449 aC
any
El 449 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era també conegut com el 305 ab urbe condita, o de la fundació de Roma.
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 449 aC (cdxlix aC) |
| Islàmic | 1103 aH – 1102 aH |
| Xinès | 2248 – 2249 |
| Hebreu | 3312 – 3313 |
| Calendaris hindús | -393 – -392 (Vikram Samvat) 2653 – 2654 (Kali Yuga) |
| Persa | 1070 BP – 1069 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -198 |
| Ab urbe condita | 305 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 470 aC 460 aC 450 aC - 440 aC - 430 aC 420 aC 410 aC | |
| Anys | |
| 452 aC 451 aC 450 aC - 449 aC - 448 aC 447 aC 446 aC | |
Esdeveniments
modifica- Pèricles mana refortificar Atenes.[1]
- Promulgació de les Lleis de les dotze taules. Va ser el primer i únic codi legal fins al temps de Justinià I. Eren també conegudes com a Leges Decemvirales, Lex Decemviralis, Leges XII, Leges XII tabularum o Duodecim o simplement «les lleis» o «la llei».[2]
- Van ser elegits cònsols Marc Horaci Barbat i Luci Valeri Potit. Els annals de la gens Valèria diuen que Luci Valeri Potit va ser el primer patrici romà que va mostrar oposició als decemvirs i va ser un dels caps polítics que van aconseguir l'abolició del segon decemvirat, presentant-se junt amb Marc Horaci Barbat com a cap del poble contra Api Claudi, després de la mort de Virgínia pel seu pare i quan els plebeus s'havien fet forts al Sacer Mons.[3]
- Els dos cònsols van fer aprovar les lleis Valeriae et Horatiae. Una era la Lex Valeria de provocatione, que establia que no podia existir cap magistrat a qui el poble no pogués apel·lar les seves decisions. I l'altra, la Duilia de magistratibus, presentada pel tribú de la plebs Marc Duili, que condemnava a flagel·lació i pena de mort a aquell que deixés a la plebs sense els seus tribuns i al que establís un magistrat que fos inapel·lable per l'assemblea popular, diu Titus Livi.[4]
- En les guerres exteriors Potit va derrotar als eques i als volscs, i Horaci als sabins. Els dos exèrcits consulars van tornar a Roma coberts de glòria, però el senat no els va concedir els honors del triomf perquè els considerava traïdors a causa de les lleis promulgades.[5]
- Es va signar la Pau de Càl·lies, un tractat firmat entre la Lliga de Delos (encapçalada per Atenes) i l'Imperi Persa que va posar fi a les guerres mèdiques. La pau va ser negociada per Càl·lies II, un polític atenenc.[6]
Referències
modifica- ↑ «Partenón, el gran templo de Atenea» (en castellà). National Geographic, 04-09-2012. [Consulta: 11 desembre 2023].
- ↑ Hornblower, Simon; Spawforth, Antony; Eidinow, Esther. «Twelve Tables». A: The Oxford classical dictionary. 4a ed. Oxford: Oxford University Press, 2012. ISBN 978-0-19-954556-8.
- ↑ Smith, William (ed.). «Potitus, Valerius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 30 desembre 2023].
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, III, 55
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, III, 39-41
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XII, 4