Roger IV de Foix: diferència entre les revisions

'''Roger IV de Foix''' ( ? - [[1265]]) ),fou '''[[Vescomtat de Castellbò|vescomte de Castellbò]]''' ('''[[1230]]-[[1265]]''') i '''[[comte de Foix]]''' ('''[[1241]]-[[1265]]''').

Fou el fill i el successor del [[comte]] [[Roger Bernat II de Foix]] i la seva primera esposa [[Ermessenda de Castellbò]]. Fou nétnet per línia paterna de [[Ramon Roger I de Foix]] i Felipa de Montcada i per línia materna d'[[Arnau I de Castellbò]]. Mitjançant el casament de la seva germana Esclarmonda fou cunyat de [[Ramon IXFolc V de Cardona]], i pel casament de la seva germanastregermanastra [[Cecília de Foix]] fou cunyat d'[[Àlvar I d'Urgell]].

Roger IV va arribar a govern el [[1241]], si bé des del [[1230]] era vescomte de Castellbò per herència materna. El [[1242]] va ser anul·lat pel [[rei de França]] [[Lluís IX de França|Lluís IX]] el [[tractat de París (1229)|tractat de París]] de [[1229]], i el [[Comtat de Tolosa|comte de Tolosa]] es va revoltar ajudat per molts senyors del sud que es van aliar als anglesos.

Roger IV va romandre a l'aguait i així la victòria francesa a [[Taillebourg]] el [[22 de juliol]] de [[1242]] el va fer decantar cap a la neutralitat. Va prestar homenatge al comte de Tolosa només per la part baixa del comtat, des eldel nord del Pas de la Barra. El comte de Tolosa [[Ramon VII de Tolosa|Ramon VII]] va considerar el fet que no es revoltés com un incompliment del deure de vassallatge i va esclatar la guerra a finals del [[1242]] però [[30 de novembre]] del mateix any el tolosà va haver de capitular davant les tropes reials franceses, si bé encara hi vanva haver hostilitats contra Foix durant un parell de mesos. A partir de llavors el comte de Foix es va considerar feudatari directe del rei de França. El conflicte amb els vassalls de Foix als qui Tolosa reclamava l'homenatge feudal, va durar fins al [[1249]].

També al Vescomtat de Castellbò va tenir diferenciesdiferències amb el [[Bisbat d'Urgell|Bisbe d'Urgell]] i per l'homenatge feudal del vescomtat al [[Comtat d'Urgell|comte d'Urgell]], i de límits amb el [[comtat de Pallars]]. El litigi d'[[Andorra]] i altres valls va ser sotmès a un tribunal del [[Papa]] el [[1243]] i després d'anys va aconseguir el [[1256]] que se li aixequèsaixequés l'excomunió que li havia fulminat el bisbe d'Urgell uns anys abans.

El [[1245]] es va reconèixer vassall de [[Jaume I el Conqueridor]] pels castells de [[So]] i [[Querigut]] i les viles d'[[Èvol]] i [[Estavar]]. El mateix any va donar furs a Foix i l'any següent va fer un pariatge amb l'abadia de Mas d'Assil al que van seguir altres amb l'abadia de Bolbona el [[1253]] i amb la de Combellarga el [[1255]]. LasLes restes dels seus avantpassats foren traslladades a l'església de l'abadia de Bolbona, abadia a la quequal va defensar sobretot contra la de Sant Antoni de Pàmies.

Es casà vers el [[1231]] amb '''[[Brunissenda de Cardona]]''', filla de [[Ramon Folc IV de Cardona]]. D'aquesta unió nasqueren:

* l'infant '''[[Roger Bernat III de Foix]]''' (?-[[1302]]), '''[[comte de Foix]]'''

* la infanta Sibil·la de Foix, casada vers elamb [[1265]]Aimeric ambIV elde [[vescomteNarbona|Aimeric IV]], '''[[AimericVescomtat VIde Narbona|vescomte de Narbona]]'''

* la infanta [[Agnès de Foix]], casada vers el [[1256]] amb el [[comte]] '''[[Esquivat I de Bigorra]]'''

* la infanta [[Felipa de Foix]] (?-[[1310]]), casada el [[1264]] amb el comte '''[[Arnau Roger I de Pallars Sobirà]]'''Comenge

* la infanta [[Esclarmonda de Foix i de Cardona|Esclarmonda de Foix]] (v[[1250]]- ca. [[1315]]), casada el [[1272]] amb el [[rei]] '''[[Jaume II de Mallorca]]'''

{{Filera de successions|títol=[[Comte de Foix]]|abans=[[Roger Bernat II de Foix|Roger Bernat II]]|després=[[Roger Bernat III de Foix|Roger Bernat III]]|anys=[[1241]]–-[[1265]]}}