Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                

El 486 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Viscel·lí i Rútil (o també any 268 ab urbe condita). La denominació 486 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]

Infotaula nombre486 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià486 aC (cdlxxxvi aC)
Islàmic1142 aH – 1141 aH
Xinès2211 – 2212
Hebreu3275 – 3276
Calendaris hindús-430 – -429 (Vikram Samvat)
2616 – 2617 (Kali Yuga)
Persa1107 BP – 1106 BP
Armeni-
Rúnic-235
Ab urbe condita268
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC
Dècades
510 aC 500 aC 490 aC - 480 aC - 470 aC 460 aC 450 aC
Anys
489 aC 488 aC 487 aC - 486 aC - 485 aC 484 aC 483 aC

Esdeveniments

modifica

Grècia

modifica

República Romana

modifica
  • Espuri Cassi Viscel·lí i Pròcul Virgini Tricost Rútil són elegits cònsols a Roma.
  • Després de l'expulsió dels Tarquinis de Roma, els hèrnics van ser per un temps hostils a la República però aviat es va establir un tractat d'amistat que va signar el cònsol Espuri Cassi Viscel·lí. Titus Livi diu que el tractat va seguir a una derrota militar dels hèrnics que van ser privats de dos terços del seu territori, però és probable que el tractat fos simplement un complement del signat poc abans pel mateix Cassi amb els llatins, i que buscava una lliga contra els eqües i els volscs.[4]
  • Cassi Viscel·lí, que exercia el seu tercer consolat, va presentar una llei agrària, la Lex Cassia agraria, per la qual s'ordenava el repartiment de les terres arrabassades als hèrnics a favor dels plebeus i dels llatins.[5] El seu col·lega Virgini Tricost es va oposar a aquesta llei, que es va aprovar però no va tenir cap efecte.[6] L'any següent (485 aC) Cassi Viscel·lí va ser jutjat i condemnat a mort, acusat d'aspirar al poder reial davant l'assemblea de les tribus romanes, pels qüestors dels parricidis Cesó Fabi i Luci Valeri Potit, i condemnat pels patricis que el miraven com a traïdor a la seva causa. Va ser escanyat i decapitat. Van arrasar casa seva fins als fonaments i el solar on es trobava, davant del temple de Tel·lus, va quedar abandonat.[7]

Naixements

modifica

Necrològiques

modifica

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Plutarc. Vides paral·leles: Alcibíades, VII, 1
  3. Heròdot. Històries, IV, 145
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, III, 6
  5. Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 24. 
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 41
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita, I, 43
  8. «Grand Canal». The free dictionary. Arxivat de l'original el 2012-03-23. [Consulta: 11 gener 2024].