Apogeu

L'apogeu és el punt de l'òrbita el·líptica d'un objecte (natural o artificial) al voltant de la Terra, en què aquest es troba a la màxima distància d'aquesta.

Terminologia

Sovint es veuen les paraules "pericentre" i "apocenter", tot i que en l'ús tècnic es prefereix la periapsi / l'apapàsia.

Per a situacions genèriques en què no s’especifica el primari, s’utilitzen els termes pericèntric i apocenter per anomenar els punts extrems d’òrbites (vegeu taula, figura superior); la periapsi i l'apapàsia (o apapsis) són alternatives equivalents, però aquests termes, freqüentment, també es refereixen a distàncies (és a dir, a les distàncies més petites i més grans entre l'òrbita i el seu cos hoste (vegeu la segona figura)).

Per a un cos que orbita al Sol, el punt de menor distància és el periheli, i el punt de distància més gran és l'afelió;^[1] quan es discuteix òrbites al voltant d'altres estrelles els termes es converteixen en periastró i apastró.
Quan es parla d'un satèl·lit de la Terra, incloent-hi la Lluna, el punt de menor distància és el perigeu i de la major distància, l'apogeu, (del grec antic: Γῆ (Gē), "terra" o "terra").
No hi ha satèl·lits naturals de la Lluna. Per a objectes creats per l’home en òrbita lunar, el punt de distància mínima es pot anomenar pericintó i la distància més gran l'apocintó; de vegades s'utilitza perilluna i apolluna.^[2]

Etimologia

Johannes Kepler va escriure les paraules perihelió i afelió^[3] per descriure els moviments orbitals dels planetes al voltant del Sol. Les paraules es formen a partir dels prefixos peri- (grec: περί, a prop) i apo- (grec: ἀπό, lluny de), aplicats a la paraula grega per al sol, (ἥλιος, o hēlíou).^[4]

S'utilitzen diversos termes relacionats amb altres objectes celestes. Els sufixos -gee, -helion, -astron i -galacticon s’utilitzen freqüentment en la literatura astronòmica quan es refereixen a la Terra, el Sol, les estrelles i el centre galàctic respectivament. El sufix -jove s'utilitza ocasionalment per a Júpiter, però -saturnium ha estat molt rarament utilitzat en els darrers 50 anys per a Saturn. La forma -gee també s'utilitza com a aproximació genèrica més propera al terme "qualsevol planeta", en lloc d'aplicar-la només a la Terra.

Durant el programa Apollo, es van utilitzar els termes pericintió i apocintió quan es van referir a orbitar la Lluna; fan referència a Cynthia, un nom alternatiu per a la deessa grega Artemis.^[5] Pel que fa als forats negres, els termes perimelasma i apomelasma (d’arrel grega) van ser utilitzats pel físic i autor de ciència-ficció Geoffrey A. Landis en un relat de 1998;^[6] que va ocórrer abans que el perinigricó i l'aponigricó (del llatí) van aparèixer a la literatura científica el 2002,^[7] i abans del peribotró (del grec bothros, que significa forat o fossa) el 2015.^[8]

Resum de terminologia

Els sufixos que es mostren a continuació es poden afegir als prefixos peri- o apo per formar noms únics d'àbsides per als òrgans de òrbita del sistema host / (primari) indicat. Tanmateix, només els sistemes Terra i Sol són els sufixos únics usats habitualment. Típicament, per a altres sistemes host, s'utilitza el sufix genèric, -apsis.^[9]

Objectes host al sistema solar amb àbsides identificades / amb nom
Objecte astronòmic host	Sol	Mercuri	Terra	Lluna	Mart	Ceres	Júpiter	Saturn
Sufix	-⁠helion	-⁠hermion	-⁠gee	-⁠lune^[2]-⁠cynthion -⁠selene^[2]	-⁠areion	-⁠demeter^[10]	-⁠jove	-⁠chron^[2]-⁠kronos -⁠saturnium
Origen del nom	Helios	Hermes	Gaia	Luna Cynthia Selene	Ares	Demeter	Zeus Júpiter	Cronos Saturn

Altres objectes d'amfitrió amb àbsides identificades / amb nom
Objecte astronòmic host	Estrella	Galàxia	Baricentre	Forat negre
Sufix	-⁠astron	-⁠galacticon	-⁠center -⁠focus -⁠apsis	-⁠melasma -⁠bothron -⁠nigricon
Origen del nom	Lat: astra; estrelles	Gr: galaxias; galàxia		Gr: melos; negre Gr: bothros; forat Lat: niger; negre

Referències

↑ Since the Sun, Ἥλιος in Greek, begins with a vowel (H is considered a vowel in Greek), the final o in "apo" is omitted from the prefix. =The pronunciation "Ap-helion" is given in many dictionaries [1] Arxivat 2015-12-22 a Wayback Machine., pronouncing the "p" and "h" in separate syllables. However, the pronunciation /əˈfiːliən/ [2] is also common (e.g., McGraw Hill Dictionary of Scientific and Technical Terms, 5th edition, 1994, p. 114), since in late Greek, 'p' from ἀπό followed by the 'h' from ἥλιος becomes phi; thus, the Greek word is αφήλιον. (see, for example, Walker, John, A Key to the Classical Pronunciation of Greek, Latin, and Scripture Proper Names, Townsend Young 1859 [3]^{[Enllaç no actiu]}, page 26.) Many [4] dictionaries give both pronunciations
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Basics of Space Flight». NASA. [Consulta: 30 maig 2017].
↑ Klein, Ernest, A Comprehensive Etymological Dictionary of the English Language, Elsevier, Amsterdam, 1965. (Archived version)
↑ Since the Sun, Ἥλιος in Greek, begins with a vowel, H is the long e vowel in Greek, the final o in "apo" is omitted from the prefix. The pronunciation "Ap-helion" is given in many dictionaries [5] Arxivat 2015-12-22 a Wayback Machine., pronouncing the "p" and "h" in separate syllables. However, the pronunciation /əˈfiːliən/ [6] is also common (e.g., McGraw Hill Dictionary of Scientific and Technical Terms, 5th edition, 1994, p. 114), since in late Greek, 'p' from ἀπό followed by the 'h' from ἥλιος becomes phi; thus, the Greek word is αφήλιον. (see, for example, Walker, John, A Key to the Classical Pronunciation of Greek, Latin, and Scripture Proper Names, Townsend Young 1859 [7]^{[Enllaç no actiu]}, page 26.) Many [8] dictionaries give both pronunciations
↑ «Apollo 15 Mission Report». Glossary. [Consulta: 16 octubre 2009].
↑ Perimelasma, by Geoffrey Landis, first published in Asimov's Science Fiction, January 1998, republished at Infinity Plus
↑ «A star in a 15.2-year orbit around the supermassive black hole at the centre of the Milky Way». Nature, 419, 17-10-2002, pàg. 694–696. arXiv: astro-ph/0210426. Bibcode: 2002Natur.419..694S. DOI: 10.1038/nature01121.
↑ Koberlein, Brian. «Peribothron – Star makes closest approach to a black hole». briankoberlein.com, 29-03-2015. [Consulta: 10 gener 2018].
↑ «MAVEN » Science Orbit».
↑ «Dawn Journal: 11 Years in Space».

Vegeu també

Perigeu

Enllaços externs

Walker, John. «Lunar Perigee and Apogee Calculator» (en anglès), 1997. [Consulta: 13 agost 2014].

[1] Since the Sun, Ἥλιος in Greek, begins with a vowel (H is considered a vowel in Greek), the final o in "apo" is omitted from the prefix. =The pronunciation "Ap-helion" is given in many dictionaries [1] Arxivat 2015-12-22 a Wayback Machine., pronouncing the "p" and "h" in separate syllables. However, the pronunciation /əˈfiːliən/ [2] is also common (e.g., McGraw Hill Dictionary of Scientific and Technical Terms, 5th edition, 1994, p. 114), since in late Greek, 'p' from ἀπό followed by the 'h' from ἥλιος becomes phi; thus, the Greek word is αφήλιον. (see, for example, Walker, John, A Key to the Classical Pronunciation of Greek, Latin, and Scripture Proper Names, Townsend Young 1859 [3]^{[Enllaç no actiu]}, page 26.) Many [4] dictionaries give both pronunciations

[nasaglossary-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Basics of Space Flight». NASA. [Consulta: 30 maig 2017].

[3] Klein, Ernest, A Comprehensive Etymological Dictionary of the English Language, Elsevier, Amsterdam, 1965. (Archived version)

[4] Since the Sun, Ἥλιος in Greek, begins with a vowel, H is the long e vowel in Greek, the final o in "apo" is omitted from the prefix. The pronunciation "Ap-helion" is given in many dictionaries [5] Arxivat 2015-12-22 a Wayback Machine., pronouncing the "p" and "h" in separate syllables. However, the pronunciation /əˈfiːliən/ [6] is also common (e.g., McGraw Hill Dictionary of Scientific and Technical Terms, 5th edition, 1994, p. 114), since in late Greek, 'p' from ἀπό followed by the 'h' from ἥλιος becomes phi; thus, the Greek word is αφήλιον. (see, for example, Walker, John, A Key to the Classical Pronunciation of Greek, Latin, and Scripture Proper Names, Townsend Young 1859 [7]^{[Enllaç no actiu]}, page 26.) Many [8] dictionaries give both pronunciations

[5] «Apollo 15 Mission Report». Glossary. [Consulta: 16 octubre 2009].

[Asimov's-6] Perimelasma, by Geoffrey Landis, first published in Asimov's Science Fiction, January 1998, republished at Infinity Plus

[7] «A star in a 15.2-year orbit around the supermassive black hole at the centre of the Milky Way». Nature, 419, 17-10-2002, pàg. 694–696. arXiv: astro-ph/0210426. Bibcode: 2002Natur.419..694S. DOI: 10.1038/nature01121.

[8] Koberlein, Brian. «Peribothron – Star makes closest approach to a black hole». briankoberlein.com, 29-03-2015. [Consulta: 10 gener 2018].

[9] «MAVEN » Science Orbit».

[10] «Dawn Journal: 11 Years in Space».

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]