Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam

Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam (en urdú: پروفیسر ڈاکٹر عبد السلام) (Santokdas, Pakistan, 29 de gener de 1926 - Oxford, Anglaterra, 21 de novembre de 1996) fou un físic i professor universitari pakistanès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.

Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam

Nom original	(pa) محمد عبد السلام
Biografia
Naixement	29 gener 1926 Jhang (Pakistan)
Mort	21 novembre 1996 (70 anys) Oxford (Regne Unit)
Causa de mort	paràlisi supranuclear progressiva
Religió	Ahmadia i islam
Formació	Government College University - Grau en Arts St John's College, Cambridge - Philosophiæ doctor Universitat del Panjab - Master of Arts St John's College, Cambridge Sanatan Dharma College (en)
Director de tesi	Nicholas Kemmer i Paul Taunton Matthews
Activitat
Camp de treball	Teoria quàntica de camps
Ocupació	professor d'universitat, físic teòric, físic
Ocupador	St John's College, Cambridge (1954–1957) Government College University (1951–1954) Universitat de Colúmbia Imperial College London Universitat de Karachi Universitat de Cambridge Universitat de Chicago Centre Internacional de Física Teòrica Universitat de Houston Ministry of Science and Technology (en) Universitat del Panjab
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1979–) Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (membre estranger) (1971–) Acadèmia Mundial de les Ciències Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Royal Society Acadèmia Polonesa de les Ciències Indian National Science Academy Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Pontificia de les Ciències Comissió d'Investigació sobre l'Espai i l'Alta Atmosfera Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia de Ciències d'Hongria Edward Bouchet Abdus Salam Institute (en)
Alumnes	Jonathan Ashmore (en) , Faheem Hussain (en) , Pervez Hoodbhoy (en) , Abdul Hameed Nayyar (en) i Ghulam Dastagir Alam (en)
Influències	Paul Dirac
Obra
Estudiant doctoral	Walter Gilbert, Michael Duff, Ray Streater, Fayyazuddin (en) , Ghulam Murtaza (en) , Muneer Ahmad Rashid (en) , Riazuddin, Robert Delbourgo, Masud Ahmad (en) , Ali Chamseddine (en) , John Moffat, Yuval Ne'eman, Alan J. Macfarlane (en) , John Polkinghorne, John Clayton Taylor, Peter West (en) , Daniel Akyeampong (en) , Ronald Shaw, I. R. Gatland (en) , Penelope Anne Rowlatt (en) , A. Syed (en) , William Raymond Franklin (en) , Tin Maung Aye (en) , Purnangshu Kumar Roy (en) , James F. Boyce (en) , John Strathdee, Qaisar Shafi (en) , Partha Ghose, Kamaluddin Ahmed (en) i Christopher Isham
Família
Cònjuge	Louise Johnson
Premis
(1990)  Medalla Copley../... 41+
Signatura

Biografia

Va néixer a la ciutat de Santokdas, situada al Punjab. Estudià física a la Universitat del Punjab, i des de 1956 fou professor de física teòrica a l'Imperial College de Londres.

Fou el fundador l'any 1964 del Centre Internacional de Física Teòrica (ICTP), situat a la ciutat italiana de Trieste. Desenvolupà el càrrec de director des de la seva fundació fins al desembre de 1993, considerant que «el pensament científic és l'herència comuna de tota la humanitat».

Abdus Salam es va morir a 70 anys a la seva residència anglesa d'Oxford després d'una llarga malaltia. Va ser enterrat a Rabwah, al Panjab pakistanès.

Recerca científica

La seva recerca sobre física teòrica el va dur a estudiar la unificació de les forces electromagnètiques i les forces nuclears febles; les seves investigacions van culminar en la formulació de la interacció electrofeble, que demostrava com l'electromagnetisme i la força nuclear feble, sota certes condicions, són una sola i única interacció. La validesa de la teoria va ser posteriorment confirmada experimentalment pels treballs del Super Proton Synchrotron del CERN a Ginebra, amb el descobriment dels bosons W i Z.

El 1979 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, “pels seus treballs sobre la interacció electrofeble”, un premi compartit amb Steven Weinberg i Sheldon Lee Glashow, tot i que el seu descobriment es feu per separat.

L'any 1990, rebé el Premi Internacional Catalunya en la seva segona convocatòria.

Vegeu també

• Fotó magnètic.

Enllaços externs

• Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Física 1979 (anglès).