Bacora (peix)

La bacora, albacora, bacoreta, ullada, tonyina blanca (Thunnus alalunga) o bonítol del nord és un peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels escòmbrids, semblant a la tonyina, però més petit, de cos fusiforme, amb el dors blau fosc i el ventre blanc.

Bacora

Thunnus alalunga
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	21856
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Scombriformes
Família	Scombridae
Tribu	Thunnini
Gènere	Thunnus
Espècie	Thunnus alalunga Bonnaterre, 1788
Nomenclatura
Sinònims	Albacora alalonga (Bonnaterre, 1788) Germo alalonga (Bonnaterre, 1788) Germo alalunga (Bonnaterre, 1788) Germo germo (Lacépède, 1801) Germo germon (Lacepède, 1800) Germo germon steadi (Whitley, 1933) Orcynus alalonga (Bonnaterre, 1788) Orcynus alatunga (Gmelin, 1789) Orcynus germo (Lacepède, 1801) Orcynus germon (Lacepède, 1800)

Il·lustració d'una bacora feta als Estats Units al segle xix

Talls de bacora fumada

Morfologia

• Talla: màxima de 127 cm, comuna entre 50 i 100 cm. Cos molt robust, sobretot, a la regió anterior; totalment cobert de petites escates, a excepció d'una cotilla d'escates més grans i desenvolupades a nivell de les pectorals, ventrals i l'origen de la primera dorsal. De 25 a 31 branquispines sobre el primer arc branquial. Dues aletes dorsals separades per un estret interval i que es poden arreplegar en un solc; la segona més baixa que la primera; de 7 a 9 pínnules darrere de la segona dorsal. L'aleta anal amb espines, radis tous i de 7 a 9 pínnules. Les pectorals són molt llargues, ultrapassant la vertical que passa per l'origen de l'aleta anal i de la segona dorsal; amb un apèndix interpèlvic bífid. Bufeta gasosa present. Coloració general blava, més fosca a la regió dorsal. Flancs i ventre més clar amb reflexos argentats; una banda lateral irisada, a tot el llarg dels flancs (animals vius). Primera dorsal groguenca, segona dorsal i anal d'un groc clar. Pínnules anals fosques, amb el marge posterior de la caudal blanc. Carn de color blanc.

Comportament

Espècie epi i mesopelàgica fins als 100 m, per sota de la termoclina o a temperatures de 17 a 21 °C. Molt bona nedadora, capaç de fer migracions transoceàniques. És molt voraç i s'alimenta de peixos gregaris, crustacis i cefalòpodes.

Reproducció

Té lloc a l'estiu, de juliol a setembre. La maduresa sexual es dona als 6 anys de vida, quan té uns 85 cm.

Distribució geogràfica

Es troba a la meitat nord de la Mediterrània occidental i a part de l'oriental (però no a la Mar Negra) i a les dues vessants de l'Atlàntic (des de Múrmansk i Labrador fins a Sud-àfrica i l'Argentina).

Pesca

Carn molt apreciada, forma part de la pesca semiindustrial, artesanal i esportiva. Es captura amb diverses modalitats de pesca, com són el palangre de superfície, encerclament, arts de deriva, curricà i pesca esportiva d'altura.

Bibliografia

• Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
• Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
• Helfman, Gene S.; Collette, Bruce B.; Facey, Douglas E.; Bowen, Brian W. The diversity of fishes: Biology, Evolution, and Ecology (en anglès). Hoboken, NJ: John Wiley & Sons, 2009, p. 720. ISBN 978-14-0512-494-2. 
• Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
• Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 91.
• Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
• Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
• Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6. 
• Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
• Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 

Enllaços externs

• Ecologia i distribució geogràfica d'aquest peix (castellà)
• Fotografies i segells de bacores (anglès)