Èol (fill d'Hel·lè)

Segons la mitologia grega, Èol (en grec antic Αἴολος; en llatí Aeolus) va ser un rei de Magnèsia del Meandre, fill d'Hel·len i Orseis i per tant, net de Deucalió i de Pirra. Els seus germans són Doros i Xutos. És considerat epònim dels eolis, els habitants d'Eòlia.

Èol

Tipus	personatge mitològic grec legendary progenitor (en)
Dades
Gènere	masculí
Família
Parella	Aegiale
Cònjuge	Enàrete, Ifis i Laodice (en)
Mare	Orseis
Pare	Hel·len
Fills	Arne, Sísif, Atamant, Perieres, Creteu, Deíon, Cànace, Alcíone, Pisídice (filla d'Èol), Perimede, Càlice (filla d'Èol), Salmoneu, Magnes, Mimas (en) , Macèdon, Cercaphus (en) , Tanagra i Arne (en)
Germans	Xutos i Doros

Es va casar amb Enàrete, filla de Deímac, rei de Trica, a Tessàlia, amb la que va tenir set fills, Creteu, Sísif, Atamant, Salmoneu, Deíon, Magnes i Perieres. Algunes tradicions hi afegeixen Macareu, Etli i Mimant. A més, va tenir cinc filles, Cànace, Alcíone, Pisídice, Càlice i Perimede.

De vegades, Èol s'identifica amb el Senyor dels vents, Èol, fill de Posidó (segons Diodor) i net d'aquest Èol.

Bibliografia

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 77. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1