Contenidor
|
Per a altres significats, vegeu «Contenidor (desambiguació)». |
Un contenidor és un envàs terciari construït d'acer utilitzat per al transport intermodal eficient de mercaderies. És un element clau del comerç internacional i compta amb unes mides estandarditzades.[1] Pot ser transportat tant per grans vaixells portacontenidors, com amb trens de mercaderies i camions.
Història
modificaLa introducció dels contenidors data dels anys 1950. Malcolm McLean, un empresari nord-americà, estava preocupat per la ineficàcia i el temps d'espera durant les operacions de càrrega i descàrrega de mercaderies. Estava pensant en la idea de transportar les mercaderies de detall dins d'un envàs llarg, que podria fàcilment transbordar-se d'un mitjà de transport a l'altre. La idea era senzilla, però els armadors 'seriosos' se'n rigueren. Més tard, McLean van fundar la seva pròpia companyia de transport i va fer transformar dos petroliers segons el seu concepte. El primer viatge amb el vaixell Ideal X tingué lloc el 26 d'abril de 1956 entre Newark (Nova Jersey) i Houston (Texas). El resultat era persuasiu per l'enorme estalvi de costs i de temps, però l'immobilisme del sector i la necessitat d'adaptar tota la infraestructura portuària va fer que es trigués deu anys a acceptar-ho, fins que el 6 de maig de 1966 el primer vaixell portacontenidors, el Fairland, va arribar a Europa, al port de Bremen, a Alemanya.[2]Amb el temps, es van desenvolupar diferent tipus de contenidors per adaptar-se a les necessitats específiques de la càrrega, com contenidors refrigerats (reefes) per al transport de productes frescos. Entre els anys 1990-2000, es van introduir millores tecnològiques, com els sistemes de rastreig GPS, per tal de millorar la gestió i la seguretat dels contenidors. La informàtica i la tecnologia de la informació ha jugat un paper clau en l'automatització de les operacions de les terminals i la gestió eficient dels contenidors a nivell global. Avui dia, s'han implementat tecnologies més avançades, com la internet de les coses (IoT), amb l'objectiu de millorar la visibilitat i el control dels materials que porten els contenidors. També, s'han incrementat les preocupacions per a la sostenibilitat, amb investigacions sobre materials més ecològics i la millora de la gestió ambietal dels contenidors que es troben fora de servei.
Impacte dels canvis de la indústria sobre els treballadors
modificaEls estibadors i els sindicats relacionats d'arreu del món van lluitar amb aquesta revolució en l'enviament de mercaderies.[3][4] Per exemple, l'any 1971, una clàusula del contracte de l'International Longshoremen's Association (ILA) estipulava que el treball d′"omplir" o "desmuntar" (buidar) un contenidor a 80 km d'un port s'havia de fer pels treballadors de l'ILA, o si no ho ha fet per ILA, que el carregador havia de pagar drets i sancions a l'ILA. Els sindicats de camioners i consolidadors van argumentar que les normes de l'ILA no eren clàusules de preservació del treball vàlides, perquè els treballs d'ompliment i desmuntatge dels contenidors del moll no havien estat tradicionalment realitzats pels membres de l'ILA.[3][4] El 1980 la Cort Suprema dels Estats Units va escoltar aquest cas i es va pronunciar contra l'ILA.[3][4]
Impacte en l'escassetat de subministrament mundial del 2020 fins a l'actualitat
modificaAlguns experts han dit que els contenidors d'enviament han demostrat tenir un inconvenient, ja que agreugen part dels danys econòmics i socials de la crisi de la cadena de subministrament global de 2021 de 2020 i 2021, i les escassetats resultants relacionades amb la pandèmia de COVID-19. Un problema és que el procés d'enviament centralitzat i continu que fan possible els contenidors ara ha demostrat ser una mena de responsabilitat; el motiu és que si només hi ha un coll d'ampolla, un retard o una altra avaria en qualsevol moment del procés, pot provocar retards importants a tot arreu de la cadena de subministrament.[5]
El gener de 2021, l'escassetat de contenidors als ports va provocar un endarreriment de l'enviament.[6][7][8]
Marc Levinson, autor de Outside the Box: How Globalization Changed from Moving Stuff to Spreading Ideas i The Box: How the Shipping Container Made the World Plus Smaller and the World Economy Bigger, va assenyalar a una entrevista:[5]
A causa dels retards en el procés, un contenidor triga més a anar des del seu origen fins a la seva destinació final on es descarrega, de manera que el contenidor s'utilitza més temps per a cada viatge. Acabeu de perdre una gran part de la capacitat total perquè els contenidors no es poden utilitzar de manera tan intensa. Als Estats Units hem tingut un problema addicional, que és que les línies de vaixells solen cobrar tarifes molt més elevades als serveis d'Àsia a Amèrica del Nord que d'Amèrica del Nord a Àsia. Això ha donat lloc a queixes, per exemple, d'agricultors i empreses agrícoles, que és difícil aconseguir contenidors en algunes parts del país perquè les línies de vaixells volen enviar-los buits a Àsia, en lloc de deixar-los anar a Dakota del Sud i carregar-los al llarg de diversos dies. Així que hem tingut exportadors als Estats Units que es queixen que els costa trobar un contenidor que puguin utilitzar per enviar les seves pròpies mercaderies a l'estranger.[5]
Repercussions
modificaAixò ha permès disminuir molt els costos del transport a llarga distància, gràcies al transport massiu en grans vaixells cada vegada més llargs i en ports cada vegada més automatitzats, cosa que va afavorir alhora un gran increment del comerç internacional: transportar, per exemple, una ampolla de vi des de Xile no costa gaire més que un transport intraeuropeu. Al costat de l'envàs bàsic també van desenvolupar-se contenidors especialitzats com cisternes o refrigerats. Això a provocat un impacte enorme en la globalització. Els contenidors han estat clau per a la globalització econòmica, ja que han permés que es simplifiqui i s'acceleri els processos de càrrega, descàrrega i transport de mercaderies a nivell mundial. Han permés que les mercaderies es puguin moure de manera eficient per mitjà dels diferents transports i a través de diverses fronteres.
Avui en dia aproximadament un 90% de la càrrega mundial que no és a granel (com els combustibles, minerals o cereals) és transportada en contenidors mitjançant rutes marítimes.[9] Després d'una recessió el 2009, al qual el transit va baixar a 469.635.008, el 2010 el trànsit ja era superior al nivell de 2008 amb 538.283.754 dels quals un 26% són productes elaborats a la Xina.[10]
Mides estandarditzades
modificaEls contenidors intermodals es troben estandarditzats seguint diversos estàndards ISO, determinats per la seva llargada (6,1; 12,2; 13,7; 14,6 i 16,2 metres), l'amplada és de 2,4 metres i l'alçada de 2,6, en tots els casos. La capacitat dels contenidors se sol expressar en una unitat de volum anomenada TEU (Twenty-foot Equivalent Units, capacitat equivalent a la d'un contenidor petit de 20 peus). També existeixen contenidors de menor mida: 8 o 10 peus de llargada, que mantenen enclavatges i la resta de mides amb els altres.
Existeixen versions especialitzades: refrigerades per transportar aliments peribles, amb cisterna integral pel transport de líquids i fins i tot equipades al seu interior per a ser utilitzats a destí amb finalitats com ara habitatge, taller, cuina, higiene o mèdiques.[11] Aquests se solen utilitzar en situacions d'emergència o en desplegaments militars.[12]
Pesos i dimensions dels contenidors estàndards més habituals (els valors poden variar lleugerament en funció del fabricant):[12][13]
| contenidor de 20 peus | contenidor de 40 peus | contenidor de 40 peus "Hige-Cube" | contenidor de 45 peus "Hige-Cube" | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| sistema imperial | sistema mètric | imperial | mètric | imperial | mètric | imperial | mètric | ||
| dimensions externes |
llargada | 20′ 0″ | 6,058 m | 40′ 0″ | 12,192 m | 40′ 0″ | 12,192 m | 45′ 0″ | 13,716 m |
| amplada | 8′ 0″ | 2,438 m | 8′ 0″ | 2,438 m | 8′ 0″ | 2,438 m | 8′ 0″ | 2,438 m | |
| alçada | 8′ 6″ | 2,591 m | 8′ 6″ | 2,591 m | 9′ 6″ | 2,896 m | 9′ 6″ | 2,896 m | |
| dimensions interiors |
llargada | 18′ 8 13⁄16″ | 5,710 m | 39′ 5 45⁄64″ | 12,032 m | 39′ 4″ | 12,000 m | 44′ 4″ | 13,556 m |
| amplada | 7′ 8 19⁄32″ | 2,352 m | 7′ 8 19⁄32″ | 2,352 m | 7′ 7″ | 2,311 m | 7′ 8 19⁄32″ | 2,352 m | |
| alçada | 7′ 9 57⁄64″ | 2,385 m | 7′ 9 57⁄64″ | 2,385 m | 8′ 9″ | 2,650 m | 8′ 9 15⁄16″ | 2,698 m | |
| mida de les portes | amplada | 7′ 8 ⅛″ | 2,343 m | 7′ 8 ⅛″ | 2,343 m | 7′ 6" | 2,280 m | 7′ 8 ⅛″ | 2,343 m |
| alçada | 7′ 5 ¾″ | 2,280 m | 7′ 5 ¾″ | 2,280 m | 8′ 5″ | 2,560 m | 8′ 5 49⁄64″ | 2,585 m | |
| volum interior | 1,169 ft³ | 33,1 m³ | 2.385 ft³ | 67,5 m³ | 2,660 ft³ | 75,3 m³ | 3.040 ft³ | 86,1 m³ | |
| maximum pes màxim |
66,139 lb | 30.400 kg | 66.139 lb | 30.400 kg | 68,008 lb | 30.848 kg | 66.139 lb | 30.400 kg | |
| pes en buit | 4,850 lb | 2.200 kg | 8.380 lb | 3.800 kg | 8,598 lb | 3.900 kg | 10.580 lb | 4.800 kg | |
| càrrega màxima | 61,289 lb | 28.200 kg | 57.759 lb | 26.600 kg | 58,598 lb | 26.580 kg | 55.559 lb | 25.000 kg | |
Logística i transport
modificaLa logística i transport de contenidors són aspectes crucials per a la cadena de subministrament de materies arreu del món. A continuació es mostra les diferents fases i processos, en primer lloc de la seva logística, i en segon lloc del seu transport.
La logística dels contenidors estan sotmesos a 4 fases: emmagatzematge i preparació, on les càrregues són emmagatzemades en àrees de contenidors, les mercaderies són agrupades, etiquetades i empaquetades. La gestió de la informació, on els sistemes de gestió informàtica coordinen els moviments dels contenidors, donant informació a temps real sobre l'estat i la ubicació de cada contenidors. La càrrega i descàrrega dels vaixells, els contenidors són carregats als vaixells amb l'ajuda de grues especialitzades en les terminals portuàries, i finalment el transport intermodal, que s'encarrega de portar els contenidors, un cop ja descarregats dels vaixells, fins als trens o camions per continuar la seva ruta cap a les destinacions que els pertoca.
Per altra banda, el procés de transport de contenidors consta de 5 fases: el transport marítim, que es tracta de la fase principal del moviment de contenidors a escala global, el transport terrestre, els contenidors es mouen per carretera o ferrocarril, un cop descarregats dels vaixells, cap a les destinacions de terra endins, seguiment i rastreig, es fa un seguiment mitjançant sistemes de rastreig GPS i tecnologies de la informació, la qual cosa permeten el seguiment constant dels contenidors, despatx de duana i compliance, on les empreses que s'encarreguen de la logística asseguren el despatx aduaner correcte i la conformitat amb les lleis i regulacions locals, i finalment l'entrega final, quan els contenidors es descarreguen al seu destí, ja sigui en un magatzem o una instal·lació de producció.
Vegeu també
modifica
Referències
modifica- ↑ «Contenidor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Kristina Lasker, «Ein Kerl und seine Kisten. Leere Schiffscontainer sind in Deutschland knapp, weil die Firmen so viele Waren exportieren.» (alemany), en Süddeutsche Zeitung, 24 de gener de 2013, pàgina 18 (en català: Un home i els seus envasos. Contenidors vuits són rars a Alemanya, per què les societats exporten tant.)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «NLRB v. Longshoremen, 447 U.S. 490».
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «NLRB v. Longshoremen, 447 U.S. 490».
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Heilweil, Rebecca. «The history of the metal box that’s wrecking the supply chain» (en anglès), 14-12-2021.
- ↑ Partners, McAlinden Research. «Shipping Container Shortage Could Last Until Next Year, Boosting Container Leasing Stocks» (en anglès americà), 16-11-2020. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ cameronc86. «Container Shortage – The Reasons Behind It» (en anglès), 31-12-2020. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ «Shipping companies box clever to overcome container shortages» (en anglès), 09-11-2020. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ Ebeling, C. E. «Evolution of a Box». Invention and Technology, 23, 4, Winter 2009, pàg. 8–9. ISSN: 8756-7296.
- ↑ «Tráfico marítimo de contenedores (TEU: unidades equivalentes a 20 pies)» (castellà), Banc mundial (en català: Tràfic marítim de contenidors (TEU: unitats equivalents a 20 peus)
- ↑ «Defensa asigna 4,8 millones de euros para reparar sistemas basados en contenedor de campaña». defensa.com, 15-05-2015 [Consulta: 17 maig 2015]. Arxivat 18 de maig 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ 12,0 12,1 «Part 3 Containers and Flat Racks». thinkdefence.co.uk. [Consulta: 9 maig 2015].
- ↑ Container Especification (Catàleg). Hamburg: Hapag-Lloyd AG [Consulta: 9 maig 2015].