Cercs

Cercs
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 08′ 53″ N, 1° 51′ 43″ E / 42.148055555556°N,1.8619444444444°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Catalunya Central
Comarca	Berguedà
Capital	Cercs
Població humana
Població	1.196 (2023) (25,23 hab./km²)
Llars	20 (1553)
Gentilici	Cercorí, cercorina, Ponterrà, ponterrana
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	47,4 km²
Banyat per	Llobregat
Altitud	650 m
Limita amb	Vallcebre ; Olvan ; Berga ; Castellar del Riu ; la Quar ; la Nou de Berguedà ; Vilada ; Guardiola de Berguedà ; Fígols
Organització política
• Alcalde	Urbici Malagarriga Suades (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08698
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08268
Codi IDESCAT	082687
Lloc web	cercs.cat

Cercs (antigament Pont de Rabentí) és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, a Catalunya. Situat al nord de la ciutat de Berga, s'estén des dels Rasos de Peguera fins als cims de Vallcebre, a la dreta del riu Llobregat i a la riba de l'embassament de la Baells. El nom de la vila procedeix del mot quercus (roure en llatí).

Geografia

Llista de topònims de Cercs (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Nuclis de població

Entitat de població	Habitants (2008)
Cercs	322
Sant Jordi de Cercs	711
La Rodonella	160
Sant Corneli	117
Sant Josep	14
Font: Idescat

Història

Format antigament per un grup de cases disseminades i conegudes amb el nom de Pont de Rabentí. És a partir de finals del segle xix quan va començar a créixer espectacularment a causa de l'auge de la indústria tèxtil i a l'explotació del carbó, que va fer aparèixer en els anys 1910/1920 les colònies de cases prop de les mines, com Sant Corneli i Sant Josep. A mitjan segle xx es va començar a construir la Rodonella. Sant Jordi és el nucli més nou, es va inaugurar el 1976 quan Sant Salvador de la Vedella va quedar inundat per la construcció del pantà de La Baells.

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
17	10	20	212	192	902	676	475	532	751

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.445	1.976	2.474	3.186	4.148	3.669	1.875	1.745	1.651	1.651

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
1.496	1.483	1.454	1.414	1.338	1.333	1.324	1.326	1.306	1.246

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
1.183	1.152	1.150	1.169	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1857 incorpora Pedret i Sant Salvador de la Vedella; i el 1945, la Baells.

Política

Resultats electorals - Cercs, 2019^[1]
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	JxCat	Jesús Calderer	333	5	47,98%
	AM	Jordi Riera	265	3	38,18 %
	PIBER (Independents)	Germán Sánchez	72	1	10,37%
	Vot en blanc		24		3,46%
	Vot nul		15		2,22%
Total		709		9

Llocs d'interès

Sant Quirze de Pedret, església preromànica del segle ix
Església parroquial de Santa Maria de Cercs
Pont de Pedret. Pont gòtic documentat l'any 1286^[2]
Capella de Sant Jordi de Cercs, romànica
Santuari de la Mare de Déu de la Consolació, d'estil barroc
Església de Sant Corneli i Sant Cebrià, del segle xi
Museu de les Mines de Cercs, inaugurat el 1999^[3]

Cercorins notables

Elena Jordi (1882), actriu, empresària teatral i directora de cinema catalana
Marie Kapretz (Berlín, 1975), delegada del govern a Alemanya.

Referències

↑ «Provincia de Barcelona - Municipio de Cercs» (en castellà). Ministeri de l'Interior, 26-05-2019. Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 19 desembre 2019].
↑ Trullàs, Glòria «Un triangle al Llobregat». Sàpiens [Barcelona], núm. 88, 2-2010, p. 65. ISSN: 1695-2014.
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 52. ISBN 84-393-5437-1.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cercs

[1] «Provincia de Barcelona - Municipio de Cercs» (en castellà). Ministeri de l'Interior, 26-05-2019. Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 19 desembre 2019].

[Sapiens-2] Trullàs, Glòria «Un triangle al Llobregat». Sàpiens [Barcelona], núm. 88, 2-2010, p. 65. ISSN: 1695-2014.

[3] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 52. ISBN 84-393-5437-1.

[1]

[2]

[3]