Collbató
Collbató és un municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí, que es troba a sota de la muntanya de Montserrat.
Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Barcelona | ||||
Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
Comarca | Baix Llobregat | ||||
Capital | Collbató | ||||
Població humana | |||||
Població | 4.828 (2023) (266,74 hab./km²) | ||||
Llars | 19 (1553) | ||||
Gentilici | Collbatoní, collbatonina | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 18,1 km² | ||||
Banyat per | Llobregat | ||||
Altitud | 388 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Gemma Rodríguez Quiñonero (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 08293 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 08069 | ||||
Codi IDESCAT | 080692 | ||||
Lloc web | collbato.cat |
Geografia
modifica- Llista de topònims de Collbató (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
Història
modificaAl segle xx hi proliferen les segones residències, i en la primera època la família Nolla, enriquits a Cuba, adquireixen l'actual casa de la Vila. Elies Rogent, en contraure matrimoni amb la pubilla d'Esparreguera, la família li cedeix el mas de Collbató: Can Rogent. Els darrers anys, però, ha anat a més la funció de lloc de segona residència i s'han construït diverses urbanitzacions (Can Dalmases, Bosc del Misser…).
També ha augmentat l'activitat industrial, essent molt coneguda la construcció artesanal d'orgues amb fusta i metall, de sonoritat i qualitat apreciades arreu del món. S'inicia a 1926 amb l'italià Silvio Puggina, i ara és regida per la família Blancafort.[1] El 2012, el municipi s'afilià a l'Associació de Municipis per la Independència.
Demografia
modificaEntitat de població | Habitants |
---|---|
Can Dalmases | 1.134 |
Clots, els | 181 |
Collbató | 946 |
Font del Còdol, la | 209 |
Fumada, la | 63 |
Illes, les | 232 |
Pla de Can Migrat | 213 |
Pla del Castell | 1.173 |
Polígon industrial de Collbató, el | 0 |
Pujolet, el | 91 |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Turisme i llocs d'interès
modificaCoves del Salnitre
modificaLes coves de Collbató o del Salnitre formen un conjunt de galeries, passadissos i estances d'uns 500 metres de llargària,[3] plens d'estalactites i estalagmites i capricioses formes geològiques. És un indret replet de llegendes i històries, relacionades amb els noms de Fra Joan Garí, el Marmotot, Mussa i l'heroi local, el Mansuet. Les coves són ubicades a l'interior del massís de Montserrat de sistema càrstic, amb conglomerats principalment calcaris i rics en fosfats, motiu pel qual es va explotar el salnitre que s'hi pot trobar. La cova té 549 m de llarg i 20 m de desnivell. Les seves formes orgàniques i ondulades varen ser font d'inspiració per a Gaudí per a obres com la Sagrada Família.
Altres llocs
modifica- Biblioteca municipal
- Can Rogent
- Sala de Baix o Antic Casino
- Taller d'Orgues Blancafort
- Casa d'Amadeu Vives
- Castell de Collbató
- Arc d'en Bros
- Església de Sant Corneli
- Molí d'Oli
- Cal Tutor
- Plaça de l'Església
- Ermita de la Salut
- Museu Coses del Poble
- EADA
Per a més informació vegeu: Oficina de Turisme Arxivat 2011-09-08 a Wayback Machine.
- Pau Bertran i Bros
- Albert Blancafort i Engelfried (1964), orguener
- Gabriel Blancafort i París (1929-2001), orguener
- Amadeu Vives
- Elies Rogent
- Josep Matalonga i Espinach (1951-2010)
Imatges
modifica-
Posta de sol a Collbató
-
Mercat Dominical
-
Carrer Amadeu Vives
-
Carrer Pau Bertran
-
Vitrall Sant Corneli
Festivitats
modifica- 16 de setembre: Festa patronal: Sant Corneli
Referències
modifica- ↑ Blancafort, Albert. «Els orgues de Collbató, una tradició viva». Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 01-12-2006. [Consulta: 28 maig 2011].
- ↑ Idescat. «El municipi en xifres > Baix Llobregat > Collbató (080692)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2015].
- ↑ Marimón, Silvia «La muntanya mística». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, 6-2008, p. 6'-61. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «Collbató — Personatges il·lustres». Viu la festa. Arxivat de l'original el 2016-06-17. [Consulta: maig 2016].
Enllaços externs
modifica- Lloc web oficial de l'Ajuntament
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic de Collbató
- Portal informatiu de Collbató Arxivat 2009-06-08 a Wayback Machine.