musa. Mansa Musa era un dels primers musulmans veritablement devots que va dirigir l'Imperi de Mali. Intentava fer de l'islam la fe de la noblesa,<ref name=peoplesand/> però mantenint la tradició imperial de no imposar-lo al poble. També feia celebracions d'''Eid'' al final de [[Ramadà]] com una cerimònia nacional. Podria llegir i escriure àrab i tenia gran interès a la ciutat erudita de [[Tombuctú]], que pacíficament es va annexionar el 1324. Mitjançant una de les esposes reials de la cort, Musa transformava Sankore d'una [[madrassa]] informal a una universitat islàmica. Estudis islàmics s'hi van desenvolupar després. Aquell mateix any un general mandinka conegut com a Sagmandir aixefava encara una altra rebel·lió a Gao.<ref name=peoplesand/>
La coronació del seu regnat fou el seu famós pelegrinatge a la Mecca, que començà el 1324 i acabà amb el seu retorn el 1326. Els relats de quantes persones hi van participar i quant or va gastar varien. Tots ells accepten que era un grup molt gran (el mansa portava un guàrdia personal d'uns 500 homes)<ref>{{ref-web |url= http://www.sarasota.k12.fl.us/sarasota/african.htm |títol= african |
Musa era tan generós que feia córrer els diners i va haver de treure un [[préstec]] per poder permetre's el viatge de retorn a casa. L'hajj de Musa, i especialment el seu or, va cridar l'atenció dels mons islàmic i cristià. Consegüentment, el nom de Mali i Tombuctú va aparèixer als mapamundis de {{segle|XIV}}.
Línia 301 ⟶ 297:
El viatger nord-africà i erudit [[Ibn Battuta]] visità l'àrea el 1352 i, segons una traducció anglesa de 1929, deia això sobre els seus habitants:
{{citació|Els negres posseeixen algunes qualitats admirables. Rarament són injustos i avorreixen la injustícia més que cap altra poble. Hi ha completa seguretat al seu país. Cap viatger ni habitant té res a témer de lladres o atacs violents.<ref>Sir Hamilton Gibb (translator, 1929), ''Ibn Battuta: Travels in Asia and Africa 1325-1354'', p. 329, Routledge, {{ISBN
==== Mari Djata II ====
Línia 309 ⟶ 305:
El regnat ruïnós de Mari Djata II deixava l'imperi en mala posició financera, però passava intacte al germà de l'emperador mort, Mansa [[Fadima Musa]] o Mansa Musa II, que va començar el procés d'invertir els excessos del seu germà.<ref name=peoplesand/> No va tenir el mateix que els mans anteriors a causa de la influència del seu ''kankoro-sigui'' (visir).
El ''Kankoro-Sigui'' de Mari Djata, que no tenia cap relació amb el clan Keita, pràcticament dirigia l'imperi en nom de Musa II. Va sufocar una rebel·lió dels [[tuaregs]] a Takedda i va fer campanya a Gao. Mentre que tenia èxit a Tahkedda, mai no va obtenir una victòria decisiva a Gao. L'assentament songhai eficaçment es lliurava de l'autoritat de Mali el 1375. No obstant al temps de la mort de ''mansa'' Musa II el 1387, Mali era financerament solvent i en control de tot de les seves conquestes prèvies excepte Gao i Dyolof. Quaranta anys després del regnat de Mansa Musa I, l'Imperi de Mali encara controlava aproximadament 1.1
==== Maghan II ====
L'últim fill de Maghan I, Tenin Maghan (també conegut com a Kita Tenin Maghan per a la província que havia governat) fou coronat Mansa Maghan II el 1387.<ref name=recherches/> Poc se sap d'ell excepte que només va regnar dos anys. Fou deposat el 1389 marcant el final dels mansas Faga Laye.
=== Llinatges obscurs (1389-1545) ===
Des de 1389 en endavant Mali serà la seu de mansas d'orígens obscurs. Aquest és el període menys conegut en la història imperial de Mali. En aquest temps és evident que no hi va haver cap llinatge ferm que governés l'imperi. L'altra característica d'aquesta era és la pèrdua gradual de les seves possessions del nord i est i la pujada [[Imperi Songhai|songhai]] i el moviment del focus econòmic de Mali que va passar des de les rutes comercials transsaharianes al comerç que ressorgia al llarg de la costa.
==== Sandaki ====
''Mansa'' Sandaki, un descendent del ''Kankoro-Sigui'' de Mari Djata, deposava Maghan II convertint-se en la primera persona sense cap relació dinàstica Keita a governar oficialment Mali.<ref name=peoplesand/> No s'hauria de considerar tanmateix que Sandaki és el nom d'aquesta persona sinó un títol. Sandaki probablement vol dir Alt Conseller o Conseller Suprem, des de "san" o "sanon" (que vol dir "alt") i "adegue" (conseller).<ref>Cooley, pàgina 66</ref> Només regnaria a l'any abans que un descendent de ''mansa'' Gao el deposés.<ref>Niane, D.T.: "Recherches sur
==== Maghan III ====
Mahmud, possiblement un
==== Musa III ====
Durant els primers anys del {{segle
==== Ouali II ====
Després de la mort de Musa III, el seu germà Gbèré es convertia en emperador a la meitat del {{segle
Malgrat el seu poder a l'oest, Mali estava perdent la batalla per la supremacia al nord i nord-est. El nou [[Imperi Songhai]] conqueria Mema,<ref name=peoplesand/> una de les possessions més antigues de Mali, el 1465. Llavors arrabassava Tombuctú als tuaregs el 1468 sota Sunni Ali Ber.<ref name=peoplesand/>
El 1477, l'emperador Yatenga Nasséré dirigia encara un altre atac mossi a Macina que aquesta vegada conqueria l'antiga província de BaGhana (Wagadou).<ref>{{ref-web |url=
==== Mansa Mahmud II ====
''Mansa'' Mahmud II arribava al tron el 1481 durant l'espiral descendent de Mali. És desconegut de qui descendia; tanmateix, se cita de vegades un altre emperador, Mansa Maghan III, com Mansa Mahmud I. No obstant els noms de trons no indiquen normalment relacions de sang. El govern de Mansa Mahmud II es va caracteritzar per més pèrdues de les velles possessions de Mali i augment del contacte entre Mali i exploradors portuguesos al llarg de la costa. El 1481 van començar els atacs peuls contra les províncies de Tekrur sota domini de Mali.
El creixent comerç a les províncies occidentals de Mali amb Portugal va permetre l'intercanvi d'enviats entre les dues nacions. ''Mansa'' Mahmud II rebé els enviats portuguesos Pêro d'Évora i Gonçalo Enes el 1487.<ref name=recherches/> El ''mansa'' perdé el control de Jalo durant aquest període.<ref name=recherches/><ref name="etext1">[http://www.etext.org/Politics/World.Systems/papers/wilkinson_david/spatio-temporal_boundaries_african_civilizations Fronteras de civilitzacions africanes] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060711213658/http://www.etext.org/Politics/World.Systems/papers/wilkinson_david/spatio-temporal_boundaries_african_civilizations |date=2006-07-11}} (el setembre de 2009 no funciona)</ref> Mentrestant, Songhai ocupava les mines de sal de Taghazza el 1493. Aquell mateix any, Mahmud II envia un altre ambaixador a Portugal que proposà l'aliança contra els Peuls. Els portuguesos decidiren però quedar-se fora del conflicte i les converses acabaren el 1495 sense una aliança.<ref name="etext1"/>
==== Mansa Mahmud III ====
[[Fitxer:WestAfrica1530.png|
L'últim ''mansa'' que va governar des de Niani fou ''mansa'' Mahmud III també conegut com a Mansa Mamadou II. Arribà al poder al voltant de 1496 i va tenir l'honor dubtós de ser el mansa sota el qual Mali patia les pèrdues més grans del seu territori.
Les forces songhai sota el comandament d'[[Askia Muhammad]] derrotaren el general de Mali, Fati Quali, el 1502 i ocuparen la província de Diafunu.<ref name=peoplesand/> El 1514, la dinastia Denanke s'establia a Tekrur. No fou molt de temps abans quan el nou regne de [[Gran Fulo]] va començar a guerrejar contra les províncies restants de Mali. Per afegir més llenya al foc, l'[[Imperi Songhai]] ocupava les mines de coure de Takedda.
El 1534, Mahmud III rebia un altre enviat portuguès a la cort de Mali, de nom Pero Fernandes.<ref>{{ref-web|url= http://translate.google.
El regnat de ''mansa'' Mahmud III també va veure la pèrdua de la fortalesa militar i província de [[Kaabu]], que es va fer independent el 1537.<ref name="etext1"/> L'Imperi Kaabu apareixia amb les mateixes ambicions que el Mali dels primers anys
i engolia les províncies restants a la zona del Gàmbia, Cassa i Bati.<ref>{{ref-web |url= http://translate.google.
El moment que més defineix el regnat de Mahmud III fou el conflicte final entre Mali i Songhai el 1545. Les forces Songhai sota el germà d'[[Askia Ishaq]], Daud, saquejaren Niani i ocuparen el palau.<ref>{{ref-web|url= http://translate.google.
Després d'alliberar la capital, Mahmud III l'abandonà per a una nova residència més lluny al nord
== Últims temps de l'Imperi de Mali ==
Línia 357 ⟶ 353:
=== Mansa Mahmud IV ===
''Mansa'' Mahmud IV (també conegut com a ''mansa'' Mamadou III, Mali Mansa Mamadou i Niani Mansa Mamadou) fou l'últim emperador de Manden segons el [[Tarikh al-Sudan]] on es diu que va [[
== Esfondrament ==
[[Fitxer:WestAfrica1625.png|
La derrota del mansa de fet guanyava per Manden el respecte del [[Marroc]] i potser el va salvar de la mateixa sort que Songhai. Serien el mandinka mateixos que provocarien la destrucció final de l'imperi. Al voltant de 1610, Mahmud IV moria. La tradició oral manifesta que tenia tres fills que lluitaren per les restes de Manden. Cap persona en solitari mai més va governar Manden després de la mort de Mahmud IV, ocasionant el final de l'Imperi de Mali.<ref name=representation>Jansen, Jan: "The Representation of Status in Mande: Did the Mali Empire Still Exist in the Nineteenth Century?". History in Africa, Vol. 23. JSTOR, 1996</ref>
=== Manden Dividit ===
El vell cor de l'imperi es dividia en tres esferes d'influència. Kangaba, la capital de facto de Manden des dels temps de l'últim emperador, es convertia en la capital de l'esfera del nord. L'àrea Joma, governada des de Siguiri, controlava la regió central, que incloïa Niani. Hamana o Amana, sud-oest de Joma, es convertia en l'esfera del sud amb la seva capital a Kouroussa a la moderna república de Guinea
=== La Jihad del bamana ===
Línia 370 ⟶ 366:
==== Saqueig de Niani ====
Mama Maghan, ''mansa'' de Kangaba, feia campanya en contra el bamana el 1667 i posava setge a Segou-Koro durant tres anys.<ref name="Delafosse, pàgina 283">Delafosse, pàgina 283</ref> Segou, defensat per [[Kaladian Coulibaly|Biton]] es va defensar amb èxit i Mama Maghan fou forçat a retirar-se.<ref name="Delafosse, pàgina 283"/> Be en un contraatac o en atacs preplanejats contra les restes de Mali, el bamana va saquejar i cremar Niani el 1670.<ref name="google4"/> Les seves forces arribaren tan lluny cap al nord com Kangaba on el mansa estava va veure's obligat a fer la pau amb ells, prometent no atacar fora de Mali. El bamana igualment prometia no avançar més lluny riu amunt de Niamina.<ref name="Delafosse, pàgina 284">Delafosse, pàgina 284</ref> Després d'aquest conjunt desastrós d'esdeveniments, ''mansa'' Mama Maghan abandonava la capital Niani.
== Referències ==
{{Referències
== Bibliografia ==
{{refbegin|2}}
* {{ref-web |url= http://translate.google.
* {{ref llibre|autor=Blanchard, Ian |títol=Mining, Metallurgy and Minting in the Middle Ages Vol. 3. Continuing Afro-European Supremacy, 1250-1450 | editorial=Franz Steiner Verlag |lloc=Stuttgart |any=2001 |pàgines=550 Pages |isbn=3-51508-704-4}}
* {{ref-web |url= http://san.beck.org/1-13-Africa1500-1800.html |títol= Africa and Slavery 1500-1800 by Sanderson Beck |
* {{ref llibre |autor=Cooley, William Desborough |títol=The Negroland of the Arabs Examined and Explained | editorial=Routledge |lloc=
* {{ref-web |url= http://translate.google.
* {{ref llibre|autor=Delafosse, Maurice |títol=Haut~Senegal Niger l'histoire | editorial=Maisonneuve & Larose |lloc=
* {{ref-web |url= http://translate.google.
* {{ref llibre|autor=Hempstone, Smith |títol=Africa, Angry Young Giant | editorial=Kessinger Publishing, LLC |lloc=Whitefish |any=2007 |pàgines=664 pages |isbn=0-54844-300-9}}
* {{ref-web |url= http://translate.google.
* {{ref llibre|autor=Hunwick, John |títol=Timbuktu & the Songhay Empire: Al-Sa'dis Ta`rikh al-sudan down to 1613 and other Contemporary Documents | editorial=BRILL |lloc=Leiden |any=1988 |pàgines=480 pages |isbn=9-00412-822-0}}
* {{ref-web |url= http://translate.google.
* {{ref-llibre|autor=Inikori, J.E. |títol=Africans and the Industrial Revolution in England | editorial=Cambridge University Press |lloc=Cambridge |any=2002 |pàgines=576 Pages |isbn=0-52101-079-9}}
* {{ref llibre |autor=Insoll, Timothy |títol=The Archaeology of Islam in Sub-Saharan Africa | editorial=Cambridge University Press |lloc=Cambridge |any=2003 |pàgines=486 Pages |isbn=0-52165-702-4}}
Línia 396 ⟶ 389:
* {{ref llibre |autor=Kasinec, Wendy F. & Michael A. Polushin |títol=Expanding Empires: Cultural Interaction and Exchange in World Societies from Ancient to Early Modern Times | editorial=Rowman & Littlefield |lloc=Lanham |any=2002 |pàgines=243 Pages |isbn=0-84202-731-9}}
* {{Ref-llibre|autor = Cooley, William Desborough |títol = The Negroland of the Arabs Examined and Explained | editorial = Routledge |lloc = Lanham|any = 1966 |pàgines= 143 Pages |isbn = 0-71461-799-7}}
* {{ref llibre |autor=Ki-Zerbo, Joseph |títol= Histoire de l'Afrique noire: D'hier a demain | editorial=Hatier |lloc=
* {{Ref-llibre|autor = Delafosse, Maurice |títol = Haut~Senegal Niger l'histoire | editorial = Maisonneuve & Larose |lloc =
* {{ref llibre |autor=Mansour, Gerda |títol=Multilingualism and Nation Building | editorial=Multilingual Matters |lloc=Bristol |any=1993 |pàgines=160 Pages |isbn=1-85359-174-2}}
* {{Ref-llibre|autor = Hempstone, Smith |títol = Africa, Angry Young Giant | editorial = Kessinger Publishing, LLC |lloc = Bristol|any = 2007 |pàgines= 664 pages |isbn = 0-54844-300-9}}
* {{ref llibre |autor=Meri, Josef W. |títol=Medieval Islamic Civilization: An Encyclopedia Volume 2, L-Z, Index | editorial=Routledge Taylor & Francis |lloc=
* {{Ref-llibre|autor = Hunwick, John |títol = Timbuktu & the Songhay Empire: Al-Sa'dis Ta`rikh al-sudan down to 1613 and other Contemporary Documents | editorial = BRILL |lloc =
* {{ref llibre |autor=Niane, D.T. |títol=Sundiata: An Epic of Old Mali | editorial=Longman African Writers |lloc=Harlow |any=1994 |pàgines=101 Pages |isbn=0-58226-475-8}}
* {{Ref-llibre|autor = Inikori, J.E. |títol = Africans and the Industrial Revolution in England | editorial = Cambridge University Press |lloc = Harlow|any = 2002 |pàgines= 576 Pages |isbn = 0-52101-079-9}}
* {{ref llibre |autor=Niane, D.T. |títol=Recherches sur
* {{ref llibre |autor=Ogot, Bethwell A. |títol=General History of Africa V: Africa from the Sixteenth to the Eighteenth Century | editorial=University of California Press |lloc=Berkeley |any=1999 |pàgines=512 Pages |isbn=0-52006-700-2}}
* {{ref llibre |autor=Oliver, Roland |títol=The Cambridge History of Africa Volume 3 1050 – c. 1600 | editorial=Cambridge University Press |lloc=Cambridge |any=1975 |pàgines=816 Pages |isbn=0-52120-981-1}}
* {{ref llibre |autor=Oliver, Roland & Anthony Atmore |títol=Medieval Africa 1250-1800 | editorial=Cambridge University Press |lloc=Cambridge |any=2001 |pàgines=251 Pages |isbn=0-52179-372-6}}
* {{ref llibre |autor=Shillington, Kevin |títol=Encyclopedia of African History, Vol. 1 | editorial=Routledge |lloc=
* {{ref llibre |autor=Smith, Robert S. |títol=Warfare & Diplomacy in Pre-Colonial West Africa Second Edition | editorial=University of Wisconsin Press |lloc=Madison |any=1989 |pàgines=164 Pages |isbn=0-29912-334-0}}
* {{ref llibre |autor=Stiansen, Endre & Jane I. Guyer |títol=Credit, Currencies and Culture: African Financial Institutions in Historical Perspective | editorial=Nordiska Afrikainstitutet |lloc=Stockholm |any=1999 |pàgines=174 Pages |isbn=9-17106-442-7}}
* {{ref llibre |autor=Taher, Mohamed |títol=Encyclopaeic Survey of Islamic Dynasties A Continuing Series | editorial=Anmol Publications PVT. LTD. |lloc=New Delhi |any=1997 |pàgines=857 Pages |isbn=8-12610-403-1}}
* {{Ref-llibre|autor = Niane, D.T. |títol = Recherches sur
* {{ref llibre |autor=Stride, G.T. & C. Ifeka |títol=Peoples and Empires of West Africa: West Africa in History 1000-1800 | editorial=Nelson |lloc=Edinburgh |any=1971 |pàgines=373 Pages |isbn=0-17511-448-X}}
* {{ref llibre |autor=Williams, Richard E. |títol=Hierarchical Structures and Social Value: The Creation of Black and Irish identities in the United States | editorial=Cambridge University Press |lloc=
* {{ref llibre |autor=Suso, Bamba & Banna Kanute |títol=Sunjata: Gambian Versions of the Mande Epic | editorial=Penguin Classics |lloc=
* {{ref llibre |autor=Thornton, John K. |títol=Warfare in Atlantic Africa 1500-1800 | editorial=Routledge |lloc=
* {{Ref-llibre|autor = Oliver, Roland |títol = The Cambridge History of Africa Volume 3 1050 – c. 1600 | editorial = Cambridge University Press |lloc =
* {{ref llibre |autor=Taagepera, Rein |títol=Social Science History, Vol. 3, No. 3/4 "Size and Duration of Empires: Growth-Decline Curves, 600 B.C. to 600 A.D." | editorial=Duke University Press |lloc=Durham |any=1979
{{refend}}
{{commonscat}}
{{Regnes sahelians}}
{{ORDENA:Imperi De Mali}}
[[Categoria:Imperis d'Àfrica|Mali]]
[[Categoria:
[[Categoria:Dinasties musulmanes d'Àfrica]]
[[Categoria:Geografia històrica de Mauritània]]
| |||