Bit Dakkuri
Bit Dakkuri va ser un estat caldeu (arameu) de Babilònia. Hauria estat fundat al segle ix aC o segle viii aC quan els caldeus, seminòmades semi-sedentaris, es van expandir per l'antic país de Sumer. El territori abraçava les terres de l'Eufrates al sud de Borsippa.
| Localització | |||
|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Assíria  | ||
Durant el setge de Sapia, capital de Bit Amukkani, l'any 731 aC, el rei Balasu o Belesys, cap de la tribu caldea, va enviar or, plata i pedres precioses al rei assiri Teglatfalassar III. La derrota de Bit Amukkani va dur al vassallatge a Bit Dakkuri i al País de la Mar. Cap a l'any 710 aC els assiris, sota Sargon II va ocupar i annexionar Bit Dakkuri, però més tard els caldeus en van recuperar el control i van restaurar el regne.
Cap a l'any 680 aC els territoris de Babilònia i Borsippa havien caigut en mans de la tribu dels dakkuri (Bit Dakkuri); quan els babilonis van començar a retornar per reconquerir el territori per orde del rei d'Assíria, tenien la intenció d'eliminar a aquests ocupants. Van deposar al rei dels dakkuri, Shamash-ibni, i van posar al seu lloc Nabu-usallim, fill del rei Balasu, que ja es menciona en temps de Teglatfalassar III. Assíria va recuperar aquells territoris però els dakkuri van retenir les seves possessions al sud de Babilònia.[1]
El rei caldeu de Bit Dakkuri, Nabopolasar es va proclamar rei de Babilònia el 626 aC i va fundar la dinastia Dakkuri (XIV de Babilònia). El seu objectiu immediat era posar fi al poder d'Assíria, la seva principal amenaça. El 616 aC va iniciar l'ofensiva a la zona de l'Eufrates, intentant tallar les comunicacions entre Assíria i les seves possessions occidentals. Però Egipte va intervenir en favor d'Assíria, i l'exèrcit babiloni es va haver de retirar. El 615 aC Nabopolasar va envair l'Assíria pròpia i va assetjar Assur la capital religiosa del país, però va ser rebutjat. Llavors van intervenir els medes, poble assentat a l'altiplà iranià, que van atacar Assur i la van ocupar l'hivern del 614-614 aC. Quan Nabopolasar va arribar, la ciutat ja havia estat conquerida però es va signar un tractat d'aliança amb el rei Ciaxares de Mèdia reforçat per un enllaç reial: l'hereu babiloni, Nabucodonosor II, es va casar amb la princesa mede Amitis. Després d'un any d'operacions poc decisives, les forces combinades dels medes i babilonis van assetjar Nínive (maig del 612 aC) que va ser conquerida el juliol. El rei Sinxarixkun probablement, es va suïcidar. El darrer rei assiri, Assurballit, es va refugiar a Haran i es van produir diverses campanyes en aquesta zona. Els egipcis van ajudar els assiris i el faraó Necó II va enviar un exèrcit. Josies de Judà, rei rebel contra els assiris als territoris jueus, va intentar oposar resistència, però va ser derrotat i mort a Megiddo. Els babilonis, dirigits per l'hereu Nabucodonosor, van derrotar els egipcis l'any 605 aC a Karkemish.
El mateix any va morir Nabopolasar i el seu fill Nabucodonosor, el va succeir. Va conquerir les darreres possessions assíries i els egipcis es van retirar a Gaza i al Sinaí. Els jueus, rebel·lats contra Assíria i que s'oposaven a ser dominats pels babilonis, van ser derrotats i els babilonis van ocupar Jerusalem el 597 aC. La dinastia de Judà va romandre un temps com a tributària, però quant es va revoltar, van ocupar la ciutat per segona vegada el 586 aC i la població deportada a Babilònia (l'anomenada "captivitat de Babilònia") que va durar fins que el rei dels perses va canviar la seva política gairebé 40 anys després. La darrera ciutat que es va oposar a Nabucodonosor va ser Tir, conquerida el 575 aC.
Nabucodonosor va morir el 562 aC i el va succeir el seu fill Amel-Marduk, que aviat va morir assassinat i substituir per son cunyat Neriglissar (560-556 aC), que va formar una nova i efímera dinastia (XV de Babilònia).[2]
Referències
modifica- ↑ Cassin, Elena(et al.) (ed.). Los imperios del Antiguo Oriente III: la primera mitad del primer milenio. Madrid: Siglo XXI, 1979, p. 2, 44, 54, 66. ISBN 8432301183.
- ↑ Boardman, John (et al.) (ed.). The Assyrian and Babylonian Empires and other states of the Near East, from the eighth to the sixth centuries B.C.. Cambridge: Cambridge University Press, 1991, p. 12, 182-183, 230. ISBN 9780521227179.
Bibliografia
modifica- Robert William Rogers A History of Babylonia and Assyria.