Asistòlia
En medicina, asistòlia és un estat en què no existeix activitat elèctrica cardíaca, incloent la inexistència de contraccions del miocardi i la inexistència de flux de sang de sortida del cor. L'asistòlia és una de les condicions necessàries perquè un metge certifiqui la mort.
Tipus | aturada cardiorespiratòria |
---|---|
Especialitat | cardiologia |
Classificació | |
CIM-10 | I46.0 |
CIM-9 | 427.5 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0160974 |
eMedicine | 757257 |
Quan un pacient pateix asistòlia, el tractament d'elecció és la injecció d'adrenalina i atropina (també s'utilitza vasopressina)[1] i les compressions toràciques. En asistòlia, el cor no respon a la desfibril·lació, atès que ja està despolaritzat.
Mentre el cor roman en asistòlia, no arriba flux sanguini al cervell; fins i tot si es practiquen massatges toràcics o massatge cardíac intern (s'obre el tòrax i el cor es comprimeix manualment), el flux que arriba al cervell és insuficient. Si després de l'aplicació de mesures farmacològiques i de compressió el cor no respon, es pot considerar que el pacient ha mort. Fins i tot en el cas que el ritme sinusal (ritme normal del cor) aparegués, si l'asistòlia ha durat quinze minuts o més, el cervell haurà estat privat d'oxigen el temps suficient per a causar mort cerebral.
Etiologia
modificaLes possibles causes inclouen:[2][3][4]
- Hipovolèmia
- Hipòxia
- Ions hidrogen (Acidosi)
- Hipotèrmia
- Hipercalièmia or Hipocalièmia
- Hipoglicèmia
- Medicaments o Toxines (Drogues) (Sobredosi)
- Taponament cardíac
- Pneumotòrax a Tensió
- Trombosi (Infart de miocardi)
- Trombosi (Tromboembolisme pulmonar)
- Traumatisme toràcic (Hipovolèmia per pèrdua de volum)
Referències
modifica- ↑ Caggiano, R. "E-Medicine: Asystole" Retrieved on 2008-11-13.
- ↑ Mazur G. ACLS: Principles And Practice. Dallas: American Heart Assn, 2004, p. 71–87. ISBN 0-87493-341-2.
- ↑ Barnes TG, Cummins RO, Field J, Hazinski MF. ACLS for experienced providers. Dallas: American Heart Assn, 2003, p. 3–5. ISBN 0-87493-424-9.
- ↑ «2005 American Heart Association Guidelines for Cardiopulmonary Resuscitation and Emergency Cardiovascular Care - Part 7.2: Management of Cardiac Arrest.». Circulation, 112, 24 Suppl, Dec 2005, pàg. IV1–203 (7.2 IV58–66). Arxivat de l'original el 2009-04-21. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.105.166550. PMID: 16314375 [Consulta: 9 agost 2009].