455 aC
any
El 455 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Vaticà i Cicurí (o també any 299 ab urbe condita). L'ús del nom «455 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 455 aC (cdlv aC) |
| Islàmic | 1110 aH – 1109 aH |
| Xinès | 2242 – 2243 |
| Hebreu | 3306 – 3307 |
| Calendaris hindús | -399 – -398 (Vikram Samvat) 2647 – 2648 (Kali Yuga) |
| Persa | 1076 BP – 1075 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -204 |
| Ab urbe condita | 299 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 480 aC 470 aC 460 aC - 450 aC - 440 aC 430 aC 420 aC | |
| Anys | |
| 458 aC 457 aC 456 aC - 455 aC - 454 aC 453 aC 452 aC | |
Esdeveniments
modifica- Eurípides presenta la seva primera tragèdia, Els Pelíades, a la Dionísia d'Atenes, obra avui perduda.[2]
- Etòlia, que era neutral als inicis de la Guerra del Peloponès, entre Esparta i Atenes, va ser envaïda al sisè any de la guerra, el 455 aC, pels atenesos. Els etolis es van posar al costat dels lacedemonis.[3]
- El general atenenc Tòlmides va incendiar la ciutat de Gitíon, a Lacònia, on hi havia un arsenal dels espartans.[4]
- Naupacte, que després de les guerres mèdiques havia caigut en mans dels atenesos, l'any 455 aC hi van establir els messenis expulsats del seu país pels espartans al final de la tercera guerra messènica.[5]
- L'estrateg atenenc Mirònides va assetjar la ciutat de Farsàlia després de la seva victòria a Beòcia, però sense èxit, segons Tucídides.[6]
- A Roma van ser elegits cònsols Gai Veturi Gemin Cicurí i Tit Romili Roc Vaticà. Van fer la guerra als eques als que van derrotar i van prendre molt de botí que no van distribuir entre els soldats sinó que el van vendre per cobrir les necessitats de tresoreria de l'estat.[7]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Easterling, P. E. (ed.). Historia de la literatura clásica I: literatura griega. Madrid: Gredos, 1990, p. 350. ISBN 842491421X.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, III, 94
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 84
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 103; II, 83
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 111
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, III, 31-33