Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Viquipèdia

Citopatologia

Diagnòstic basat en l'estudi de les diverses formes cel·lulars trobades en un líquid orgànic, en una lesió, etc.

La citopatologia (del grec κύτος, kytos, "contenidor, cavitat"; πάθος, patos, "destí, dany", i -λογία, -logos, "coneixement") és una branca de la patologia i de l'anatomia patològica en particular, que estudia i diagnostica malalties a nivell cel·lular emprant tècniques específiques.[1]

El primer en veure les aplicacions clíniques de la citologia fou el fisiòleg i anatomista Johannes Peter Müller, qui l'any 1838 descrigué cèl·lules canceroses exfoliades a la seva obra Über den feinern Bau und die Formen der krankhaften Geschwülste.[2] El metge irlandès Walter Hayle Walshe (1812–1892) identificà morfològicament cèl·lules de càncer de pulmó en frotis d'esput el 1846.[3] La disciplina va ser perfeccionada per Rudolf Virchow i Joseph von Gerlach (1820–1896)[4] a finals de la dècada de 1850, amb l'ús de tincions millorades per l'estudi de les extensions citològiques.[5]

El 1996, després de realitzar diversos assaigs amb resultats satisfactoris, la FDA aprovà la comercialització del primer aparell d'anàlisi citopatològic automatitzat.[6]

Avui dia la seva ensenyança, fonamentada en les tradicionals preparacions microscòpiques, es combina amb tècniques de microscòpia virtual.[7] El perfeccionament dels sistemes de telepatologia permet la pràctica d'avaluacions presumptives a distància.[8] Aquesta tecnologia té les seves limitacions. No sempre és possible aplicar tècniques d'anàlisi d'imatge que reprodueixin acuradament el contingut de les preparacions citològiques i el processament digital del material in toto en tres dimensions origina artefactes i cúmuls cel·lulars que limiten la interpretació diagnòstica emprant alguns d'aquests sistemes.[9] Els nous mètodes de visualització histològica virtual de les mostres citopatològiques fan recomanables alguns canvis en el seu processament i muntatge, així com un escaneig multiaxial d'aquestes, per tal de mantenir una bona qualitat diagnòstica.[10]

Les mostres citològiques, en comparació a les tissulars utilitzades en histopatologia, poden obtenir-se de manera segura i poc invasiva amb més rapidesa i menys cost.[11]

Les mostres poden ser de:

  • Citologia exfoliativa: la més comuna és la prova de Papanicolau (PAP),[12] utilitzada com una eina de cribratge, per detectar lesions precanceroses cervicals i prevenir el càncer cervical uterí.[13] S'han desenvolupat sistemes automatitzats per aconseguir la interpretació ràpida de dita prova amb un cost baix reduint alhora l'índex de falsos negatius.[14] Però també n'hi ha d'altres: d'orina (principalment emprada en la diagnosi de neoplàsies vesicals, sovint amb el suport de mètodes citoquímics especials),[15] de cèl·lules de la cavitat bucal,[16] de líquid pleural, ascític o pericardíac, etc. Cal destacar la citologia de mostres del tracte respiratori provinents d'esputs[17] i de rentats o raspallats broncoalveolars, un dels primers procediments emprats en Medicina per diagnosticar microscòpicament infeccions o tumoracions pulmonars.[18] Una alternativa a la PAP, més simple i econòmica i d'especial interès en mostres exfoliatives orals, és la tinció combinada de Leishman-Giemsa.[19] La citopatologia espectral és un mètode basat en els darrers avenços en micro-espectroscòpia infraroja que avalua ràpidament els canvis bioquímics i analitza les variacions anòmales en grans quantitats de cèl·lules exfoliades provinents de diversos teixits, com ara la mucosa oral, del tracte respiratori o del digestiu.[20][21]
  • Aspiració amb agulla fina (PAAF) o biòpsia-aspiració (agulla gruixuda). Les mostres obtingudes per biòpsia-aspiració són més grans que les de la PAAF i poden ser extretes de zones a las que no pot arribar-se amb altres procediments.[22] En termes de dolor, tolerabilitat i complicacions, les dues tècniques són semblants; encara que presenten pros i contres diferents si s'avaluen altres paràmetres. Els seus criteris d'ús s'estableixen en funció de les dades clínico-radiològiques, de l'òrgan i de la localització i característiques del tipus de lesió a diagnosticar.[23][24]
  • Sediments: la centrifugació de cèl·lules provinents del sediment de mostres líquides i semilíquides, de biòpsies en fresc rentades amb sèrum fisiològic estèril o fixades amb formol o de residus de material obtingut en autòpsies, permet fer extensions o blocs cel·lulars que poden donar orientacions diagnòstiques de forma ràpida i simple.[25][26] És un tipus d'anàlisi que també es fa servir en investigacions de balística forense.[27] En el decurs dels darrers anys s'han desenvolupat diferents protocols que milloren la qualitat dels blocs cel·lulars,[28][29] aconseguint augmentar en ells la concentració de cèl·lules i disminuir les impureses estromals. Això fa possible utilitzar els blocs per fer proves immunohistoquímiques i biomoleculars amb resultats molt més fiables.[30]
  • Empremtes: s'avalua microscòpicament el material present al portaobjectes, obtingut del teixit a estudiar -en viu o postmortem- per contacte o raspat, tenyint-lo abans d'una forma senzilla (amb blau de metilé, per exemple). És un mètode utilitzat sovint, a més de la biòpsia per congelació, per diagnosticar la naturalesa d'un tumor durant l'acte operatori.[31] No permet, però, determinar la profunditat de la infiltració tumoral ni observar adequadament neoplàsies amb un dens estroma fibrós.[32] També és una eina ràpida, simple i econòmica per identificar la infecció per Helicobacter pylori a llocs amb pocs recursos.[33]

A banda de les tincions convencionals es poden emprar en el material citopatològic tècniques d'immunohistoquímica.[34] També, en tots els tipus de preparacions, incloent les convencionals o les líquides i les tenyides amb Papanicolau, Giemsa o marcadors immunocitoquímics (en aquest cas cal prèviament utilitzar 3-amino-9-etilcarbazole com a cromògen, ja que la diaminobencidina provoca autofluorescència nuclear que distorsiona els resultats), és possible aplicar procediments d'hibridació in situ per fluorescència.[35] La tinció de Feulgen és l'estàndard d'or en la citometria monocel·lular quantitativa d'ADN.[36]

La citologia en base líquida o monocapa és un mètode que permet augmentar la productivitat dels laboratoris encarregats d'efectuar grans projectes de cribratge citopatològic.[37] Té un cost, però, superior al PAP i la interpretació de resultats requereix un entrenament especial per tal d'evitar diagnòstics erronis.[38] Per una altra banda, comparada amb la citologia convencional, té una major resolució a l'hora d'avaluar mostres orals[39] i identificar Aspergillus en esputs o raspallats bronquials.[40]

Una de les fites de la citopatologia d'avui dia és crear protocols unificats a l'hora de seleccionar els tipus de mostres i la forma de fixació més adequada. Així mateix, determinar el nombre de cèl·lules necessari o ajustar específicament el processament preanalític d'aquestes per una aplicació correcte de les tecnologies de seqüenciació d'ADN de darrera generació, són objectius prioritaris.[41]

Referències

modifica
  1. ↑ Fleck, O «What is cytopathology?» (en anglès). Life Sciences, News-Medical.Net, 2018; Ag 23, pàgs: 6 [Consulta: 10 desembre 2019].
  2. ↑ Müller, J «Über den feinern Bau und die Formen der krankhaften Geschwülste» (en alemany). Reimer. Berlin, 1838, pàgs: 81 [Consulta: 5 desembre 2017].
  3. ↑ Walshe, WW «The nature and treatment of cancer» (en anglès). Taylor and Walton. London, 1846, pàgs: 624 [Consulta: 23 novembre 2019].
  4. ↑ Stahnisch, FW «Joseph von Gerlach (1820-1896)» (en anglès). J Neurol, 2015 Maig; 262 (5), pp: 1397-1399. DOI: 10.1007/s00415-015-7735-2. ISSN: 1432-1459. PMID: 25893254 [Consulta: 23 novembre 2019].
  5. ↑ Diamantis A, Magiorkinis E «Pioneers of exfoliative cytology in the 19th century: the predecessors of George Papanicolaou» (en anglès). Cytopathology, 2014 Ag; 25 (4), pp: 215-224. DOI: 10.1111/cyt.12074. ISSN: 1365-2303. PMID: 23763547 [Consulta: 5 desembre 2017].
  6. ↑ Valente, PT; Schantz, HD «Cytology Automation: An Overview» (en anglès). Lab Medicine, 2001 Nov; 32 (11), pp: 686–690. DOI: 10.1309/K4V5-7WPM-25DF-HB6N. ISSN: 1943-7730 [Consulta: 2 desembre 2019].
  7. ↑ Van Es SL, Kumar RK, Pryor WM, Salisbury EL, Velan GM «Cytopathology whole slide images and adaptive tutorials for senior medical students: a randomized crossover trial» (en anglès). Diagn Pathol, 2016 Gen 8; 11: 1, pàgs: 17. DOI: 10.1186/s13000-016-0452-z. PMC: 4706725. PMID: 26746436 [Consulta: 23 novembre 2017].
  8. ↑ Collins, BT «Telepathology in Cytopathology: Challenges and Opportunities» (en anglès). Acta Cytol, 2013; 57 (3), pp: 221-232. DOI: 10.1159/000350718. ISSN: 0001-5547. PMID: 23635868 [Consulta: 26 desembre 2017].
  9. ↑ Nishat R, Ramachandra S, Behura SS, Kumar H «Digital cytopathology» (en anglès). J Oral Maxillofac Pathol, 2017 Gen-Abr; 21 (1), pp: 99–106. DOI: 10.4103/0973-029X.203767. PMC: 5406828. PMID: 28479695 [Consulta: 10 gener 2018].
  10. ↑ Van Es SL, Greaves J, Gay S, Ross J, et al «Constant Quest for Quality: Digital Cytopathology» (en anglès). J Pathol Inform, 2018 Abr 9; 9, pp: 13. DOI: 10.4103/jpi.jpi_6_18. PMC: 5907455. PMID: 29721361 [Consulta: 19 maig 2018].
  11. ↑ Buley, ID «Update on special techniques in routine cytopathology» (en anglès). J Clin Pathol, 1993 Oct; 46 (10), pp: 881–885. DOI: 10.1136/jcp.46.10.881. PMC: 501610. PMID: 8227400 [Consulta: 23 novembre 2019].
  12. ↑ Mammas IN, Spandidos DA «George N. Papanicolaou (1883–1962), an exceptional human, scientist and academic teacher: An interview with Dr Neda Voutsa-Perdiki» (en anglès). Exp Ther Med, 2017 Oct; 14 (4), pp: 3346-3349. DOI: 10.3892/etm.2017.5011. PMC: 5639276. PMID: 29042918 [Consulta: 23 novembre 2017].
  13. ↑ Jenkins, D «Histopathology and cytopathology of cervical cancer» (en anglès). Dis Markers, 2007; 23 (4), pp: 199-212. ISSN: 1875-8630. PMC: 3851118. PMID: 17627056 [Consulta: 23 novembre 2017].
  14. ↑ Bengtsson E, Malm P «Screening for cervical cancer using automated analysis of PAP-smears» (en anglès). Comput Math Methods Med, 2014 Mar; 2014, pp: 842037. DOI: 10.1155/2014/842037. PMC: 3977449. PMID: 24772188 [Consulta: 3 desembre 2017].
  15. ↑ Saeb-Parsy K, Wilson A, Scarpini C, Corcoran M, et al «Diagnosis of bladder cancer by immunocytochemical detection of minichromosome maintenance protein-2 in cells retrieved from urine» (en anglès). Br J Cancer, 2012 Oct 9; 107 (8), pp: 1384-1391. DOI: 10.1038/bjc.2012.381. PMC: 3494445. PMID: 22968648 [Consulta: 6 gener 2018].
  16. ↑ Acha A, Ruesga MT, Rodríguez MJ, Martínez de Pancorbo MA, Aguirre JM «Aplicaciones de la citologia oral por raspado (exfoliativa) en el cáncer y precáncer oral» (en castellà). Med Oral Patol Oral Cir Bucal, 2005 Mar-Abr; 10 (2), pp: 95-102. ISSN: 1698-6946. PMID: 15735540 [Consulta: 1r desembre 2019].
  17. ↑ Ammanagi AS, Dombale VD, Miskin AT, Dandagi GL, Sangolli SS «Sputum cytology in suspected cases of carcinoma of lung (Sputum cytology a poor man's bronchoscopy!)» (en anglès). Lung India, 2012 Gen-Mar; 29 (1), pp: 19–23. DOI: 10.4103/0970-2113.92356. PMC: 3276027. PMID: 22345909 [Consulta: 5 desembre 2017].
  18. ↑ Al-Abbadi, MA «Basics of cytology» (en anglès). Avicenna J Med, 2011 Jul-Set; 1 (1), pp: 18–28. DOI: 10.4103/2231-0770.83719. PMC: 3507055. PMID: 23210005 [Consulta: 5 desembre 2017].
  19. ↑ Sidhu SK, Ramalingam K, Goyal S, Poonia M, et al «Comparing the Efficacy of Leishman-Giemsa Cocktail Stain, Giemsa Stain, and Papanicolaou Stain in Potentially Malignant Oral Lesions: A Study on 540 Cytological Samples» (en anglès). J Cytol, 2018 Abr-Jun; 35 (2), pp: 105-109. DOI: 10.4103/JOC.JOC_249_16. ISSN: 5885597. PMID: 29643658 [Consulta: 26 desembre 2019].
  20. ↑ Papamarkakis K, Bird B, Schubert JM, Miljković M, et al «Cytopathology by Optical Methods: Spectral Cytopathology of the Oral Mucosa» (en anglès). Lab Invest, 2010 Abr; 90 (4), pp: 589-598. DOI: 10.1038/labinvest.2010.1. PMC: 2847622. PMID: 20142808 [Consulta: 13 gener 2018].
  21. ↑ Akalin A, Mu X, Kon MA, Ergin A, et al «Classification of malignant and benign tumors of the lung by infrared spectral histopathology (SHP)» (en anglès). Lab Invest, 2015 Abr; 95 (4), pp: 406-421. DOI: 10.1038/labinvest.2015.1. ISSN: 0023-6837. PMID: 25664390 [Consulta: 13 gener 2018].
  22. ↑ OncoLink «Core Needle Biopsy» (en anglès). Penn Medicine, 2018; Set 14 (rev), pàgs: 1 [Consulta: 20 desembre 2019].
  23. ↑ Jeong EJ, Chung SR, Baek JH, Choi YJ, et al «A Comparison of Ultrasound-Guided Fine Needle Aspiration versus Core Needle Biopsy for Thyroid Nodules: Pain, Tolerability, and Complications» (en anglès). Endocrinol Metab (Seoul), 2018 Mar; 33 (1), pp: 114-120. DOI: 10.3803/EnM.2018.33.1.114. ISSN: 5874187. PMID: 29589393 [Consulta: 19 maig 2018].
  24. ↑ Mitra S, Dey P, et al «Fine-needle aspiration and core biopsy in the diagnosis of breast lesions: A comparison and review of the literature» (en anglès). Cytojournal, 2016 Ag 31; 13, pp: 18. DOI: 10.4103/1742-6413.189637. PMC: 5019018. PMID: 27651820 [Consulta: 19 maig 2018].
  25. ↑ Khan S, Omar T, Michelow P «Effectiveness of the cell block technique in diagnostic cytopathology» (en anglès). J Cytol, 2012 Jul-Set; 29 (3), pp: 177–182. DOI: 10.4103/0970-9371.101167. PMC: 3480766. PMID: 23112458 [Consulta: 23 novembre 2017].
  26. ↑ Zhang H, Wen J, Xu PL, Chen R, et al «Role of Liquid-based Cytology and Cell Block in the Diagnosis of Endometrial Lesions» (en anglès). Chin Med J (Engl), 2016 Jun 20; 129 (12), pp: 1459-1463. DOI: 10.4103/0366-6999.183431. PMC: 4910370. PMID: 27270542 [Consulta: 23 novembre 2017].
  27. ↑ Knudsen, PJ «Cytology in ballistics. An experimental investigation of tissue fragments on full metal jacketed bullets using routine cytological techniques» (en anglès). Int J Legal Med, 1993; 106 (1), pp: 15-18. ISSN 0937-9827. DOI: 10.1007/bf01225018. PMID: 8398886 [Consulta: 5 gener 2020].
  28. ↑ Choi YI, Jakhongir M, Choi SJ, Kim L, et al «High-quality cell block preparation from scraping of conventional cytology slide: a technical report on a modified cytoscrape cell block technique» (en anglès). Malays J Pathol, 2016 Des; 38 (3), pp: 295-304. ISSN: 0126-8635. PMID: 28028300 [Consulta: 24 novembre 2019].
  29. ↑ La Fortune KA, Randolph ML, Wu HH, Cramer HM «Improvements in cell block processing: The Cell-Gel method» (en anglès). Cancer Cytopathol, 2017 Abr; 125 (4), pp: 267-276. DOI: 10.1002/cncy.21814. ISSN: 1934-6638. PMID: 28140513 [Consulta: 24 novembre 2019].
  30. ↑ Shidham, VB «CellBlockistry: Chemistry and art of cell-block making - A detailed review of various historical options with recent advances» (en anglès). Cytojournal, 2019 Jun 28; 16, pp: 12. DOI: 10.4103/cytojournal.cytojournal_20_19. PMC: 6628727. PMID: 30153355 [Consulta: 24 novembre 2019].
  31. ↑ Gómez-Macías GS, Barboza-Quintana O, Segura-Luna JJ, Miranda-Maldonado I, et al «Impronta citológica: herramienta en el diagnóstico transoperatorio» (en castellà). Rev Med Inst Mex Seguro Soc, 2012; 50 (6), pp: 599-608. ISSN: 0187-0491 [Consulta: 28 novembre 2017].
  32. ↑ Kamatchi V, Babu NA, Sankari SL, Rajesh E «Imprint cytology» (en anglès). J Pharm Bioallied Sci, 2015 Abr; 7 (Supl 1), pp: S207–S208. DOI: 10.4103/0975-7406.155905. PMC: 4439672. PMID: 26015712 [Consulta: 24 novembre 2019].
  33. ↑ Arachchi PS, Weerasekera MM, Seneviratne B, Weerasekera D, et al «Imprint cytology: a useful screening test for diagnosis of Helicobacter pylori in resource poor settings» (en anglès). BMC Res Notes, 2018 Jul 16; 11 (1), pp: 481. DOI: 10.1186/s13104-018-3592-2. PMC: 6048746. PMID: 30012215 [Consulta: 21 gener 2020].
  34. ↑ Fowler LJ, Lachar WA «Application of immunohistochemistry to cytology» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2008 Mar; 132 (3), pp: 373-383. DOI: 10.1043/1543-2165(2008)132[373:AOITC]2.0.CO;2. ISSN: 0003-9985. PMID: 18318580 [Consulta: 31 desembre 2017].
  35. ↑ Savic S, Bubendorf L «Common Fluorescence In Situ Hybridization Applications in Cytology» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2016 Dec; 140 (12), pp: 1323-1330. DOI: 10.5858/arpa.2016-0202-RA. ISSN: 0003-9985. PMID: 27479335 [Consulta: 31 desembre 2017].
  36. ↑ Biesterfeld S, Beckers S, Del Carmen Villa Cadenas M, Schramm M «Feulgen staining remains the gold standard for precise DNA image cytometry» (en anglès). Anticancer Res, 2011 Gen; 31 (1), pp: 53-58. ISSN: 1791-7530. PMID: 21273580 [Consulta: 6 gener 2018].
  37. ↑ NICE «Guidance on the use of liquid-based cytology for cervical screening» (en anglès). Technology appraisal guidance, nice.org.uk, 2003 Oct 22; TA69, pàgs: 30 [Consulta: 3 desembre 2019].
  38. ↑ Eurocytology «Citología en base líquida» (en castellà). Leonardo da Vinci Programme, 2014; Curs N819, pàgs: 17. Arxivat de l'original el 12 d’octubre 2017 [Consulta: 2 juny 2018].
  39. ↑ Hayama FH, Motta ACF, Silva APG, Migliari DA «Liquid-based preparations versus conventional cytology: specimen adequacy and diagnostic agreement in oral lesions» (en anglès/castellà). Med Oral Patol Oral Cir Bucal, 2005; 10 (2), pp: 115-122. ISSN: 1698-6946. PMID: 15735543 [Consulta: 23 novembre 2019].
  40. ↑ Shen Y, Zhang X, Lin W, Wan C, et al «Liquid-based cytopathology test as a novel method to identify Aspergillus in patients with pulmonary aspergillosis» (en anglès). Sci Rep, 2017 Ag 8; 7 (1), pp: 7528. DOI: 10.1038/s41598-017-07564-3. PMC: 5548770. PMID: 28790413 [Consulta: 12 gener 2020].
  41. ↑ Vigliar E, Malapelle U, de Luca C, Bellevicine C, Troncone G «Challenges and opportunities of next-generation sequencing: a cytopathologist's perspective» (en anglès). Cytopathology, 2015 Oct; 26 (5), pp: 271-283. DOI: 10.1111/cyt.12265. ISSN: 1365-2303. PMID: 26399861 [Consulta: 6 gener 2018].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Citopatologia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Citopatologia&oldid=34000083»