Álex Angulo

Alejandro Angulo León, més conegut com a Álex Angulo, (Erandio, 12 d'abril de 1953 - Fuenmayor, 20 de juliol de 2014) fou un actor basc.

Álex Angulo

(2010)
Biografia
Naixement	(es) Alejandro Angulo León 12 abril 1953 Erandio (Biscaia)
Mort	20 juliol 2014 (61 anys) Fuenmayor (La Rioja)
Causa de mort	mort accidental, accident automobilístic
Activitat
Ocupació	actor
Activitat	1971 - 2014

Biografia

Decidit a ser actor, l'any 1971 es presenta a un càsting per poder entrar a la companyia de teatre Karraka, un grup independent de Bilbao que dirigia el prestigiós Ramón Barea. Álex supera la prova i passa a formar part de la companyia. A partir d'aquest moment comença a treballar en teatre, mitjà en el qual estarà durant els següents 10 anys, durant els quals ha representat un gran nombre d'obres. El seu debut al cinema es va produir l'any 1981, quan el director Imanol Uribe li va oferir un paper en la seva pel·lícula La fuga de Segovia. Més tard tornaria a treballar amb ell a El rey pasmado i La mujer de tu vida.

La següent pel·lícula no va arribar fins a l'any 1987, El amor de ahora d'Ernesto del Río, i ja des d'aquell moment l'actor no va deixat de treballar a la pantalla gran, tenint en el seu currículum una extensa filmografia. També va treballar amb actors molt prestigiosos del cinema, com Enrique Urbizu a Tu novia está loca i Todo por la pasta, Icíar Bollaín a Hola, ¿estás sola?, Pedro Almodóvar a Carne trémula, José Luis Cuerda a Así en el cielo como en la tierra o Fernando Colomo a Los años bárbaros.

Menció especial mereix la seva col·laboració amb el director Álex de la Iglesia, amb el qual, després de participar en el seu curtmetratge Mirindas asesinas ja no va deixar de col·laborar-hi, havent treballat amb ell en un gran nombre de llargmetratges com Acción mutante, Marbella antivicio, El día de la bestia o Muertos de risa. A la seva filmografia consten encara molts altres títols, com Los peores años de nuestra vida, Brujas, Matías, juez de línea, A mi madre le gustan las mujeres, El oro de Moscú, El laberinto del fauno, Un mundo casi perfecto, Fuga de cerebros, Área de descanso o De tu ventana a la mía, entre molts altres.

També va intervenir en una gran quantitat de curtmetratges, com ara, Los amigos del muerto, La leyenda de un hombre malo, Ya vienen los reyes, Un mal viaje o A falta de pan. Pel que fa a la televisió, l'any 1991 va començar a treballar en papers de repartiment en sèries com Los ladrones van a la oficina o Villarriba y Villabajo, obtenint una gran popularitat a partir de l'any 1998, arran d'incorporar-se a la sèrie Periodistas, en la qual va interpretar el personatge de Blas Castellote durant 4 anys. Entre els anys 2007 i 2009 va donar vida al comissari Manuel Serrano a la sèrie Hermanos y detectives, i el 2011 va treballar en 12 episodis de la sèrie 14 de abril. La República. L'any 2012 es va incorporar al repartiment de Toledo: cruce de destinos, interpretant el personatge d'Abraham Rubini, i, aquell mateix any, Pedro Olea li va oferir un paper a La conspiración.

L'actor va aconseguir una gran quantitat de premis i de reconeixements al llarg de la seva carrera. A tall d'exemple, destaca les seves tres nominacions als Premis Goya al millor actor, el Premi Ondas al millor actor pel seu paper a El día de la bestia o el Premi al millor actor de repartiment concedit per la Unió d'Actors per la seva interpretació a 14 de abril. La República.

Filmografia

Llargmetratges

• La fuga de Segovia (1981), d'Imanol Uribe.
• El amor de ahora (1987), d'Ernesto Del Río.
• Tu novia está loca (1988), d'Enrique Urbizu.
• El anónimo... ¡vaya papelón! (1990), d'Alfonso Arandia.
• El rey pasmado (1991), d'Imanol Uribe.
• Todo por la pasta (1991), d'Enrique Urbizu.
• La mujer de tu vida 2: La mujer gafe (1992), d'Imanol Uribe.
• Acción mutante (1992), d'Álex de la Iglesia.
• Marbella antivicio (1994), d'Álex de la Iglesia.
• Los peores años de nuestra vida (1994), d'Emilio Martínez Lázaro.
• El día de la Bestia (1995), d'Álex de la Iglesia.
• Hola, ¿estás sola? (1995), d'Icíar Bollaín.
• Sálvate si puedes (1995), de Joaquín Trincado.
• Así en el cielo como en la tierra (1995), de José Luis Cuerda.
• Brujas (1995), d'Álvaro Fernández Armero.
• Calor... y celos (1996), de Javier Rebollo.
• Matías, juez de línea (1996), de Santiago Aguilar i Luis Guridi.
• Un solo de cello (1997), de Daniel Cebrián.
• Sólo se muere dos veces (1997), d'Esteban Ibarretxe.
• Dos por dos (1997), d'Eduardo Mencos.
• Carne trémula (1997), de Pedro Almodóvar.
• Grandes ocasiones (1998), de Felipe Vega.
• Los años bárbaros (1998), de Fernando Colomo.
• Sexo por compasión (1999), de Laura Mañá.
• Muertos de risa (1999), d'Álex de la Iglesia.
• A mi madre le gustan las mujeres (2002), de Daniela Fejerman i Inés París.
• Todo menos la chica (2002), de Jesús R. Delgado.
• No somos nadie (2002), de Jordi Mollà.
• Poniente (2002), de Chus Gutiérrez.
• El oro de Moscú (2003), de Jesús Bonilla.
• El coche de pedales (2004), de Ramón Barea.
• Isi/Disi. Amor a lo bestia (2004), de Chema de la Peña.
• Otros días vendrán (2005), d'Eduard Cortés.
• Bosque de sombras (2006), de Koldo Serra.
• El laberinto del fauno (2006), de Guillermo del Toro.
• Casual Day (2007), de Max Lemcke.
• La crisis carnívora (2008), de Pedro Rivero.
• Fuga de cerebros (2009), de Fernando González Molina.
• La casa de mi padre (2009), de Gorka Merchán.
• Imago Mortis (2009), de Stefano Bessoni.
• El gran Vázquez (2010), d'Óscar Aibar.
• Un mundo casi perfecto (2011), d'Esteban Ibarretxe i José Miguel Ibarretxe.
• Área de descanso (2011), de Michael Aguiló.
• Los muertos no se tocan, nene (2011), de José Luis García Sánchez.
• De tu ventana a la mía (2011), de Paula Ortiz Álvarez.
• Zipi y Zape y el club de la canica (2013), d'Oskar Santos.

Curtmetratges

• Mirindas asesinas (1991), d'Álex de la Iglesia.
• Entretiempo (1992), de Santiago García de Leániz.
• Los amigos del muerto (1993), d'Icíar Bollaín.
• La leyenda de un hombre malo (1994), de Myriam Ballesteros.
• Lourdes de segunda mano (1995), de Chema de la Peña.
• La boutique del llanto (1995), d'Iñaki Peñafiel.
• Adiós Toby, adiós (1995), de Ramón Barea.
• Ya vienen los reyes (1996), de Luis Oliveros.
• Muerto de amor (1997), de Ramón Barea i José María Lara.
• Luis Soto (1997), d'Irene Arzuaga.
• Completo comfort (1997), de Juan Flahn.
• Lorca (1998), d'Iñaki Elizalde.
• Un mal viaje (2002), de Freddie Cheronne.
• Yo me adapto (2002), de Diego Lublinsk i Guido Lublinsky.
• Expreso nocturno (2003), d'Imanol Ortiz López.
• Dientes de leche (2004), de Claus Groten.
• Lo que el ojo no ve (2004), de José Braña.
• A falta de pan (2005), de Martín Rosete.
• El hueco de Tristán Boj (2008), de Paula Ortiz Álvarez.
• ¿Qué será de baby Grace? (2009), d'Armand Rovira.
• Enarmonía (2009), de David R. Losada.
• Desastre(s) (2010), d'Ivan Cortazar.
• La mujer del hatillo gris (2011), de Luis Trapiello.

Televisió

• Bertan Zoro (13 episodis, 1991-1992)
• Los ladrones van a la oficina (1 episodi, 1993)
• Villarriba y Villabajo (1 episodi, 1994)
• Periodistas (98 episodis, 1998-2002)
• El tránsfuga (2003), de Jesús Font.
• 7 vidas (1 episodi, 2004)
• El comisario (2 episodi, 2004)
• Maneras de sobrevivir (1 episodi, 2005)
• Aquí no hay quien viva (5 episodis, 2005-2006)
• Tirando a dar (7 episodis, 2006)
• Los Serrano (1 episodi, 2007)
• Cuéntame cómo pasó (1 episodi, 2008)
• Amar en tiempos revueltos (2 episodis, 2009)
• Hermanos y detectives (19 episodis, 2007-2009)
• La princesa de Éboli (2 episodis, 2010), de Belén Macías.
• Tierra de lobos (1 episodi, 2010)
• 14 de abril. La República (12 episodis, 2011-¿?)
• El precio de la libertad (2011), d'Ana Murugarren.
• Toledo: Cruce de Destinos (13 episodis, 2012)
• La conspiración (2012), de Pedro Olea.
• Gran Reserva. El origen (2013), com a Eduardo Matute.

Premis i nominacions

Nominacions

• 1996: Goya al millor actor per El día de la bestia
• 2000: Goya al millor actor secundari per Muertos de risa
• 2011: Goya al millor actor secundari per El Gran Vázquez