1743
any
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1743 (mdccxliii) |
| Islàmic | 1156 – 1157 |
| Xinès | 4439 – 4440 |
| Hebreu | 5503 – 5504 |
| Calendaris hindús | 1798 – 1799 (Vikram Samvat) 1665 – 1666 (Shaka Samvat) 4844 – 4845 (Kali Yuga) |
| Persa | 1121 – 1122 |
| Armeni | 1192 |
| Rúnic | 1993 |
| Ab urbe condita | 2496 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle xvii - segle xviii - segle xix | |
| Dècades | |
| 1710 1720 1730 - 1740 - 1750 1760 1770 | |
| Anys | |
| 1740 1741 1742 - 1743 - 1744 1745 1746 | |
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- Resta del món
- 23 de març - Londres (Anglaterra): Händel estrena El Messies al Covent Garden.
- 27 de juny - Karlstein am Main (Baviera): Victòria del anglesos i austríacs contra els francesos en la batalla de Dettingen en el curs de la guerra de Successió Austríaca.[1]
- 7 d'agost - Turku (Finlàndia): Fi de la Guerra russosueca de 1741-1743 amb la signatura pels dos països del Tractat d'Åbo amb el qual els russos van obtenir les àrees a l'est del riu Kymijoki i els suecs van accedir a la coronació de Adolf Frederic de Suècia.
Naixements
modifica- Països Catalans
- Resta del món
- 19 de febrer - Lucca (Itàlia): Luigi Boccherini, violoncel·lista i compositor italià (m. 1805).[2]
- 13 d'abril - Thomas Jefferson, president dels Estats Units (m. 1826).[3]
- 3 de juny - Bolonya: Lucia Galeazzi Galvani, científica italiana (m. 1790).[4]
- 19 d'agost - Vaucouleurs: Marie-Jeanne Du Barry, cortesana francesa, amant de Lluís XV (m. 1793).[5]
- 26 d'agost - Antoine Lavoisier, químic francés (m. 1794).
- 17 de setembre - Ribemont, França: Nicolas de Condorcet, Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet, matemàtic, filòsof i polític (m. 1794).
- 29 de desembre - La Haia: Maria Margaretha la Fargue, pintora neerlandesa del segle xviii (m. 1813).[6]
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 2 de maig - Sant Boi de Llobregat: Rafael Casanova i Comes, advocat i polític austriacista, darrer conseller en Cap de Barcelona (1713-1714) (n. 1660 ?).[7]
- 4 de setembre - illa fluvial Reinnach (el Rin, Breisach, Alsàcia, Alemanya): Pere Joan Barceló i Anguera, conegut com a Carrasclet, militar català, mort lluitant amb Àustria contra França en la guerra de Successió austríaca.
- Resta del món
- 5 de maig, Sant Petersburg: Dorothea Maria Graff, pintora naturalista alemanya (n. 1678).[8]
- 2 de juliol - Spencer Compton, primer ministre britànic (n. 1673).[9]
Referències
modifica- ↑ «Battle of Dettingen | 1743» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Focaccia, Miriam. «Galeazzi Galvani Lucia». Scienza a due voci. Universitat de Bolonya. [Consulta: 30 abril 2023].
- ↑ Cuesta Davignon, Liliane. «Madame du Barry y las artes» (en castellà). Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries “González Martí”. Gobierno de España. [Consulta: juny 2023].
- ↑ «Maria Margaretha la Fargue». Biografisch Portaal van Nederland. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Rafael Casanova i Comes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ de Beer, Astrid. «Graff, Dorothea Maria Henriette (1678-1743)» (en neerlandès). Digital Women's Lexicon of the Netherlands. Huygens Instituut, 13-01-2014. [Consulta: març 2023].
- ↑ «Spencer Compton, earl of Wilmington | English noble» (en anglès). [Consulta: 13 juliol 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1743