Adolf Florensa i Ferrer
Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 - Barcelona, 14 de juliol de 1968)[1] fou un arquitecte català, qui va exercir d'arquitecte municipal en cap, a Barcelona[2] des de la dictadura de Primo de Rivera fins als primers anys del franquisme.[3] Va ser clau en la conservació i restauració d'edificis emblemàtics de la ciutat comtal[1] i en la reinvenció del seu barri Gòtic.[4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 maig 1889  Lleida |
| Mort | 14 juliol 1968 (79 anys) Barcelona |
| Sepultura | Cementiri de Montjuïc |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arquitectura |
| Ocupació | arquitecte |
| Membre de | |
Biografia
modificaUna vegada acabats els seus estudis d'arquitectura el gener de l'any 1914, va exercir com a arquitecte municipal de Lleida, on entre altres obres signà els plànols de l'Escola Jardí dels Camps Elisis (1918).[1] Es va posar a donar classes, va obtenir la càtedra de Mecànica Racional l'any 1920. L'any 1924, va ser nomenat arquitecte municipal de l'Ajuntament de Barcelona, continuant sent-ho fins a la seva mort l'any 1968.[5]
Restauracions
modificaInfluenciat per l'escola de Chicago, encara que es va moure dins el classicisme noucentista, les seves obres més destacades van ser a la Via Laietana, on bastí la Casa Cambó (1925),[6] l'Edifici de la Immobiliària Catalana (1925),[7] la Casa Artur Suqué (1927),[8] el Casal del Metge amb Enric Catà i Catà (1931),[9] i la Seu del Foment del Treball Nacional amb Josep Goday (1931).[10]
Juntament amb Antoni Falguera i Joaquim Vilaseca van formar l'equip que el 1926 va reformar l'edifici de la Casa de la Ciutat. Va ser també l'autor del Palau de Comunicacions i Transports de l'exposició del 1929.
Adolf Florensa també va fer algunes obres conjuntes amb arquitectes modernistes com Modest Feu: (Casa Teixidó, 1924-1928).[11] El 1952 va construir la creu de terme d'Horta. Altres realitzacions seves inclouen:
- 1928: Capitania General (antic convent de la Mercè).
- 1936: Saló del Tinell, en col·laboració amb Joaquim Vilaseca i Pere Benavent.[12]
- 1940: Catedral de Vic.
- 1957–1962: Monestir de Poblet.
- 1957-1966: Drassanes Reials de Barcelona, ho converteix en el Museu Marítim de la ciutat.[13]
- 1959: Castell de Mequinensa.
- 1965: Claustre de la Catedral de Barcelona.
- 1968: Palau Finestres[2][5]
- s.d.: Castell de Peralada
- s.d.: Palau del Marquès de Llo
-
Edifici de la Immobiliària Catalana (Via Laietana, 28) -
Casa Cambó (Via Laietana, 30) -
Casal del Metge (Via Laietana, 31) -
Palau de Telecomunicacions de l'exposició del 1929. Actualment dins la Fira de Barcelona
Títols honorífics
modifica- 1961: Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Madrid
- 1964: Cavaller de l'Ordre al Mèrit de la República Italiana
- 1969: Títol pòstum de Medalla al Mèrit Cultural de la Ciutat de Barcelona
Publicacions
modifica- 1935: L'architecture gothique civile en Catalogne
- 1949: Veinte años de labor en la conservación y restauración de edificios artísticos e históricos de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
- 1953: Conservación y restauración de monumentos históricos: 1947-1953. Ajuntament de Barcelona.
- 1958: Las Murallas romanas de la ciudad. Ajuntament de Barcelona.
- 1959: Jardines y monumentos (2a ed.). Ajuntament de Barcelona.
- 1959: La calle de Montcada (2a ed.). Ajuntament de Barcelona.
- 1959: El barrio de la Ribera y su ordenación. Ajuntament de Barcelona.
- 1959: La plaza de Sant Felip Neri: ayer, hoy y mañana. Ajuntament de Barcelona.
- 1959: Nombre, extensión y política del Barrio Gótico. Ajuntament de Barcelona.
- 1959: Conservación y restauración de monumentos históricos: 1927-1946. Ajuntament de Barcelona.
- 1960: La Casa de la Ciudad en los tiempos modernos. Ajuntament de Barcelona.
- 1961: El Palacio de la Virreina del Perú en Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
- 1964: La valoración urbanística del circuito romano. Ajuntament de Barcelona.
- 1966: Conservación y restauración de monumentos históricos: 1954-1962. Ajuntament de Barcelona.
Bibliografia
modifica
- Cirici i Pellicer, Alexandre. Barcelona pam a pam. 7a ed. Barcelona: Teide, 1971, p. {{{1}}} (Què cal saber, 8). ISBN 84-307-8187-0.
- Volum 9 (2004) La Gran Enciclopèdia en català Barcelona: Edicions 62. ISBN 84-297-5437-7
- Adolf Florensa. Barcelona : Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, DL 1998. ISBN 8488258151
- Adolf Florensa i Ferrer (1889-1968). [Barcelona] : Ajuntament de Barcelona, Imatge i Producció Editorial, 2002. ISBN 8476098820
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. «Catàleg Arxiu Històric: FLORENSA I FERRER, Adolf». [Consulta: 23 febrer 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Ainaud de Lasarte, Joan. «Els palaus del carrer Montcada». A: Ainaud de Lasarte, J.. Museu Picasso: Catàleg de pintura i dibuix. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Museus, 1984, p. 13–19.
- ↑ Garcia-Fuentes, Josep-Maria. Barcelona's Gothic Quarter: Architecture, Ideology and Politics. DOI 10.4324/9781315567761-3/barcelona-gothic-quarter-josep-maria-garcia-fuentes.
- ↑ Gant, Agustín Cócola «The invention of the Barcelona Gothic Quarter». Journal of Heritage Tourism, 9, 1, 02-01-2014, pàg. 18–34. DOI: 10.1080/1743873X.2013.815760. ISSN: 1743-873X.
- ↑ 5,0 5,1 Secció d'Arqueologia Urbana. Projecte d’intervenció arqueològica al Museu Picasso: Restauració de l’enteixinat gòtic del Palau Finestres (ref.: NI 3699). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 13-05-1999.
- ↑ «Casa Francesc Cambó i Batlle». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Edifici Immobiliària Catalana, S.A.». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Casa Arturo Suqué». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Casal del Metge». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Edifici del Foment del Treball Nacional». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Web Modest Feu i Estrada: biografía[Enllaç no actiu]
- ↑ «Palau Reial Major: Saló del Tinell i vestigis de la ciutat romana i visigòtica». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Terradas Muntañola, Robert «Evolució de la imatge de les Drassanes de Barcelona». Drassana. Diputació de Barcelona, Núm. 19, 2011, p. 71.
Enllaços externs
modifica- Donatiu d'Adolf Florensa i Ferrer - Biblioteques de la UPC