Briva

Briva
	Brive-la-Gaillarde (fr)
Localització
	45° 09′ 32″ N, 1° 31′ 59″ E / 45.1589°N,1.5331°E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Nova Aquitània
Departament	Corresa
Districte	Districte de Briva la Galharda
Capital de	Districte de Briva la Galharda ; Cantó de Briva la Galharda Sud-Oest ; Cantó de Briva la Galharda Nord-Oest ; Cantó de Briva la Galharda Sud-Est ; Cantó de Briva la Galharda Centre ; Cantó de Briva la Galharda Nord-Est ; canton of Brive-la-Gaillarde-2 (en) (2015–); canton of Brive-la-Gaillarde-3 (en) (2015–); canton of Brive-la-Gaillarde-4 (en) (2015–); canton of Brive-la-Gaillarde-1 (en) (2015–)
Població humana
Població	46.599 (2021) (959,02 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Briva ; unitat urbana de Briva
Superfície	48,59 km²
Altitud	142 m-102 m-315 m
Limita amb	Chastél ; Noalhas ; Sent Pantaleon de L'Archa ; Ussac ; Lissac ; Cosnac ; Jutjal e Nazaret ; Malamòrt
Organització política
• Alcalde	Philippe Nauche
Identificador descriptiu
Codi postal	19100
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Lauf an der Pegnitz ; Reus ; Dunstable (en) ; Melitòpol ; Joliette (en) ; Sikasso ; Guimarães (1993–)
Lloc web	brive.fr

Briva (en francès, Brive-la-Gaillarde) és una ciutat occitana i municipi del Llemosí, que administrativament és la capital del departament francès de Corresa. L'any 2020 tenia 45.910 habitants.

Els habitants de Briva s'anomenen brivistes.

Geografia

Situada al centre-oest del departament de la Corresa, Briva n'és la principal ciutat, molt més poblada que la prefectura de Tula. Briva la Galharda és a l'eix Paris-Tolosa (A20) i entre Bordeus i Clarmont d'Alvèrnia (A89).

L'etimologia del nom possiblement ve de l'arrel "bri" que designa zones d'argila, fangoses o amb maresmes; o bé del gal "briua" que significa pont o gual.

Població

Aglomeració: 50 009 habitants (+850, 1999/2006)
Suburbis: 58 326 habitants (Briva, Mala Mòrt)
Corona mitjana: 66 506 habitants (Briva, Mala Mòrt, Ussac, Sent Pantaleon de L'Archa)
Corona mitjana: 80 895 habitants (Briva, Mala Mòrt, Ussac, Sent Pantaleon, Cosnac, Vares)
Àrea urbana: 95 207 habitants

Població dels municipis de l'aglomeració de Briva (cens de 1999)

Evolució demogràfica

1793	1800	1806	1821	1831	1836	1841	1846	1851
Evolució de la població
5 847	5 762	7 608	6 801	8 031	8 843	8 350	8 382	8 889


1856	1861	1866	1872	1876	1881	1886	1891	1896
9 384	9 854	10 389	10 765	11 920	14 182	15 707	16 803	18 111


1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946	1954
19 496	20 636	21 486	21 711	24 049	26 718	29 074	33 501	36 088


1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2011	2016
40 175	46 561	51 828	51 511	49 765	49 127	-	-	-


2019	-	-	-	-	-	-	-	-
-	-	-	-	-	-	-	-	-

Història

Briva va ser al principi un punt de creuament de la Corresa, com ho provaria el topònim gal Briva (ou Briua) «pont, calçada o pas amb gual». El pont primitiu va ser reemplaçat ràpidament per un pont romà (pont de Bouy) pensat per seguir l'itinerari que va de Lió a Bordeus per la vall de la Corresa. Aquest itinerari creuava un eix nord-sud que unia Poitiers amb Cahors. Una modesta vila sorgí, certificada per les restes de tallers de ceràmica.

La vila va ser cristianitzada al s. V per Martí anomenat l'Espanyol, damunt la tomba del qual Rorice Ier, bisbe de Llemotges, construí una basílica. Al s.VI, va ser escenari d'una revolta dels nobles d'Aquitània que rebutjaven ser vassalls del rei d'Austràsia; es varen reunir a Briva i lluitaren sota el baluard de Gondovald, un bastard de Clotari, fill de Clovis. Però aquest «rei de Briva» va ser assassinat l'any 584. La basílica va ser incendiada i el Llemosí, unit a Austràsia. Sant Ferriol, bisbe de Limoges, va fer reconstruir la basílica i confià a una comunitat de canonges la difusió de l'Evangeli. Cap a l'any mil, Briva va esdevenir una vila canònica dotada de nombrosos llocs de culte.

Al s. XI, Briva, situada a la conjunció dels vescomtats de Llemotges, de Comborn i de Turena, tenia per senyor el bisbe de Llemotges. La ciutat ocupava tres hectàrees i estava protegida per una muralla amb quatre portes. A partir del segle xii, van créixer els suburbis extramurs, per una banda i l'altra de les vies d'accés. Però la vila no tenia castell perquè la seva protecció estava assegurada pels senyors de Malamort i els vescomtes de Turena. Aquesta protecció es va fer pesada; els burgesos, implicats en l'onada d'emancipació urbana general, van obtenir el consolat, que Lluís VIII de França confirmà el 1225. Els canonges van adoptar la regla de Sant Agustí i van reconstruir la col·legiata de Sant Martí. El 1341, per respectar l'ordre del rei, els quatre cònsols de Briva van emprendre la construcció d'una gran muralla que quintuplicà l'espai reclòs; la grandesa dels treballs va valer a la ciutat el sobrenom de «gallarda».

Pel tractat de Brétigny, Briva, que pertanyia a l'Aquitània, va esdevenir anglesa i ho va ser fins al trencament del tractat i la represa de la guerra, nou anys després. Començà aleshores un període vacil·lant amb una annexió tardana al rei de França. De nou lligada a Anglaterra el 1373, després de la traïció d'un cònsol, la vila va ser finalment reconquerida l'any següent pel rei de França, que abolí un temps el consolat i les franqueses.

Carles V va acabar per concedir-li la gràcia, i la vila restà sempre més fidel a la corona. El 1463, Lluís XI de França hi va ser acollit amb alegria. Romangué catòlica al mig d'una regió adaptada a la Reforma. Briva va ser saquejada per les tropes de Turena el 1577. Per recompensar la ciutat per la seva fidelitat, el rei en va fer la seu d'un presidial (antic tribunal de justícia).

El mercat de Brive-la-Gaillarde és l'escenari d'una de les cançons més divertides de Georges Brassens: Hecatombe, que parla d'una batalla campal entre les forces de l'ordre i les venedores del mercat.^[1]

Administració

Llista d'alcaldes
Període	Identitat	Partit
1870 - 1871	Thomas Eugène le Clere	-
? - 1925	-	-
1925 - 1940	Henri Chapelle	Radical socialista
1940 - 1944	Louis Miginiac	-
1944	Georges Michel	-
1944 - 1946	Jean Labrunie	SFIO
1946 - 1947	Maurice Rouel	PCF
1947 - 1961	Henri Chapelle	Radical socialista
1961 - 1965	Roger Courbatère	Radical
1965 - 1966	Jean Labrunie	SFIO
1966 - 1995	Jean Charbonnel	Gaullista - UDR després ARGOS
1995 - 2008	Bernard Murat	UMP
Des del 2008	Philippe Nauche	PS