Imperi de Mali: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
m Puntuació |
||
| (181 revisions intermèdies per 49 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{
| nom_oficial = ''Manden Kurufa''
| nom_complet = Imperi de Mali
Línia 6:
| forma_de_govern = monarquia
| status =
| any_inici =
| any_fi =
| esdeveniment_inici =
| esdeveniment_fi =
Línia 30:
| p3 =
| bandera_p3 =
| s1 =
| bandera_s1 =
| s2 =
| bandera_s2 =
| s3 = Kaabu
Línia 43:
| símbol =
| mapa = MALI_empire_map.PNG
| mapa_descripció =
| capital = [[Niani]]; després [[Kangaba|Ka-ba]]
| lema_nacional =
Línia 49:
| idioma = [[Malinke]]
| idioma_no_oficial = diversos
| moneda = Pols d'or <br />{{mida|1=([[Sal comuna|sal]], [[coure]] i [[closques]] també foren comuns)}}
| títol_líder =
| líder1 = [[Sundiata Keita|Mari Djata I]]
| any_líder1 = vers 1230-1255
| líder2 = [[Mahmud IV]] (darrer)
Línia 76:
|stat_year1 = 1250<ref name="Taagepera, page 497">Taagepera, page 497</ref>
|stat_area1 = 100000
|stat_pop1
|stat_year2 = 1450<ref>Walker, Sheila S.: "African roots/American cultures: Africa in the creation of the Americas", page 127. Rowman & Littlefield, 2001</ref>
|stat_area2 =
|stat_pop2
|stat_year3 = 1312<ref>Hempstone, page 312</ref>
|stat_area3 = 1294994
|stat_pop3
|stat_year4 = 1380<ref name="Taagepera, page 497"/>
|stat_area4 = 1100000
|stat_pop4
|stat_year5 = 1500<ref name="Taagepera, page 497"/>
|stat_area5 = 400000
|stat_pop5
| notes =
}}
L{{'}}'''Imperi de Mali''' o '''Imperi manding''' o '''Manden Kurufa''' fou un imperi [[Àfrica Occidental|africà occidental]] del [[Malinkes|mandinka]] des de vers 1230 a vers 1600. L'imperi fou fundat per [[Sundiata Keita]] i esdevingué cèlebre per la [[riquesa]] dels seus governants, especialment Mansa Musa I. L'Imperi de Mali va deixar moltes influències culturals profundes a Àfrica occidental, permetent l'extensió de la seva llengua, dret i costums al llarg del [[riu Níger]]. L'imperi de Mali s'estenia sobre una àrea molt gran i constava de nombrosos regnes [[vassallatge|vassalls]] i províncies.
== Manden ==
[[Fitxer:Mansa Musa.jpg|miniatura|deixat|300px|[[Mansa Musa]] dibuixant aguantant una pedra d'or a l'[[Atles Català]] de 1375.]]
L'Imperi de Mali va créixer en una àrea anomenada pels seus habitants contemporanis com Manden.<ref>[http://translate.google.cat/translate?hl=ca&sl=fr&u=http://www.manden.org/article.php3%3Fid_article%3D2&sa=X&oi=translate&resnum=3&ct=result&prev=/search%3Fq%3DFarin,%2BMali%2BEmpire%26hl%3Den%26lr%3D Traducció]</ref> El nom de Manden el va agafar pels seus habitants els mandinka (inicialment Manden'ka amb "ka" significant "gent de"<ref>[http://www.fakoli.net/nko/tutorial/intro.html Llengua N'ko]</ref> i comprenia la part septentrional de la moderna [[República de Guinea|Guinea]] i la meridional de [[Mali]]. L'imperi s'establí originalment com una federació de tribus mandinka anomenada la Manden Kurufa (literalment Federació Manden), però més tard va esdevenir un imperi que dominava sobre milions de persones de gairebé cada grup ètnic de l'Àfrica occidental.
== Etimologia ==
Els orígens del que anomenem l'Imperi de Mali són complexos i encara discutien en cercles erudits arreu del món. Si bé el significat de "Mali" encara es discuteix, el procés de com s'introduí al [[lèxic]] regional no presenta cap dubte. Com s'ha dit abans els mandinka de l'[[edat mitjana]] anomenaven a la seva pàtria ètnica com "Manden".
Entre els molts grups ètnics diferents que rodejaven Manden hi havia els grups que parlaven [[pulaar]] a [[Macina]], [[Tekrur]] i [[Futa Djalon]]. El mandinka de Manden esdevingueren els [[malinkes]] de Mali.<ref>[http://web.cocc.edu/cagatucci/classes/hum211/CoursePack/coursepackpast/sundjata.htm The Epic of Sundiata, Departament d'Humanitats, Col·legi de la Comunitat Central d'Oregon ]</ref> Així mentre la gent mandinka generalment anomenava a la seva terra i a la capital provincial com a Manden, els seminòmades fula, subjectes que residien a les fronteres occidentals (Tekrur), del sud (Futa Djalon) i orientals (Macina) popularitzaren el nom Mali per a aquest regne i imperi.
== Mali Preimperial ==
El regne mandinka de Mali o Manden ja existia uns quants segles abans de la unificació de Sundiata com una sèrie de petits estats just al sud de l'imperi [[soninké]] de [[Regne de Ghana|Wagadou]], més conegut com l'[[Regne de Ghana|Imperi de Ghana]].<ref>[http://translate.google.cat/translate?hl=ca&sl=fr&u=http://www.soninkara.org/histoire-soninkara/wagadou/recherches/index.php&sa=X&oi=translate&resnum=4&ct=result&prev=/search%3Fq%3Dwagadou,%2Bghana%2Bempire%26hl%3Den Wagadou o Imperi de Ghana] Traduït del francès a Soninkara.org</ref> Aquesta àrea es componia de muntanyes, sabana i bosc que proporcionava protecció ideal i recursos per una població de caçadors.<ref>[http://translate.google.cat/translate?hl=ca&sl=fr&u=http://www.histoire-afrique.org/article73.html%3Fartsuite%3D4&sa=X&oi=translate&resnum=1&ct=result&prev=/search%3Fq%3Dmalimassa%26hl%3Den%26lr%3D Història d'Àfrica traduït del francès]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2023 }}</ref> Aquells que no vivien a les muntanyes van fundar petites ciutats estats com Toron, Ka-Ba i [[Niani]]. La dinastia Keita de la qual gairebé tots els emperadors de Mali remunten el seu llinatge, s'originà suposadament en [[Bilal ibn Ribah]],<ref name=sundiata>Niane, D.T: "Sundiata: An Epic of Old Mali". Longman, 1995</ref> el fidel [[muetzí|muezzin]] del profeta de l'Islam [[Mahoma|Muhammad]]. Era pràctica comuna durant l'edat mitjana que els governants tant [[cristians]] com [[musulmans]] lliguessin la seva sang a una figura fonamental en la història de la seva fe. Així mentre el llinatge de la dinastia Keita pot ser dubtós, els cronistes orals han conservat una llista de cada governant Keita des de Lawalo (suposadament un dels set fills de Bilal que s'instal·laren a Mali) a Maghan Kon Fatta (pare de Sundiata Keita).
=== La Província de Kangaba ===
Durant el període de màxim poder de Wagadou, la terra de Manden es convertí en una de les seves províncies.<ref>{{Ref-web |url=http://etudesafricaines.revues.org/docannexe6104.html |títol=The Wangara, an Old Soninke Diaspora in West Africa?, per A. W. Massing |consulta=2007-06-28 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070628220805/http://etudesafricaines.revues.org/docannexe6104.html |arxiudata=2007-06-28}}</ref> La ciutat estat de Ka-ba (Kangaba actual) a Manden era la capital i donava nom a la província. De com a mínim el començament de l'11è segle, reis Mandinka coneguts com a [[faamas]] governaven Manden des de Ka-ba, en nom dels ghanes.<ref>Heusch, Luc de: "The Symbolic Mechanisms of Sacred Kingship: Rediscovering Frazer". The Journal of the Royal Anthropological Institute, 1997</ref>
==== Reis de Kangaba ====
* Taraore vers 1050-1090
* Baraonendana vers 1090-1150
Línia 124 ⟶ 117:
* Soninke 1228-1230
=== Els Dotze Regnes ===
El control de Wagadou sobre Manden va arribar al final després de 14 anys de guerra amb els [[Dinastia almoràvit|almoràvits]], [[musulmans]] principalment d'extracció [[Amazics|amaziga]] de l'Àfrica del nord. La '''província de Kangaba''', alliberada tant dels soninké com de la influència amaziga, es va dividir en dotze regnes amb el seu propi [[maghan]] (príncep) o faama.<ref name=recherches>Niane, D.T.: "Recherches sur l'Empire du Mali au Moyen âge". Presence Africaine. París, 1975</ref> Manden es va dividir en dues part per la meitat, amb el nord-est d'una banda i el ''territori Kri'' al sud-oest de l'altra.<ref>{{ref-web|url= http://translate.google.cat/translate?hl=ca&sl=fr&u=http://www.manden.org/&sa=X&oi=translate&resnum=1&ct=result&prev=/search%3Fq%3DManden%26hl%3Den |títol=Google Translate | editor=Translate.google.com}}</ref> El petit regne de Niani era un dels diversos regnes a l'àrea Kri de Manden.
===
Aproximadament el 1140 el regne [[Sosso]] de [[Kaniaga]], un antic vassall de Wagadou, començava a conquerir les terres dels seus antics amos. Per el 1180 havia subjugat fins i tot Wagadou forçant els soninké a pagar tribut. El 1203, el rei Sosso Soumaoro del clan Kanté arribava al poder i segons hom diu, terroritzà Manden, robant dones i béns tant de Dodougou com de Kri.<ref>{{ref-web|url= http://www.fsmitha.com/h3/h15-af.htm |títol=African Empires to CE 1500 | editor=Fsmitha.com |data=2007-01-17}}</ref>
=== Príncep Lleó ===
[[Fitxer:Djenne Terracotta Equestrian (13th-15th cent).jpg|miniatura|Cavaller de terracota de Mali, figura datada vers els segles XIII-XV]]
Durant l'ascens de Kaniaga, Sundiata del clan Keita naixia al voltant de 1217. Era el fill del ''faama'' de Niani, Nare Fa (també conegut com a Maghan Kon Fatta o sigui "el príncep maco"). La mare de Sundiata era la segona muller de Maghan Kon Fatta, Sogolon Kédjou.<ref name=sundiata/> Procedia de la terra de Do, cap al sud de Mali. El fill d'aquest matrimoni rebia el primer nom de la seva mare (Sogolon) i el cognom del seu pare (Djata). Combinats en la llengua parlada dels mandinka, els noms formaven Sondjata, Sundjata o [[Sundiata Keïta|Sundiata Keita]].<ref name=sundiata/> La versió anglicitzada d'aquest nom, Sundiata, és la més popular. En el relat d'Ibn Khaldun, Sundjata s'esmenta com a Mari Djata on "Mari" vol dir "amir" o "príncep". També afegeix que Djata o "Jatah" significa "lleó".<ref>Cooley, pàgina 62</ref>
Una profecia va assegurar que el príncep Sundjata es convertiria en un gran conqueridor. Per desconsol dels seus pares el príncep no va tenir un començament prometedor. Sundiata, segons les tradicions orals, no va caminar fins que va tenir set anys.<
Després de molts anys en exili, primer a la cort de [[Regne de Ghana|Wagadou]] i llavors a Mema, Sundiata fou trobat per una delegació Niani i se li va pregar de combatre els sosso i alliberar els regnes de Manden per sempre.
==== Batalla de Kirina ====
Retornant amb els exèrcits combinats de Mema, Wagadou i tot els rebels de les ciutats estat dels mandinka, el ''maghan'' Sundiata dirigí la rebel·lió contra el regne Kaniaga al voltant de 1234. Les forces combinades del nord i del sud de Manden derrotaven l'exèrcit sosso a la batalla de Kirina (llavors coneguda com a ''Krina'') aproximadament el 1235.<ref name="Blanchard, page 1117">Blanchard, pàgina 1117</ref> Aquesta victòria ocasionava la caiguda del regne Kaniaga i l'ascens del que seria l'Imperi de Mali. Després de la victòria, el rei Soumaoro desapareixia, i el mandinka assaltaven la darrera de les ciutats Sosso. Maghan Sundiata es declarava "faama de faamas" i rebia el títol de "mansa", que es tradueix aproximadament com emperador. A l'edat de 18 anys obtenia l'autoritat sobre els dotze regnes en una aliança coneguda com el Manden Kurufa. Se'l coronava sota el nom de tron de Mari Djata i fou el primer emperador Mandinka.<ref name=recherches/>
=== Organització ===
El Manden Kurufa fundat per Mari Djata estava format per tres estats lliurement aliats que eren Mali, Mema i Wagadou més les "Dotze Portes de Mali".<ref name=sundiata/> És important recordar que Mali, en aquest sentit, estrictament es refereix a la ciutat estat de Niani. Les "Dotze Portes de Mali" eren una coalició de territoris conquerits o aliats, principalment dins de Manden, amb fidelitat jurada a Sundiata i els seus descendents. En clavar les seves llances a terra davant del tron de Sundiata, cada un dels dotze reis renunciava al seu regne en favor de la dinastia Keita.<ref name=sundiata/> A canvi de la seva submissió, esdevenien "farbas" una combinació de les paraules mandinka "farin" i "ba" (gran farin).<ref>Person, Yves: "Samori: Une Revolution Dyula". Nimes, impr. Barnier, 1968</ref> Farin era en aquella època un terme general per indicar "comandant del nord". Aquests farbas governarien els seus antics regnes en nom del ''mansa'' amb gran part de l'autoritat que tenien abans d'unir-se al Manden Kurufa.
==== La Gran Assemblea ====
La [[Gbara]] o la Gran Assemblea va servir de cos deliberatiu mandinka fins a l'esfondrament del Manden Kurufa vers el 1645. A la seva primera reunió, al [[Kouroukan Fouga]] (Divisió del Món), hi van assistir 29 delegats de clan, presidits per un ''belen-tigui'' (mestre de cerimònia).
==== Reforma social, econòmica i governamental ====
El Kouroukan Fouga també va posar en marxa reformes socials i econòmiques incloent-hi prohibicions sobre el maltractament de presos i esclaus, establint per escrit a cada clan clarament el que podrien dir i sobre qui. Sundiata tanmateix va dividir les terres entre la gent, assegurant-se que tothom tenia un lloc en l'imperi i va fixar tipus de canvi pels productes comuns.
==== Mari Djata I ====
El regnat de ''mansa'' Mari Djata va veure la conquesta i/o annexió d'uns quants estats locals clau a l'Imperi de Mali. El mansa Djata Mai no va participar en la guerra després de la batalla de Kirina, però els seus generals continuaven expandint les fronteres, especialment a l'oest on arribaren al [[riu Gàmbia]] i les marques de Tekrur. Això el permetia governar un regne més gran que fins i tot l'Imperi de Ghana en el seu àpex.<ref name="Blanchard, page 1117"/> Quan les campanyes militars es van acabar el seu imperi s'estenia 1.600 km de l'est a l'oest amb fronteres a les corbes dels rius Senegal i Níger respectivament.<ref>VMFA [http://www.vmfa.state.va.us/mali_geo_hist.html Mali: Geography and History] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20011030141441/http://www.vmfa.state.va.us/mali_geo_hist.html |date=2001-10-30}}</ref> Després d'unificar Manden, va afegir els camps d'or [[Wangara]] que va convertir en el límit meridional. Les ciutats comercials del nord, [[Oualata]] i [[Awdaghost|Audaghost]], també foren conquerides i passaren a ser la frontera septentrional del nou estat. Wagadou i Mema esdevingueren els socis menors de l'estat i part del nucli imperial. Les terres de [[Bambougou]], Jalo [[(Futa Djalon)]], i [[Kaabu]] foren afegides a Mali per Fakoli Koroma i Tiramakhan Traore respectivament.<ref>{{ref-web |autor=Mike Blondino |url=http://leadinternational.com/about/history_gb.php |títol=LEAD: International: The History of Guinea-Bissau |editor=Leadinternational.com |consulta=2009-09-16 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20101101081714/http://leadinternational.com/about/history_gb.php |arxiudata=2010-11-01 }}</ref>
== Mali imperial ==
[[Fitxer:Great Mosque of Djenné 1.jpg|miniatura|[[Mesquita de Djenné]]]]
Hi va haver 21 ''manses'' coneguts de l'Imperi de Mali després de Mari Djata I i probablement aproximadament dos o tres més no coneguts. Els noms d'aquests governants arriben a la història a través dels ''djelis'' (tradició oral) i dels descendents moderns de la dinastia Keita que resideixen a Kangaba. El que separa aquests 21/23 governants del fundador, altre que el paper històric del primer establint l'estat, és la seva transformació del Manden Kurufa en un Imperi Manden. No contents amb governar els seus conciutadans unificats per la victòria de Mari Djata I, aquests ''manses'' conqueririen i annexionarien als [[Fulbe|peuls]], [[wòlofs]], [[serers]], [[cultura bamana|bamanes]], [[songhai]]s, [[tuaregs]], i altres nombroses poblacions, dins un imperi immens.
=== Llista de manses ===
* Mari Djata I 1230-1255
* Uali 1255-1270
Línia 176 ⟶ 159:
* Qu 1300-1305
* Mohammed 1305-1312
* [[Mansa Musa I|Musa I]] 1312-1337
* Maghan I 1337-1341
* Suleiman 1341-1360
Línia 194 ⟶ 177:
=== El llinatge Djata 1250-1275 ===
Els primers tres successors a Mari Djata reclamaven el dret de successió per raó de sang o bé alguna cosa molt propera a això. Aquest període de vint-i-cinc anys va veure guanys sorprenents per al ''mansa'' i també les rivalitats internes ferotges que gairebé acabaren amb l'imperi recent fundat.
==== Uali I ====
Després de la mort de Mari Djata el 1255, el costum manava que el seu fill pugés al tron, suposant que fos major d'edat. Tanmateix, Yérélinkon, el seu fill, era un menor quan el pare va morir. i per tant Manding Bory, el germanastre de Mari Djata i kankoro-sigui (visir), hauria d'haver estat coronat segons el Kouroukan Fouga. Però el fill de Mari Djata va agafar el tron i es va coronar com Mansa Uali (també "Wali" o "Ali", francès Ouali).<ref name="Cooley, pàgina 63">Cooley, pàgina 63</ref>
Mansa Ouali demostrà que era un bon emperador i va afegir més terres a l'imperi incloent-hi les províncies gambianes de Bati i Casa. També conqueria l'or que produïen les províncies de Bambuk i Bondou. Es va establir la província central de Konkodougou. El regne songhai de [[Gao]] també sembla que va quedar subjugat (primera de moltes vegades) al voltant d'aquest període.<ref name=peoplesand>Pas, G.T & C. Ifeka: "Poblacions i Imperis d'Àfrica Occidental: Àfrica occidental en la Història 1000-1800". Nelson, 1971</ref>
A banda de la conquesta militar, a Uali també se li atribueixen reformes agrícoles per tot l'imperi on va posar molts soldats a treballar de pagesos, especialment a les províncies gambianes darrerament adquirides. Just abans de la seva mort el 1270, Ouali se n'anà a l'hajj (peregrinació) a [[la Meca]] durant el regnat del sultà [[Bàybars I|Baibars]], segons Ibn Khaldun.<ref name="Cooley, pàgina 63"/> Això ajudava a reforçar els lligams amb Àfrica del nord i amb els comerciants musulmans.<ref name=peoplesand/>
==== Fills dels generals ====
Com a política de controlar i premiar als seus generals, Mari Djata adoptava els seus fills.<ref name=recherches/> Aquests nens estaven criats a la cort del ''mansa'' i es convertien en Keites quan arribaven a la maduresa. El 1270, veient el tron com el seu dret, dos fills adoptats per Mari Djata es van fer un a l'altra una guerra devastadora que amenaçava de destruir el que els primers dos ''manses'' havien construït. El primer fill que va obtenir el tron era mansa Uati (també "Wati) el 1270.<ref name=levitzion>Levitzion, N: "The Thirteenth- and Fourteenth-Century Kings of Mali". The Journal of African History, Vol. 4, No. 3. Cambridge University Press, 1963</ref> Regnà durant quatre anys en els quals va gastar de manera pròdiga i va governar cruelment (segons el ''djelis''). A la seva mort el 1274, l'altre fill adoptat, mansa Khalifa, agafava el tron.<ref name=levitzion/> Es recorda com fins i tot pitjor que Uati. Governava malament, era boig i disparava amb fletxes des del sostre del seu palau als transeünts. Ibn Khaldun explica que la gent finalment es va revoltar i el va matar durant la rebel·lió popular.<ref name="Cooley, pàgina 63"/> El Gbara va nomenar al seu lloc a Manding Bory el 1275 coronat com mansa Abubakari, corrupció mandinga del nom musulmà Abu Bakr.<ref name=recherches/><ref>{{ref-web|url= http://www.fakoli.net/nko/tutorial/intro.html |títol=N'ko Language - Tutorial | editor=Fakoli.net |data=2001-02-20}}</ref>
=== Cort dels Mansa 1275-1300 ===
Després del caos dels regnats d'Uati i Khalifa, governaven un cert nombre d'oficials de la cort amb lligams estrets a Mari Djata. Començaven el retorn de l'imperi a un bon estat i s'iniciava una era daurada.
====
La mare de ''mansa'' Abubakari era Namandjé,<ref name=recherches/> la tercera muller de Maghan Kon Fatta. Abans d'esdevenir mansa, Abubakari havia estat un dels generals del seu germà i posteriorment el seu ''kankoro-sigui'' (visir). Poc més se sap sobre el regnat d'Abubakari I, però sembla va tenir èxit aturant la pèrdua de riquesa de l'imperi.
==== Sakura ====
El 1285, un esclau de la cort alliberat per Mari Djata, i que havia servit també com a general, usurpava el tron de Mali.<ref name=peoplesand/> El regnat de ''mansa'' Sakura (francès Sakoura) sembla haver estat beneficiós malgrat la sacsejada política. Afegia les primeres conquestes a Mali des del regnat d'Uali incloent-hi antigues províncies de Wagadou: [[Tekrur]] i [[Diara]]. Les seves conquestes no s'aturaren en els límits de Wagadou tanmateix. Va fer campanya al Senegal i conquerí la província wòlof de [[Diolof]], després l'exèrcit es va dirigir a l'est per dominar el coure que produïa l'àrea de [[Takedda]]. També conqueria [[Macina]] i atacava a [[Gao]] per suprimir la seva primera rebel·lió contra Mali.<ref name=peoplesand/> Més que només un guerrer, Mansa Sakoura se n'anava a l'hajj durant el regnat d'[[An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun]].<ref name="Cooley, pàgina 63"/> ''mansa'' Sakura també obria negociacions de comerç directes amb [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] i el [[Marroc]].<ref name=peoplesand/>
Mansa Sakoura era assassinat al retorn del seu viatge des de la Meca, prop de [[Djibouti]], per un guerrer [[àfars|danakil]] que intentava robar-lo.<ref name="google1">{{ref-web|url= http://translate.google.cat/translate?hl=ca&sl=fr&u=http://www.cosmovisions.com/ChronoMali.htm&sa=X&oi=translate&resnum=4&ct=result&prev=/search%3Fq%3DBitou,%2BMali%2BEMpire%26hl%3Den |títol=Google Translate | editor=Translate.google.com}}</ref> Els acompanyants de l'emperador s'afanyaren a portar el seu cos a casa a través de l'[[Altiplà d'Ouaddai]] (Waddai) i l'[[Imperi de Kanem]] on un missatger fou enviat a Mali amb notícies de la mort de Sakoura. Quan el cos arribava a Niani, se li va fer un enterrament regi malgrat les arrels esclaves de l'usurpador.<ref name="google1"/>
=== El llinatge Kolonkan 1300-1312 ===
El Gbara va seleccionar a Ko Mamadi (Qu) com el següent ''mansa'' el 1300. Era el primer d'una línia nova de governants que directament descendien de la germana de Mari Djata, Kolonkan.<ref name=recherches/> Però com que compartien la sang de Maghan Kon Fatta, es consideren Keites legítims. Fins i tot Sakura, amb la seva història de ser un esclau a la família Djata, es considerava un Keita; així la línia de Bilal encara no s'havia trencat.
És durant el llinatge Kolonkan que les característiques que defineixen de l'edat d'or Mali comencen a aparèixer. Mantenint els desenvolupaments de Sakura i Abubakari I, els mansas Kolonkan conduïren a Mali de manera segura cap al seu àpex.
==== Economia ====
L'Imperi de Mali floria a causa principalment del comerç. Contenia tres mines d'or immenses dins de les seves fronteres a diferència del regne de Ghana, que era només un punt de trànsit per l'or. L'imperi gravava totes les unces d'or o sal que entraven per les seves fronteres. Abans del començament del 14è segle, Mali era la font de gairebé l'[[or]] de la meitat del [[Vell Món]] exportat de mines a [[Bambuk]], [[Boure]] i [[Galam]].<ref name=peoplesand/> No hi havia cap moneda estàndard per tot el regne, però unes quantes formes eren prominents per regió. Les ciutats sahelianes i saharianes de l'Imperi de Mali s'organitzaven com a punts del comerç de caravanes de llarga distància i com a centres comercials dels diversos productes [[Àfrica Occidental|africans occidentals]]. A [[Taghaza]], per exemple, s'intercanviava sal; a [[Takedda]], coure. [[Ibn Battuta]] va observar la feina del [[esclavitud|treball esclau]] a les dues ciutats. Durant la majoria del seu viatge, Ibn Battuta viatjava amb un seguici que incloïa esclaus, la majoria dels quals portaven béns per al comerç però que podien ser negociats com esclaus. En el retorn de Takedda al [[Marroc]], la seva caravana transportava 600 esclaus femenins, suggerint que l'esclavitud era una part substancial de l'activitat comercial de l'imperi.<ref>Candice Goucher, Charles LeGuin, and Linda Walton, [http://www.learner.org/courses/worldhistory/support/reading_11_1.pdf Trade, Transport, Temples, and Tribute: The Economics of Power] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160529123305/http://www.learner.org/courses/worldhistory/support/reading_11_1.pdf |date=2016-05-29}}, in In the Balance: Themes in Global History (Boston: McGraw-Hill, 1998)</ref>
===== Or =====
[[Fitxer:Targui8.jpg|miniatura|Els [[tuaregs]] foren part important del comerç de sal al Sàhara i encara ho són]]
Les pedres d'or eren la propietat exclusiva del ''mansa'', i era il·legal comerciar amb elles dins de les seves fronteres. Tot l'or es lliurava immediatament al tresor imperial a canvi d'un valor igual de pols d'or. La pols d'or s'havia pesat i s'havia reservat per a l'ús com a mínim des del temps del Regne de Ghana. Mali copiava la pràctica per evitar inflació de la substància, des que era tan prominent a la regió. La mesura més comuna per a l'or dins del regne era l'ambigua ''mithqal'' (4.5 grams d'or).<ref name=recherches/> Aquest terme s'utilitzava de manera intercanviable amb ''dinar'', encara que és poc clar si alguna moneda encunyada fou utilitzada a l'imperi. La pols d'or s'utilitzava per tot arreu de l'imperi, però no es valorava igualment a totes les regions.
=====
La següent gran unitat d'intercanvi al'Imperi de Mali era la sal. La sal era valuosa, fins i tot més valuosa que l'or a l'Àfrica subsahariana. Es tallava en peces i es pesava en béns amb igual poder de compra per tot l'imperi.<ref name="Blanchard, page 1115">Blanchard, pàgina 1115</ref> Mentre que era tan bona com l'or al nord, era fins i tot millor al sud. La gent del sud necessitava sal per al seu règim, però era extremadament rara.<ref>{{ref-web|url= http://www.mrdowling.com/609-trade.html |títol=Mr. Dowling's African Trade Page | editor=Mrdowling.com |data=2006-04-02 | consulta=2009-09-16}}</ref> La regió del nord d'altra banda no tenia escassetat de sal. Tots els anys els comerciants entraven a Mali via Oualata amb càrregues de camells de sal per vendre's a Niani. Segons [[Ibn Battuta]] que visità Mali al mig del {{segle|XIV}}, un camell carregava sal a Walata per valor de 8-10 mithkals d'or, però a Mali propi es venia per 20-30 [[ducat (moneda)|ducats]] i de vegades fins i tot 40.<ref name="Blanchard, page 1115"/>
===== Coure =====
El coure era també una mercaderia valorada al Mali imperial. El coure, comerciat en barres, era obtingut a la mina de Takedda al nord i es comerciava amb el sud a canvi d'or. Fonts contemporània parlen de 60 barres de coure per 100 dinars d'or.<ref name=recherches/>
==== Militars ====
El número i freqüència de conquestes a finals del {{segle|XIII}} i durant el {{segle|XIV}} indiquen que els ''manses'' Kolonkan heredaren i/o desenvoluparen unes capacitats militars importants. S'atribueix a Sundiata Keita com a mínim l'organització inicial de la màquina de guerra Mandinga. Tanmateix, va patir canvis radicals abans d'arribar a les proporcions llegendàries de després. Gràcies a estabilitzar els ingressos fiscals i un govern estable al darrer quart del {{segle|XIII}}, l'Imperi de Mali va ser capaç de projectar el seu poder per tot el seu extens domini i més enllà.
===== Força =====
[[
L'Imperi de Mali mantenia un exèrcit semiprofessional, amb dedicació plena, per defensar les seves fronteres. La nació sencera es mobilitzava, cada clan estava obligat a proporcionar una quota d'homes d'edat de combatre.<ref name=recherches/> Aquests homes havien de ser de la casta ''horon'' (homes lliures) i tenien les seves pròpies armes. Els historiadors contemporanis presents durant l'ascens i decadència de l'Imperi de Mali enregistren el seu exèrcit a 100000 homes amb 10.000 de cavalleria.<ref name=recherches/> Amb l'ajuda dels clans de les vores dels rius, aquest exèrcit es podria desplegar per tot el regne amb poc temps.<ref>{{ref-web |url= http://translate.google.cat/translate?hl=ca&sl=fr&u=http://www.histoire-afrique.org/article73.html%3Fartsuite%3D4&sa=X&oi=translate&resnum=1&ct=result&prev=/search%3Fq%3Dmalimassa%26hl%3Den%26lr%3D |títol= Google Translate |editor= Translate.google.com |consulta= 2009-09-16 }}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2023 }}</ref>
===== Ordre de Batalla =====
Durant el {{segle|XIV}} l'exèrcit estava dividit en els comandament del nord i el sud dirigides pel ''Farim-Soura'' i el ''Sankar-Zouma'', respectivament.<ref name=recherches/> Aquests dos homes eren part de l'elit de guerrers de Mali conegut com el ''tona-ta-jon-ta-ni-woro'' (" setze esclaus portadors de carcajs"). Encara que cada representant o ''tigi de tona'' ("mestre d'arquers") aconsellava al ''mansa'' i al [[Gbara]], només aquests dos homes tenien un poder tan gran.
El ''ton-tigi'' pertanyia a una força d'elit de comandants de cavalleria anomenats els ''farari'' ("homes valents"). Cada membre ''farariya'' ("valent") tenia un cert nombre d'oficials d'infanteria per sota seu anomenats ''kèlè-koun'' o ''dùùkùnàsi''. Un ''kèlè-koun'' portava tropes lliures a la batalla al costat d'un ''farima'' ("home valent") durant la campanya. Un ''dùùkùnàsi'' executava la mateixa funcióperò amb tropes esclaves anomenades ''sofà'' ("guardià del cavall") i sota el comandament d'un ''farimba'' ("gran home valent"). El ''farimba'' operava des d'una guarnició amb un gairebé una força totalment esclava, mentre que un ''farima'' operava en el camp amb virtualment tots els seus homes lliures.
===== Equipament =====
L'exèrcit de l'Imperi de Mali feia servir una àmplia varietat d'armes, depenen en gran part d'on s'originaven les tropes. Només els ''sofa'' eren proveïts per l'estat, utilitzant arcs i fletxes enverinades. Els guerrers lliures del nord (mandekalu o altres), eren normalment proveïts amb canyes grans o escuts animals i una llança de punyalada anomenada la ''tamba''. Els guerrers lliures del sud venien armat amb arcs i fletxes enverinades. L'arc figurava de manera destacada a la guerra mandinka i era un símbol de força militar per tota la cultura. Els arquers formaven una porció gran de l'exèrcit de camp així com la guarnició. Tres arquers per cada llancer era la proporció a Kaabu i al Gàmbia vers a la meitat del {{segle|XVI}}. Proveït amb dos carcajs i un ganivet subjectat al darrere del seu braç, els arquers mandings utilitzaven fletxes de ferro que s'enverinaven normalment. També s'utilitzaven fletxes enceses per lluites de setge. Mentre que les llances i els arcs eren el pilar de la infanteria, les espases i les llances de fabricació local o estrangera eren les armes d'elecció de la cavalleria. Ibn Battuta fa comentaris sobre demostracions d'esgrima davant del ''mansa'' i els seus col·laboradors, incloent-hi l'intèrpret reial.<ref>Charry, page 358</ref> Una altra arma comuna dels guerrers mandekalu era la javelina de verí utilitzada en escaramusses. Els cavallers de Mali també utilitzaven arnès de cadena per defensa, i escuts similars als de la infanteria.
==== El mansa de Gao ====
Ko Mamadi es coronava com ''mansa'' Gao i governava sobre un imperi reeixit, del que no hi ha cap crisi enregistrada. El seu fill, Mansa Mohammed ibn Gao, pujava al tron cinc anys més tard i continuava l'estabilitat de la línia Kolonkan.<ref name=recherches/>
==== Abubakari II ====
L'últim governant Kolonkan, Bata Manding Bory, es coronava com ''mansa'' Abubakari II el 1310.<ref name=recherches/> Continuava l'estil no militant de governant que caracteritzà a Gao i Mohammed ibn Gao, però estava interessat en el mar a l'occident de l'imperi. Segons un relat de Mansa Musa I, que durant el regnat d'Abubakari II va servir com el ''kankoro-sigui'' (visir) del mansa, Mali va enviar dues expedicions a l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]]. Mansa Abubakari II va deixar Musa com a regent de l'imperi, demostrant l'estabilitat d'aquest període a Mali, i va marxar amb la segona expedició al front d'aproximadament 40.000 [[piragua|piragues]] amb els seus rems i veles el 1311.<ref>{{ref-web|url= http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/1068950.stm |títol=AFRICA | Africa's 'greatest explorer' | editor=BBC News |data=2000-12-13 | consulta=2009-09-16}}</ref> Ni l'emperador ni cap dels vaixells no va retornar a Mali. Els historiadors moderns i els científics són escèptics sobre l'èxit de qualsevol viatge, però el compte d'aquests esdeveniments es conserva tant en registres nord-africans escrits com en els registres orals del ''djelis'' de Mali.
=== El llinatge Laye 1312-1389 ===
L'abdicació d'Abubakari II de 1312, l'única enregistrada en la història de l'imperi, marcava el començament d'un llinatge nou descendent de Faga Laye.<ref name=recherches/> Faga Laye era el fill d'Abubakari I. A diferència del seu pare, Faga Laye mai va tenir el tron de Mali. Tanmateix, la seva línia produiria set ''mansa'' que regnaren durant el zenit del poder de Mali i fins al començament de la seva decadència.
==== Administració ====
[[Fitxer:Timbuktu-manuscripts-astronomy-mathematics.jpg|miniatura|Els manuscrits de Timbuktu mostrant matemàtiques i astronomia.]]
L'Imperi de Mali va cobrir una gran àrea per un període més llarg de temps que qualsevol altre estat africà occidental abans o de llavors ençà. El que feia possible això era la natura descentralitzada de l'administració per tot l'estat. Segons [[Joseph Ki-Zerbo]], com més lluny de Niani vaitjava una persona, més descentralitzat es tornava el poder del ''mansa''.<ref>{{ref-web |url= http://translate.google.cat/translate?hl=ca&sl=fr&u=http://www.afrique-gouvernance.net/fiches/dph/fiche-dph-340.html&sa=X&oi=translate&resnum=10&ct=result&prev=/search%3Fq%3DKi-Zerbo,%2BMali%2BEmpire%26hl%3Den |títol= Google Translate |editor= Translate.google.com |consulta= 2009-09-16 }}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2023 }}</ref> No Obstant sixò, el ''mansa'' aconseguia recaptar taxes i el control nominal sobre l'àrea, sense provocar als subjectes a la rebel·lió. En el nivell local (poble, ciutat petita, ciutat), ''kafo-tiguis'' (mestres del país) elegien un ''dougou-tigui'' (mestre del poble) d'un suposat descendent de sang del fundador semimític de cada localitat.<ref>O'Sullivan, John M.: "Slavery in the Malinke Kingdom of Kabadougou (Ivory Coast)". The International Journal of African Historical Studies, Vol. 13, No. 4. Boston University African Studies Center, 1980</ref> Els administradors de nivell de districte eren anomenats ''kafo-tigui'' (mestre de districte) i eren assignats pel governador de la província entre gent de dins del seu propi cercle.<ref name=peoplesand/> Només quan s'arriba a l'estat o al nivell de província és quan la interferència de l'autoritat central a Niani es feia present. Les províncies triaven els seus propis governadors mitjançant el seu propi costum (elecció, herència, etc.). Sense tenir en compte el seu títol a la província, eren reconeguts ''dyamani-tigui'' (mestre de província) pel mansa.<ref name=peoplesand/> Els ''dyamani-tiguis'' havien de ser aprovats pel ''mansa'' i eren subjectes al seu control. Si el ''mansa'' no creia que el ''dyamani-tigui'' era capaç o fiable, un ''farba'' es podria instal·lar per supervisar la província o administrar-la immediatament.
=====
Els territoris de Mali passaren a l'imperi mitjançant conquesta o annexió. En cas de conquesta, els ''farins'' prenien control de l'àrea fins que un governant natiu adequat es podria trobar. Després d'assegurar la lleialtat o com a mínim d'obtenir la capitulació d'una àrea, se li permetia seleccionar el seu propi ''dyamani-tigui''. Aquest procés era essencial per mantenir lleials a les elits mandings que els governaven a les poblacions que eren mandings
Excloent algunes altres dificultats, el ''dyamani-tigui'' dirigia la província per si mateix, recollint impostos i aixecant exèrcits que aconseguia de les tribus sota el seu control. Tanmateix, els territoris que eren crucials per comerciar o subjectes a rebel·lió, rebien un farba.<ref name="google2">{{ref-web |url= http://translate.google.cat/translate?hl=ca&sl=fr&u=http://www.afrique-gouvernance.net/fiches/dph/fiche-dph-340.html&sa=X&oi=translate&resnum=6&ct=result&prev=/search%3Fq%3Dfarba,%2Bmansa%26hl%3Den |títol= Google Translate |editor= Translate.google.com |consulta= 2009-09-16 }}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2023 }}</ref> Els ''farbes'' eren triats pel mansa entre els farins conqueridors, els membres de la seva família o fins i tot entre esclaus. L'únic requisit era que el ''mansa'' havia de saber que podria confiar que aquest individu protegiria els interessos imperials.
Les obligacions del ''farba'' incloïen informar de les activitats del territori, recollir impostos i assegurar l'administració nativa sense contradir ordres que s'enviaven des de Niani. El ''farba'' també podria agafar poder a l'administració nativa si calia, i podia alçar un exèrcit a l'àrea per la defensa, o per reprimir revoltes.<ref name="google2"/>
El càrrec de ''farba'' era molt prestigiós, i els seus descendents el podrien heretar amb l'aprovació del ''mansa''. El ''mansa'' també podria reemplaçar un ''farba'' si s'escapava del seu control com en el cas de Diafunu.
==== Territori ====
[[
L'Imperi de Mali va arribar a la seva extensió més gran sota els ''manses'' Laye. Al-Umari, que escrivia una descripció de Mali basada en informació que li va donar Abu Sa'id 'Otman al-Dukkali (que havia viscut 35 anys a Niani), deia que el regne era quadrat que hi havia vuit dies de viatge de l'extrem a la costa de Tura (a la desembocadura del riu Senegal) fins a Muli (també coneguda com a Tuhfat). Umari també descriu l'imperi com situat al sud de [[Marraqueix]] i gairebé totalment habitat amb l'excepció de pocs llocs. El domini de Mali també s'estenia al desert, que descriu com al nord de Mali però sota la seva dominació insinuant alguna classe de vassallatge dels Antasar, Yantar'ras, Medussa i Lamtuna, tribus amazigues.<ref>Blanchard, pàgina 1118</ref> L'àrea total de l'imperi incloïa gairebé tota la terra entre el [[Sàhara|desert del Sàhara]] i els boscos costaners. Abraçava els moderns estats de [[Mauritània]], [[Senegal]], [[Gàmbia]], [[Guinea Bissau]], [[Guinea]], [[Mali]] i part de [[Níger]]. El 1350 l'imperi
cobria aproximadament 1.138.046 km². L'imperi va arribar també a la seva major població durant el període Laye, governant 400 ciutats,<ref>Ki-Zerbo & Niane, pàgina 64</ref> i pobles de diverses religions i llengües. Durant aquest període només l'Imperi Mongol era més gran.
L'augment extraordinari en la mida de l'imperi demanava un canvi en l'organització del Manden Kurufa de tres estats amb dotze dependències. Aquest model fou desballestat al temps de Mansa Musa. Segons al-Umari, que com s'ha dit havia obtingut les dades d'un amazic que havia viscut 35 anys a Niani, hi havia 14 províncies (realment regnes tributaris) però només n'esmenta tretze:<ref name="Blanchard, page 1119">Blanchard, pàgina 1119</ref>
* Gana (restes del [[regne de Ghana]])
* Zagun o Zafun (Diafunu)<ref>Stiansen & Guyer, pàgina 88</ref>
* Tirakka o Turanka (Entre Gana i [[Essouk|Tadmekka)]])<ref name="Blanchard, page 1119"/>
* Tekrur (a la tercera cascada del riu Senegal, nord de Dyolof)
* Sanagana (del nom d'una tribu de l'àrea al nord del riu Senegal)
* Bambuck o Bambughu (regió de mines d'or)
* Zargatabana
* Darmura o Babitra Darmura
* Zaga (al Níger, riu avall de Kabora)
* Kabora o Kabura (al Níger)
* Baraquri o Baraghuri
* Gao o Kawkaw (província habitada pel Songhai)
* Mali o Manden (província principal de la que l'imperi derivava el nom)
==== Musa I ====
[[Fitxer:Timbuktu Mosque Sankore.jpg|miniatura|Mesquita de [[Sankore]]]]
El primer governant del llinatge Laye fou [[Kankan Musa]] (o Moussa), també conegut com a [[Kango Musa]]. Després d'un any sencer sense notícies d'[[Abubakari II]] fou coronat com a [[mansa]] amb el nom de Musa. Mansa Musa era un dels primers musulmans veritablement devots que va dirigir l'Imperi de Mali. Intentava fer de l'islam la fe de la noblesa,<ref name=peoplesand/> però mantenint la tradició imperial de no imposar-lo al poble. També feia celebracions d'''Eid'' al final de [[Ramadà]] com una cerimònia nacional. Podria llegir i escriure àrab i tenia gran interès a la ciutat erudita de [[Tombuctú]], que pacíficament es va annexionar el 1324. Mitjançant una de les esposes reials de la cort, Musa transformava Sankore d'una [[madrassa]] informal a una universitat islàmica. Estudis islàmics s'hi van desenvolupar després. Aquell mateix any un general mandinka conegut com a Sagmandir aixefava encara una altra rebel·lió a Gao.<ref name=peoplesand/>
La coronació del seu regnat fou el seu famós pelegrinatge a la Mecca, que començà el 1324 i acabà amb el seu retorn el 1326. Els relats de quantes persones hi van participar i quant or va gastar varien. Tots ells accepten que era un grup molt gran (el mansa portava un guàrdia personal d'uns 500 homes)<ref>{{ref-web |url= http://www.sarasota.k12.fl.us/sarasota/african.htm |títol= african |editor= Sarasota.k12.fl.us |consulta= 2009-09-16 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20080531010306/http://www.sarasota.k12.fl.us/sarasota/african.htm |arxiudata= 2008-05-31}}</ref> i repartia tantes almoines i comprava tantes coses que el valor d'or a Egipte i el Proper Orient va disminuir durant dotze anys.<ref>{{ref-web |url= http://www.bu.edu/africa/outreach/materials/handouts/k_o_mali.html |títol= Kingdom of Mali |editor= Bu.edu |consulta= 2009-09-16 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20051201152807/http://www.bu.edu/africa/outreach/materials/handouts/k_o_mali.html |arxiudata= 2005-12-01 }}</ref> Quan passava pels carrers del [[Caire]], l'historiador al-Makrizi feia notar"que els membres del seu entorn es posaven a comprar noies esclaves [[Turquia|turques]] i [[Etiòpia|etiòpiques]], noies cantants, i peces de roba, de manera que l'índex del ''dinar d'or'' va caure a sis ''dirhams''.
Musa era tan generós que feia córrer els diners i va haver de treure un [[préstec]] per poder permetre's el viatge de retorn a casa. L'hajj de Musa, i especialment el seu or, va cridar l'atenció dels mons islàmic i cristià. Consegüentment, el nom de Mali i Tombuctú va aparèixer als mapamundis de {{segle|XIV}}.
Mentre era a l'hajj (peregrinació), va conèixer el poeta i arquitecte [[Al-Àndalus|andalusí]] [[Es-Saheli]]. Mansa Musa va portar l'arquitecte a Mali per embellir algunes de les ciutats. Mesquites foren construïdes a Gao i Tombuctú junt amb palaus impressionants també a Tombuctu. Abans de la seva mort el 1337, Mali tenia control sobre [[Taghazza]], una zona al nord, que produïa sal al nord, el que reforçava el seu tresor.
''Mansa'' Musa fou succeït pel seu fill, Maghan I.<ref name=peoplesand/> Mansa Maghan gastava de manera pròdiga i fou el primer emperador que no va lluir des de Khalifa. Però l'Imperi de Mali construït pels seus predecessors era massa fort per poder, fins i tot el seu malgovern, passar intacte al germà de Musa, Souleyman, el 1341.
==== Suleyman ====
Mansa Suleyman (Souleyman) va prendre dures mesures per tornar a Mali al bon estat financer el que li va crear una reputació de mesquinesa.<ref name=peoplesand/> Tanmateix va demostrar que era un governant bo i fort malgrat nombrosos desafiaments. Fou durant el seu regnat que els atacs dels fula a Takrur van començar. Hi havia també una conspiració de palau per enderrocar-lo planejada per la ''Qasa'' (paraula mandinga que vol dir Reina) i uns quants comandants d'exèrcit.<ref name=peoplesand/> Els generals de Mansa Suleyman reeixidament lluitaren contra les incursions militars, i la primera esposa que estava darrere la trama fou empresonada.
El ''mansa'' també va fer un hajj reeixit, va mantenir correspondència amb el [[Marroc]] i [[Egipte]] i va construir una plataforma de terra a Kangaba anomenada el Camanbolon on va celebrar cort amb governadors provincials i va depositar els llibres sagrats que havia portat des d3 l'[[Hijaz|Hedjaz]].
L'únic contratemps essencial en el seu regnat fou la pèrdua de la província Dyolof (al Senegal).
El viatger nord-africà i erudit [[Ibn Battuta]] visità l'àrea el 1352 i, segons una traducció anglesa de 1929, deia això sobre els seus habitants:
{{citació|Els negres posseeixen algunes qualitats admirables. Rarament són injustos i avorreixen la injustícia més que cap altra poble. Hi ha completa seguretat al seu país. Cap viatger ni habitant té res a témer de lladres o atacs violents.
==== Mari Djata II ====
Després d'uns nou mesos de govern, ''mansa'' Camba fou deposat per un dels tres fills de Maghan. Konkodougou Kamissa, anomenat per la província que abans va governar,<ref name=recherches/> fou coronat com Mansa [[Mari Djata II]] el 1360. Governà opressivament i gairebé arruïnà Mali amb les seves despeses pròdigues. Però tanmateix va mantenir contactes amb el Marroc, enviant una girafa al rei Abu Hassan del Maghreb. Mansa Mari Djata II es va posar seriosament malalt el 1372,<ref name=peoplesand/> i el poder va quedar a les mans dels seus ministres fins a la seva mort el 1374.
==== Musa II ====
El regnat ruïnós de Mari Djata II deixava l'imperi en mala posició financera, però passava intacte al germà de l'emperador mort, Mansa [[Fadima Musa]] o Mansa Musa II, que va començar el procés d'invertir els excessos del seu germà.<ref name=peoplesand/> No va tenir el mateix que els mans anteriors a causa de la influència del seu ''kankoro-sigui'' (visir).
El ''Kankoro-Sigui'' de Mari Djata, que no tenia cap relació amb el clan Keita, pràcticament dirigia l'imperi en nom de Musa II. Va sufocar una rebel·lió dels [[tuaregs]] a Takedda i va fer campanya a Gao. Mentre que tenia èxit a Tahkedda, mai no va obtenir una victòria decisiva a Gao. L'assentament songhai eficaçment es lliurava de l'autoritat de Mali el 1375. No obstant al temps de la mort de ''mansa'' Musa II el 1387, Mali era financerament solvent i en control de tot de les seves conquestes prèvies excepte Gao i Dyolof. Quaranta anys després del regnat de Mansa Musa I, l'Imperi de Mali encara controlava aproximadament 1.1 milions de metres quadrats de terra a l'Àfrica Occidental.{{Citació necessària|data=2022}}
==== Maghan II ====
L'últim fill de Maghan I, Tenin Maghan (també conegut com a Kita Tenin Maghan per a la província que havia governat) fou coronat Mansa Maghan II el 1387.<ref name=recherches/> Poc se sap d'ell excepte que només va regnar dos anys. Fou deposat el 1389 marcant el final dels mansas Faga Laye.
=== Llinatges obscurs (1389-1545) ===
Des de 1389 en endavant Mali serà la seu de mansas d'orígens obscurs. Aquest és el període menys conegut en la història imperial de Mali. En aquest temps és evident que no hi va haver cap llinatge ferm que governés l'imperi. L'altra característica d'aquesta era és la pèrdua gradual de les seves possessions del nord i est i la pujada [[Imperi Songhai|songhai]] i el moviment del focus econòmic de Mali que va passar des de les rutes comercials transsaharianes al comerç que ressorgia al llarg de la costa.
==== Sandaki ====
''Mansa'' Sandaki, un descendent del ''Kankoro-Sigui'' de Mari Djata, deposava Maghan II convertint-se en la primera persona sense cap relació dinàstica Keita a governar oficialment Mali.<ref name=peoplesand/> No s'hauria de considerar tanmateix que Sandaki és el nom d'aquesta persona sinó un títol. Sandaki probablement vol dir Alt Conseller o Conseller Suprem, des de "san" o "sanon" (que vol dir "alt") i "adegue" (conseller).<ref>Cooley, pàgina 66</ref> Només regnaria a l'any abans que un descendent de ''mansa'' Gao el deposés.<ref>Niane, D.T.: "Recherches sur l'Empire du Mali au Moyen âge". Paris Press, 1975</ref>
==== Maghan III ====
Mahmud, possiblement un net o besnet de Mansa Gao, fou coronat com ''mansa'' Maghan III el 1390. Durant el seu regnat, l'emperador [[mossi]] Bonga de [[Yatenga]] atacà Mali i saquejà [[Macina]].<ref name=peoplesand/> L'emperador Bonga no sembla haver conservat l'àrea, que seguia dins de l'Imperi de Mali després de la mort de Maghan III el 1400.
==== Musa III ====
Durant els primers anys del {{segle|XV}}, Mali era encara prou poderós per conquerir i poblar àrees noves. Una d'aquestes fou [[Dioma]], una àrea al sud de Niani poblada pels peul wassoulounké.<ref name=recherches/> Dos germans nobles des de Niani de llinatge desconegut se'n van anar a Dioma amb un exèrcit i expulsen els peuls wassoulounké. El germà més gran, Sérébandjougou, es va coronar ''mansa'' Foamed o ''mansa'' Musa III. És probable que el seu regnat veiés les primeres de moltes grans pèrdues de Mali. El 1430, els tuareg ocupaven Tombuctú.<ref>{{ref-web |url= http://www.princetonol.com/groups/iad/lessons/middle/mansa.htm |títol= Mansa Masu: Songhai Empire |editor= Princetonol.com |consulta= 2009-09-16 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20091007212959/http://www.princetonol.com/GROUPS/IAD/LESSONS/middle/mansa.htm |arxiudata= 2009-10-07}}</ref> Tres anys més tard, Oualata també queia a les seves mans.<ref name=peoplesand/>
==== Ouali II ====
Després de la mort de Musa III, el seu germà Gbèré es convertia en emperador a la meitat del {{segle|XV}}.<ref name=recherches/> Gbèré es coronava com ''mansa'' Ouali II i governava durant el període de contacte de Mali amb [[Portugal]]. A partir dels anys 1450, Portugal començava a enviar partides que atacaven al llarg de la costa de [[Gàmbia]].<ref>Thornton, John K.: "Guerra a Àfrica atlàntica, 1500-1800". Routledge, 1999</ref> El [[riu Gàmbia]] estava encara fermament sota control de Mali, i aquestes expedicions acabaven amb trobades desastroses per Mali, fins que [[Diogo Gomes]] de Portugal va començar relacions formals amb Mali a través dels wòlofs que encara estaven subjectes a l'imperi.<ref name="autogenerated2">{{ref-web|url= http://www.cosmovisions.com/ChronoMali.htm|títol=L'empire du Mali (empire mandingue)<!--Títol generat per bot-->}}</ref> [[Alvise Cadamosto]], un explorador venecià, assenyala que l'Imperi de Mali era l'entitat més poderosa a la costa el 1454.<ref name="autogenerated2"/>
Malgrat el seu poder a l'oest, Mali estava perdent la batalla per la supremacia al nord i nord-est. El nou [[Imperi Songhai]] conqueria Mema,<ref name=peoplesand/> una de les possessions més antigues de Mali, el 1465. Llavors arrabassava Tombuctú als tuaregs el 1468 sota Sunni Ali Ber.<ref name=peoplesand/>
El 1477, l'emperador Yatenga Nasséré dirigia encara un altre atac mossi a Macina que aquesta vegada conqueria l'antiga província de BaGhana (Wagadou).<ref>{{
==== Mansa Mahmud II ====
''Mansa'' Mahmud II arribava al tron el 1481 durant l'espiral descendent de Mali. És desconegut de qui descendia; tanmateix, se cita de vegades un altre emperador, Mansa Maghan III, com Mansa Mahmud I. No obstant els noms de trons no indiquen normalment relacions de sang. El govern de Mansa Mahmud II es va caracteritzar per més pèrdues de les velles possessions de Mali i augment del contacte entre Mali i exploradors portuguesos al llarg de la costa. El 1481 van començar els atacs peuls contra les províncies de Tekrur sota domini de Mali.
El creixent comerç a les províncies occidentals de Mali amb Portugal va permetre l'intercanvi d'enviats entre les dues nacions. ''Mansa'' Mahmud II rebé els enviats portuguesos Pêro d'Évora i Gonçalo Enes el 1487.<ref name=recherches/> El ''mansa'' perdé el control de Jalo durant aquest període.<ref name=recherches/><ref name="etext1">[http://www.etext.org/Politics/World.Systems/papers/wilkinson_david/spatio-temporal_boundaries_african_civilizations Fronteras de civilitzacions africanes] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060711213658/http://www.etext.org/Politics/World.Systems/papers/wilkinson_david/spatio-temporal_boundaries_african_civilizations |date=2006-07-11}} (el setembre de 2009 no funciona)</ref> Mentrestant, Songhai ocupava les mines de sal de Taghazza el 1493. Aquell mateix any, Mahmud II envia un altre ambaixador a Portugal que proposà l'aliança contra els Peuls. Els portuguesos decidiren però quedar-se fora del conflicte i les converses acabaren el 1495 sense una aliança.<ref name="etext1"/>
==== Mansa Mahmud III ====
[[Fitxer:WestAfrica1530.png|miniatura|Imperi de Mali i estats circumdants, vers 1530.]]
L'últim ''mansa'' que va governar des de Niani fou ''mansa'' Mahmud III també conegut com a Mansa Mamadou II. Arribà al poder al voltant de 1496 i va tenir l'honor dubtós de ser el mansa sota el qual Mali patia les pèrdues més grans del seu territori.
Les forces songhai sota el comandament d'[[Askia Muhammad]] derrotaren el general de Mali, Fati Quali, el 1502 i ocuparen la província de Diafunu.<ref name=peoplesand/> El 1514, la dinastia Denanke s'establia a Tekrur. No fou molt de temps abans quan el nou regne de [[Gran Fulo]] va començar a guerrejar contra les províncies restants de Mali. Per afegir més llenya al foc, l'[[Imperi Songhai]] ocupava les mines de coure de Takedda.
El 1534, Mahmud III rebia un altre enviat portuguès a la cort de Mali, de nom Pero Fernandes.<ref>{{ref-web|url= http://translate.google.cat/translate?hl=ca&sl=fr&u=http://www.cosmovisions.com/ChronoPeuls.htm&sa=X&oi=translate&resnum=1&ct=result&prev=/search%3Fq%3DMali%2BEmpire,%2BPeros%2BFernandez%26hl%3Den%26safe%3Doff%26sa%3DX |títol=Google Translate | editor=Translate.google.com | consulta=2009-09-16}}</ref> Aquest enviat des del port costaner portuguès d'[[Elmina]] arribava en resposta al creixement del comerç al llarg de la costa, i Mali ara demanava urgent ajuda militar contra Songhai.<ref name="autogenerated3">{{ref-web|url= http://san.beck.org/1-13-Africa1500-1800.html |títol=Africa and Slavery 1500-1800 by Sanderson Beck | editor=San.beck.org}}</ref> Però cap ajut fou enviat a Mali que va haver de contemplar la caigua una a una de les seves possessions.
El regnat de ''mansa'' Mahmud III també va veure la pèrdua de la fortalesa militar i província de [[Kaabu]], que es va fer independent el 1537.<ref name="etext1"/> L'Imperi Kaabu apareixia amb les mateixes ambicions que el Mali dels primers anys
i engolia les províncies restants a la zona del Gàmbia, Cassa i Bati.<ref>{{ref-web |url= http://translate.google.cat/translate?hl=ca&sl=fr&u=http://www.humtec.org/humtec/lettreinfos/lettreinfo6.htm&sa=X&oi=translate&resnum=6&ct=result&prev=/search%3Fq%3DKaabu%26start%3D80%26hl%3Den%26lr%3D%26sa%3DN |títol= Google Translate |editor= Translate.google.com |consulta= 2009-09-16 }}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2023 }}</ref>
El
Després d'alliberar la capital, Mahmud III l'abandonà per a una nova residència més lluny al nord.<ref name=histoire/> Encara, no havien acabat els problemes de Mali. El 1559, el regne de Fouta Tooro (Futa Toro) reexí a ocupar Takrur.<ref name="etext1"/> Aquesta derrota reduí Mali a Manden propi amb un control que s'estenia només fins a [[Kita (Mali)|Kita]] a l'oest, [[Kangaba]] al nord, la corba de Riu de Níger a l'est i [[Kouroussa]] al sud.
== Últims temps de l'Imperi de Mali ==
El llarg regnat de ''mansa'' Mahmud III s'acabava al voltant de 1559. Sembla que hi va haver una vacant del tron (o un efímer rei desconegut) entre 1559 i el començament del regnat de l'últim ''mansa''. Una vacant i govern per un oficial de la cort sembla la cosa més probable, ja que el pròxim governant prengué el nom de [[Mahmud IV]]. Per 1560, una vegada imperi poderós, era realment només el cor del Manden Kurufa. El següent ''mansa'' notable, Mahmud IV, no apareix en cap registre fins al final del XVI segle. Tanmateix, sembla que tingui la distinció de ser l'últim governant d'un Manden unificat. Els seus descendents es culpen de la ruptura del Manden Kurufa en regnes del nord, central i sud.
=== Mansa Mahmud IV ===
''Mansa'' Mahmud IV (també conegut com a ''mansa'' Mamadou III, Mali Mansa Mamadou i Niani Mansa Mamadou) fou l'últim emperador de Manden segons el [[Tarikh al-Sudan]] on es diu que va [[batalla de Djenné|atacar la ciutat]] de [[Djenné]] el 1599 aliat als [[Fulbe|fulani o fulbe]] que esperaven aprofitar la derrota de Songhai<ref name="google3">{{ref-web|url= http://translate.google.cat/translate?hl=ca&sl=fr&u=http://maissa.chez-alice.fr/empsong.html&sa=X&oi=translate&resnum=3&ct=result&prev=/search%3Fq%3DMansa%2BMamoudou%26hl%3Den |títol=Google Translate | editor=Translate.google.com | consulta=2009-09-16}}</ref> a la [[batalla de Tondibi]]. Fusellers marroquins, desplegats des de Tombuctú, van xocar amb les forces del ''mansa'' en una batalla que exposà Mali a la mateixa tecnologia (armes de foc) que havia destruït Songhai. Malgrat grans pèrdues, l'exèrcit del ''mansa'' no es va desbandar i gairebé va obtenir la victòria.<ref name="google3"/> Tanmateix, l'exèrcit de dins de Djenné intervenia forçant Mansa Mahmud IV i el seu exèrcit a retirar-se a Kangaba.<ref name="autogenerated3"/>
== Esfondrament ==
[[
La derrota del mansa de fet guanyava per Manden el respecte del [[Marroc]] i potser el va salvar de la mateixa sort que Songhai. Serien el mandinka mateixos que provocarien la destrucció final de l'imperi. Al voltant de 1610, Mahmud IV moria. La tradició oral manifesta que tenia tres fills que lluitaren per les restes de Manden. Cap persona en solitari mai més va governar Manden després de la mort de Mahmud IV, ocasionant el final de l'Imperi de Mali.<ref name=representation>Jansen, Jan: "The Representation of Status in Mande: Did the Mali Empire Still Exist in the Nineteenth Century?". History in Africa, Vol. 23. JSTOR, 1996</ref>
=== Manden Dividit ===
El vell cor de l'imperi es dividia en tres esferes d'influència. Kangaba, la capital de facto de Manden des dels temps de l'últim emperador, es convertia en la capital de l'esfera del nord. L'àrea Joma, governada des de Siguiri, controlava la regió central, que incloïa Niani. Hamana o Amana, sud-oest de Joma, es convertia en l'esfera del sud amb la seva capital a Kouroussa a la moderna república de Guinea.<ref name=representation/> Cada governant feia servir el títol de ''mansa'', però la seva autoritat només s'estenia dins la seva pròpia esfera d'influència. Malgrat aquesta desunió al regne, aquest romania sota control Mandinka a la meitat del {{segle|XVII}}. Els tres estats van guerrejar un contra l'altre tant si o més que no ho feien contra estats de fora, però les rivalitats generalment s'aturaven quan es produïa una invasió. Aquesta tendència continuaria fins als temps colonials contra enemics com els [[Tuculor|Tukulor]] des de l'oest.<ref>Jansen, Jan: "THE Younger Brother and the Stranger. In search of a status discourse for Mande". Cashiers d'etudes africanines, 1996</ref>
===
Llavors, el 1630, el ''bamana'' de Djenné declarava la seva versió de guerra santa en tots els poders musulmans en el modern estat de Mali.<ref name="google4">el setembre del 2009 no funciona</ref> Atacaren als paixes marroquins de Tombuctú i als ''manses'' de Manden. El 1645, el bamana atacava Manden ocupant les dues ribes del Níger fins a Niani.<ref name="google4"/> Aquesta campanya estripava Manden i destruïa qualsevol esperança dels tres ''manses'' que cooperaven per alliberar la seva terra. L'únic poder mandinka no afectat per la campanya fou el de Kangaba.
==== Saqueig de Niani ====
Mama Maghan, ''mansa'' de Kangaba, feia campanya en contra el bamana el 1667 i posava setge a Segou-Koro durant tres anys.<ref name="Delafosse, pàgina 283">Delafosse, pàgina 283</ref> Segou, defensat per [[Kaladian Coulibaly|Biton]] es va defensar amb èxit i Mama Maghan fou forçat a retirar-se.<ref name="Delafosse, pàgina 283"/> Be en un contraatac o en atacs preplanejats contra les restes de Mali, el bamana va saquejar i cremar Niani el 1670.<ref name="google4"/> Les seves forces arribaren tan lluny cap al nord com Kangaba on el mansa estava va veure's obligat a fer la pau amb ells, prometent no atacar fora de Mali. El bamana igualment prometia no avançar més lluny riu amunt de Niamina.<ref name="Delafosse, pàgina 284">Delafosse, pàgina 284</ref> Després d'aquest conjunt desastrós d'esdeveniments, ''mansa'' Mama Maghan abandonava la capital Niani.
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
{{refbegin|2}}
* {{ref-web |url= http://translate.google.cat/translate?hl=ca&sl=fr&u=http://www.cosmovisions.com/ChronoPeuls.htm&sa=X&oi=translate&resnum=1&ct=result&prev=/search%3Fq%3DMali%2BEmpire,%2BPeros%2BFernandez%26hl%3Den%26safe%3Doff%26sa%3DX |títol= Google Translate |editor= Translate.google.com }}
* {{ref llibre|autor=Blanchard, Ian |títol=Mining, Metallurgy and Minting in the Middle Ages Vol. 3. Continuing Afro-European Supremacy, 1250-1450 | editorial=Franz Steiner Verlag |lloc=Stuttgart |any=2001 |pàgines=550 Pages |isbn=3-51508-704-4}}
* {{ref-web |url= http://san.beck.org/1-13-Africa1500-1800.html |títol= Africa and Slavery 1500-1800 by Sanderson Beck |editor= San.beck.org }}
* {{ref llibre |autor=Cooley, William Desborough |títol=The Negroland of the Arabs Examined and Explained | editorial=Routledge |lloc=Londres|any=1966 |pàgines=143 Pages |isbn=0-71461-799-7}}
* {{ref-web |url= http://translate.google.cat/translate?hl=ca&sl=fr&u=http://www.humtec.org/humtec/lettreinfos/lettreinfo6.htm&sa=X&oi=translate&resnum=6&ct=result&prev=/search%3Fq%3DKaabu%26start%3D80%26hl%3Den%26lr%3D%26sa%3DN |títol= Google Translate |editor= Translate.google.com }}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2023 }}
* {{ref llibre|autor=Delafosse, Maurice |títol=Haut~Senegal Niger l'histoire | editorial=Maisonneuve & Larose |lloc=París|any=1972 |pàgines= 428 Pages |isbn=2-70680-535-8}}
* {{ref-web |url= http://translate.google.cat/translate?hl=ca&sl=fr&u=http://www.cosmovisions.com/ChronoSonghai.htm&sa=X&oi=translate&resnum=5&ct=result&prev=/search%3Fq%3DMali%2BEmpire,%2B1545%26start%3D30%26hl%3Den%26sa%3DN |títol= Google Translate |editor= Translate.google.com }}
* {{ref llibre|autor=Hempstone, Smith |títol=Africa, Angry Young Giant | editorial=Kessinger Publishing, LLC |lloc=Whitefish |any=2007 |pàgines=664 pages |isbn=0-54844-300-9}}
* {{ref-web |url= http://translate.google.cat/translate?hl=ca&sl=fr&u=http://maissa.chez-alice.fr/empsong.html&sa=X&oi=translate&resnum=3&ct=result&prev=/search%3Fq%3DMansa%2BMamoudou%26hl%3Den |títol= Google Translate |editor= Translate.google.com }}
* {{ref llibre|autor=Hunwick, John |títol=Timbuktu & the Songhay Empire: Al-Sa'dis Ta`rikh al-sudan down to 1613 and other Contemporary Documents | editorial=BRILL |lloc=Leiden |any=1988 |pàgines=480 pages |isbn=9-00412-822-0}}
* {{ref-web |url= http://translate.google.cat/translate?hl=ca&sl=fr&u=http://www.clio.fr/CHRONOLOGIE/chronologie_mali_des_origines_a_la_colonisation.asp&sa=X&oi=translate&resnum=8&ct=result&prev=/search%3Fq%3DNiani,%2BBambara%26hl%3Den%26lr%3D |títol= Google Translate |editor= Translate.google.com }}
* {{ref-llibre|autor=Inikori, J.E. |títol=Africans and the Industrial Revolution in England | editorial=Cambridge University Press |lloc=Cambridge |any=2002 |pàgines=576 Pages |isbn=0-52101-079-9}}
* {{ref llibre |autor=Insoll, Timothy |títol=The Archaeology of Islam in Sub-Saharan Africa | editorial=Cambridge University Press |lloc=Cambridge |any=2003 |pàgines=486 Pages |isbn=0-52165-702-4}}
* {{Ref-llibre|autor = Blanchard, Ian |títol = Mining, Metallurgy and Minting in the Middle Ages Vol. 3. Continuing Afro-European Supremacy, 1250-1450 | editorial = Franz Steiner Verlag |lloc = Cambridge|any = 2001 |pàgines= 550 Pages |isbn = 3-51508-704-4}}
* {{ref llibre |autor=Kasinec, Wendy F. & Michael A. Polushin |títol=Expanding Empires: Cultural Interaction and Exchange in World Societies from Ancient to Early Modern Times | editorial=Rowman & Littlefield |lloc=Lanham |any=2002 |pàgines=243 Pages |isbn=0-84202-731-9}}
* {{Ref-llibre|autor = Cooley, William Desborough |títol = The Negroland of the Arabs Examined and Explained | editorial = Routledge |lloc = Lanham|any = 1966 |pàgines= 143 Pages |isbn = 0-71461-799-7}}
* {{ref llibre |autor=Ki-Zerbo, Joseph |títol= Histoire de l'Afrique noire: D'hier a demain | editorial=Hatier |lloc=París|any=1978 |pàgines=731 Pages |isbn=2-21804-176-6}}
* {{Ref-llibre|autor = Delafosse, Maurice |títol = Haut~Senegal Niger l'histoire | editorial = Maisonneuve & Larose |lloc =París|any = 1972 |pàgines= 428 Pages |isbn = 2-70680-535-8}}
* {{ref llibre |autor=Mansour, Gerda |títol=Multilingualism and Nation Building | editorial=Multilingual Matters |lloc=Bristol |any=1993 |pàgines=160 Pages |isbn=1-85359-174-2}}
* {{Ref-llibre|autor = Hempstone, Smith |títol = Africa, Angry Young Giant | editorial = Kessinger Publishing, LLC |lloc = Bristol|any = 2007 |pàgines= 664 pages |isbn = 0-54844-300-9}}
* {{ref llibre |autor=Meri, Josef W. |títol=Medieval Islamic Civilization: An Encyclopedia Volume 2, L-Z, Index | editorial=Routledge Taylor & Francis |lloc=Nova York |any=2006 |pàgines=933 Pages |isbn=0-41596-692-2}}
* {{Ref-llibre|autor = Hunwick, John |títol = Timbuktu & the Songhay Empire: Al-Sa'dis Ta`rikh al-sudan down to 1613 and other Contemporary Documents | editorial = BRILL |lloc =Nova York|any = 1988 |pàgines= 480 pages |isbn = 9-00412-822-0}}
* {{ref llibre |autor=Niane, D.T. |títol=Sundiata: An Epic of Old Mali | editorial=Longman African Writers |lloc=Harlow |any=1994 |pàgines=101 Pages |isbn=0-58226-475-8}}
* {{Ref-llibre|autor = Inikori, J.E. |títol = Africans and the Industrial Revolution in England | editorial = Cambridge University Press |lloc = Harlow|any = 2002 |pàgines= 576 Pages |isbn = 0-52101-079-9}}
* {{ref llibre |autor=Niane, D.T. |títol=Recherches sur l'Empire du Mali au Moyen Âge | editorial=Présence Africaine |lloc=París|any=1975 |pàgines=112 Pages}}
* {{ref llibre |autor=Ogot, Bethwell A. |títol=General History of Africa V: Africa from the Sixteenth to the Eighteenth Century | editorial=University of California Press |lloc=Berkeley |any=1999 |pàgines=512 Pages |isbn=0-52006-700-2}}
* {{ref llibre |autor=Oliver, Roland |títol=The Cambridge History of Africa Volume 3 1050 – c. 1600 | editorial=Cambridge University Press |lloc=Cambridge |any=1975 |pàgines=816 Pages |isbn=0-52120-981-1}}
* {{ref llibre |autor=Oliver, Roland & Anthony Atmore |títol=Medieval Africa 1250-1800 | editorial=Cambridge University Press |lloc=Cambridge |any=2001 |pàgines=251 Pages |isbn=0-52179-372-6}}
* {{ref llibre |autor=Shillington, Kevin |títol=Encyclopedia of African History, Vol. 1 | editorial=Routledge |lloc=Londres|any=2004 |pàgines=1912 Pages |isbn=1-57958-245-1}}
* {{ref llibre |autor=Smith, Robert S. |títol=Warfare & Diplomacy in Pre-Colonial West Africa Second Edition | editorial=University of Wisconsin Press |lloc=Madison |any=1989 |pàgines=164 Pages |isbn=0-29912-334-0}}
* {{ref llibre |autor=Stiansen, Endre & Jane I. Guyer |títol=Credit, Currencies and Culture: African Financial Institutions in Historical Perspective | editorial=Nordiska Afrikainstitutet |lloc=Stockholm |any=1999 |pàgines=174 Pages |isbn=9-17106-442-7}}
* {{ref llibre |autor=Taher, Mohamed |títol=Encyclopaeic Survey of Islamic Dynasties A Continuing Series | editorial=Anmol Publications PVT. LTD. |lloc=New Delhi |any=1997 |pàgines=857 Pages |isbn=8-12610-403-1}}
* {{Ref-llibre|autor = Niane, D.T. |títol = Recherches sur l'Empire du Mali au Moyen Âge | editorial = Présence Africaine |lloc = Stockholm|any = 1975 |pàgines= 112 Pages}}
* {{ref llibre |autor=Stride, G.T. & C. Ifeka |títol=Peoples and Empires of West Africa: West Africa in History 1000-1800 | editorial=Nelson |lloc=Edinburgh |any=1971 |pàgines=373 Pages |isbn=0-17511-448-X}}
* {{ref llibre |autor=Williams, Richard E. |títol=Hierarchical Structures and Social Value: The Creation of Black and Irish identities in the United States | editorial=Cambridge University Press |lloc=Nova York |any=1990 |pàgines=204 Pages |isbn=0-52135-147-2}}
* {{ref llibre |autor=Suso, Bamba & Banna Kanute |títol=Sunjata: Gambian Versions of the Mande Epic | editorial=Penguin Classics |lloc=Londres|any=1999 |pàgines=117 Pages |isbn=0-14044-736-9}}
* {{ref llibre |autor=Thornton, John K. |títol=Warfare in Atlantic Africa 1500-1800 | editorial=Routledge |lloc=Londres i Nova York |any=1999 |pàgines=194 Pages |isbn=1-85728-393-7}}
* {{Ref-llibre|autor = Oliver, Roland |títol = The Cambridge History of Africa Volume 3 1050 – c. 1600 | editorial = Cambridge University Press |lloc =Londres|any = 1975 |pàgines= 816 Pages |isbn = 0-52120-981-1}}
* {{ref llibre |autor=Taagepera, Rein |títol=Social Science History, Vol. 3, No. 3/4 "Size and Duration of Empires: Growth-Decline Curves, 600 B.C. to 600 A.D." | editorial=Duke University Press |lloc=Durham |any=1979}}
{{refend}}
{{
{{Regnes sahelians}}
{{ORDENA:Imperi De Mali}}
[[
[[Categoria:Història de Mali]]
[[Categoria:Dinasties musulmanes d'Àfrica]]
[[Categoria:Geografia històrica de Mauritània]]
[[Categoria:Història del Senegal]]
[[Categoria:Història del Níger]]
[[
[[Categoria:Història de Guinea]]
[[Categoria:Història de Costa d'Ivori]]
[[Categoria:Història de Guinea Bissau]]
| |||