Samarra

Infotaula edificiCiutat arqueològica de Samarra
	Minaret espiral de Samarra
Nom en la llengua original	(ar) سامراء
Dades
Tipus	Jaciment arqueològic i gran ciutat
Cronologia
2007	llista del Patrimoni de la Humanitat en perill
Característiques
Superfície	150,58 km²; Patrimoni de la Humanitat: 15.058 ha; zona tampó: 31.414 ha
Altitud	80 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Governació de Salah ad-Din (Iraq)
Format per	Al-Mutawakkiliyya (en) ; Qubbat al-Sulaibiyya (en) ; al-Ma'shuq (en) ; Tell Umm al-Sakhr (en) ; al-Huwaysilat Upper (en) ; al-Quwayr (en) ; Samarra South Zone (en) ; al-Istablat (en) ; Samarra Centre Zone (en) ; al-Huwaysilat Lower (en)
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural → Països àrabs
Data	2007, 2007 (?a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii) i (iv)
En perill	2007
Identificador	276
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	Al-Mutawakkiliyya
Data	2007 (31a Sessió)
Identificador	276rev-001
	;
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	Samarra Centre Zone
Data	2007 (31a Sessió)
Identificador	276rev-002
	;
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	Samarra South Zone
Data	2007 (31a Sessió)
Identificador	276rev-003
	;
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	al-Istablat
Data	2007 (31a Sessió)
Identificador	276rev-004
	;
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	al-Quwayr
Data	2007 (31a Sessió)
Identificador	276rev-005
	;
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	Qubbat al-Sulaibiyya
Data	2007 (31a Sessió)
Identificador	276rev-006
	;
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	al-Ma'shuq
Data	2007 (31a Sessió)
Identificador	276rev-007
	;
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	Tell Umm al-Sakhr
Data	2007 (31a Sessió)
Identificador	276rev-008
	;
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	al-Huwaysilat Upper
Data	2007 (31a Sessió)
Identificador	276rev-009
	;
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	al-Huwaysilat Lower
Data	2007 (31a Sessió)
Identificador	276rev-010

Samarra
	سامراء (ar)
	Minaret espiral de Samarra
Tipus	jaciment arqueològic i gran ciutat
Localització
	34° 11′ 45″ N, 43° 53′ 08″ E / 34.1959°N,43.88568°E
Estat	Iraq
Governació	Governació de Salah ad-Din
Capital de	Califat Abbàssida
Població humana
Població	140.400 (2015) (932,39 hab./km²)
Geografia
Superfície	150,58 km²
Altitud	80 m
Dades històriques
2007	Esdeveniment clau
2007	llista del Patrimoni de la Humanitat en perill
Identificador descriptiu
Codi postal	34010
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural → Països àrabs
Data	2007, 2007 (?a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii) i (iv)
En perill	2007
Identificador	276

Samarra (àrab: سامَرّاء, Sāmarrāʾ) és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din. És a la riba est del riu Tigris, a 125 km al nord de Bagdad i té 348.700 habitants (en el cens del 2003). És Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, classificada com en perill des del 2007.^[1] Entre els topònims antics atribuïts a Samarra, hi ha el grec Souma (Ptolemeu V. 19, Zòsim III, 30), el llatí Sumere, i el siríac Sumra.

Història

Cultures de Mesopotàmia

Ja estava ocupada durant el calcolític amb el ric jaciment arqueològic de Tell Sawwan, amb proves de lli cultivat en regadiu i una estructura social complexa, que exportava la seva ceràmica, que és molt característica de la cultura de Samarra, la qual va ser precursora del període de l'Ubaid sumeri i és una derivació temporal i espacial de la cultura d'Hassuna, al centre de l'Iraq. El seu nucli principal és Tell al-Sawwan, que va tenir una primera fase (vers 5600 a 5400 aC), una fase mitjana (5400 a 5000 aC), en què es va estendre cap al Zab superior (Tell Shemshara) i fins més enllà del Diyala i a l'oest fins a Baghuz, a la riba de l'Eufrates; i una fase tardana (5000-4800 aC) cap a l'est, que només està testimoniada a Choga Mami, on va confluir amb la cultura d'Eridu en l'anomenat període d'Hajji Mohammed.

Durant l'Imperi assiri, Senaquerib refundà una ciutat anomenada Samarrat, que correspon a Samarra (690 aC). En època clàssica, fou la grega Σουμα (Claudi Ptolemeu i Zòsim) i en llatí Sumere (fortalesa esmentada en la retirada de Julià l'Apòstata el 364 per Ammià Marcel·lí, on va trobar la mort).^[2] En siríac, la ciutat s'anomenava Shüma'ra.

Durant l'Imperi Sassànida, es va obrir el gran canal de Qatul al-Kisrawi, extensió nord del canal Nahrawan, que porta aigua del riu Tigris. Un canal suplementari hi va ser excavat pel califa abbàssida Harun ar-Raixid.

Del 836 fins al 892, Samarra passà a ser la capital del califat, ja que el califa al-Mutasim abandonà Bagdad, agitada pels mamelucs turcs centreasiàtics, que hostilitzaven la població. El califa buscava una base per a l'exèrcit i una seu per a la cort. La nova capital fou anomenada oficialment Surra Man Raa ('Qui la veu és afortunat'), però el nom popular Samarra fou generalment utilitzat pel poble (una altra teoria és que Samarra deriva del nom oficial, però en realitat aquest hauria estat triat expressament). El palau fou excavat el 1910 per Viollet i després per Herzfeld el 1911-1913. Mort al-Mutasim, restà com a capital sota al-Wathiq, que hi va construir un nou palau anomenat al-Haruni (inundat per l'embassament de Samarra l'any 1950, abans de ser excavat). Després fou la capital d'al-Mutawàkkil (847-861); als anys 860, s'hi van establir tropes turques; en aquest temps, s'hi van construir una vintena de palaus, la nova gran mesquita i tres hipòdroms. El 859, al-Mutawakkil va decidir crear una nova capital al nord del barri d'al-Karkh, a Samarra, que havia de portar el nom d'al-Mutawakkiliyya (també s'esmenta com al-Jafariyya i al-Mahuza).

La ciutat fou capital sota els califes següents. En pujar al tron al-Mútamid el 870, l'exèrcit fou traslladat fora, però el califa hi restà fins al 884 i oficialment fins al 892, quan hi fou enterrat, i el successor, al-Mutàdid, retornà a Bagdad. Va seguir una ràpida decadència i despoblació. Les zones d'al-Matira i al-Karkh continuaren ocupades. Quan al-Muktafi va voler reconstruir la ciutat, el 903, trobà el barri d'al-Djawwak en ruïnes. Un mausoleu per als imams xiïtes Ali al-Hadi i al-Hasan al-Askari fou construït per l'hamdànida Nasir al-Dawla de Mossul i arranjat pels buwàyhides; posteriorment, fou restaurat per d'altres com al-Basasiri (1053-1054) i el califa an-Nàssir; el darrer fou el qajar Nàssir-ad-Din (1868-1869).

Des del segle x, fou una vila de peregrinació, però al segle xiii, després del desplaçament del curs del Tigris, la ruta Mossul-Bagdad passava per l'altre costat del riu i la ciutat va perdre tota importància. No fou emmurallada fins al 1834. La inundació causada per l'embassament als anys 1950 va fer emigrar les poblacions rurals cap a les antigues ruïnes de la ciutat, sobre les quals va sorgir la vila moderna, avui dia centre comercial del districte.

Cronologia relativa

Referències

↑ «Unesco names World Heritage sites». BBC News, 28-06-2007.
↑ War. Dorling Kindersley Ltd, 2009, p. 371. ISBN 1405347783.
↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.
↑ ^4,0 ^4,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.
↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.
↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.

Bibliografia

Ernst Herzfeld Papers, Series 7: Records of Samarra Expeditions, 1906-1945, Smithsonian Institution, Freer Gallery of Art and Arthur M. Sackler Gallery Archives, Washington, DC.
Ernst Herzfeld Papers, Series 7: Records of Samarra Expeditions, 1906-1945^{[Enllaç no actiu]} Collections Search Center, S.I.R.I.S., Smithsonian Institution, Washington, DC.
Mario Liverano, El antiguo Oriente: historia, sociedad y economía.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samarra

[1] «Unesco names World Heritage sites». BBC News, 28-06-2007.

[2] War. Dorling Kindersley Ltd, 2009, p. 371. ISBN 1405347783.

[3] Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.

[NERN-4] 4,0 ^4,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.

[5] Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.

[6] Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.

[7] Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.

[8] Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.

[1]

[2]