Conveni de Ramsar

Conveni de Ramsar
	ラムサール条約
	36° 55′ N, 50° 39′ E / 36.92°N,50.65°E
Identificador de llei o regulació	昭和55年条約第28号
Tipus	tractat internacional sobre medi ambient
Epònim	Ramsar
Data	2 febrer 1971
Entrada en vigor	21 desembre 1975
Localització	Ramsar (Iran)
Dipositari	Director General de la UNESCO
Llengua original	txec
Obra completa a	en.unesco.org…
Lloc web	ramsar.org

El Conveni de Ramsar^[1] és un tractat internacional per a la conservació i l'ús sostenible de les zones humides, és a dir, per aturar-ne la pèrdua i la invasió progressiva, tot reconeixent les funcions ecològiques fonamentals de les zones humides i el seu valor econòmic, cultural, científic i recreatiu.

El conveni

El títol oficial és Conveni relatiu a les zones humides d'importància internacional especialment com hàbitat d'aus aquàtiques. El conveni es va desenvolupar i adoptar pels estats participants en una trobada a Ramsar, Iran el 2 de febrer de 1971 i va entrar en vigor el 21 de desembre de 1975.

La llista Ramsar de zones humides d'importància internacional inclou més de 1.550 zones que cobreixen aproximadament 1.339.000 km², (1.021 a l'any 2000). L'estat amb més nombre de zones és el Regne Unit amb 163; i l'estat amb la major àrea de zones humides llistades és el Canadà amb més de 130.000 km².

En l'actualitat hi ha 150 parts signants, hi havia 119 a l'any 2000 i 18 al seu inici l'any 1971. Els signataris es troben cada tres anys a la "Conferència de les parts contractants" (COP), la primera es va dur a terme a Càller, Itàlia el 1980. Es van introduir esmenes al conveni original a les conferències de París el 1982 (Protocol de París) i Regina el 1987 (Esmenes de Regina).

Existeix un comitè permanent, un grup d'examen científic i tècnic (STRP) i un secretariat. La seu central es troba a Gland, Suïssa i és compartida amb la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals).

Llista de parts contractants^[2]

Albània, Alemanya, Algèria, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Azerbaidjan, Bahames, Bahrain, Bangladesh, Bèlgica, Belize, Benín, Belarús, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Botswana, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Burundi, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Comores, República del Congo, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, República Democràtica del Congo, Dinamarca, Djibouti, República Dominicana, Equador, Egipte, El Salvador, Guinea Equatorial, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Gabon, Gàmbia, Geòrgia, Ghana, Grècia, Guatemala, Guinea, Guinea Bissau, Hondures, Hongria, Islàndia, Índia, Indonèsia, Iran, Irlanda, Israel, Itàlia, Jamaica, Japó, Jordània, Kenya, Kirguizstan, Letònia, Líban, Libèria, Líbia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Madagascar, Malawi, Malàisia, Mali, Malta, Marroc, Mauritània, Maurici, Mèxic, Moldàvia, Mònaco, Mongòlia, Namíbia, Nepal, Països Baixos, Nova Zelanda, Nicaragua, Níger, Nigèria, Noruega, Pakistan, Palau, Panamà, Papua Nova Guinea, Paraguai, Perú, Filipines, Polònia, Portugal, Romania, Rússia, Saint Lucia, Senegal, Sèrbia i Montenegro, Sierra Leone, Sud-àfrica, Corea del Sud, Sri Lanka, Suècia, Suïssa, Surinam, Síria, Tadjikistan, Tanzània, Tailàndia, Togo, Trinitat i Tobago, Tunísia, Turquia, Txad, República Txeca, Uganda, Ucraïna, Regne Unit, Estats Units, Uruguai, Uzbekistan, Veneçuela, Vietnam, Zàmbia, Xile, Xina, Xipre, antiga Unió Soviètica

Noves parts contractants: Antigua i Barbuda (02-10-2005), Cap Verd (18-11-2005), República Centreafricana (05-04-2006), Lesotho (01-11-2004), Illes Marshall (13-11-2004), Moçambic (03-12-2004), Myanmar (17-03-2005), Ruanda (01-04-2006), Samoa (06-02-2005), Seychelles (22-03-2005), Sudan (07-05-2005), Andorra (23-11-2012).

Font: http://www.ramsar.org/key_cp_e.htm

Zones humides

D'acord amb el conveni, les zones humides incloses en el llistat d'espais Ramsar poden ser "extensions d'aiguamolls, pantans i torberes, o superfícies cobertes d'aigües, siguin aquestes de règim natural o artificial, permanents o temporals, estancades o corrents, dolces, salobres o salades, incloses les extensions d'aigua marina la profunditat en marea baixa de les quals no excedeixi de sis metres”.^[3]^[4]

Xarxa Ramsar als Països Catalans

Xarxa Ramsar a Andorra

Andorra es va adherir al Conveni de Ramsar el 23 de novembre de 2012.^[5] Les zones humides recollides pel conveni són:

Xarxa Ramsar a Catalunya^[6]^[7]

Actualment (a 2010), la Xarxa Ramsar a Catalunya només inclou quatre zones humides, que són:

L'associació catalana de defensa, estudi i conservació de la natura DEPANA (de Barcelona), proposa a l'administració que elabori la documentació i estudis justificatius perquè es puguin incloure els següents espais humits d'importància. La llista està elaborada a partir dels criteris fixats pel Conveni de Ramsar:

Aiguabarreig Segre – Cinca
Aiguabarreig Segre - Noguera Pallaresa
Aiguabarreig Segre - Noguera Ribagorçana
Aiguamolls del Baix Empordà
Delta del Llobregat
Desembocadura del riu Gaià
Els Muntanyans-Gorg, a Torredembarra i el Creixell
Estany de Montcortès
Estany de Sils
Estany d'Ivars i Vila-sana
Estanys alpins i mulleres de la Val d'Aran
Estanys de Basturs
Estanys de la Jonquera - Cantallops
Estanys del litoral de l'Ametlla de Mar
Estanys i Delta de la Tordera, Gallifa i Espadamala (Riberes del Ter, Osona)
Parc Natural de l'Alt Pirineu
Utxesa

Xarxa Ramsar a Catalunya Nord

Cap zona humida declarada d'interès internacional pel Ramsar a Catalunya Nord.

Xarxa Ramsar a les Illes Balears^[7]

Actualment (a 2010), la xarxa Ramsar a les Illes Balears només inclou dues zones humides:

Entre altres zones humides, hi falta s'Albufera des Grau a Menorca.

Xarxa Ramsar al País Valencià^[7]

Actualment (a 2010), la xarxa Ramsar al País Valencià només inclou:

Albufera de València (Parc Natural de l'Albufera de València, a l'Horta de València, la Ribera Alta i la Ribera Baixa)
Salines de Santa Pola (part de l'Albufera d'Elx, al Baix Vinalopó)
Llacunes de la Mata-Torrevella (al Baix Segura)
Marjal de Pego-Oliva (Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, a La Safor i Marina Alta)
Zona Humida del Fondo (Parc Natural del Fondo, part de l'Albufera d'Elx, al Baix Vinalopó)
Prat de Cabanes-Torreblanca (a la Plana Alta)

Notes i referències

↑ «Conveni de Ramsar». Diccionari de les ciències ambientals.
↑ La pàgina web del Conveni de Ramsar
↑ Pàgina de l'associació DEPANA dedicada a les zones humides i el Conveni de Ramsar Arxivat 2011-09-04 a Wayback Machine. (en català)
↑ The Ramsar Mission, a la pàgina The Ramsar Convention on Wetlands (en anglès, francès i castellà).
↑ «Llista de membres del Conveni de Ramsar» (en anglès).
↑ «Pàgina de l'associació DEPANA dedicada a les zones humides i el Conveni de Ramsar». Arxivat de l'original el 2011-09-04. [Consulta: 14 novembre 2010].
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 Llista de les zones humides declarades d'interès internacional, a la pàgina The Ramsar Convention on Wetlands (en anglès, francès i castellà).

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conveni de Ramsar

http://www.ramsar.org/ (en anglès, francès i castellà)
Llistat de totes les zones humides declarades d'interès internacional pel Ramsar (PDF)
http://www.ramsarcommittee.us/ Arxivat 2010-10-15 a Wayback Machine.

[1] «Conveni de Ramsar». Diccionari de les ciències ambientals.

[2] La pàgina web del Conveni de Ramsar

[3] Pàgina de l'associació DEPANA dedicada a les zones humides i el Conveni de Ramsar Arxivat 2011-09-04 a Wayback Machine. (en català)

[4] The Ramsar Mission, a la pàgina The Ramsar Convention on Wetlands (en anglès, francès i castellà).

[5] «Llista de membres del Conveni de Ramsar» (en anglès).

[6] «Pàgina de l'associació DEPANA dedicada a les zones humides i el Conveni de Ramsar». Arxivat de l'original el 2011-09-04. [Consulta: 14 novembre 2010].

[ramsar-7] 7,0 ^7,1 ^7,2 Llista de les zones humides declarades d'interès internacional, a la pàgina The Ramsar Convention on Wetlands (en anglès, francès i castellà).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]