Papa: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

Revisió del 06:20, 10 abr 2023 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.705.346 edits m Enllaços a Google en català Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió de 10:49, 4 gen 2025 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.705.346 edits m Enllaços Etiqueta: paws [2.2]
(15 revisions intermèdies per 7 usuaris que no es mostren)
Línia 1: {{Infotaula de càrrec \|càrrec = [[Papat\|Bisbe de Roma]] \|insígnia = Holysee-arms-A.svg Línia 13: \| web = [http://www.vatican.va/holy_father/index_sp.htm ''El Papa'' a la web del vaticà] }} El '''papa''' (del [[llatí]]: ''papa'' i del [[grec]]: πάππας, ''papas'',<ref>{{ref-web \|url= http://education.yahoo.com/reference/dictionary/entry/pope \|títol= American Heritage Dictionary of the English Language \|editor= Education.yahoo.com \|consulta= 2010-08-11 \|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20110606061848/http://education.yahoo.com/reference/dictionary/entry/pope \|arxiudata= 2011-06-06}}</ref> una fórmula infantil per anomenar el «pare»)<ref>{{ref-web\|url= http://nlp.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus:text:1999.04.0057:entry=pa/ppas \|títol=Liddell and Scott \| editor=Oxford University Press \| consulta=2013-02-18}}</ref> és el [[bisbe]] de [[diòcesi de Roma\|Roma]] i el cap de l'[[Església Catòlica]].<ref>{{ref-web\|url= http://www.vatican.va/archive/ccc_css/archive/catechism/p123a9p4.htm#880 \|títol=Catechism of the Catholic Church - Christ's Faithful - Hierarchy, Laity, Consecrated Life \| editor=Vatican.va \|data=1946-02-20 \| consulta=2013-02-18}}</ref> En l'Església Catòlica, el papa és considerat el successor de [[Sant Pere]]. Actualment el Papa és l'argentí [[Jorge Mario Bergoglio]], que regna sota el nom de [[Papa Francesc\|Francesc]]. A més del títol de bisbe de Roma, el Papa també ostenta els següents títols: Pontífex de l'Església Universal, Servent dels Servents de Déu, [[Patriarca]] d'[[Occident]], [[Arquebisbe]] de la diòcesi romana, Primat d'[[Itàlia]], Vicari de [[Crist]], Sobirà de la Ciutat Estat del Vaticà, successor del Primat dels [[Apòstol]]s. Extraoficialment també és ~~Pontífex~~pontífex ~~Màxim~~màxim i Pare dels Prínceps i Reis. El càrrec del papa és conegut com el «Papat». La seva [[jurisdicció eclesiàstica]] és sovint anomenada la «[[Santa Seu]]» (en llatí ''Sancta Sedes''), o la «Seu apostòlica», basant-se en la tradició que els apòstols Pere i [[Sant Pau Apòstol\|Pau]] van ser [[màrtir\|martiritzats]] a Roma. El Papa és també el [[cap d'estat]] de la [[Ciutat del Vaticà]],<ref>{{ref-web \|url= http://www.vaticanstate.va/EN/State_and_Government/ \|títol= Vatican City State - State and Government \|editor= Vaticanstate.va \|consulta= 2010-08-11 \|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20100722082631/http://www.vaticanstate.va/EN/State_and_Government/ \|arxiudata= 2010-07-22}}</ref> sobirà d'una ciutat estat situada a [[Roma]]. El govern del Papa s'anomena Pontificat, derivat del llatí ''Pontifex Maximus'', el màxim càrrec religiós en l'antiga [[Imperi Romà\|Roma]]. El papat és una de les institucions més antigues del món i ha ~~jugat~~tingut un paper preeminent a la història.<ref>Collins, Roger. ''Keepers of the keys of heaven: a history of the papacy''. Introduction (One of the most enduring and influential of all human institutions, (...) No one who seeks to make sense of modern issues within Christendom - or, indeed, world history - can neglect the vital shaping role of the popes.) Basic Books. 2009. {{ISBN\|978-0-465-01195-7}}</ref> Antigament els papes ajudaren a la propagació del cristianisme i a la resolució de diverses disputes doctrinals.<ref name="World History"/> Durant l'[[edat mitjana]] van tenir un paper d'importància secular a l'Europa occidental, sovint actuant com a àrbitres entre els diferents monarques cristians.<ref name="Faus">Faus, José Ignacio Gonzáles. "''Autoridade da Verdade - Momentos Obscuros do Magistério Eclesiástico''". Capítulo VIII: Os papas repartem terras - Pág.: 64-65 e Capítulo VI: O papa tem poder temporal absoluto – Pág.: 49-55. Edições Loyola. {{ISBN\|85-15-01750-4}}. Embora Faus critique profundamente o poder temporal dos papas ("''Mais uma vez isso salienta um dos maiores inconvenientes do status político dos suc<!--sic-->essores de Pedro''" - pág.: 64), ele também admite um papel secular positivo por parte dos papas ("''Não podemos negar que intervenções papais desse gênero evitaram mais de uma guerra na Europa''" - pág.: 65).</ref><ref name="Papal Arbitration">{{ref-web\|url= http://www.newadvent.org/cathen/11452a.htm \|títol=Papal Arbitration \| editor=Newadvent.org \|data=1911-02-01 \| consulta=2013-02-18}}</ref><ref>Com en la regulació de la [[colonització]] del [[Nou Mon]]. Veure [[Tractat de Tordesillas]] i [[Inter caetera]].</ref> Actualment, a més de l'expansió de la fe cristiana i de la seva [[doctrina de l'Església Catòlica\|doctrina]], els papes estan dedicats a l'[[ecumenisme]] i el [[diàleg interreligiós]], la caritat i la defensa dels [[drets humans]].<ref>''História das Religiões. Crenças e práticas religiosas do século XII aos nossos dias''. Grandes Livros da Religião. Editora Folio. 2008. Pág.: 89, 156-157. {{ISBN\|978-84-413-2489-3}}</ref><ref>{{ref-web\|url= http://www.suapesquisa.com/pesquisa/papa.htm \|títol=último Papa - Funções, eleição, o que representa, vestimentas, conclave, primeiro papa \| editor=Suapesquisa.com \| consulta=2013-02-18}}</ref> Gradualment els papes s'han vist forçats a cedir la seva autoritat terrenal, i l'autoritat papal actualment queda exclusivament restringida a matèries de religió.<ref name="World History"/> Durant els segles, les afirmacions papals sobre l'autoritat espiritual han estat expressades cada cop més fermament, culminant el 1870 en la proclama del [[dogma catòlic\|dogma]] de la [[Infal·libilitat pontifical\|infal·libilitat papal]] per aquelles rares ocasions en què el papa parla ''[[ex cathedra]]'' (literalment "des de la cadira de Sant Pere") per fer pública una definició formal sobre fe o [[moral]].<ref name="World History"/> L'única ocasió en què s'ha emprat explícitament aquest dogma va ser per la definició del dogma de l'[[Assumpció de Maria]] el 1950. Línia 65: Des de l'inici del {{segle\|VII}} el [[califat]] islàmic havia conquerit gran part de la mediterrània meridional, convertint-se en una amenaça per la cristiandat.<ref>Vidmar, John (2005). ''The Catholic Church Through the Ages''. Paulist Press. p. 94. {{ISBN\|0-8091-4234-1}}</ref> El 1095, l'emperador romà d'Orient [[Aleix I Comnè\|Aleix I]] demanà ajut militar al papa [[Urbà II]] contra les invasions musulmanes.<ref>Riley-Smith, Jonathan (1997). ''The First Crusaders''. Cambridge University Press. P. 6. {{ISBN\|978-0-511-00308-0}}</ref> Urbà, al [[concili de Clermont]], proclamà la [[Primera Croada]] per ajudar l'emperador romà d'Orient a reconquerir els antics territoris cristians, especialment [[Jerusalem]].<ref name="Bokenkotter">Bokenkotter, Thomas (2004). ''A Concise History of the Catholic Church''. Doubleday. pp. 140-141, 192. {{ISBN\|0-385-50584-1}}</ref> El moment més baix del papat va ser entre 867 i 1049,<ref name="AF"/> en una època coneguda com la "''[[Pornocràcia]]''". El papat va caure sota el control de les diverses grans famílies de Roma. Els papes van ser empresonats, morts de fam, assassinats i deposats a la força, i un terç van morir en circumstàncies sospitoses.<ref group="n.">[[Papa Joan VIII]] (872-882), bastonejat fins a la mort per membres del seu propi seguici; [[Esteve VI]] (896-897), estrangulat; [[Papa Lleó V\|Lleó V]] (803), assassinat pel seu successor, [[Sergi III]]; [[Joan X]] (914-928), asfixiat; [[Esteve VIII]], (939-942), mutilat.</ref><ref>Duffy, p. 82</ref> La família Teofilactes va posar i treure papes durant 50 anys. [[Joan XII]] celebrà orgies al palau del Laterà. L'emperador [[Otó I d'Alemanya]] va acusar Joan a un tribunal eclesiàstic, que el deposà i elegí un laic com [[Lleó VIII]]. Joan mutilà els representants imperials a Roma i ell mateix es reinstaurà com a Papa. El conflicte entre l'emperador i el papat continuà, i finalment els [[~~duc~~ducs]]s, aliats amb l'emperador, estaven comprant bisbes i papes gairebé de manera oberta.<ref name="AF"/> El 1049, [[Lleó IX]] esdevingué papa, sent algú amb caràcter per fer front als problemes del papat. Viatjà a les principals ciutats d'Europa per fer front als problemes morals de l'Església de primera mà, notablement la [[simonia]] i el concubinatge clerical. Amb aquest llarg viatge, restaurà el prestigi del papat al nord.<ref name="AF"/> Línia 71: === Del Cisma d'Orient fins a la Reforma (1054-1517) === [[Fitxer:Mediterranean1400.png\|miniatura\|Un mapa històric dels estats de la Mediterrània el 1400. El [[Cisma d'Occident]] s'estengué entre 1378 i 1417.]] Les esglésies oriental i occidental se separaren definitivament el 1054. Aquesta fractura causà més pels successos polítics que per les lleus diversitats teològiques. Els papes havien irritat els [[~~Llista~~emperador ~~d'emperadors romans~~romà d'Orient\|emperadors]] en aliar-se amb els [[Regne Franc\|reis francs]], coronant un [[llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic\|emperador romà]] rival, apropiant-se de l'[[Exarcat de Ravenna]], i endinsant-se a la Itàlia grega.<ref name="AF">Durant, Will. The Age of Faith. Nova York: Simon and Schuster. 1972</ref> Durant l'[[edat mitjana]], els Papes lluitaren amb els reis pel poder.<ref name="World History"/> Línia 123: # Concedeix indulgències. # Beatifica o canonitza. # Nomena [[~~bisbe~~bisbes]]s i [[cardenal]]s. # Crea [[diòcesi]]s. # Funda universitats pontifícies i en decreta normes. Línia 149: * La '''[[Cadira gestatòria]]''' (''Sedia gestatoria''), un tron portàtil o cadira de braços portat per 12 homes (''palafrenieri''), vestits amb uniformes vermells. La ''sedia gestatoria'' és acompanyada per dos assistents que porten la ''[[Flabella]]'', uns [[ventall]]s cerimonials grans amb mànec, fets de plomes d'estruç, i de vegades un gran [[baldaquí]], portat per 8 persones. L'ús de la ''flabella'' va ser abandonat per [[Joan Pau I]], mentre que el de la cadira va ser-ho per [[Joan Pau II]]. En [[heràldica]], cada papa té el seu propi [[Escuts d'armes papals\|escut d'armes personal]]. Encara que únic per a cada Papa, els escuts sempre estan sobre dues claus en [[sautor]] (és a dir, creuades una sobre l'altre en forma de "X") darrere de l'[[escussó]] (una clau d'or i una altra d'argent, lligades amb un cordó vermell), i sobre d'ells un ''triregnum'' en plata amb tres corones d'or i ''infulae'' en vermell. [[Benet XVI]], però, substituí la tiara papal per una [[mitra]] amb tres [[faixa (heràldica)\|faixes]] daurades al seu lloc, juntament amb el ''pallium'', un símbol papal d'autoritat més antic que la tiara, l'ús del qual és donat als [[~~arquebisbe~~arquebisbes]]s metropolitans com a signe de comunió amb la Seu Romana. L'omissió de la tiara a l'escut personal del Papa, però, no significà que desaparegués de l'heràldica papal, car l'escut d'armes de la Santa Seu es manté sense alteracions. La bandera més habitualment associada amb el papa és la [[bandera de la Ciutat del Vaticà]] blanc-i-groga, amb l'escut de la Santa Seu al costat dret, sobre la meitat blanca de la bandera (el costat esquerre, el que va lligat al pal, és groc). L'escut personal del Papa no apareix a la bandera. La bandera va ser adoptada el 1808, i l'antiga bandera era vermell i or, els colors tradicionals del papat. Tot i que Benet XVI substituí amb una mitra el triregnum del seu escut d'armes personal, aquest va continuar a la bandera. Línia 201: La creença tradicionalista afirma l'existència d'un [[jurament papal]] fet per tots els papes en el moment de la seva coronació des d'[[Agató I]] fins a [[Pau VI]], però des de l'abolició de la cerimònia de coronació ja no es fa. No hi ha cap constància sobre aquesta afirmació. El terme llatí ''[[Seu vacant\|sede vacante]]'' (''mentre la seu està vacant''),<ref>[[Ablatiu absolut]], equivalent a una clàusula temporal</ref> es refereix a l'[[interregne]] papal, el període entre la mort d'un papa i l'elecció d'un successor. D'aquest terme es deriva el mot ''[[sedevacantisme]]'', que designa els catòlics dissidents que mantenen que no hi ha un papa elegit canònicament i legítimament, i que hi ha per tant una ''sede vacante''.<ref>{{Ref-web\|títol=sedevacantisme\|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sedevacantisme\|consulta=2023-02-25\|editor=Grup Enciclopèdia\|obra=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref> Un dels motius d'aquesta creença és que les reformes del [[Concili Vaticà II]] i, especialment, la substitució de la [[Missa Tridentina]] per la [[Missa de Pau VI]] és herètica, i aquells responsables d'iniciar i mantenir aquests canvis són herètics i no són papes autèntics.<ref>{{ref-web \|url= http://www.cmri.org/theolog.htm \|títol= Theological Position: Sede Vacante \| editor= Cmri.org \| consulta= 2011-11-21 \|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20111125235354/http://www.cmri.org/theolog.htm \|arxiudata= 2011-11-25 }}</ref><ref>{{ref-web \|url= http://www.popemichael.com/homepage-2/errors-of-the-novus-ordo \|títol= "Pope Michael I" \|editor= Popemichael.com \|consulta= 2013-02-18 \|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20120323074948/http://www.popemichael.com/homepage-2/errors-of-the-novus-ordo/ \|arxiudata= 2012-03-23}}</ref><ref>{{ref-web\|url= http://www.novusordowatch.org/benedict.htm \|títol=Exposing the Vatican II Pseudo-Catholic Church \| editor=Novusordowatch.org \| consulta=2011-11-21}}</ref> Els sedevacantistes són considerats com a cismàtics per l'Església Catòlica. Des de 1378, els papes elegits van ser sobretot italians. Abans de l'elecció del polonès [[Karol Wojtyla]] com a papa Joan Pau II el 1978, el darrer papa no [[Itàlia\|italià]] va ser [[Adrià VI]], originari dels Països Baixos, elegit el 1522. Joan Pau II va ser succeït per l'alemany [[Joseph Ratzinger]], que regnà amb el nom de Benet XVI, succeït per l'argentí [[Jorge Mario Bergoglio]] (Francesc), fent que hom pensi que, tot i que Roma està a Itàlia, la dominació italiana sobre el papat s'ha acabat. Línia 209: Les normes vigents sobre l'[[interregne]] papal, el període de ''[[sede vacante]]'' van ser promulgades el 1996 per Joan Pau II al document ''[[Universi Dominici Gregis]]''. Durant el període de ''sede vacante'', el [[Col·legi de Cardenals]] és responsable col·lectiu pel govern de l'Església i del mateix [[camarlenc\|Camarlenc de la Santa Església Romana]]; malgrat això, el dret canònic prohibeix específicament als cardenals d'introduir cap innovació al govern de l'Església durant el període. Qualsevol decisió que requereixi el vistiplau del papa ha d'esperar fins que el nou papa accepti el càrrec. Als darrers segles, quan un papa es considera que ha mort, tradicionalment, el [[Camarlenc (església catòlica)\|camarlenc]] colpeja el cap del papa mort tres vegades amb un martellet d'argent, cridant-lo pel seu nom de naixement en cada ocasió, per certificar-ne la mort. Aquest ritual no es va fer en les morts de Joan Pau I<ref>Sullivan, George E. Pope John Paul II: The People's Pope. Boston: Walker & Company, 1984</ref> ni de Joan Pau II.<ref>{{ref-notícia \|autor=<!-- Byline --> \|url=http://www.time.com/time/covers/1101050411/path.html \|títol=''The Path to a New Pontiff'' \|editorial=Time.com \|data=2005-04-03 \|consulta=2010-08-11 \|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090830132138/http://www.time.com/time/covers/1101050411/path.html \|arxiudata=2009-08-30 }} {{Webarchive\|url=https://web.archive.org/web/20090830132138/http://www.time.com/time/covers/1101050411/path.html \|date=2009-08-30 }} {{Ref-web \|url=http://www.time.com/time/covers/1101050411/path.html \|títol=Còpia arxivada \|consulta=2013-03-12 \|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090830132138/http://www.time.com/time/covers/1101050411/path.html \|arxiudata=2009-08-30 }}</ref> Llavors, el camarlenc agafa l'[[Anell del Pescador]] i el trenca en presència dels cardenals. Els segells del papa són destruïts, per evitar que no es puguin tornar a fer servir de nou, i el seu apartament personal és segellat. El cadàver llavors està durant diversos dies abans de ser enterrat a la [[cripta]] d'una gran església o catedral; tots els que han mort als segles {{Romanes\|XX-XXI}} van ser sebollits a la [[Basílica de Sant Pere]]. Després de l'enterrament hi ha un període de nou dies de dol (''novendialis''). === Dimissió === Línia 234: === Papa === El títol de papa, tot i que el més conegut, no apareix a la llista oficial, però és habitualment emprat als títols dels documents, apareixent de forma abreujada a les seves signatures. Així, [[Pau VI]] signava com «Paulus PP. VI».<ref>{{ref-web \|url=http://oce.catholic.com/index.php?title=Ecclesiastical_Abbreviations \|títol=Catholic Encyclopedia: "Ecclesiastical Abbreviations" \|editor=Oce.catholic.com \|data=2010-07-21 \|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120117141912/http://oce.catholic.com/index.php?title=Ecclesiastical_Abbreviations \|arxiudata=2012-01-17}}</ref><ref>{{ref-llibre\|url= http://books.google.cat/books?ei=8f2yTaOQFtO0hAff8ojkDw&ct=result&id=T__iAAAAMAAJ&dq=%2Bpp+papa+%22new+encyclopaedia+britannica%22+-papua&q=%22abbreviated+pp%22#search_anchor \|títol=The New Encyclopædia Britannica 2004, vol. 9 \|pàgines= p. 604 \|isbn= 978-0-85229-961-6 \| editorial=Books.google.com \|data=2009-09-18}}</ref><ref>{{ref-web \|url= http://inkunabeln.ub.uni-koeln.de/vdibDevelop/handapparat/nachs_w/cappelli/cappelli.html \|autor= Adriano Cappelli \|títol= Lexicon Abbreviaturarum \|pàgina= 283 \| consulta= 2013-02-18 \|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20130725080258/http://inkunabeln.ub.uni-koeln.de/vdibDevelop/handapparat/nachs_w/cappelli/cappelli.html \|arxiudata= 2013-07-25 }}</ref><ref>{{ref-web \|url=http://www.ndl.go.jp/incunabula/e/glossary/glo_11.html \|títol=Contractions and Abbreviations \|editor=Ndl.go.jp \|data=2005-08-04 \|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20111210050234/http://www.ndl.go.jp/incunabula/e/glossary/glo_11.html \|arxiudata=2011-12-10}}</ref><ref>{{ref-web\|url= http://acronyms.thefreedictionary.com/Papa+Pontifex \|títol=What Does PP Stand For? \| editor=Acronyms.thefreedictionary.com}}</ref> El títol de papa era una forma honorífica que data de la primeria del {{segle\|III}} emprada per a qualsevol bisbe a l'oest.<ref name="ODCC:Pope">Oxford Dictionary of the Christian Church ([[Oxford University Press]] 2005 {{ISBN\|978-0-19-280290-3}}), article ''Pope''</ref> A Orient només s'emprava per al bisbe d'Alexandria.<ref name=ODCC:Pope/> El papa [[Marcel·lí I\|Marcel·lí]] († 304) és el primer bisbe de Roma que hi ha fonts on se l'anomena papa. A partir del {{segle\|VI}} la cancelleria imperial de [[Imperi Romà d'Orient\|Constantinoble]] reservà aquesta designació habitualment pel bisbe de Roma.<ref name=ODCC:Pope/> Des de la primeria del {{Segle\|IV}} començà a ser reservada a l'oest per referir-se al bisbe de Roma, una pràctica que queda legislada al {{segle\|XI}} quan [[Gregori VII]] la reservà per a si mateix.<ref name="ODCC:Pope" /> Línia 243: "''Pastura els meus anyells... Pastura les meves ovelles''" ({{Citar Bíblia\|Jn\|21:16-17}}).<ref name="New Advent - Vicar of Christ">{{ref-web\| url= http://www.newadvent.org/cathen/15403b.htm\|títol= Vicar of Christ \| consulta= 27 gener 2010\|obra= Catholic Encyclopedia; New Advent}}</ref> El primer registre de l'aplicació d'aquest títol dirigit a un bisbe de Roma apareix a un sínode del 495 en referència a [[Gelasi I]];<ref name="Macbrien">McBrien, Richard P. ''Os Papas. Os Pontífices de São Pedro a João Paulo II'' (original title: ''Lives of the Popes. The Pontiffs from St. Peter to John Paul II'' 1997. {{ISBN\|0-06-065303-5}}), pp. 37, 85</ref> però en aquells moments, i fins al {{segle\|IX}}, d'altres bisbes també rebrien el títol de vicaris de Crist, i durant quatre segles més aquest títol va ser emprat de vegades per reis i fins i tot per jutges,<ref>Oxford Dictionary of the Christian Church (Oxford University Press 2005 {{ISBN\|978-0-19-280290-3}}), article ''Vicar of Christ''</ref> de la mateixa manera que durant els segles {{Romanes\|V}} i {{Romanes\|VI}} el va fer servir l'[[~~Llista~~emperador ~~d'emperadors romans~~romà d'Orient~~\|emperador de Bizanci~~]].<ref name="New Commentary"/> Encara abans, al {{segle\|III}}, [[Tertulià]] va fer servir el terme de vicari de Crist per referir-se a l'[[Esperit Sant en el cristianisme\|Esperit Sant]]<ref>{{ref-web\| url= http://www.newadvent.org/fathers/0311.htm\|títol= Prescription against Heretics (Chapter 28) \| consulta=2010-01-27 \|obra= Catholic Encyclopedia; New Advent}}</ref><ref>{{ref-web\| url= http://www.newadvent.org/fathers/0403.htm\|títol= On the Veiling of Virgins (Chapter 1) \| consulta=2010-01-27 \|obra= Catholic Encyclopedia; New Advent}}</ref> enviat per Jesús.<ref>Cf. {{Citar Bíblia\|Jn\|16:7-14}}</ref> El seu ús, reservat específicament pel papa, apareix al {{segle\|XIII}} en connexió amb les reformes d'[[Innocenci III]]<ref name="New Commentary">{{ref-llibre\| url= http://books.google.cat/?id=JKgZEjvB5cEC&printsec=frontcover&dq=New+commentary+on+the+Code+of+Canon+Law&cd=1#v=onepage&q=&f=false\| cognom= John P. Beal, James A. Coriden, Thomas J. (Thomas Joseph) Green, Thomas J. Green\| títol= New Commentary on the Code of Canon Law (p. 432)\| consulta= 18 febrer 2010 \| isbn= 978-0-8091-4066-4\| data= 2002-06-27}}</ref> com es pot observar a la lletra del 1199 a [[Lleó I d'Armènia]].<ref>Faus, José Ignacio Gonzáles. "''Autoridade da Verdade - Momentos Obscuros do Magistério Eclesiástico''" (Edições Loyola. {{ISBN\|85-15-01750-4}}), p. 33</ref> D'altres historiadors han suggerit que aquest títol ja s'emprava així durant el pontificat d'[[Eugeni III]] (1145-1153).<ref name="Macbrien"/> Aquest títol de vicari de Crist no és emprat només pel papa, sinó que ho és per tots els bisbes des dels primers temps.<ref>{{ref-llibre\|url= http://books.google.cat/books?id=7bjDsZHPiSYC&pg=PA264&dq=%22vicar+of+Christ%22+title&hl=ca&ei=QaULTYnzN4bLhAf3vfjuCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CFYQ6AEwCA#v=onepage&q=%22vicar%20of%20Christ%22%20title&f=false \|títol=Ken Untener, Elizabeth Picken, ''The Practical Prophet: Pastoral Writings'', p. 264 \| editorial=Books.google.com \| consulta=2011-11-21}}</ref> El [[Concili Vaticà II]] es referí a tots els bisbes com a vicaris i ambaixadors de Crist<ref>{{ref-web\| url= http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19641121_lumen-gentium_sp.html \|títol= Second Concili Vaticà II, Constitució Dogmàtica ''Lumen gentium'', 27 \| consulta=12 de març de 2013}}</ref> i [[Joan Pau II]] repetí aquesta descripció a l'encíclica ''Ut unum sint.<ref>{{ref-web\| url= http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/encyclicals/documents/hf_jp-ii_enc_25051995_ut-unum-sint_sp.html \|títol= Ut Unum Sint, punt 95 \| consulta=12 de març de 2013}}</ref>'' La diferència és que els altres bisbes són vicaris de Crist per a les seves esglésies locals, mentre que el Papa és vicari de Crist per tota l'Església.''<ref>{{ref-llibre \|url=http://books.google.cat/books?id=vJ78Vd4O9d4C&pg=PA991&dq=%22vicar+of+Christ%22+%22all+bishops%22&hl=ca&ei=2LoLTf29L9G4hAeCw-jpCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CD4Q6AEwBA#v=onepage&q=%22vicar%20of%20Christ%22%20%22all%20bishops%22&f=false \|títol=Peter M. J. Stravinskas, ''Our Sunday Visitor's Catholic Encyclopedia'', p. 991 \|editorial=Books.google.com \|data=1995-05-18 \|consulta=2011-11-21}}{{Enllaç no actiu\|bot=InternetArchiveBot \|data=2021}}</ref>'' Línia 252: === Pontífex === [[Fitxer:Benedictus XVI Pont Max Pontif I.jpg\|miniatura\|Entrada a la [[Ciutat del Vaticà]], amb la inscripció (''[[Benet XVI]], ~~Pontífex~~pontífex ~~Màxim~~màxim, a l'any de Nostre Senyor 2005, primer any del seu pontificat.'']] El terme pontífex en [[llatí]] significa constructor de ponts (''pons'' + ''facere''), i designava un membre del [[Col·legi de Pontífexs\|principal col·legi de sacerdots]] de l'[[antiga Roma]].<ref>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/469745/pontifex Encyclopaedia Britannica]</ref><ref>El "constructor de ponts" s'interpreta entre en termes de "qui allisa el camí pels déus i als déus" (Van Haeperen, Françoise, 2002. ''Le collège pontifical: 3ème s. a. C. - 4ème s. p. C.'' in series '' Études de Philologie, d'Archéologie et d'Histoire Anciennes'', no. 39. (Brussels: Brepols) {{ISBN\|90-74461-49-2}}, reviewed in [http://ccat.sas.upenn.edu/bmcr/2003/2003-10-16.html Bryn Mawr Classical review, 2003])</ref> El terme llatí va ser traduït de diverses maneres al grec, com ἱεροδιδάσκαλος, ἱερονόμος, ἱεροφύλαξ, ἱεροφάντης,<ref>[William Smith, ''A Dictionary of Greek and Roman Antiquities]</ref> o ἀρχιερεύς (summe sacerdot).<ref name=L&S>{{ref-web \| url=http://perseus.uchicago.edu/cgi-bin/philologic/getobject.pl?c.8:10:135.LSJ \| editors=Liddell and Scott \| títol=A Greek English Lexicon \| editor=Oxford University Press \| consulta=2013-02-18 \| arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130521153349/http://perseus.uchicago.edu/cgi-bin/philologic/getobject.pl?c.8:10:135.LSJ \| arxiudata=2013-05-21}}</ref><ref>[[Polibi]] 23.1.2 i 32.22.5; ''Corpus Inscriptionum Atticarum'' 3.43, 3.428 i 3.458</ref> El cap del col·legi era conegut com a ''[[Pontifex Maximus]]'' (~~Pontífex~~pontífex ~~Màxim~~màxim).<ref>Traduït literalment al grec com a ἀρχιερεὺς μέγιστος (Màxim Summe Sacerdot) al ''Corpus Inscriptionum Graecarum'' 2.2696 i 3.346; [[Plutarc]] ''Numa'' 9.4 – [http://perseus.uchicago.edu/cgi-bin/philologic/getobject.pl?c.8:10:135.LSJ Liddell and Scott: ἀρχιερεύς] {{Webarchive\|url=https://web.archive.org/web/20130521153349/http://perseus.uchicago.edu/cgi-bin/philologic/getobject.pl?c.8:10:135.LSJ \|date=2013-05-21}}</ref> A l'ús cristià, pontífex apareix a la traducció del [[Nou Testament]] de la [[Vulgata]] per indicar el Summe Sacerdot jueu (a l'original, ἀρχιερεύς).<ref>Hi ha 35 exemples de l'ús d'aquest terme a la Vulgata: {{Citar Bíblia\|Mc\|15:11}}; {{Citar Bíblia\|Jn\|7:45}}, {{Citar Bíblia\|Jn\|11:47}},{{Citar Bíblia\|Jn\|11:49}}, {{Citar Bíblia\|Jn\|11:51}}, {{Citar Bíblia\|Jn\|11:57}}, {{Citar Bíblia\|Jn\|18:3}}, {{Citar Bíblia\|Jn\|18:10}}, {{Citar Bíblia\|Jn\|18:13}}, {{Citar Bíblia\|Jn\|18:15-16}}, {{Citar Bíblia\|Jn\|18:22}}, {{Citar Bíblia\|Jn\|18:24}}, {{Citar Bíblia\|Jn\|18:26}}, {{Citar Bíblia\|Jn\|18:35}}, {{Citar Bíblia\|Jn\|19:6}}, {{Citar Bíblia\|Jn\|19:15}}, {{Citar Bíblia\|Jn\|19:21}}; {{Citar Bíblia\|Hb\|2:17}}, {{Citar Bíblia\|Hb\|3:1}}, {{Citar Bíblia\|Hb\|4:14-15}}, {{Citar Bíblia\|Hb\|5:1}}, {{Citar Bíblia\|Hb\|5:5}}, {{Citar Bíblia\|Hb\|5:10}}, {{Citar Bíblia\|Hb\|6:20}}, {{Citar Bíblia\|Hb\|7:26}}, {{Citar Bíblia\|Hb\|8:1}}, {{Citar Bíblia\|Hb\|8:3}}, {{Citar Bíblia\|Hb\|9:7}}, {{Citar Bíblia\|Hb\|9:11}}, {{Citar Bíblia\|Hb\|9:25}}, {{Citar Bíblia\|Hb\|13:11}}</ref> El terme passà a aplicar-se a qualsevol [[bisbe]] cristià,<ref name="New Advent - Pope">{{ref-web\| url= http://www.newadvent.org/cathen/12260a.htm\|títol= Pope\| consulta= 21 febrer 2010\|obra= Catholic Encyclopedia; New Advent}}</ref> però des del {{segle\|XI}} passà a referir-se específicament al bisbe de Roma,<ref>{{ref-web\|url= http://dictionary.reference.com/browse/Pontiff \|títol=Dictionary definition \| editor=Dictionary.reference.com}}</ref> qui és anomenat de manera més restrictiva el "Pontífex Romà". L'ús del terme per referir-se als bisbes en general apareix al "[[Roman Pontifical]]" (un llibre que conté els ritus reservats als bisbes, com la [[confirmació]] o l'[[ordenació]])<ref>The Oxford Dictionary of the Christian Church (Oxford University Press 2005</ref> i els "pontificals" (les insígnies dels bisbes).<ref>The Oxford Dictionary of the Christian Church (Oxford University Press 2005 {{ISBN\|978-0-19-280290-3}}), article ''pontificals''</ref> Línia 287: === Paper polític === Durant la progressiva cristianització de l'[[Imperi Romà]] al {{segle\|IV}} els bisbes no adquiriren una autoritat civil a l'estat, però la gradual erosió de l'autoritat imperial durant el {{segle\|V}} deixà al Papa com a màxima autoritat civil imperial a Roma, mentre que els bisbes s'implicaven cada cop més en la direcció dels afers civils a la resta de ciutats de l'Imperi Occidental. Aquest estatus com a governant civil i secular va quedar àmpliament mostrat en la confrontació entre el [[Papa Lleó I]] i [[Àtila]] al 452. La primera expansió del mandat papal més enllà de Roma va ser al 728 amb la [[Donació de Sutri]], que posteriorment quedà incrementada al 754, quan el [[Regne franc\|rei dels francs]] [[Pipí el Jove]] donà al Papa les terres fruit de la seva conquesta als [[~~llombard~~llombards]]s. El Papa podria haver emprat la falsificada [[Donació de Constantí]] per adquirir aquestes terres, que formarien el nucli dels [[Estats Pontificis]]. Aquest document, acceptat com a genuí fins al {{segle\|XV}}, afirma que [[Constantí I el Gran]] havia posat tot l'Imperi Romà Occidental sota el mandat del Papa. Al 800 el [[papa Lleó III]] [[coronació\|coronà]] el governant franc [[Carlemany]] com a [[Emperador Romà]], un gran pas per establir el que es coneixeria com a [[Sacre Imperi Romà]]; a partir d'aquell moment els papes reclamarien la prerrogativa de coronar l'emperador, tot i aquest dret caigué en desús després de la coronació de [[Carles I d'Espanya\|Carles V]] el 1530. [[Pius VII]] va estar present a la coronació de [[Napoleó Bonaparte\|Napoleó I]], però no la realitzà. Com ja s'ha mencionat, la sobirania del Papa sobre els Estats Pontificis acabà el 1870 amb la seva annexió a [[Regne d'Itàlia (1861-1946)\|Itàlia]]. Papes com [[Alexandre VI]], un polític ambiciós tot i que espectacularment corrupte; o [[Juli II]], un formidable general i estadista, no van tenir por de fer servir el poder per obtenir els seus propis objectius, que incloïen l'augment del poder del papat. Aquesta autoritat política i temporal es va fer palesa pel paper papal al [[Sacre Imperi Romà]], especialment en períodes de contenció amb els emperadors, com succeí durant els pontificats de [[Gregori VII]] i [[Papa Alexandre III\|Alexandre III]]. Les [[butlla papal\|butlles papals]], els [[entredit]]s i les [[excomunió\|excomunions]] (o la mera amenaça de fer-ho) es van fer servir per incrementar el poder papal. La butlla ''[[Laudabiliter]]'' del 1155 autoritzà a [[Enric II d'Anglaterra]] a envair Irlanda; el 1207 [[Innocenci II]] va posar [[Regne d'Anglaterra\|Anglaterra]] en dubte fins que el [[Joan d'Anglaterra\|rei Joan]] no fes del seu regne un [[feu]] del Papa, completant-ho amb un [[tribut]] anual, dient «''oferim i produïm lliurement... al nostre senyor Papa Innocenci III i als seus successors catòlics, tot el regne d'Anglaterra i tot el regne d'Irlanda amb tots els seus drets i dependències per la remissió dels nostres pecats.''»<ref>Quoted from the [http://www.fordham.edu/halsall/source/innIII-policies.html Medieval Sourcebook]</ref> Línia 317: === A les Esglésies Orientals === Des del papat d'[[~~Heraclas~~Hèracles d'Alexandria\|~~Heraclas~~Hèracles]] al {{segle\|III}}, el bisbe [[Església Ortodoxa d'Alexandria\|Ortodox]] i [[Església Ortodoxa Copta\|~~Copta~~Copte]] d'[[Alexandria]] segueix sent anomenat el "Papa", pròpiament [[Papa de l'Església Ortodoxa Copta d'Alexandria\|Papa i Patriarca de Tota Àfrica en el Sant Ortodox i Apostòlic Tron de Sant Marc l'Evangelista i Sant Apòstol]] i [[Patriarca Ortodox Grec d'Alexandria\|Papa i Patriarca d'Alexandria i Tota Àfrica]]. A les esglésies ortodoxes [[Església Ortodoxa Búlgara\|búlgara]], [[Església Ortodoxa Russa\|russa]] i [[Església Ortodoxa Sèrbia\|sèrbia]] no és estrany que el capellà de poble sigui anomenat "pope" ("поп" ''pop''). Malgrat tot, cal diferenciar-ho dels termes emprats per referir-se al cap de l'Església Catòlica ("папа" ''papa'' en búlgar; "папа римский" ''papa rimskiy'' en rus). Línia 372: * Eric Frattini: ''Secretos vaticanos'', Ed. Edaf, 2003. {{es}} * {{ref-llibre\|títol=One Faith, One Lord: A Study of Basic Catholic Belief\|cognom=Barry\|nom=Rev. Msgr. John F\|any=2001\|[[Nihil obstat]], [[Imprimatur]] \| editorial=Gerard F. Baumbach, Ed.D\|isbn=0-8215-2207-8}} * {{ref-llibre\|títol=A Concise History of the Catholic Church\|cognom=Bokenkotter\|nom=Thomas\|any=2004\| editorial=Doubleday\|isbn=0-385-50584-1~~\|ref=harv~~}} * {{ref-enciclopèdia\|cognom=Chadwick\|nom=Henry\| editor=John McManners\|enciclopèdia=The Oxford Illustrated History of Christianity\|títol=The Early Christian Community\|any=1990\| editorial=Oxford University Press\|isbn=0-19-822928-3~~\|ref=harv~~}} * {{ref-llibre\|cognom=Duffy\|nom= Eamon \| nom2= Ferran \|títol= Santos y pecadores – Una historia de los papas\|llengua= castellà\| editorial= Acento editorial \|lloc= Madrid \|data= 1998 \|isbn= 84-483-0364-4}} * {{ref-llibre\|cognom=Franzen\|nom=August\|coautors=John Dolan\|títol=A History of the Church\| editorial=Herder and Herder\|any=1969~~\|ref=harv~~}} * Hartmann Grisar (1845-1932), ''History of Rome and the Popes in the Middle Ages'', AMS Press; Reprint edition (1912). {{ISBN\|0-404-09370-1}} * {{ref-llibre\|cognom=Kelly\|nom=J. N.\|títol=Oxford Dictionary of the Popes\|any=1986\| editorial=Prentice Hall\|isbn=978-0-19-190935-1}} * {{ref-llibre\|títol=The Catholic Church: A Short History\|cognom=Küng\|nom=Hans\|enllaçautor=Hans Küng\|any=2003\| editorial=Random House\|isbn=978-0-8129-6762-3~~\|ref=harv~~}} * {{ref-llibre\|autor=Loomis, Louise Ropes \|títol=The Book of the Popes (Liber Pontificalis): To the Pontificate of Gregory I \| editorial=Evolution Publishing \|lloc=Merchantville, Nova Jersey \|any=2006 \|isbn=1-889758-86-8}}. Reprint of an English translation originally published in 1916. * Ludwig von Pastor, ''History of the Popes from the Close of the Middle Ages; Drawn from the Secret Archives of the Vatican and other original sources'', 40 vols. St. Louis, B. Herder 1898 – ([http://www.worldcatlibraries.org/wcpa/ow/b92040657d7c02f6.html World Cat entry] {{Webarchive\|url=https://web.archive.org/web/20070929110815/http://www.worldcatlibraries.org/wcpa/ow/b92040657d7c02f6.html \|date=2007-09-29 }}) * {{ref-llibre\|cognom=Noble\|nom=Thomas\|coautors=Strauss, Barry\|títol=Western Civilization\|any=2005\| editorial=Houghton Mifflin Company\|isbn=0-618-43277-9~~\|ref=harv~~}} * {{ref-llibre\|títol=A Short History of the Catholic Church\|cognom=Orlandis\|nom=Jose\| any=1993\| editorial=Scepter Publishers \|isbn=1-85182-125-2}} * James Joseph Walsh, [http://books.google.cat/books?vid=OCLC22760194&id=B-cQAAAAIAAJ&printsec=titlepage&dq=%22popes+and+science%22 ''The Popes and Science; the History of the Papal Relations to Science During the Middle Ages and Down to Our Own Time''], Fordam University Press, 1908, reprinted 2003, Kessinger Publishing. {{ISBN\|0-7661-3646-9}}