Willie Dixon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Nomenclàtor mundial |
m enllaç |
||
Línia 7:
El jove Dixon va ser un adolescent díscol que s’escapava sovint de casa, fet que va propiciar topades amb la policia i diversos empresonaments. Tanmateix, això li va permetre comprendre què significava el blues per a la gent negra: una manera d’expressar-se i d’empoderar-se, un vehicle d’expressió per explicar el que els passava. Tot i això, el seu pas per la presó va ser dur. De la seva estada a la Harvey Allen County Farm li va quedar una sordesa d’una orella durant quatre anys a causa dels maltractament que li infligiren els guàrdies.
El 1936 abandona el Mississipí i pren el camí de [[Chicago]] fent autoestop. Fou allà on, atès que les seves aptituds físiques eren evidents, es va començar a dedicar a la boxa. El 1937 va guanyar l’Illinois State Golden Gloves dels pesos pesants en la categoria amateur i fins i tot va arribar a fer
Sense moure’s de Chicago Dixon va explotar la seva faceta musical i va cantar en diversos grups de [[Gòspel|gospel]]. En l’ambient musical de la ciutat va conèixer Leonard Caston pianista i guitarrista de blues que li va construir el primer baix i amb qui va formar The Five Breezes, grup de jazz i blues amb el qual gravaria el seu primer àlbum.
| |||