El Tec

Pel que fa al riu nord-català, vegeu Tec.

El Tec, antigament anomenat la Borda del Tec o el Pont del Tec, (en francès, le Tech) és un poble i comuna de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

El Tec

Vista general del poble del Tec
Epònim	Tec
Localització
42° 24′ 38″ N, 2° 32′ 40″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Comarca	Vallespir
Població humana
Població	98 (2021) (3,89 hab./km²)
Gentilici	tegà, tegana
Geografia
Superfície	25,18 km²
Banyat per	Tec
Altitud	420 m-2.721 m
Limita amb	Cortsaví Serrallonga Prats de Molló i la Presta Sant Llorenç de Cerdans Montferrer Castell de Vernet
Dades històriques
Creació	1r gener 1862
Esdeveniment clau 16 octubre 1940 aiguat de 1940
Organització política
• Batlle	Guillaume Cervantes (2008–)
Identificador descriptiu
Codi postal	66230
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Lloc web	le-tech-village.fr

A més del poble del Tec, en el seu terme hi ha els veïnats de la Llau, de Benat i de Manyaques, i els barris del Carrer d'Avall i del Solà. També hi havia hagut un poblat obrer, denominat l'Estat Major, i un poble actualment desaparegut: Cos. A la zona nord-oest del terme hi ha, a més, l'ermita de Sant Guillem de Combret.

Etimologia

Joan Coromines, en el seu Onomasticon Cataloniae, explica que Tec prové d'un ètim preromà, indoeuropeu, tek- (rajar, ser corrent), probablement portada pels sorotaptes. En aquest cas el topònim es referiria originalment al riu, d'on el va agafar la població.

Geografia

Situació de la comuna del Tec en el Vallespir

Localització i característiques generals del terme

El terme comunal del Tec, de 251.800 hectàrees d'extensió, està situat a la zona occidental de la comarca del Vallespir, a l'Alt Vallespir. És majoritàriament a l'esquerra del Tec, en els contraforts meridionals del Canigó, amb una curiosa forma de T inclinada de nord-oest a sud-est invertida, molt allargassada en la tija central. A l'extrem meridional, el terme del Tec travessa el riu del mateix nom, i té una llenca de territori a la dreta del principal curs d'aigua del Vallespir. En aquesta llenca de territori hi ha el barri o veïnat del Carrer d'Avall.

L'extrem nord del terme és molt a prop del Canigó, a 2,4 quilòmetres en línia recta, i assoleix els 2.724 metres en el Puig Rojà i els 2.731 en el Puig dels Tres Vents; d'altra banda, a ran del Tec té el seu punt més baix, a Manyaques, a 413 metres sobre el nivell del mar.

El terme del Tec és pràcticament una sola vall, molt estreta, la de la Comalada, la qual, llevat d'un petit tros que pertany al veí terme de Prats de Molló i la Presta, és íntegrament dins del terme del Tec. Només se n'escapa la vall del nord del Puig dels Sarraïns. A l'extrem oriental del terme, aquest s'eixample fins a la Ribera de la Fou, en un breu tram que deixa la carena limítrof a partir de la Torre de Cos.

Castell de Vernet	Cortsaví	Montferrer
Prats de Molló i la Presta		Sant Llorenç de Cerdans
	Serrallonga

El poble del Tec

El Tec en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO)

El poble del Tec està situat a la zona menys elevada del seu terme, a 562 metres sobre el nivell del mar, a la riba esquerra del Tec. És a prop de l'extrem de llevant de la seva comuna, al costat nord-est d'on es troben la Comalada i el Tec. Té un veïnat, barri o raval a la dreta del riu, a migdia del poble: el Carrer d'Avall. La població s'allargassa sobretot a la mateixa carretera general, amb l'església parroquial de Santa Maria just al nord i damunt del carrer de la carretera, el cementiri davant de l'església, al nord-est, i un altre carrer al carrer del Sol, una mica més amunt al nord-est.

És un poble creat en època moderna, per la qual cosa no té enlloc elements antics. L'església primitiva, que datava del segle xvii fou del tot arrasada i enduta pels aiguats del 1940, juntament amb la Rectoria. Era a prop de la llera del Tec. També hi ha l'antiga estació del Tec, ara en desús.

Benat

Benat en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)

El poble de Benat, o Bennat, és situat uns tres quilòmetres aigües amunt de la Comalada, a l'esquerra d'aquest curs d'aigua. En el seu extrem nord-oest hi ha la capella de Santa Maria de Benat, al costat de Cal Peire. Tot i que una mica allunyat al nord-oest, el Mas Batlló també pertany al veïnat de Benat.

La Llau

La Llau en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)

Uns dos quilòmetres al nord-oest de Benat, aigües amunt de la Comalada, hi ha la masia i veïnat de la Llau. És també a l'esquerra de la Comalada, una mica allunyat del curs d'aigua i uns 30 metres més amunt. A la Llau hi havia hagut la central de producció elèctrica Écoiffier, ara desapareguda.

Manyaques

Manyaques en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO).

Manyaques és un veïnat modern, aixecat a partir del darrer terç del segle XX situat en el marge esquerre del Tec, a cavall dels termes del Tec i de Montferrer i a banda i banda de la Ribera de la Fou. La Capella de Manyaques i el mas d'aquest nom són dins del terme del Tec, així com una antiga piscicultura i l'antiga estació de ferrocarril. Malgrat la modernitat de les construccions actuals, Manyaques ja apareix en el Cadastre napoleònic del 1812 com a veïnat consolidat.

Cos

Cos en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)

Cos és un antic poble, desaparegut quasi del tot, situat a l'extrem nord-est del terme del Tec, al limit amb Montferrer. En resten alguns masos (Mas de Santa Cecília, Mas de Cos...) i l'església, parroquial al segle xiv, de Santa Cecília de Cos, recentment reconstruïda per voluntaris. Al capdamunt del Puig de Montalé, que domina el lloc al seu nord-oest, hi havia hagut la torre de guaita medieval de Cos, de la qual resten alguns vestigis dalt del turó.

Sant Guillem de Combret

Sant Guillem de Combret en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)

La capella de Sant Guillem de Combret, pertanyent a un antic poble documentat a l'edat mitjana, és situada a la part nord-occidental del terme, aigües amunt de la Comalada, a 1.322 metres d'altitud. És a l'extrem nord del pla on devia estar el poble desaparegut. Prop d'aquesta capella hi ha els refugis de Cal Picotós de Baix, a 1.325 metres d'altitud, i de Gallinars, a 1.733.

Mas de Puig Rodon

Situat a peu de carretera general, al nord-est, a mig camí entre el poble del Tec i Manyaques, hi ha el Mas de Puig Rodon, on hi havu hagut una central de producció elèctrica.

Llocs documentats des d'antic

A la dreta del Tec, a l'extrem sud-oest del terme es troba el Mas de les Sitges, esmentat des del 1329, a prop del qual, una mica més apartat del riu, més enlairat, hi ha el Mas del Clot del Forn, que, molt probablement, correspon al villare de Vayl Fornesio (Vall Fornés), documentat l'any 1329.

Els masos del Tec

Els masos i altres edificacions aïllades del terme del Tec són els següents: els Aplegadors, el Batlló, o Mas Batlló, la Cabana de la Jaça dels Troncassers, la Cabana Vella, Cal Peire, abans Mas Deltruit, Cal Picotós de Baix, Cal Picotós de Dalt, la Carota, la Casa dels Caçaires, el Cortal Allosat, o Llosat, un cortal sense nom al nord-oest del poble, el Cortal de Cal Peire, abans Cortal Deltruit, el Cortal de Casa d'Amunt, el Cortal de Santa Cecília, el Cortal de Vilafort, el Cortal Mascaró, el Mas de Casa d'Amunt, abans d'en Ribes, Mas d'en Cos, Mas de la Fusta, abans d'en Trescases, el Mas del Clot del Forn, el Mas o Cortal de les Balmes, el Mas de les Sitges, el Mas del Pasqual, abans d'en Boix, el Mas de Manyaques, el Mas de Puig Rodon, abans d'en Vial, el Mas de Santa Cecília, abans d'en Ribes, el Mas de Vilafort, abans d'en Boix, el Mas Ventós, el Molí de les Peirotes, ara mas, la Pallera del Mas de Vilafort i les Peirotes. Alguns són en ruïnes, com el Casot, o Mas Petit de Cos, el Cortal, el Mas de la Pina, el Mas del Grell, i altres desapareguts, com el Molí de Manyaques. Cal destacar els calvaris, com la Creu de Sant Guillem, i els oratoris, com el de la Mare de Déu del Pont, el de Sant Antoni. Finalment, cap tenir en compte el Pont de Santa Maria, o de la Verge Maria, a prop de la carretera de Sant Llorenç de Cerdans, i el Pou de Gel, a la Llau.

Hidrònims

Cursos d'aigua

Tres són els cursos d'aigua fonamentals del Tec: el riu d'aquest nom, que travessa de sud-oest a nord-est el terme de punta a punta pel seu extrem meridional, la Comalada, antigament Ribera de Combret, que vertebra tot el terme de la muntanya a la vall, i, al nord-est, la Ribera de la Fou, que és termenal amb Montferrer. Al llarg del seu pas pel Tec, el riu rep l'afluència successiva dels còrrecs de l'Arrendador, del Bac de Fontfreda, de les Balmes, de la Juliana, la Comalada, el Còrrec de la Font, el de Santa Cecília, amb el del Cossol, el de Puig Rodon, el de la Teuleria i, ja al límit del terme, la Ribera de la Fou.

Confluència del Tec amb la Comalada

La Comalada és el curs d'aigua al voltant del qual s'organitza quasi tot el terme del Tec. Aquest curs d'aigua es forma sota el Puig Rojà, la Portella dels Tres Vents, la Portelleta de Comalada i el Puig dels Tres Vents, en una ampla coma (Comalada vol dir plana ampla entre muntanyes) situada entre els 2.200 i els 2.500 metres d'altitud. En aquell lloc s'uneixen el Canal de la Regalíssia, el Canal de la Jaça Vella i els còrrecs de la Llispetera i de la Socarrada per tal de formar la Comalada. Aigües avall, la Comalada rep els còrrecs del Pla de les Egües, de la Congesta, dels Troncassers, de la Cabana Vella, de la Cuculera, de la Cabana d'en Ribes, de Serra Vernet, de la Jaça d'en Forcada, dels Aplegadors, de la Llosa, amb el del Clot Pregon, del Rossinyol, de la Pina, del Grell, del Reart, amb el de la Conca, de la Creueta, de la Font del Coll del Beç, de la Jaça del Roc, de la Font de l'Espinàs, del Ventós, de la Molsa, del Solà, de les Escaldes, la conducció forçada de la usina de la Llau, de Carcabena, del Tardar, amb el de la Rua, de la Collada, de Coll de Sous, dels Comalassos, dels Menerassos, de l'Egua Blanca, de Puig Cabrers, de Vilafort i de la Casa d'Amunt, fins a abocar-se en el Tec.

Fonts i altres

Les principals fonts del terme del tec són els Abeuradors, la Font Captada del Clot d'en Valentí, la Font de la Vernosa, la de l'Espinàs, la del Prat, la d'en Conte, o de les Quatre Platanes i la de Sant Guillem. Hi ha també dues preses, la del Canal de l'Allau i la del Canal de Puig Rodon, dos bassins, el de la Usina de la Llau i el de la Usina de Puig Rodon, dos canals, el de la Usina de la Llau i el de la Usina de Puig Rodon, i dos salts d'aigua, a la Comalada, entre la Llau i Sant Guillem de Combret.

Orònims

Alguns dels topònims del Tec mostren la rica varietat orogràfica del seu terme. Així, s'hi troben obagues: Bac de Fontfreda, Bac de la Creu, Bac de la Llau, Bac del Carrer d'Avall, abans Ca n'Autaner, Bac del Pont de Santa Maria, abans d'en Peguera i Bac d'en Geni; balmes: la Balma de les Encantades i les Balmes; boscs: el Bosc de la Torre; cingles: Cingle de Cal Peire i Cingle del Coll de Sous; Clots: Clot del Forn, Clot dels Abeuradors i Clot d'en Valentí; colls i portelles: Collada del Bardot, Collada del Beç, Collada del Reart, Collada dels Pastors, Collada d'en Benet, Collada Llisa, Coll Baixó, Coll Benat (nom antic), Coll de Creu, Coll de la Rua, Coll d'en Ce, Coll de Sous, Portella dels Tres Vents, Portelleta de Comalada; muntanyes: la Muntanya Rasa, Puig Cabrers, Puig Colom, Puig Colom d'Avall, Puig de Gallinàs, Puig de la Pomereda, Puig de la Rondinaire, Puig del Clot del Forn, Puig dels Pastors, Puig dels Tres Vents, o Tres Vents d'Amunt, Puig de Montalé, Puig Rojà, Puig Ventós, Tres Vents d'Avall i Tres Vents del Mig; planes: Pla de Cos, Pla de la Creu, Pla de la Faja, Pla de la Partió i Pla de les Egües; roques destacades: Roca Roja, Roc de la Rua, Roc Negre i Roc Rodon; serres i serrats: Serra de la Comalada (dues amb el mateix nom), Serra de la Devesa de Vallbona, Serra dels Tres Vents i Serra Vernet; solanes: Solà d'en Guillemet, Solà dels Campets, Solà del Rossinyol i la Solaneta.

El terme comunal

Les partides i altres indrets específics del Tec són els Aplegadors, el Balaguer, els Baus de l'Ase, Becià, Benat, la Cabana Nova, la Cabana Vella, Cal Picotós, abans Mas Martí, la Casa d'Amunt, la Comalada, la Conca del Reart, el Cossol, les Forques, la Fou, la Fusta, la Gallinassa, el Grell, la Jaça dels Troncassers, la Jaça del Sastre, la Jaça Vella, la Juliana, la Llau, Manyaques, el Pasqual, el Pedreguer, les Peirotes, la Pina, el Ras dels Anyells, les Salines, Santa Cecília, Sant Guillem, el Tardà, els Troncassers, la Vall de la Comalada, el Ventós, les Venyes i Vilafort. Alguns són senyals termenals, com ara la Creu de Coll Baixó, la Creu de la Comalada, la Creu de la Cabana Vella, la Creu de les Cabanes, la Creu dels Troncassers, la Creu del Pla de la Partió, la Creu de Serra Vernet, la Roca Cuculera, el Roc de la Creu, o de la Jaça d'en Cos, el Roc de la Llobatera, o del Pla de la Faja, el Roc de la Solaneta, el Roc del Cingle de Reart i el Roc del Reart.

Transport i comunicacions

Carreteres

Pel terme del Tec discorren tres úniques carreteres, una d'elles la carretera general de la vall del Vallespir (D115, al Voló - Coll d'Ares), que enllaça tota la vall pràcticament sempre, llevant del tram entre Prats de Molló i el Coll d'Ares, de forma paral·lela al curs del Tec.

La carretera D44 (La Menera - Cortsaví) uneix aquestes dues poblacions amb Montferrer, el Tec, Serrallonga i la carretera general D115 i, a través d'aquesta darrera, amb la resta del Vallespir. El Tec és a 18 quilòmetres de Cortsaví, a 10 de Montferrer, a 4 de Serrallonga i a 12 de la Menera.

La D74 (Prats de Molló - la Llau) és una carretera que discorre pels termes de Prats de Molló i la Presta i del Tec. Arrenca de l'extrem oriental de la vila de Prats de Molló i s'adreça a la vall del Còrrec de la Figuera per, tot seguit, travessar la carena que separa aquesta vall de la de la Comalada, i s'adreça al poble de la Llau, del Tec. Una variant, la D74a, s'origina a la Llau i davalla per la vall de la Comalada fins al Tec i la carretera general.

Transport col·lectiu per carretera

La línia 340/341 (Perpinyà - la Presta) de Le bus à 1 € passa per la carretera general, al peu del poble del Tec, 6 cops al dia en cada direcció, i 3 els caps de setmana. A través d'aquest servei, el Tec és a 1 hora i 20 minuts de Perpinyà, a tres quarts d'hora de Ceret, a mitja hora de Reiners, a 20 minuts dels Banys d'Arles, a un quart d'hora d'Arles, a 17 minuts de Can Partera, a 12 de la Palma, a 18 minuts de Prats de Molló i a mitja hora de la Presta.

Camins

En el terme del Tec hi ha alguns camins que comuniquen amb els pobles i termes dels entorns, com el Camí de Vetera, des de Serrallonga, el Camí de Montferrer, des de la Llau, el Camí de Prats de Molló, també des de la Llau, el Camí de Prats de Molló a Montferrer, el Camí de Sant Guillem des de Prats de Molló, el Camí de Serrallonga, la Ruta d'Arles, la Ruta de Moontferrer, la Ruta de Prats de Molló, la Ruta Vella i el camí de gran recorregut denominat Torn del Canigó. D'altra banda, els camins interns del terme del Tec són el Camí de Coll de Sous, el de Cos, el de les Cabanes, el de Sant Guillem, el de Vilafort, la Carrerada de Sant Guillem i la Pista Forestal de Sant Guillem. Esment a part mereix la Línia d'Alta Tensió que travessa el terme.

Activitats econòmiques

Bona part del terme del Tec és boscosa, per la qual cosa l'economia del terme es basava antigament sobretot en l'explotació del bosc i les activitats agrícoles, sobretot ramaderes, que s'hi relacionen. Boscos de faigs, roures, castanyers i coníferes d'alçada, entre els quals destaca el Bosc de la Conca de la Comalada. Les explotacions agrícoles actualment existents, menys de deu, conreen un total de 500 ha, quasi totes dedicades a pastures i farratges. Només 5 ha es dediquen a pomeres, 12 a hoortalisses i 1 a cereals. La ramaderia havia estat important, sobretot com a lloc de cria de bestiar, però la reforestació ha fet perdre pastures, i el bestiar ha minvat. Hi ha un centenar de caps d'oví, uns 400 d'oví i una cinquantena de cabrum. Antigament hi havia hagut almenys una farga.

Com molts altres pobles vallespirencs, el Tec ha sofert una certa revifalla amb l'ocupació de cases i masos, sovint arranjats i refets, per part de forasters, sobretot del nord de França i fins i tot de més enllà.

Història

Edat mitjana

A causa de la dependència de Prats de Molló, el Tec fou sempre territori reial; el 1350 consta que Jaume III de Mallorca arrendà les pastures del Tec i de la vall de la Comalada, la molina o farga de la conca de la Comalada i l'explotació dels boscs reials, mentre que el rei es reservava la molina de Sant Guillem i els drets sobre els ocells de caça. Sembla que la població del Tec es formà a darreries de l'edat mitjana al voltant d'unes fargues que hi havia a la confluència de la Comalada i el Tec, existents almenys des del segle xiv.

Edat Moderna

El 1502 consta Batista de Travi com a mestre de farga del Tec, i el 1506 consta un conflicte a causa de l'ús de l'aigua entre el mercader Pere Gentil i el mestre de farga Llorenç Masó. El 1513, encara, consta que el donzell Jaume Alemany, successor de Pere Gentil, havia de pagar contribució en ferro al comú de Prats de Molló.

Edat Contemporània

El Tec va pertànyer a Prats de Molló fins a l'any 1862, any en què fou creada la comuna del Tec.

Demografia

Demografia antiga

Totes les dades de població del Tec anteriors a l'any 1862 són incloses en les de Prats de Molló i la Presta, comuna a la qual va pertànyer fins a aquell any.

Demografia contemporània

Evolució de la població 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 1901 1906 554 521 543 498 508 450 458 470 557 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 1962 1968 512 439 449 410 370 249 252 218 152 1975 1982 1990 1999 2008 2013 2014 126 124 124 84 86 111 108

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004

Evolució de la població

Població 1962-2008

Administració i política

Alcaldes

Alcalde	Període
Michel Trescases	1862 - 1909
André Coste	1944 - Març del 1965
Emmanuel Nou	Març del 1965 - Març del 1971
Jean-Michel Coste	Març del 1971 - Març del 1980
Raphaël Sales	Març del 1980 - Març del 1989
Roger Gineste	Març del 1989 - ?
Claude Puitg	Març del 2001 - Març del 2008
Guillaume Cervantes	Març del 2008 - moment actual

Legislatura 2014 - 2020

Batlle

• Guillaume Cervantes.

Adjunts al batlle

• 1r: Jean-Pierre Cassé
• 2n: Gérald Belinguier.

Consellers municipals

• Marc Baro
• Antoine Cervantes
• Marie-Laure Cervantes
• Noélie Delos
• Marie-Thérèse Prudent
• Daniel Vilpoix.

Adscripció cantonal

Mapa del Cantó del Canigó

A les eleccions cantonals del 2015 Cortsaví ha estat inclòs en el cantó número 2, denominat El Canigó, amb capitalitat al poble dels Banys d'Arles, de la comuna dels Banys d'Arles i Palaldà. Està format per les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Rosselló, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys d'Arles i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec, forma part del cantó número 2, del Canigó (nou agrupament de comunes fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). Són conselleres per aquest cantó Ségolène Neuville i Alexandre Reynal, tots dos del Partit Socialista francès.

Llocs d'interès

• L'ermita romànica de Sant Guillem de Combret, del s. XI
• L'església de Santa Cecília, antiga església parroquial del desaparegut llogaret de Cos
• Ruïnes de la Torre de senyals de Cos

Bibliografia

• Becat, Joan. «170 - El Tec». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Coromines, Joan. «Tec». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VII Sal - Ve). ISBN 84-7256-854-7. 
• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
• Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
• Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan; Delcor, Maties. «El Tec». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «El Tec». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externs

• El terme del Tec en els mapes topogràfics de l'IGN
• Pàgina web oficial del Tec