383 aC
any
El 383 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana i l'Imperi, era conegut com a any del tribunat de Publícola, Capitolí, Rufus, Triciptí, Mamercí i Treboni (o, més rarament, any 371 ab urbe condita o de la fundació de Roma). L'ús del nom «383 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 383 aC (ccclxxxiii aC) |
Islàmic | 1035 aH – 1034 aH |
Xinès | 2314 – 2315 |
Hebreu | 3378 – 3379 |
Calendaris hindús | -327 – -326 (Vikram Samvat) 2719 – 2720 (Kali Yuga) |
Persa | 1004 BP – 1003 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -132 |
Ab urbe condita | 371 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
Dècades | |
410 aC 400 aC 390 aC - 380 aC - 370 aC 360 aC 350 aC | |
Anys | |
386 aC 385 aC 384 aC - 383 aC - 382 aC 381 aC 380 aC |
Esdeveniments
modificaAntiga Grècia
modifica- Bardil·lis, un cap o rei dels il·liris, envaeix el regne de Macedònia. Amintes III de Macedònia va demanar ajuda a la Lliga Calcídica, però els calcidis es volien quedar amb una part del territori que havien «alliberat». Amintes va poder recuperar el seu regne gràcies a la intervenció d'Esparta.[2]
Sicília
modifica- Dionisi el Vell, tirà de Siracusa, va reprendre la guerra contra Cartago. Es van lliurar dues grans batalles, una guanyada per cada bàndol, en llocs desconeguts. A la guanyada per Dionisi el general Magó va morir. A la segona els siracusans van ser derrotats amb fortes pèrdues. La pau que va seguir establia el riu Hàlic com a frontera.[3]
Antiga Roma
modifica- Aquest any són elegits a Roma sis tribuns amb potestat consular: Luci Valeri Publícola, Aulus Manli Capitolí, Servi Sulpici Rufus, Luci Lucreci Flavus Triciptí, Luci Emili Mamercí i Marc Treboni.[4]
- Lanúvium, una ciutat aliada de Roma, sobtadament va canviar de política i junt amb altres ciutats llatines es va aliar amb els volscs.[5]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 67
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 15-17
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 22
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 21