Enduro 2
Enduro 2, abreujat E2, és una de les tres principals categories (o classes) en què es disputa el Campionat del Món d'enduro. Juntament amb les altres dues principals (E1 i E3), fou introduïda el 2004 i venia a substituir la històrica categoria dels 250 cc 2T i la dels 400 cc 4T.[1] Des del 2016, el millor absolut de la temporada considerant els resultats conjunts de les tres categories (E1, E2 i E3) és proclamat campió del món d'EnduroGP.[2]
Acrònim | E2 |
---|---|
Categoria | Enduro |
Àmbit | Internacional |
Entitat | FIM |
Precedents | 250 cc 2T / 400 cc 4T (1998-2003) |
1a Temporada | 2004 |
Campió (2023) | Steve Holcombe |
Web oficial | www.endurogp.com |
Darrera revisió: 27/02/2024 |
Reglament
modificaLa categoria ha anat variant lleugerament les seves especificacions tècniques al llarg dels anys i els límits dels motors s'han adaptat a l'evolució tècnica dels de quatre temps (4T), de manera que si inicialment els de dos temps (2T) tenien un límit de cilindrada inferior per a compensar la manca de potència, després de la temporada 2017 en què el límit fou idèntic a tots dos tipus de motor (ja que ambdós ofereixen ara el mateix rendiment), el 2018 s'optà per restringir la categoria a les motocicletes de 4T.[3] Pel que fa al color de les plaques porta-números de la motocicleta, han de ser vermelles amb números blancs.
L'evolució de les reglamentacions ha estat la següent:
Període | Motor | Cilindrada | |
---|---|---|---|
De | A | ||
2004-2016 | 2T | 175 cc | 250 cc |
4T | 275 cc | 450 cc | |
2017 | 2T | Fins a 250 cc | |
4T | |||
2018-Actualitat | 4T | 255 cc | 450 cc |
Llista de campions del món
modifica- A 6 de desembre de 2023
Any | Campió | Motocicleta |
---|---|---|
2004 | Juha Salminen | KTM |
2005 | Samuli Aro | KTM |
2006 | Samuli Aro | KTM |
2007 | Mika Ahola | Honda |
2008 | Johnny Aubert | Yamaha |
2009 | Johnny Aubert | KTM |
2010 | Mika Ahola | Honda |
2011 | Antoine Méo | Husqvarna |
2012 | Pierre Renet | Husaberg |
2013 | Alex Salvini | Honda |
2014 | Pierre Renet | Husqvarna |
2015 | Antoine Méo | KTM |
2016 | Matthew Phillips | Sherco |
2017 | Josep Garcia | KTM |
2018 | Eero Remes | TM |
2019 | Loïc Larrieu | TM |
2020 | Steve Holcombe | Beta |
2021 | Josep Garcia | KTM |
2022 | Wil Ruprecht | TM |
2023 | Steve Holcombe | Beta |
Estadístiques
modificaCampions múltiples
modificaPilot | Títols |
---|---|
Mika Ahola | 2 |
Samuli Aro | |
Antoine Méo | |
Johnny Aubert | |
Pierre Renet | |
Josep Garcia | |
Steve Holcombe |
Títols per nacionalitat
modificaPaís | Total |
---|---|
França | 7 |
Finlàndia | 6 |
Catalunya | 2 |
Austràlia | |
Regne Unit | |
Itàlia | 1 |
Total | 20 |
Títols per marca
modificaMarca[m 1] | Títols |
---|---|
KTM | 7 |
Honda | 3 |
TM | |
Husqvarna | 2 |
Beta | |
Husaberg | 1 |
Yamaha | |
Sherco | |
Total | 20 |
- ↑ S'ha comptabilitzat la marca de la motocicleta amb què el campió del món guanyà el títol aquell any.
Referències
modifica- ↑ «Regulations for the E1, E2, E3 and EJ FIM Enduro World Championships» (PDF) (en anglès). fim-live.com. FIM, 18-02-2016. [Consulta: 20 desembre 2017].
- ↑ «2022 FIM Enduro World Championship Regulations» (PDF) (en anglès). fim-moto.com. FIM, 20-12-2021. [Consulta: 2 gener 2022].
- ↑ Torrecillas, Jorge. «Cambios repentinos en las categorías del Mundial de Enduro 2018» (en castellà). moto1pro.com, 06-03-2018. [Consulta: 7 gener 2022].
Enllaços externs
modifica- Lloc Web oficial (anglès)
- El mundial d'enduro al Web de la FIM (anglès)