Cosmopolitisme (biologia)
En biogeografia, es considera cosmopolita aquella espècie que, en poblacions naturals, es distribueix, com a mínim, per tres continents diferents.
Per exemple, el ratolí domèstic o (Mus musculus) es considera una espècie cosmopolita, ja que es pot trobar a tots els continents, excepte a l'Antàrtida.
Es diu que un tàxon té una distribució cosmopolita si la seva distribució, altrament dita rang, comprèn la major part del món en els hàbitats adequats. Per exemple l'orca té una distribució cosmopolita i s'estén sobre la majoria dels oceans del món.[1] Altres exemples inclouen els humans, l'espècie de liquen Parmelia sulcata i el gènere de mol·lusc Mytilus.[1] Aquesta distribució pot ser el resultat d'una àmplia tolerància als medi ambients,[2][3] o d'una ràpida dispersió biològica comparada amb el temps necessari per a l'evolució.[4]
Referències
modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Ecological patterns and types of species distribution». A: Ian F. Spellerberg & John William David Sawyer. An Introduction to Applied Biogeography. Cambridge University Press, 1999, p. 108–132. ISBN 9780521457125.
- ↑ S. Kustanowich «Distribution of planktonic foraminifera in surface sediments of the south-west Pacific». New Zealand Journal of Geology and Geophysics, 6, 4, 1963, pàg. 534–565.
- ↑ D. B. Williams. «The distribution of marine dinoflagellates in relation to physical and chemical conditions». A: B. M. Funnell & W. R. Riedel. The Micropalaeontology of Oceans: Proceedings of the Symposium held in Cambridge from 10 to 17 September 1967 under the title 'Micropalaeontology of Marine Bottom Sediments'. Cambridge University Press, 1971, p. 91–95. ISBN 9780521187480.
- ↑ Judit Padisák. «Phytoplankton». A: Patrick E. O'Sullivan & Colin S. Reynolds. Limnology and Limnetic Ecology. 1. Wiley-Blackwell, 2005, p. 251–308 (The Lakes Handbook). ISBN 9780632047970.