Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Viquipèdia

Barbara Stanwyck

actriu estatunidenca

Barbara Stanwyck (Brooklyn, Nova York, 16 de juliol de 1907 − Santa Monica, Califòrnia, 20 de gener de 1990) fou una actriu estatunidenca.

Plantilla:Infotaula personaBarbara Stanwyck

(1950) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Ruby Catherine Stevens Modifica el valor a Wikidata
16 juliol 1907 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 1990 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Santa Monica (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortemfisema pulmonar Modifica el valor a Wikidata
FormacióErasmus Hall High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu de televisió, guionista, actriu de teatre, model, actriu de cinema, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1927 Modifica el valor a Wikidata - 1986 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern i cinema negre Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRobert Taylor (1939–1951)
Frank Fay (1928–1935) Modifica el valor a Wikidata
ParesByron Stevens Modifica el valor a Wikidata  i Catherine McGee Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0001766 Allocine: 415 Rottentomatoes: celebrity/barbara_stanwyck Allmovie: p67643 17875 TV.com: people/barbara-stanwyck IBDB: 60876 AFI: 17875 TMDB.org: 14974
Last fm: Barbara+Stanwyck Musicbrainz: 90e80e2f-0763-4b4d-bbe1-bb9e63e2d493 Discogs: 1921218 Allmusic: mn0001755105 Find a Grave: 1729 Modifica el valor a Wikidata

D'una infantesa difícil, Barbara Stanwyck va treure una força i una voluntat fora del comú. Comença en el cinema des dels començaments del sonor i és propulsada per l'escenògraf Frank Capra, que li dona papers dignes del seu talent d'actriu. Arriba al cim encarnant els estereotips de l'heroïna del cinema negre. Destaca en els gèneres cinematogràfics més variats: el melodrama, el western, la policíaca, el cinema negre, la comèdia, i la pel·lícula social. Ha estat candidata 4 vegades a l'Oscar i el 1982 en va rebre un d'honorífic.

Biografia

modifica

El seu nom real era Ruby Catherine Stevens. La petita de cinc germans, la seva mare va morir quan ella era molt nena i el seu pare la va abandonar poc després, i va créixer acollida en diverses famílies.

Va començar treballant de telefonista, i com a corista en diferents espectacles de vodevil. Posteriorment aconseguiria treballar a Broadway, on va conèixer el seu primer marit, el polèmic actor Frank Fay, i amb qui se'n va anar a Los Angeles per intentar començar una carrera en el cinema. Es diu que el guió per a la pel·lícula A Star Is Born, de William A. Wellman està basat en el seu conflictiu matrimoni i l'obsessió del seu marit per convertir-la en una estrella.

Va adoptar un nen, i es va divorciar de Frank l'any 1936. Es va casar per segona vegada amb l'actor nord-americà Robert Taylor l'any 1939, de qui es va divorciar el 1950, després de molts embolics de l'actor, entre d'altres, amb Ava Gardner i Lana Turner.

En el rodatge de Golden Boy coneix William Holden, i allà s'iniciaria una llarguíssima amistat que duraria fins a la mort d'ell, fins i tot quan ella va guanyar l'Oscar honorífic l'any 1982, l'hi va dedicar a ell, que havia mort poc abans.

Barbara Stanwyck va morir als 82 anys a la seva casa de Santa Monica, d'una malaltia del cor.

Trajectòria

modifica

La seva primera pel·lícula en el cinema va ser Broadway Nights, l'any 1927. Va col·laborar a moltes pel·lícules amb Frank Capra, com Ladies of Leisure (1930) o Forbidden (1932). Després d'algunes altres pel·lícules, amb directors com John Ford, el seu primer gran paper arriba amb la pel·lícula Stella Dallas, de King Vidor, l'any 1937, amb la qual aconseguiria la seva primera nominació als Oscar, encara que en aquella ocasió se'l va endur Louise Rainier per La bona terra.

Barbara es va començar a especialitzar en papers de dones dures i fortes. La seva bellesa no era tan ortodoxa com la de les grans estrelles de Hollywood, però això no li va impedir d'interpretar algunes de les dones fatals més importants de la història del cinema.

Va fer altres pel·lícules, com Bola de foc, de Howard Hawks, el 1941 (la seva segona nominació a l'Oscar, que tampoc no es va endur), o L'home del carrer, de Frank Capra, també l'any 1941, on va demostrar que a part de cinema negre, era capaç de fer comèdies i melodrames.

Double Indemnity

modifica
 
Barbara en una escena de Double Indemnity (1944)

L'èxit més gran de la seva carrera li va arribar l'any 1944, amb la pel·lícula Double Indemnity, dirigida per Billy Wilder, i interpretada també per Fred MacMurray i Edward G. Robinson. Amb un guió de Raymond Chandler, basat en una novel·la de James Cain, la pel·lícula és una de les grans obres mestres del cinema negre, i ella va interpretar el paper de dona manipuladora, insensible i malvada. El seu paper de "Phyllis Dietrichson" és probablement el model on s'han basat per definir l'estereotip cinematogràfic de dona fatal. La seva magnífica interpretació li va valer la seva tercera nominació a l'Oscar, però tampoc no se'l va endur, ja que va ser l'any en què Ingrid Bergman el va guanyar per Gaslight.

Posteriorment a aquest gran personatge, va fer altres pel·lícules també memorables, com L'estrany amor de Marta Ivers (1946), de Lewis Milestone, o Sorry, Wrong Number, el 1948, d'Anatole Litvak, que li va suposar la seva quarta nominació als Oscar, que en aquesta ocasió l'hi va arrabassar Jane Wyman.

Va continuar fent pel·lícules magnífiques en papers gens convencionals, com en Clash by Night, de Fritz Lang, al costat de Marilyn Monroe, el 1952, o a Walk on the Wild Side, el 1962, d'Edward Dmytryk, on va interpretar la primera lesbiana declarada de la història del cinema.

Últims treballs

modifica

Durant els anys 1950 i els anys 1960 va fer bastant de televisió, va tenir el seu propi programa, que li va valer un premi Emmy, a part de col·laborar en diverses sèries. Després, també va participar en The Thorn Birds.

Per les seves contribucions al món del cinema, se li va posar una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood, en el 1751 de Vine Street.

Com a reconeixement a tota la seva carrera, l'any 1982 va aconseguir un Oscar honorífic. Després de rebutjar el paper d'Angela Channing en la sèrie nord-americana Falcon Crest, Barbara va intervenir en tres sèries emblemàtiques dels vuitanta que van ser els seus últims treballs: The Thorn Birds, Dinastia i Els Colby, ambdues en el paper de Constance Colby.

Filmografia

modifica

Premis i nominacions

modifica

Premis

modifica

Nominacions

modifica

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbara Stanwyck
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Barbara_Stanwyck&oldid=33773946»